Cristianime, Apuntes de Ciencias de la Educación

¡Descarga Cristianime y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

1 de 11 Judaisme: L'introduirem a partir de la Bíblia. Es presenta un Déu de l'antic i un del nou testament que vol salvar la humanitat. Els personatges són humans, i per això cometen pecats. Quan fem un estudi profund de la Bíblia veiem que és un llibre inspirat (Déu el creador, va inspirar en els escriptors) i un llibre inerrant (sense errors) Quan un protestant llegeix la Bíblia, tot és literal. Per tant depèn qui la llegeixi, la Bíblia té una mirada o una altra. La Bíblia està plena de gèneres literaris, sobretot de mites, i per això no ho hem d’interpretar tal i com està escrit. Continguts, formació, gèneres literaris, i interpretació dels llibres de l'Antic Testament:

1. Què és la Bíblia? conjunt de llibres (73) que ens parlen de l'Aliança de Déu (Jhavè) amb el poble d'Israel a través de Moisès (AT) i de la Nova Aliança que Déu estableix amb Jesús de Natzaret.
2. Etimologia i sentits: Etimològicament la paraula bíblia procedeix del grec. És un nom en plural “ta bíblia” que significa "els llibres". Passant pel llatí s'ha convertit en un nom femení en plural: la Bíblia. La Bíblia té el sentit de llibre sagrat (inspirat per Déu) i de llibre religiós (intenció dels autors de transmetre una experiència religiosa)
3. Estructura i ordre: De fet la Bíblia més que un llibre és un conjunt de llibres. Diríem que és com una biblioteca. Primera part (antic testament) i segona part (nou testament) En total són 73 llibres. El Gènesis és el primer, l’Èxode el segon i l'últim és l'Apocalipsi l’autor del qual és Joan (en un moment que vivia en el desert, ens presenta una mirada apocalíptica, de final, tot donant una mirada esperançadora). La paraula testament prové del llatí “testamentum” que significa “aliança”
4. Nombre de llibres: el Nou Testament és la nova forma de relació amb Déu i no és reconeguda pel Jueus. Té 27 llibres i la majoria de bíblies utilitzades pels cristians catòlics adopten l'ordre: 1. Pentateuc 2. Llibres històrics 3. Llibres poètics sapiencials: llibres que tenen alguna instrucció, llibres didàctics. 4. Llibres profètics: com van intervenir els profetes
5. Les llengües originals dels escrits bíblics. El conjunt de l'Antic Testament està escrit en hebreu. Aquesta llengua, de la família de les llengües semítiques, solament s'escriu en consonants. El lector és qui ha d'afegir el sentit que dóna a les paraules. L'Antic Testament va ser traduït al grec a partir del segle II aC a Alexandria. Segons la llegenda, 70 escribes van treballar per separat i van arribar a la

3 de 11 A l'Antic Testament trobem 4 llibre principals, els evangelis (significa “bona notícia”) escrits pels evangelistes Marc, Mateu, Lluc i Joan. Aquests són els evangelis canònics que són els que són reconeguts per l’església. Després trobem els evangelis sinòptics que són 3 (són relats que presenten moltes semblances) escrits per Marc, Mateu i Lluc cap els anys 60 (Joan no és sinòptic perquè és molt més tardà, any 100 i escriptor de l’Apocalipsi). Són els primers que decideixen posar per escrit tota la tradició que han escoltat de Jesús. També hi ha els evangelis apòcrits , que són els que no estan reconeguts per l’església o llibres prohibits. A la Bíblia trobem infinitat de relats i ens hem de fixar en l'esdeveniment que explica, en l'època i en l'estil literari. El que encara és més significatiu és que tots els relats ens volen transmetre una experiència religiosa ja que sempre hi ha persones interpel·lades per Déu. Hem de tenir en compte els gèneres literaris dels diversos relats de la Bíblia. Primer hem de tenir clar la classificació següent: pentateucs, llibres històrics, llibre sapiencials i llibres històrics. Però també ens hem de fixar amb l'estil:

• Gèneres^ narratius^ (ni^ contes^ ni^ novel·les)^ hi^ ha^ diferents^ tipologies,^ i^ una^ d'elles^ són^ els^ relats^ històrics, per exemple un relat de David: ancianitat de David. Una altra tipologia son les sagues (per exemple quan Abraham es preocupa per la seva descendència). També hi ha relats didàctics (per exemple quan un pare dóna consells al seu fill). I també hi ha els mites.
• Gènere^ profètics^ quan^ el^ mateix^ profeta^ intenta^ explicar^ la^ seva^ vivència^ interpel·lada^ per^ Déu
• Gènere^ sapiencial:^ llibres^ que^ són^ com^ una^ mena^ de^ proverbis^ que^ ens^ parlen^ d'aquella^ saviesa.
• Gènere^ líric:^ bellesa,^ meravella
• Gènere^ jurídic:^ hi^ ha^ tot^ el^ tema^ més^ de^ norma.^ El^ pentateuc^ és^ bastant^ amb^ mentalitat^ de^ gènere^ jurídic La Bíblia és un llibre inspirat per Déu: "Déu ha fet ús del llenguatge humà per a transmetre el seu missatge per això, diem que els autors bíblics han estat inspirats per Déu. No és pas que Déu hagi inspirat literalment el seu missatge, sinó que ha parlat un llenguatge humà a través de les paraules de persones creients que han sabut percebre=comprendre (s'ha d'estar atent i receptiu als signes) l'acció de Déu, reflexionar-hi i transmetre-la" Documents concili Vaticà II Trets característics del Judaisme :

4 de 11

- Monoteisme: suposa un trencament amb el que hi havia abans

- La religió del poble d'Israel:

• Jhavé,^ el^ Déu^ únic^ d'Israel
• Per a ells, aquest Déu és un Déu creador, que actua en tot moment
• Déu,^ Jhavé^ ha^ fet^ una^ aliança^ amb^ el^ seu^ poble,^ amb^ un^ mediador^ que^ és^ Moisés
• Déu^ únic,^ dóna^ una^ llei:^ el^ decàleg,^ les^ pautes^ de^ comportament^ que^ el^ poble^ d'Israel^ té^ present cada dia. Talmud són les interpretacions (els Rabins són els únics que poden interpretar la Torà)
• Déu^ va^ prometre^ una^ terra^ al^ seu^ poble.

- Hi ha Jueues estrictes, Jueus ortodoxes, els mes conservadors (els identifiquem per la vestimenta), hi

ha també els conservadors amb mirada diferents, els més light que no són tan estrictes,... Com a tota religió hi ha dues branques, però històricament hi ha dos grups importants, de procedència:

• Jueus^ asquenasites:^ tots^ els^ jueus^ de^ procedència^ europea^ que^ es^ van^ salvar^ de^ l'Holocaust
• Jueus^ sefardites:^ jueus^ expulsats^ d’Espanya^ pels^ reis^ catòlics

- Vida religiosa del jueus

• Tenen^ un^ ritual^ d'inici:^ circumcisió,^ signe^ d’aliança.^ Hi^ passa^ tot^ nen^ jueu^ al^ 8è^ dia^ del^ seu naixement. Tots els rituals són per a homes (mirada molt masclista).
• Ritual^ de^ Bar^ Mitzvah:^ els^ nens^ als^13 anys^ ja^ se’ls^ considera^ responsable^ de^ la^ seva^ vida^ religiosa^ i per això ha de llegir un fragment de la Torà de forma solemne i vestit amb les seves vestimentes (filactèries: caixetes que es posen al front i al braç amb un tros de la Torà a dins. Es posa al cap per ajudar a entendre-ho i al braç ja que està a prop del cor i haurà de complir amb tot el que diu la religió). Si el nen s'equivoca és rebutjat per la família i per la comunitat. Aquesta celebració és una gran festa en la que només hi tenen estada la part masculina de la família, les dones s'ho miren des d'una barana.
• Podríem^ comparar^ aquestes^ dues^ cerimònies^ a^ nivell^ Cristià^ com^ el^ Baptisme^ i^ la^ Confirmació
• La^ pregària.^ Tot^ jueu^ practicant^ prega^ tres^ vegades^ al^ dia^ (el^ Cristianisme^ no^ parla^ de^ quantes pregàries al dia, i a l'Islamisme 5). Es posen a pregar contra el mur de les lamentacions donant-se petits cops i vestits amb tots els detalls. Els homes tenen el seu lloc de privilegi a les Sinagogues i les dones queden en segon terme.

6 de 11

5. Fariseus: eren homes piadosos que coneixen molt bé la llei religiosa i complien estrictament els dejunis, la penitència i l'oració. Fariseu significa "separat" (som tan perfectes que només podem estar sols). Ells volien estar separats dels qui no complien la Llei ja que per a ells eren considerats com impurs
6. Zelotes: formaven part d'un moviment extremista i armat. "Grup terrorista" del moment. Pertanyien a les capes més pobres del poble (pagesos i pescadors de Galilea). No s’enfrontaven directament amb l'exèrcit romà, sinó que organitzaven revoltes i assassinats aprofitant festes religioses i reunions del poble. Solien amagar-se en coves i comptaven amb el suport de les classes populars
7. Alguns grups marginats: en la societat jueva del temps del Jesús hi havia grups marginats bàsicament pes causes religioses i morals, apartats de tota vida social: malalties sobretot de la pell (considerats leprosos) i d'afeccions mentals o nervioses (qualificats de posseïts), els minusvàlids (coixos, cecs, paralítics, etc) sovint convertits en captaires, altres com els pagans que no eren jueus, els pecadors públics com les prostitutes i adúlteres. Jesús es sentia còmode amb ells ja que creia que s'havia de guarir i ajudar a totes aquestes persones.
8. Les dones: la dona no tenia els mateixos drets civils i religiosos que l'home. Una dona depenia totalment del seu pare fins a l'edat dels 12 anys. A aquesta edat es celebraven les esposalles i un any més tard tenia lloc el matrimoni. A partir d'aquell moment la dona passava a dependre del seu marit. Aquest podia divorciar-se o repudiar-la, però la dona no. Contingut i formació dels llibres del Nou Testament:

- El nou testament recull la nova forma de relació amb Déu que els creients han descobert a través de la

vida i les paraules de Jesús i també de la seva mort i resurrecció. Queda recollit en un conjunt de 27 llibres. Evangelis i fets: Mateu, Marc, Lluc, Joan i el 5è escrit per un evangelista, Lluc: expliquen tota la vivència dels apòstols un cop Jesús ha mort i reben l'esperit Sant. Cartes: que totes tenen un únic autor, Sant Pau que va expandir el Cristianisme, anava deixant cartes a tot arreu a on anava, els noms de les cartes tenen els noms d'on Pau feia estada

- Procés de formació del Nou Testament: és el resultat de tot un procés que queda dividit en tres etapes:

- Jesús de Natzaret: biografia de qui era Jesús

- Les comunitats: conseqüències

- Redacció dels escrits: es posa per escrit tot

7 de 11 Tres etapes marcades per dos moments diferenciats:

- El moment de la comunitat pre-pasqual, al voltant de Jesús: hi ha fets històrics

- El moment de la comunitat post-pasqual: no es pot comprovar, t'ho has de creure per fe

- Jesús de Natzaret (6aC a 30 dC): es tractava de la vida d'un Jueu de Galilea que va néixer, possiblement

6 anys abans de Crist, sota el regnat del rei Herodes. Va viure com qualsevol jueu pietós. Després de ser batejat en el riu Jordà per Jan Baptista va proclamar amb fets i amb paraules la vinguda del Regne de Déu. Va ser condemnat pels responsables religiosos i crucificat pels romans probablement a l'abril de l'any 30

- Característiques pròpies de la tradició pre-pasqual:

- Jesús presenta i demana l'acceptació del Regne de Déu, que implica una adhesió i compromís al

seu projecte

- Jesús va transmetre un conjunt de paraules i accions per a l'activitat missionera d'abans de la

pasqua

- El grup de Jesús era diferent a altres grups jueus, fet que demanava ua transmissió de les paraules

de Jesús referides al seguiment i la perseverança

- Jesús i els 12 apòstols (que etimològicament vol dir "enviats") previ a l'esdeveniment de la Pasqua.

Figures cabdal: Judes el traïdor, Pere el primer i capdavanter que origina el Cristianisme, Joan és el petit i sembla ser l’evangelista. Cada un d'aquestes es sen cridat per Jesús i ho deixen tot per a ell, molt d'ells moren com a màrtirs.

- La comunitat post-pasqual (després de la mort de Jesús): amb l'experiència de la resurrecció i

posteriorment a l'Ascensió els deixebles comencen a descobrir el misteri de Jesús. Això obre una segona etapa en el procés de formació del Nou Testament. Quan els deixebles queden orfes de Jesús, després reben la vinguda de l'Esperit Sant que és anomenat Pentecosta, impulsats per aquesta força, l'apòstol Pera fa un discurs donant fe de la resurrecció de Jesús, es en aquest moment quan neix l’església. Pere anuncia que Jesús ha ressuscitat, el seu discurs contempla el nucli primitiu format pels primers apòstols i seguidors de Jesús al voltant de tres centres principals:

- Anunciar que Jesús ha ressuscitat i que ells són testimoni

- La celebració de l'eucaristia per a anar fent comunitats

9 de 11

- Ho documenten : fonts romanes (segle I. Es poden destacar molts autors, però sobretot: Tàcit i Plíni el

Jove eren personatges del S I de les persecucions contra els cristians i deixen escrit que ells van veure morir els Cristians i que quan els torturaven tots cantaven. Aquest cantar és que feien lloances al seu Déu creador) Això són dades que ens evidencien Imatges per a la cerca de cites bíbliques a) Tb5,4-8;6,1-9: capítol 5 vericles del 4 al 8 i capítol 6 versicles de l'1 al 9 (AT) Llibre de Tobit, ens explica la història de dues famílies. Tobit demana una cosa al seu fill Tobies i aquest es troba un àngel. El llibre es presenta com un conte popular i el que intenta és dir-nos que es compleix l'observança de la llei de Moisès: decàleg que rep al Sinaí. Una de les lleis de Moisès és honrar els pares, i en aquest cas Tobies fill de Tobit ho sap, per tant té cura dels seus progenitors. El llibre de Tobit ensenya que enmig de les dificultats s'ha de mantenir viva l'esperança. Des d'una mirada creient ens diu que les persones han de tenir aquesta esperança viva en Déu. Davant de les dificultats hem de mantenir vives l'esperança. Davant dels problemes hem de ser resilients. En un moment del llibre, Tobit queda cec. Hi ha moltes persones dins de la Bíblia que es queden cegues, i tot això té una finalitat. Tobit es queda 4 anys cec i davant d'això prega demanant a Déu que el curi o que el deixi descansar per sempre. Tobit demana al seu fill que vagi a recuperar una herència i abans d'anar de viatge el pare li dona un seguit de consells. En el quadre veiem a Tobies amb un peix a la mà que ha de guarir la ceguesa del seu pare, acompanyat de l'Àngel. El peix s'havia d'obrir i s'havia d'agafar el fel que era el que podia retornar la vista a Tobit L'autor de l'obre és Rafel i el nom de l'obre és L'ofrena. Rafel s'inspira en el llibre de Tobit b) Jn9,1- 1 2: capitol 9, vericles de l'1 al 12 (NT) L'obra és diu el El guariment del cec. Qui actua és Jesús que guareix a un cec de naixement. Aquest és un dels miracles que fa Jesús. Jesús escup al terra i li posa el fang que es fa als ulls tot fent que tingui vista. Al donar-li aquesta oportunitat, li demana que el segueixi Obra del Barroc, segle XVI. Fragment de Sant Joan.

10 de 11 S'intenta dibuixar el Jerusalem de l'època de Jesús c) Gn 28,10- 22 En aquest quadre també apareix un raig de llum. Aquesta obra és diu El somni de Jabob, obra del Barroc S.XVII. Personatge important en els orígens d'Israel. Jacob surt d'una situació familiar molt difícil, s'atura a reposar i té un somni en que el Déu Jhavé li parla i li diu "No t'abandonaré" Jacob està en un moment fràgil i sent aquestes paraules Aquest relat podria succeir al mateix lloc que El sacrifici d'Abraham. d) Ac 9,1- 9 El títol de l'obra és Conversió de Saule. E quadre pertany al Barroc Espanyol feta per Bauriño. Per Saule ens referim a Sant Pau. L'artista en aquest quadre destaca el raig de llum que és la que fa caure a Pau del cavall quan anava a matar a Cristians, i el deixa atontat amb la seva veu tot fent que Pau es converteixi: de perseguidor a seguidor. A causa de la caiguda Pau queda cec i qui el recull és Annanies que el salva, el porta a casa seva i al 3r dia Pau recupera la vista quan Annanies el renta amb aigua, el purifica, el bateja i Pau passa a ser el gran promulgador del Cristianisme. e) 1Sa 17,1- 50 Quadre de Caravacció titulat David (rei monarquia d'Israel) i Goliat (cap dels Filisteus: grup guerrer) f) Jdt,10,1-13; 12,10-19; 13,1- 10 Quadre titulat Judith i Holofernes. Judit s'encarrega de matar a Holofernes en nom del poble, persona molt agressiva. Judit el porta a la seva cambra amb ajuda de la seva serventa g) Lc7, 36 - 50 Jesús està sopant i Maria Magdalena li renta els peus Hem vist un Jesús que es fa present a la vida de Pau, que guareix a secs, que es sent acompanyat quan li renten els peus,... Aquest Jesús històric:

• Va^ parlar^ del^ regne^ de^ Déu:^ projecte^ que^ el^ mateix^ Jesús^ presenta,^ que^ no^ és^ altre^ cosa^ que^ un^ estil de vida concret. Ho explica en el gènere literari Paràboles per explicar què és el regne de Déu
• Jesús^ sempre^ parlava^ de^ Déu-Pare:^ pare^ bo,^ misericordiós,^ que^ perdonava,...^ aquesta^ última^ obra^ és una demostració d'això.
• Jesús^ parlava^ sobre^ ell^ mateix,^ en^ molts^ escrits^ es^ diu^ que^ deia^ "Qui^ sóc^ jo?"^ Jesús^ és^ messies, salvador, fill de Déu, fill del fuster,... té molts nominatius