Conceptes bàsics sobre l'espai, Apuntes de Ciencias de la Educación

¡Descarga Conceptes bàsics sobre l'espai y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

o, E Ensenyar geografía en ur món en transformadió Publicació de Rosa Sensat Les relacions socials transformen un territori d'acord amb les estructures económiques, polítiques, culturals i de poder contemporómies; al mateix temps, el territori facilita o dificulta ; 4 aquestes transformacions i influeix sobre els actors socials. No resulta possible separar el marc fisic, de les activitats humanes octubre 2811 que hi tenen lloc. Conceptes básics sobre Vespal en Vensenyanga ¿ aprenentaige de le geografía Pilar Benejam 1. Introducció necessária Arguimbau Mestra i catedrática Abans de parlar dels conceptes básics sobre P'espai convé rovisari E jubilada de Didio- compartir algunes reflexions sobre qué s'entén per geografia, perqué tica de les Ciéncies e] pensament geográfic ha canviat molt, i aquest canvi no sempre es Socials de la UAB . ; : . refiecteix als currículums oficials ni als programes escolars. Awni s'entén que la geografia estudia la localització i organització > de les societats humanes a V'espai. És a dir, com les relacions socials transformen un territori d'acord amb les estructures económiques, po- lítiques, culturals ¡ de poder contemporánies, i com, al mateix temps, E el territori facilita o dificulta aquestes transformacions i influeix sobre ¿+ els actors socials. D'acord amb aquesta proposta, no resulta possible separar el marc físic de les activitats humanes que hi tenen Hoc, perqué són variables - que interactuen: conéixer la localització en P'espai d'un riu, el sen » nm tr a n Í y E , curs, cabal i régim resulta imprescindible per aprofitar Paigua com a j Ss ormacio recurs, com a camí, per tenir en compte possibles perills i per com- 28 prendre Jes greus tensions entre alguns grups humans pel domini de Paigua. Al mateix temps, les accions humanes poden modificar alg 3 trams del curs d'aquest mateix riu, actuar de manera que els canals $ ESCOLAR 358 Ensenyar geografía en un món en iranstormació futur, en «el poder ser», en propostes alternatives de benestar i justicia social, d'equilibri mediambiental, d'identitat cultural i de solidaritat planetaria. La geografia entra així en el camp dels valors. 2. Conceptes sobre Vespai que cal tenir presents Els continguts d'una matéria curricular, com la Geografia, es po- den seleccionar, ordenar i presentar al llarg de Pescolaritat de moltes maneres correctes. La selecció dels continguts básics generalment ve donada pels programes oficials, encara que és possible ampliar temes, reduir-ne d'altres i canviar la seva organització. Algunes escoles man- tenen la conveniencia de comengar per Pestudi del medi immediat i van ampliant espai objecte de consideració a mesura que avanga Vescolaritat. Altres currículums plantegen d”entrada problemes gene- rals significatius i els treballen al nivel! espacial que resulta més idoni. Un tercer grup manté l'estudi del medi immediat a les primeres edats peró sempre fent esment a d'altres realitats iguals o diferents de les própies i, en avangar l'escolaritat, quan estudien espais més amplis, sempre es torna a fer referéncia al medi immediat. Sense obviar la meva predilecció per aquesta última proposta, basada en la interrelació entre els espais locals i globals, totes les possibles ordenacions, si estan ben fonamentades en criteris explícits, poden donar bons resultats quan es treballen amb coneixement í professionalitat, La Geografia, ja ho saber, se centra en Pestudi de Tespai, i sem- pre localitza els fets i problemes en el mapa i els relaciona, explica i qiiestiona. Quan a classe es treballa un tema com, per exemple, Pespai urbá, els continguts es poden seleccionar, ordenar i enfocar de moltes maneres; aleshores, els conceptes clau orienten i justifiquen les opcions que convé prioritzar. Evidentment, la selecció d'aquests conceptes respon a una determinada manera «'entendre el món, a unes preferéncies i, en definitiva, a una ideologia. La selecció que fem dels conceptes referits a l'espai, com tota construcció humana, admet la crítica, ja sigui per considerar que la llista no és completa o per desacord amb la seva formulació, peró difícilment es pot dubtar de la seva relleváncia. En qualsevol cas, el que és important en Didáctica de la geografía és que els mestres o professors siguin conscients de quins conceptes espacials básics voldrien que els alumnes anessin construint i reconstruint, perqué condicionaran en gran manera la comprensió de tots els espais possibles. Poos mesos de diferencia separen una imalge de Palira (zona de La Culla- Can Gravat, Manresa). La reflexió sobre els conceptes básics espacials a tenir en compte quan s'ensenya qualsevol tema de Geografia, ha estat un tema d”estudi al llarg de la meva vida professional. El fet de viure en un món en canvi obliguen sempre a aprendre, reformular, enriquir, contextualitzar i fins i tot canviar els conceptes que han estat operatius, peró que so- freixen P'erosió implacable dei pas del temps. Proposem els conceptes i principis segúents: a. L'espai físic no comporta cap determinisme. El medi físic es con- sidera el marc en el qual es desenvolupa l'acció humana, i P'activitat i les relacions humanes transformen, ordenen i modelen aquest medi. Les caracteristiques clássiques que presenta 1'espai físic, com poden ser el relleu o el clima, mantenen el seu interés, peró han deixat de ser determinants en l'organització de P'espai perque el treball huma ha anat disposant de més coneixements científics i técnics. Avui les muntanyes no són necessáriament una barrera decisiva per a les co- municacions, les quals salven els desnivelis per ponts i els travessen amb túneis. El cfima de Florida és tropical, i els seus terrenys molt pantanosos, i tanmateix és un dels estats més rics i poblats dels Estats Units. Certament es pot construir una gran ciutat en un desert, si hi ha petrols, ¡ es poden conrear tomáqueis a 1'hivern i sense terra, peró aquestes actuacions representen un treball i tenen un cost. Cert, les condicions naturals del medi físic es poden modificar fins a determinat Foto David Gallardo EÉCOLAR 358 Ensenyar geografia en un món en transtormadió i, juntament amb la decadéncia de la indústria, han orientat aquella illa cap a les activitats relacionades amb el turisme. d. U'espai ofereix una gran diversitat de paisatges, pobles, cultures, lengñes, costuras, religions i opcions polítiques. Aquesta diversitat és el bagatge cultural de la humanitat, el qual ha de ser valorat, respectat, enriguit i reinterpretat quan canvia el seu context, El tema de la diversitat s'ha treballat molt a escola en relació amb la personalitat i el tipus d'intel-ligóncia de cada alumne, i en relació amb el fet migratori, de manera que s'afavoreixen actituds de respecte i de cooperació. Tanmateix, des de la nostra cultura, el respecte per la diversitat de cap manera implica ni la imposició ni la renúncia als trets culturals propis. L'escola ha d'explicar amb respecte, posem per cas, el que significa el Ramada per a la comunitat musulmana i per als nens ¡ nenes musulmans que hi ha a la classe, peró també s'ha d'explicar, treballar i celebrar el Nadal, festivitat important de la societat d'acollida. En P'ambit de la nostra cultura, els drets humans marquen el límit de la toleráncia: per exemple, ha costat segles la defensa de la jgualtat de gónere i aquest és un dret públic sobre el qual no es poden fer con- cessions, entre altres raons perqué no s'ajudaria els grups que Tluiten per la igualtat als paisos d'origen dels mateixos immigrants. Al nostre país les nenes també han d'anar a l'escola, no s'admet l'extirpació del clitoris ni es toleren casaments forgats. En el tema de la immigració hi ha hagut, i perdoneu, molt de papanatisme, i s'han discutit detalls sense importancia com el del mocador al cap, i no s'ha insistit en el fet que els drets ¡ deures que figuren en la nostra Constitució són d'obligat compliment, sense exclusions possibles precisament perqué tots som iguals davamt la llei. Les regions polítiques i administratives de Catalunya i d'Espanya presenten una gran variotat de paisatges, llengúes, costums i pobles amb identitat própia. La Geografía proposa el coneixement muíu per afavorir actituds de respecte, estima i cooperació. Els valors humans no admeten ni la prepoténcia ni el domini d'uns grups humans sobre els altres. Les relacions humanes, quan poden presentar conflictes, s'han de basar en el diáleg i el pacte. Cada societat crea el seu paisatge. A escala mundial, després de tot el que ha succeit al llarg del segle xx, és molt difícil pensar que hi ha una única forma global per or- ganitzar 1 governar el món. Totes les societats han de trobar els seus propis camins de millora per arribar a més benestar i lfibertat. Imposar sistemes de tradició occidental a cultures molt diferents a la nostra és un acte de supérbia que pot tenir conseqiéncies nefastes per a la humanitat. L'espai és la dimensió de la multiplicitat, i diferents grups humans tenen, o poden trobar, diverses maneres d”organitzar-se. e. L'espai mostra grans desigualtats. La diversitat és una riquesa cultural perú la desigualtat es considera una injusticia social perque es basa en a diferéncia d”oportunitats, resultat de relacions desiguals de poder. Hi ha centres dominants que decideixen i organitzen l'espai segons els seus interessos, i periféries i grups humans dependents. Aquesta desigualtat neix de les diferéncies entre paisos, classes so- cials, ¿tnies, género ¡tota mena de formes d”exclusió i marginafització espacial ¡ social. Ensenyar geografla en un mén en transformació És necessari insistir a dir que aquestes desigualtats no responen a cap determinisme, de manera que la preocupació per trobar camins i propostes per aconseguir una major equitat és possible i necessária. Generalment a l'escola es parla de paísos rics i pasos pobres, peró convé tenir present que la desigualtat és una característica estructural de organització capitalista i neoliberal, de manera que la pobresa, Pexclusió i la discriminació són un tipus de relació que es dóna a tots els nivells, a escala global, regional i local, a les llars i a les mateixes escoles, Despai, com diu Doreen Massey, és producte de relacions (o de manca de relacions), de manera que el conjunt de práctiques i d'intercanvis, tan interns com externs, poden crear relacions jerár- quiques i asimétriques que generen les desigualtats. La manera com s'organitza l'escola i 1'aula, per exemple, afavoreix un tipus de rela- cions que poden crear espais jerarquitzats i de competéncia o, al con- trari, espais que afavoreixen la relació entre iguals, la comunicació i la col:laboració. Nosaltres mateixos, en la manera com ens relacionen amb els altres, podem crear espais de poder i de desigualtat. f. Els espais tenen ideologia, responen a decisions polítiques. Els espais són intencionals i estan carregats d'ideologia perque s”han conformat i modelat básicament com a resultat de les decisions preses per grups de poder, ja sigui polític, económico, cultural o personal. Els espais regionals i locals del món actual evidencien els processos de producció i acumulació capitalista. En són bons exemples la divisió territorial del treball, amb centres de decisió als pasos més ries i cen- tres de producció amb condicions de baixos salaris, jornades abusives i escassa o mul-la regularització mediambiental, fiscal i sindical als espais periférics. També són resultat de polítiques neoliberals Pabusiva construcció i el malbaratament dels nostres paisatges titorals. Per aixó, quan s'ensenya geografia, per comprendre la realitat no whi ha prou de saber com són les coses, cal esbrinar per qué són com són, valorar les decisions polítiques i les relacions económiques i culturals que les han afavorides o permeses i veure si hi havia i si hi ha alternatives possibles. Alguns docents opinen que parlar d'aquestes questions és propi dels cursos de Batxillerat, perqué són aspectes massa complexos. Potser no entenen que els infants viven la desigual- tat cada dia i que en tenen més experiencia i coneixement que quan estudien els meandres d'un riu que no han vist mai. Hi ha autors que presenten com a inexorables les relacions de poder originades pel neoliberalisme, inevitables, impossibles de modificar, peró les construccions de P'espai i les seves relacions no són mai coses acabades i sempre poden canviar, perqué el futur no está escrit. Aquesta possibilitat de canvi en les intencionalitats fa que les deci- sions quedin obertes a la política. Si les geometries espacials globals, regionals ¡ locals depenen en gran part de decisions polítiques, qui vulgui canviar aquestes geometries espacials no pot menysvalorar la política. La importáncia de la política únicament la posen en dubte aquells que la volen manipular. 8. Els espais són locals ¡ globals. Com hem dit, les regions ¡i els llocs són lobjecte de la geografia perque és en un ámbit concret on es poden explicar i entendre les interdependéncies i la interacció entre tots els processos que actuen en Pespai. En un paisatge concret es veuen les característiques própies i específiques d'un lloc que són úniques i singulars i, al mateix temps, les influéncies i les xarxes de relacions que aquest lloc estableix amb altres regions, ámbits polítics o amb els sistemes globals o mundials, Per exemple, no es pot separar Patracció turística que exerceix una determinada regió mediterránia grácies a l'atractiu dels seus paisatges litorals i dels seus monuments artístios, de V'organització de les grans agéncies turístiques que ope- ren a escala mundial i de fets socials com són les vacances pagades. T'afluéncia turística d'aquest estiu de 2011 a les nostres costes té molt a veure amb la inestabilitat i els conflictes existents al Nord d* África. h. Els espais són vulnerables. Hem d'entendre que la humanitat forma part de l'univers, del planeta terra i de la vida, i que formem part d'un gran ecosistema que ha de conservar el seu equilibri si no volem perjudicar els seus elements i els seus actors. Tan important és mantenir aquest equilibri que avui s'insisteix que els recursos s'han (utilitzar de manera sostenible, Aquestes consideracions impliquen, en didáctica, dedicar atenció als problemes derivats de l'ús i abús dels recursos, de manera que cal implicar els alumnes en accions orientades a la preservació i millora 1