Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Cures Complexes - Unitat Temàtica 2, Apuntes de Enfermería

Asignatura: Cures Complexes, Profesor: Jose Jose, Carrera: Infermeria (Gimbernat), Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 27/11/2013

ireth6
ireth6 🇪🇸

4.4

(727)

100 documentos

1 / 17

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
UNITAT TEMÀTICA 2: ATENCIÓ D’INFERMERIA AL PACIENT
AMB SITUACIÓ D’URGÈNCIA
TEMA 1: ESTRUCTURA I GESTIÓ DE LA UNITAT D’URGÈNCIES
LOGÍSTICA I COORDINACIÓ
El servei d’urgències està format per l’atenció extra hospitalària i l’atenció hospitalària.
El grau de mortalitat és proporcional al temps invertit en els trasllats.
És imprescindible l’existència d’un centre coordinador que millori l’efectivitat i eficiència
de l’atenció extra hospitalària.
El servei 112 té com a objectiu el desenvolupament d’un sistema coordinat d’atenció a
les urgències/emergències amb l’atenció hospitalària.
Els Codi ICTUS i Codi IAM són els millors exemples de la importància de la coordinació
entre serveis i dels resultats en la millora de l’assistència a la població.
Les competències de la infermera (tant tècniques com de resolució) són cada vegada
més grans dins de l’àmbit extrahospitalari.
NIVELLS DE TRIATGE
Nivell I: urgència vital
Nivell II: patologia molt urgent
Nivell III: patologia urgent
Nivell III: urgència solventable extrahospitalària
Nivell IV: no és urgència sanitària
COMPETÈNCIES DEL PERSONAL (INFERMERIA)
Desig i motivació per formar part de l’equip
Capacitat de col·laborar i relacionar-se fàcilment amb l’equip i els usuaris
Capacitat per respondre ràpida i racionalment davant una situació d’urgència
Disposar d’una formació prèvia i sòlida tant en la pràctica com en la teoria
TEMA 2: ATENCIÓ D’INFERMERIA A URGÈNCIES TRAUMATOLÒGIQUES
ATENCIÓ D’INFERMERIA EN EL PACIENT POLITRAUMATITZAT
Definició pacient politraumatitzat: pacient amb més d’una lesió traumàtica, alguna de
les quals representa, encara que no més sigui potencialment, un risc vital per
l’accidentat.
Alta mortalitat:
4a causa de mort: accidents de tràfic principalment
1a causa de mort de població inferior a 45 anys
55% de moralitat infantil dels 5 – 15 anys
Alta mortalitat precoç:
Mortalitat immediata:
50% en la primera hora després del traumatisme
Grans lesions a vasos i/o òrgans
Mortalitat precoç:
30%
Primeres hores
NTX, lesions per hemorràgia, grans fractures
Mortalitat tardana:
20%
Dies o setmanes
Infeccions i fallada multiorgànica
Particularitats del pacient politraumàtic:
Pacient summament complex
Cures Complexes – Unitat Temàtica 2 Maria Riu Caballol
1
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Cures Complexes - Unitat Temàtica 2 y más Apuntes en PDF de Enfermería solo en Docsity!

UNITAT TEMÀTICA 2: ATENCIÓ D’INFERMERIA AL PACIENT

AMB SITUACIÓ D’URGÈNCIA

TEMA 1: ESTRUCTURA I GESTIÓ DE LA UNITAT D’URGÈNCIES

LOGÍSTICA I COORDINACIÓ

• El servei d’urgències està format per l’atenció extra hospitalària i l’atenció hospitalària.

• El grau de mortalitat és proporcional al temps invertit en els trasllats.

• És imprescindible l’existència d’un centre coordinador que millori l’efectivitat i eficiència

de l’atenció extra hospitalària.

• El servei 112 té com a objectiu el desenvolupament d’un sistema coordinat d’atenció a

les urgències/emergències amb l’atenció hospitalària.

• Els Codi ICTUS i Codi IAM són els millors exemples de la importància de la coordinació

entre serveis i dels resultats en la millora de l’assistència a la població.

• Les competències de la infermera (tant tècniques com de resolució) són cada vegada

més grans dins de l’àmbit extrahospitalari.

NIVELLS DE TRIATGE

• Nivell I: urgència vital

• Nivell II: patologia molt urgent

• Nivell III: patologia urgent

• Nivell III: urgència solventable extrahospitalària

• Nivell IV: no és urgència sanitària

COMPETÈNCIES DEL PERSONAL (INFERMERIA)

• Desig i motivació per formar part de l’equip

• Capacitat de col·laborar i relacionar-se fàcilment amb l’equip i els usuaris

• Capacitat per respondre ràpida i racionalment davant una situació d’urgència

• Disposar d’una formació prèvia i sòlida tant en la pràctica com en la teoria

TEMA 2: ATENCIÓ D’INFERMERIA A URGÈNCIES TRAUMATOLÒGIQUES

ATENCIÓ D’INFERMERIA EN EL PACIENT POLITRAUMATITZAT

• Definició pacient politraumatitzat : pacient amb més d’una lesió traumàtica, alguna de

les quals representa, encara que no més sigui potencialment, un risc vital per l’accidentat.

• Alta mortalitat :

• 4a causa de mort: accidents de tràfic principalment

• 1a causa de mort de població inferior a 45 anys

• 55% de moralitat infantil dels 5 – 15 anys

• Alta mortalitat precoç :

• Mortalitat immediata:

■ 50% en la primera hora després del traumatisme

■ Grans lesions a vasos i/o òrgans

• Mortalitat precoç:

■ Primeres hores

■ NTX, lesions per hemorràgia, grans fractures

• Mortalitat tardana:

■ Dies o setmanes

■ Infeccions i fallada multiorgànica

• Particularitats del pacient politraumàtic :

• Pacient summament complex

  • Pacient hemorràgic, shock, respiratori, TCE, renal, cardíac..
  • Pacient altament dinàmic
  • Requereix reavaluació continuada
  • Valoració Primària :
  • A : permeabilitat de la via aèria (protecció cervical)
  • B : ventilació
  • C : circulació
  • (^) D : exploració neurològica
  • E : exposició
  • Respiratori : traumatisme toràcic és un 20% de la causa de mort
  • Lesions toràciques penetrants
  • Lesions amb traumatisme tancat: ■ Pneumotòrax ■ Fractures costals o esternals ■ Contusió pulmonar ■ Hemotòrax ■ Lesions traqueobronquials ■ Lesions diafragmàtiques
  • Criteris d’intubació :
  • Apnea
  • FR < 10 O >35rpm
  • Glasgow < 9
  • Traumatisme facial sever – hemorràgia massiva en cavitat oral
  • Sospita de cremada inhalatòria
  • Shock important
  • Traumatisme traqueal important
  • Clínica: emfisema subcutani, ronquera, cianosis, taquipnea, desviació traqueal.
  • (^) Respiració : lesions que poden comprometre severament la ventilació:
  • Pneumotòrax (NTX) obert o a succió : ■ Es produeix per l’entrada d’aire a l’espai pleural a través de la paret toràcica i la pleura parietal rascada. ■ Degut a un politraumatisme ■ Degut a un trauma penetrant (per ferida de bala, ganivet)
  • NTX a tensió o Valvular : ■ És una complicació del NTX obert o tancat ■ L’aire entra a la pleura impedint la seva sortida, el que representa un augment d’aire intrapleural. ■ La ferida permet l’entrada d’aire però no la sortida. ■ Conseqüències:
  • (^) El cúmul d’aire genera pressió positiva col·lapsant el pulmó afectat, provocant aplanament del diafragma i desviació del mediastí cap al pulmó no afectat, augmentant el problema ventilatori.
  • Compressió de la tràquea, esòfag, cor i dels grans vasos, reduint el retorn venós.
  • Tòrax inestable
  • Valoració infermera del pneumotòrax : ■ Observar: simptomatologia
  • Cianosi, dispnea, moviments toràcics asimètrics, taquicàrdia i hipotensió, alteració de la consciència, presència d’emfisema subcutani, disminució o absència de sorolls respiratoris.. ■ Afavorir:

■ Observar:

  • Presència de sang, objectes estranys, obstrucció via aèria, expectoració hemorràgica..
  • (^) Existència o absència de moviments toràcics i expansió de tòrax
  • Simetria o asimetria de la caixa toràcica
  • FR, cianosi, dispnea
  • Dolor
  • Rigidesa abdominal
  • Pal·lidesa, diaforesi, Tª, TA, FC
  • Ferides
  • Presència d’emfisema subcutani Aire en zones on no n’hi ha normalment (a les capes superficials de la pell). Pot causar compressió al coll i comprometre la respiració!
  • Fractura Volet Costal: un pulmó s’expandeix i l’altre no totalment (per parts) a causa de les fractures òssies de les costelles. Podem veure que una part s’expandeix i l’altra es contrau.
  • Proves diagnòstiques: ■ Rx : de columna cervical, tòrax, pelvis i columna toracolumbar. Si hi ha dolor a l’esquena o dèficit neurològic. ■ TAC : de crani, si hi ha hagut pèrdua de coneixement, pacient agitat o amb canvis de comportament. ■ ElectrocardiogramaEcocardiografiaaAngiografia toràcicaBroncoscòpiaEcografia abdominal (amb exploracions d’abdomen dolorós)
  • Avaluació d’abdomen :
  • Estreta observació i reavaluacions freqüents
  • Les fractures de pelvis i costelles poden dificultar l’exploració (sagnat massiu d’abdomen i extremitats)
  • (^) Observar l’esquena per detectar hemorràgies, etc..
  • Avaluació Perineu: Recte i Vagina
  • Inspecció: hematomes (d’escrot) i ferides, sang al meat
  • Palpació: escrot, testicles, llavis majors
  • Exploració vaginal
  • Exploració de sensibilitat
  • Avaluació de Pelvis :
  • Inspecció
  • Palpació
  • La Fx de pelvis pot causar shock, s’acompanya d’hematoma retroperitoneal i absència d’hemoperitoneu.
  • Avaluació d’extremitats :
  • Inspecció
  • Palpació
  • Funció: mobilitat i sensibilitat
  • Signes d’afectació vascular
  • (^) Trauma Score Modificat :

Glasgow PAS FR Valor 13 – 15 >89 10 – 29 4

9 – 12 76 – 89 >29 3 6 – 8 50 – 57 6 – 9 2 4 – 5 1 – 49 1 – 5 1

RTS 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0

PS 99 96 87 76 66 63 63 45 33 33 28 25 03

*RTS = Resultat Trauma Score **PS: Possibilitat Supervivència

ATENCIÓ ESPECÍFICA EN LESIONS MEDUL·LARS

  • Característiques :
    • Incidència anual 28 a 50 pac per milió d’habitants l’any
    • Més del 60% de les afectades entre 16 a 30 anys
    • Relació gènere home:dona de 4:
    • Davant el dubte, tractarem el pacient com si es tractés d’un lesionat medul·lar
    • D’un 5 a un 25% de les lesions succeeixen durant el trasllat a urgències
    • S’avaluarà la mobilitat i sensibilitat de les parts distals del cos, així com Glasgow CS i mida i reactivitat pupil·lar
    • Per fer l’avaluació de l’esquena, caldrà moure el pacient “en bloc” garantint l’alineació de la línia mitja.
  • Tractament farmacològic agut :
    • Metilprednisolona d’Altes dosis ■ 30mg/kg de pes en bolus seguit d’una perfusió de 5,4mg/Kg durant 23 hores
    • Durant les primeres 8hores s’observa millora del pronòstic

PROBLEMES D’INFERMERIA MÉS HABITUALS

  • Problemes interdependents i diagnòstic d’infermeria:
    • Hipoxèmia s/a obstrucció mecànica, lesió anatòmica (hemo – pneumotòrax, tòrax inestable, contusió pulmonar..)
    • Dèficit de coneixements (sobre la situació, el pronòstic, tractament, autocura..)
  • Problemes interdependents:
    • Hipoxèmia s/a hipoventilació i cúmul de secrecions (cianosi i dispnea per obstrucció de la via aèria)
    • Via aèria no permeable s/a supressió de la tos i cúmul de secrecions
    • Risc d’infecció s/a objectes inserits a la paret toràcica, abdominal, extremitats..
    • Hipoxèmia s/a augment de la demanda d’oxigen i disminució de l’aport
    • Risc de disminució del cabal cardíac s/a hemorràgia (disminució de la precàrrega) ■ s/a compressió miocardíacas/a sagnat micardíac
    • (^) Risc d’hipotèrmia s/a factors ambients (principalment) (per disminució de la perfusió tissular i les mesures de reanimació)
    • Dolor

TEMA 3: ATENCIÓ D’INFERMERIA EN URGÈNCIES MÈDIQUES

RESPIRATÒRIES

INSUFICIÈNCIA RESPIRATÒRIA (IR)

  • Record anatòmic – fisiològic :
    • Zones de conducció: tràquea, bronquis
    • Zona respiratòria: canals alveolars, sacs alveolars
  • Definició : disminució de la PaO 2 per sota de 60mmHg
  • Tipus :

■ La malaltia es caracteritza per la presència d’obstrucció crònica i poc reversible al flux de l’aire; principalment per una reacció inflamatòria davant del fum del tabac. ■ Classificació:

  • Bronquitis crònica : es defineix per la presència de tos i expectoració durant més de 3 mesos l’any.
  • Emfisema pulmonar : es defineix per l’engruiximent dels espais distals dels bronquíols i destrucció de la paret alveolar ■ Complicacions:
  • Augment de la PaCO 2 i acidosis respiratòria. Això provoca un Ph àcid que és incompatible amb la vida.
  • Disminució del nivell de consciència
  • pH <7,
  • PaCO 2 > 45mmHg
  • PaO 2 < 70 ■ Activitats i tractament:
  • Posició superior a 45º
  • Oxigenació per aconseguir saturacions del 90%
  • Canalització de vies perifèriques
  • Bromur d’Ipratropi 2 – 4 inhalat amb cambra o 0,5mg nebulitzats cada 15min.
  • Salbutamol 2 – 4 inhalacions amb cambra o 5mg nebulitzats cada 5 – 15min, podem nebulitzar junts el Bromur d’Ipratropi + Salbutamol + 3ml SF a 6L x’
  • Metilprednisolona intravenós: 1mg/kg
  • VMNI

TROMBOEMBOLISME PULMONAR

  • Definició :
    • Es tracta d’una obstrucció de l’artèria pulmonar com a conseqüència de l’existència d’un trombe que migra, normalment, des del sistema venós.
    • 90% provenen de les EEII
  • Signes i símptomes :
    • Dispnea brusca
    • Severitat en funció del grau d’obstrucció
    • Taquipnea
    • Pot aparèixer hemoptisis i febre
  • Diagnòstic :
    • Augment dels valors de Dímero – D en sang (substància alliberada pel cos quan hi ha presència de coàguls)
    • Tomografia computeritzada
    • Arteriografia
  • Tractament :
    • Repòs absolut (perquè hi ha risc que els trombes emigrin)
    • (^) Administració d’Anticoagulants
    • Administració de derivats heparínics (tinzaparina sòdica) (no de baix pes, d’alt, ja que provoquen una descoagulació del pacient).
    • Oxigenoteràpia

DOLOR TORÀCIC

  • (^) Característiques :
    • És la segona causa de consulta en la majoria dels serveis d’urgència.
  • Existeixen 3 problemes principals en el maneig dels pacients amb dolor toràcic: ■ Demora entre l’inici dels símptomes i l’arribada a l’hospital ■ Retràs en el diagnòstic d’IAM i començament del tractament adequat ■ Diagnòstic incorrecte, principalment en pacients amb símptomes atípics (Complicat de diagnòsticar!)
  • Enfocament diagnòstic :
  • Intensitat, duració, localització, irradiació, canvis en la posició o el moviment, influenciat per la ingesta de menjar o líquids, reacció a la nitroglicerina ..?
  • El grau o intensitat dels símptomes és un indicador pobre. Però el tipus de molèstia toràcica, el patró d’irradiació i els símptomes concominants (diaforesis, nàusees, suor freda, pal·lidesa) indiquen un quadre potencialment greu.
  • Algoritme per al diagnòstic del dolor toràcic: ■ Dolor cutani Múscul, esquelet, pell ■ Dolor visceral
  • Cardíac
  • Isquèmic: infart agut de miocardi, síndrome coronari agut
  • No isquèmic: miocarditis, cardiomiopatia, pericarditis
  • No cardíac: pulmó, gastrointestinal, aorta, mediastí, psiquiàtric
  • Proves diagnòstiques :
  • ECG 12 derivacions ■ Valorar ECG inicial de 12 derivacions i la història clínica
  • (^) Síndrome coronari agut: opressió retroesternal de forta intensitat, equivalent a anginós. Examen físic normal, quart soroll, estridors. Supradesnivell de l’ST o bloqueig de la rama esquerra nova. Canvis de l’ST i la ona T altament suggestius d’isquèmia. ECG pot ser normal.
  • Embolisme pulmonar: dolor pleurític o opressiu, cianosis, taquipnea, PaO 2 i PaCO 2 baixes. Segon soroll fort.
  • Dissecció aòrtica: dolor intens, migra a l’esquena. Diferència de pols en ambdós braços. Buf aòrtic diastòlic nou Rx tòrax – ampliació del mediastí.
  • Pneumotòrax: dolor pleurític, taquipnea, dispnea. Absència de soroll en un hemitòrax. Rx tòrax (diagnòstic diferencial)
  • Monitoritzar
  • Analítica: marcadors sèrics, coagulació. Si hi ha troponines elevades a la sang (i altres substàncies) poden ser procedents del trencament (mort) de les cèl·lules a nivell cardíac.
  • Pulsímetre
  • Rx
  • TAC/RNM
  • Activitats d’infermeria :
  • (^) Tractament del dolor toràcic agut i IAM: ■ Recepció del pacient ■ Tranquil·litzar-lo (és molt important, no ens interessa que estigui nerviós i es posi més taquipneic i taquicàrdic) ■ Posició semiassentat ■ Monitoritzar ■ SatO 2 – Oxigenoteràpia ■ ECG
  • Disminueixen: consum d’O 2 cerebral, PIC, PA, FC, respiració alveolar
  • (^) Efectes indesitjables:
    • Sedació excessiva (efecte de sedació molt llarg)
    • Depressió cardiorespiratòria
    • Síndrome d’abstinència ■ Propofol (Michael Jackson, molt útil però molt car)
  • Hipnòtic de curta durada, el pacient es desperta de seguida en retirar la infusió del fàrmac.
  • Efecte ansiolític i anestèsic
  • Disminueix FSC i la PIC
  • Disminueix la PA
  • Analgèsics narcòtics – opiacis ■ Morfina (intravenosa si el dolor no millora amb NTG)
  • Fluidoteràpia
  • (cristaloides si HTA)

TEMA 4: ATENCIÓ D’INFERMERIA EN URGÈNCIES QUIRÚRGIQUES

DEFINICIÓ TRAUMATISME CRANEOENCEFÀLIC (TCE)

Lesió física o deteriorament funcional del contingut cranial com a conseqüència d’un canvi sobtat d’energia. Ex: un cop, un impacte, moviment..

CARACTERÍSTIQUES

  • Causes :
    • 75% Accidents de Trànsit
    • (^) 20% Agressions i Caigudes
    • 5% Accidents laborals i caigudes lab.
  • Incidència :
  • 200 – 300 casos per cada 100.000 habitants
  • 1a causa de mort (15 – 20%) i incapacitat 5 – 35anys
  • Afecta principalment entre els 15 i 45 anys
  • 75% són homes (3:1)
  • TCE representa el 70% (90% pediatria) dels traumatismes
  • 40% supervivents al TCE no recuperen l’autonomia (alt grau de morbilitat)

CLASSIFICACIÓ SEGONS GRAVETAT

  • Lleu : Coma Glasgow Score 13 – 15
    • Característiques: el pacient diu algunes coses sense sentit o té al·lucinacions. ■ CGS superior a 12.

■ Neurològicament asimptomàtic ■ Lleugera cefalea (a la zona de la lesió) ■ Mareig ■ Hematoma extern o scalp. (pèrdua de l’estructura de la pell a nivell cranial, cuero cabelludo)

  • Tractament: recuperació en unes hores. Mantenir la vigilància per no disminuir l’escala de Glasgow (sobretot el canvi en les pupil·les) ■ Observació durant hores a UCIAS ■ Avaluació de canvis pupil·lars ■ Avaluació d’alteracions neurològiques o del nivell de consciència ■ Alta a domicili amb acompanyants
  • Moderat : CGS 9 – 12
  • Característiques: té somnolència, amb dificultats per parlar. ■ Alteració del nivell de consciència ■ Amnèsia (no recorda què ha passat) ■ Cefalea progressiva (amb hematoma, hemorràgia i augment de la PIC) ■ Vòmits persistents (pressió al centre de l’hipotàlem) ■ Pacient politraumàtic? Trauma facial, sever? ■ Edat menor de 2 anys sospita de maltractament infantil
  • (^) Tractament: ■ TAC de valoració de la lesió ■ Hospitalització 24 hores ■ Garantir la permeabilitat de la via aèria (per problemes per moure’s a causa de la baixa consciència i la somnolència) ■ Aportament d’oxigen ■ Evitar la sobreinfusió (edema!) ■ Dieta absoluta (per risc de broncoaspiració) ■ Elevació 30º per facilitar el drenatge venós (disminució de la PIC) ■ Valorar el nivell de consciència i pupil·les cada 2hores.
  • Greu : CGS inferior a 9 (intubació).
  • Característiques: zona de reanimació o UCI, risc vital greu per ofegament ■ Descens brusc de 2 o més punts del CGS (independentment de la puntuació i classificació inicial, ja que presenta un augment de la pressió progressiu) ■ Disminució del nivell de consciència ■ Focalitat neurològica ■ Enfonsament cranial ■ Sospita de fractura de la base del crani (otorràgia) ■ Convulsions ■ Atàxia (descoordinació dels moviments) ■ Alteracions de la ventilació (Cheyne Strokes) (el pacient deixa de respirar a estones, de taquipnea a apnea).
  • Tractament: ■ (^) Via aèria permeable ■ Intubació i ventilació mecànica ■ Control hemodinàmic (hipotensió) ■ Reduir l’aparició d’edema (diürètics..) ■ TAC urgent (per veure la PIC amb contrast iodat) ■ Intervenció neuroquirúrgica (per eliminar el coàgul, drenar edema, col·locar un clip, etc..)

HEMORRÀGIA SUBARACNOIDEA PER TRAUMATISME

  • L’HST pot estar acompanyada de vasoespasme cerebral (VC)

■ Accés restringit: prequiròfan, rentamans (només hi entraran les persones vinculades en l’operació) ■ Zona operatòria: quiròfan. Hi entrarà l’equip d’anestèsia, pacient, etc.. quantes menys persones hi ha, menys risc d’infecció tenim.

  • Circuits: personal, pacient, subministres i residus. ■ Mobilització: per moure-ho evitant infeccions creuades entre residus, s’ha d’establir com ens movem per evitar-ho. Una circulació determinada.
  • Esterilització: alguns hospitals tenen un propi control d’esterilització, altres ho fan de manera externa al centre.
  • Característiques del quiròfan :
  • Humitat: menor 68%. Un grau elevat d’humitat i de calor afavoreix la proliferació de gèrmens.
  • Pressió: + positiva. Per a que l’aire de fora no entri cap a dins (aire contaminat)
  • Temperatura: entre 19 – 24º (confort 22ºC)
  • Ventilació: 20 renovacions/hora. Sistema de ventilació únic i tancat per al quiròfan, no unit a la resta d’hospital. Amb operacions cardiovasculars, les renovacions són més elevades (+ risc d’infecció)
  • Soroll: per al pacient i per als professionals, no.. (?)
  • Instal·lacions: seguretat, mida, portes
  • Materials
  • Material específic :
  • Il·luminació: ■ Enlluernat general: està molt regulat. Hi ha un enlluernat d’emergència per si falla la xarxa elèctrica. ■ Làmpades focalitzades: en cada quiròfan hi són per enfocar els punts de la intervenció quirúrgica.
  • (^) Mobiliari: (saber el funcionament de cada cosa) (?) ■ Taula magistral: es diferencia de la de Mayo perquè només té una pota en comptes de 4. Aquesta ens permet més esterilitat i poder-la posar “damunt” del pacient (per sobre). ■ Taula de Mayo ■ Taula quirúrgica: hi ha molts models, poden ser manuals o automàtiques. Està seccionada en 4 parts que et permet treure i modificar, depenent de la intervenció a realitzar, per obtenir la posició adequada del pacient ■ Accessoris
  • Sistemes: ■ Sistemes de monitorització bàsica del pacient: cardiovascular (TA, FC, ECG), oxigenació (Sat O 2 , pulsioximetria, nivells de gasos), temperatura (perquè al quiròfan fa fred i alguns fàrmacs provoquen hipotèrmia, per això s’ha de controlar) i profunditat anestèsica (amb presència d’anestèsia general, medició de les ones cerebrocardiogràfiques, vigilar que es manté la sedació). Tot està connectat a la taula d’anestèsia (monitors). ■ Sistemes d’escalfament: ex: mantes d’aire calent, escalfament de fluids que s’administren.. ■ Mitges de compressió elèctriques: activen la circulació ■ Respiradors: també units al carro d’anestèsia.
  • (^) Carro d’anestèsia: ■ Tipus d’anestèsia
  • General
  • Regional: treballa en zones i amb paquets nerviosos
  • Local: és una àrea més petita i superficial

Anestèsia general : ens proporciona una amnèsia, analgèsia i hipnosis (pèrdua de consciència) del pacient (no se’n recorda).

  • Fases:
    • (^) Inducció: comença al preoperatori ■ Administració de fàrmacs: ansiolítics, analgèsics morfínics, hipnòtics, relaxants musculars. ■ Intubació endotraqueal (perquè es produeix una parada respiratòria pels relaxants musculars)
    • Manteniment
    • Reversió ■ Administració de fàrmacs antagonistes ■ Extubació ■ Anestèsia regional : el pacient està despert. Es localitza el nervi (que innerva tota la zona que ens interessa) , es punxa i s’administra l’anestèsia.
  • Anestèsia regional:
  • Administrar anestèsia en plexes nerviosos
  • (^) Anestèsia espinal: es punciona a nivell de medul·la espinal. Es diferencien per on es produeix la punció i on s’administra l’analgèsia.
  • Anestèsia peridural/epidural : deixem el catèter dins per seguir administrant analgèsia ( en la intradural no!). És l’espai anterior a la duramare. Es bloqueja el dolor, però no la funció motora (bloqueig sensitiu, la dona pot moure les cames).
  • Anestèsia intradural o raquídia : espai on es troba el LCR (líquid cefaloraquidi). Se sap si s’està a l’espai perquè surt el LCR. Tenim bloqueig motor i sensitiu.
  • Capes: PIA – (LCR) – Aracnoides – Duramare – (zona epidural)Lligament
  • Riscs:
  • És dolorós
  • S’ha de localitzar el nervi
  • S’injecta la quantitat d’anestèsia aproximada que es necessita. Si es complica l’operació, l’efecte pot exhaurir.
  • Sistemes elèctrics de tall i hemostàsia: dispositius que utilitzen de forma controlada la corrent elèctrica per tallar teixits i/o coagular vasos sanguinis. (Bisturí elèctric). ■ Generador Pol positiu (elèctrode actiu) Pol negatiu (placa, s’enganxa a la zona on desitgem) Generador ■ Té diverses parts:
  • Generador: genera l’electricitat
  • Pol positiu: per transmetre l’electricitat al pacient, la corrent (per aplicar-la)
  • Pol negatiu: recull l’energia transmesa al pacient perquè no li produeixi cap dany i la retorna al generador.
  • Aspirador: per espirar tot el volum de líquids que s’extreuen de la intervenció quirúrgica. ■ Hi ha d’haver un mínim de 2 aspiradors/quiròfan. 1 per la intervenció i 1 per l’anestèsia.
  • Dispositius relacionats amb la imatge:
  • Complicacions: hemorràgia, parada CR
  • Retenció de cossos estranys durant el procediment quirúrgic (ex: recompte de TOTES les gasses).
  • (^) Hi ha una llista de coses que s’han de revisar al quiròfan, abans i després de la intervenció. ■ “Check List” , disminueix la morbimortalitat, els errors. ■ Llista de preguntes per realitzar la comprovació.
  • Activitats en cada fase :
  • Preoperatori: ■ Recepció i valoració del pacient, PAE :
  • La infermera circulant rep el pacient
  • Acollida del pacient
  • Check list
  • PAE: ansietat, temor, coneixements deficients..són els problemes més freqüents que ens trobem. ■ (^) L’ansietat la causa és inespecífica, en el temor és específica. Però considerarem ansietat quan la simptomatologia és més aguda, manifestacions més intenses. ■ Causes d’ansietat o temor: r/c + m/p i s/a
  • Procés quirúrgic (diferent d’IQ)
  • Coneixements deficients, falta de..
  • Incertesa post – pronòstic incert
  • (^) Creences errònies
  • Experiències prèvies negatives
  • Falta d’experiència prèvia ■ Inducció anestèsica
  • Intraoperatori: ■ Col·locació del pacient :
  • Posicions:
  • Accés segur a la zona operatòria
  • Valoració de factors de risc (també hem de tenir en compte factors de risc que poden produir lesions per la posició).
  • Mantenir l’alineació anatòmica i el funcionament dels sistemes i aparells
  • Evitar lesions: tissulars, nervioses, circulatòries ■ Risc de lesió ■ Risc de deteriorament de la integritat cutània
  • Posicions del pacient quirúrgic: una tasca molt important d’infermeria és prevenir les lesions de posició. (+posicions seguretat al manual d’infermeria quirúrgica)Preparació del personal i material :
  • (^) Instrumentista:
  • Rentat de mans quirúrgic: ja es realitza amb la mascareta posada. Tindrem les mans netes però NO estèrils.
  • Vestir-se de forma estèril: amb bata i guants
  • Prepara material sobre la taula: de manera estèril, fins que no està vestida no ho pot preparar.
  • Sap tot el material de la caixa de cada operació, i l’ha de contar per poder fer-ne el recompte posteriorment.
  • Sap tots els procediments i es pot anticipar en donar el material durant la IQ.
  • Circulant:
    • Ajuda i coordina els processos. L’ajudarà obrint-li tots els paquets per a posar-la estèril. ■ (^) Preparació de la pell : depèn de la zona ja està protocalitzat. Es posa antisèptic a la zona (pell). ■ Camps quirúrgics : entallat quirúrgic, sempre després de l’antisèptic per a que no es mulli. ■ Tècnica quirúrgica : la instrumentista ja es pot acostar al pacient amb la taula perquè ja està estèril. Ja pot començar el procediment (es va donant, proporcionant el material al cirurgià). ■ Col·locació d’apòsits i embenats : la infermera ajuda en alguns d’aquests procediments.
  • Postoperatori immediat: ■ Trasllat del pacient a REA (reanimació), URPA, UCI.. S’estabilitza al pacient abans d’enviar-lo al servei adequat. ■ Cures postquirúrgiques immediates: vigilància i control de les complicacions:
  • Risc d’hemorràgia
  • Risc de dolor (sempre hi és present, sempre existent)
  • Risc d’infecció (és un problema de postoperatori més tardà. Ara NO es tracta)
  • Riscs específics derivats de la intervenció i l’anestèsia
  • Dependrà de la intervenció realitzada, depenent de la zona que es tracta, etc.. ■ Risc d’hemorràgia (veiem que el problema pot aparèixer) s/a dependrà del tipus d’abordatge que realitzem. Serà s/a perquè prové de la intervenció quirúrgica, és un abordatge interdisciplinari.