Docsity
Docsity
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Orientación Universidad
Orientación Universidad
Vende en Docsity
Vende en Docsity
Docsity AI
Docsity AI
Inicia sesiónRegístrate

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Busca documentos

Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity

Busca tu universidad

Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad

Video Cursos

Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades

Quiz

Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación

Docsity AINEW

Resume tus documentos, hazles preguntas, conviértelos en quiz y mapas conceptuales

Ver preguntas

Despeja tus dudas leyendo las respuestas a las preguntas que realizaron otros estudiantes como tú

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Compartir documentos
download point icon20 Puntos

Por cada documento subido

Responde a las preguntas
download point icon5 Puntos

por cada respuesta dada (máx. 1 al día)

Todos los modos para conseguir puntos gratis
Consigue puntos de inmediato

Elige un plan Premium con todos los puntos que necesitas.

Oportunidades de estudio

Elige tu próximo programa de estudio

Ponte en contacto inmediatamente con las mejores universidades del mundo. Busca entre miles de universidades en todo el mundo. Busca entre miles de universidades partner oficiales

Comunidad

Pregúntale a la comunidad

Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio

Ebooks gratuitos

¡Nuestros e-books salva-estudiantes!

Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity

Cures Pal·liatives - Unitat Temàtica 2, Apuntes de Enfermería

Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)Enfermería
Prof. Montserrat Edo i Amor Aradilla

Asignatura: Cures Pal·liatives, Profesor: Montse Edo i Amor Aradilla, Carrera: Infermeria (Gimbernat), Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 27/11/2013

ireth6
ireth6 🇪🇸

4.4

(727)

100 documentos

1 / 13

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
UNITAT TEMÀTICA 2: LA MORT
CONCEPTUALITZACIÓ DE LA MORT
LA MORT
“La mort és més fàcil per als que s’han ocupat d’ella durant la vida”.
•La mort és un fet universal i inevitable. Tot ésser que neix mor.
•Per què és important reflexionar?
•Relativitza les coses
•Revisió de l’esquema de valors
•Ajuda a alentir el ritme de vida
•“Normalitzar”: ens prepara per a l’acceptació d’allò irremeiablee
•“Ens posa a lloc”
•Tipus de mort i morts:
•Morts abstractes: Visibles – mostrades:
■Avantpassats
■Morts “mediàtiques”
■Morts anònimes
■Morts fictícies
•Morts concretes: Invisibles – Amagades:
■Dels éssers propers
■Mort pròpia
•Mort social: abandonament, aïllament, soledat.
•Mort psíquica: acceptació i retirada; decatèxis.
•Mort biològica: mort cerebral, conflictes ètic – mèdics.
•Mort fisiològica
•Pors, dificultats...
•Tenir versus ser
•Afeccions i dependències
•Deixar..
•Incertesa
•Por al patiment
•Silenci
•Soledat
•Irreversibilitat
EVOLUCIÓ HISTÒRICA
“La manera més còmoda de conèixer una ciutat és descobrir com es treballa en ella, com s’estima i som
s’hi mor”. Camus
•Morir: cultural i socialment après.
•Esdeveniment públic
•Últim acte social
•“Bona mort”
•“Mort maleïda”
•Mort clandestina. Drets del malalt moribund.
■No saber què es morirà
■Si ho sap, comportar-se com si no ho sabés
•Revolució industrial: migració a les ciutats
•Canvis en el nucli familiar: canvis en “el morir”
•Ritus i costums:
•Visualització: normalització de la mort
•Elaboració del dol
Cures Pal·liatives – Unitat Temàtica 2 Maria Riu Caballol
1
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Cures Pal·liatives - Unitat Temàtica 2 y más Apuntes en PDF de Enfermería solo en Docsity!

UNITAT TEMÀTICA 2: LA MORT

CONCEPTUALITZACIÓ DE LA MORT

LA MORT

“La mort és més fàcil per als que s’han ocupat d’ella durant la vida”.

• La mort és un fet universal i inevitable. Tot ésser que neix mor.

• Per què és important reflexionar?

• Relativitza les coses

• Revisió de l’esquema de valors

• Ajuda a alentir el ritme de vida

• “Normalitzar”: ens prepara per a l’acceptació d’allò irremeiablee

• “Ens posa a lloc”

• Tipus de mort i morts :

• Morts abstractes: Visibles – mostrades :

■ Avantpassats

■ Morts “mediàtiques”

■ Morts anònimes

■ Morts fictícies

• Morts concretes: Invisibles – Amagades :

■ Dels éssers propers

■ Mort pròpia

• Mort social : abandonament, aïllament, soledat.

• Mort psíquica : acceptació i retirada; decatèxis.

• Mort biològica : mort cerebral, conflictes ètic – mèdics.

• Mort fisiològica

• Pors, dificultats...

• Tenir versus ser

• Afeccions i dependències

• Deixar..

• Incertesa

• Por al patiment

• Silenci

• Soledat

• Irreversibilitat

EVOLUCIÓ HISTÒRICA

“La manera més còmoda de conèixer una ciutat és descobrir com es treballa en ella, com s’estima i som s’hi mor”. Camus

• Morir : cultural i socialment après.

• Esdeveniment públic

• Últim acte social

• “Bona mort”

• “Mort maleïda”

• Mort clandestina. Drets del malalt moribund.

■ No saber què es morirà

■ Si ho sap, comportar-se com si no ho sabés

• Revolució industrial: migració a les ciutats

• Canvis en el nucli familiar: canvis en “el morir”

• Ritus i costums :

• Visualització: normalització de la mort

• Elaboració del dol

  • Velatori, enterrament, funerals, cementiri, necrològiques, epitafi, flors, cants i oracions, dol en el vestir. Testament...
  • Funcions de l’enterrament :
  • (^) És un ritual d’acomiadament
  • Consolida la realitat de la pèrdua
  • Facilita l’expressió de recolzament, amor i solidaritat de la comunitat cap als dolguts
  • Compleix la funció de separar el mort dels vius; barrera definitiva: tanca un procés i n’obra un altre
  • Oficialitza la mort
  • Societat actual. Dificultats?
  • Desimbolització, hedonisme, joventut, productivitat – consum, secularització, laïcitat, medicalització de la mort.
  • “Hem creat la forma moderna de morir. La mort moderna es produeix a l’hospital modern, on és possible ocultar-la, purificar-la de la seva corrupció orgànica i finalment, “empaquetar-la” per l’enterrament modern” Mort clandestina.
  • Visibilitat versus Invisibilitat + Properitat versus Allunyament No vivència experiencial de la realitat Angoixa imprecisa
  • “Protecció davant la mort” Tabuització de la mort
  • Gran avenç tecnològic, “omnipotència científica” Expectatives Irreals

EDUCAR PER LA MORT, LA MORT I ELS NENS

(“Pedagogia de la Vulnerabilitat”. Narcicisme, “Síndrome de Xauxa” Recerca exclusiva de Plaer Intolerància al dolor, al patiment i a la frustració?). Educar per la mort = Educar per a la vida

LA MORT, EL DOL I ELS NENS

  • Què solem fer :
    • Tendència a evitar-los el patiment.
    • Tendència a oferir un “substitut”.
    • Incomoditat de l’adult davant les preguntes sobre la mort.
  • La mort en els nens :
    • La mort NO existeix (propera) ■ A casa, a l’escola, vida social pròxima
    • La mort SI existeix (llunyana) ■ Mors dels altres, desconeguts i/o famosos, terrorisme, guerres, catàstrofes
  • Quan parlar de la mort?
    • Malalties i morts a la família, amics, mascotes
    • Morts llunyanes, aproximació
    • Situacions fortuïtes
  • Intervencions :
    • Facilitar l’expressió d’emocions
    • No tenir por a preguntar
    • No témer les preguntes del per què
    • Explicar de quina forma va ocórrer
    • Permetre que pugui participar en els ritus. No aïllar
    • Millor utilitzar frases directes
    • Escoltar, saber callar
    • Permetre i afavorir el contacte
    • Deixar-los triar, respectar les decisions
    • Acompanyar, no aïllar
    • No mentir
  • Discutir els canvis que hi hauran a casa: demana’ls la seva opinió i evita canvis innecessaris
  • Preguntar-li què i com li vol explicar ell/a als altres (amics/gues, companys/ nyes de classe) respecte al què ha passat
  • Involucrar-los/les en les activitats familiars relacionades amb la pèrdua
  • S’ha de seguir relacionant amb els seus/seves amics/gues
  • Aimar-los/les a tornar a la seva rutina tant aviat com els sigui possible
  • Mantenir els límits, consistència i un sentit d’estabilitat
  • Reaccions normals del/a nen/a :
  • Tristesa
  • Ansietat
  • Ràbia
  • Culpa
  • Desorganització del comportament
  • Sentit de vulnerabilitat i inseguretat personal
  • Problemes de disciplina
  • Trastorns del son, atenció i concentració
  • Enuresis
  • Somatitzacions: mal de cap, mal de panxa, etc..
  • (^) Facilitant el dol: el que no ajuda :
  • No tenir informació sobre el dol
  • No tenir en compte el/a nen/a en la presa de decisions
  • Inestabilitat familiar
  • Manca d’afecte
  • Indiferència
  • No expressar emocions
  • No escoltar el nen
  • No respectar el seu espai
  • No commemorar
  • Negació
  • Sobreprotecció, etc.
  • Suggeriments per la família :
  • Llegir sobre el dol en els/les nens/nenes
  • Legitimar els seus sentiments
  • Animar-lo/la a expressar els sentiments
  • Llegir-li contes
  • Parlar-li de la mort a partir d’elements de la naturalesa
  • Abraçar al/a nen/a
  • Animar-lo a que no s’amagui per plorar
  • (^) Parlar amb el/la nen/a de l’ésser estimat que ha mort
  • Caminar amb el nen
  • Fer un àlbum o caixa de records
  • Estimular-lo a elaborar un homenatge personalitzat
  • Comprar-li un conte sobre la mort
  • Visitar amb ell/a el cementi si ell ho desitja

Mites Investigació i Pràctica

Els nens no s’adonen del que succeeix. S’adonen de que quelcom diferent ha passat i no parlar- ho amb ells els pot convertir en “espies” de quelcom que potser ni comprenen.

Els nens i adolescents no elaboren el dol. Sí que elaboren el dol.

Els nens i adolescents no atribueixen significat als esdeveniments.

No sols atribueixen significat als successos, sinó que a més a més necessiten fer-ho. Els adults han de protegir al nen del dolor i patiment i no incorporar-lo als rituals (la protecció entesa com a “exclusió” i viscuda per el nen com “abandonament” i “soledat”).

Els protegim millor si els incorporem als processos familiars i els fem partícips en la mesura en que la seva edat s’hi adeqüi (la protecció entesa com “inclusió/ incorporació” i viscuda per al nen com “formar part de” i “companyia”). No comprenen els rituals, per tant és millor que no hi assisteixin.

Podem ajudar-los a comprendre mínimament els rituals i permetre la seva participació si ho demanen.

  • Comunicació amb el nen davant la mort d’un progenitor :
    • Qui ■ Preferiblement els pares o el familiar més proper ■ Persona emocionalment pròxima ■ Reclutar alguna figura significativa per al nen
    • Quan ■ Immediatament o com abans possible (intentar evitar hores nocturnes)
    • On ■ Lloc tranquil, silenciós, segur (el més conegut possible per al nen)
    • Com ■ (^) Contacte físic apropiat ■ Evitar l’ús d’eufemismes ■ De manera clara ■ Sense masses detalls ni explicacions abstractes ■ To de veu càlid ■ Compartint les emocions amb el nen ■ Interessant-se pels seus sentiments i pensaments respecte el que ha passat i els seus efectes ■ Preguntant sobre els seus dubtes ■ Recordant a la persona morta junt amb el nen o adolescent
  • Important : assegurar-se que el nen o adolescent
    • Sap que si el pare supervivent no hi es és perquè no pot.
    • Sap que no està sol ni se l’ha abandonat.
    • Sap que segueix sent una persona molt important i estimada en la família.
    • Comprèn que està bé compartir i manifestar les seves emocions i pensaments i que no se’l jutjarà per això.
    • Manté els hàbits, costums i horaris perquè senti que el món sencer no es desestabilitza ni desorganitza.

LA MORT DELS NENS

LA MORT D’UN NEN

  • Nen = Vida
  • Antagònic amb el cicle vital
  • Inici d’esperances, de futur
  • Mort del nen i del seu projecte
  • Mort d’una part d’un mateix
  • Identificació
  • Adaptar, integrar..

AVORTAMENTS

  • Característiques :
    • A nivell social: estan poc tractats com a pèrdua,; dol desautoritzat
    • Nen imaginat, nen pensat
  • Presència, propera
  • Contacte
  • Mantenir rutines i horaris
  • De 3 a 5 anys: els/les pre – escolars :

■ Egocentrisme: ell/a és el centre de tot el que té lloc al món ■ Reconeix les parts del cos i quina està malalta ■ Irritabilitat per restricció de l’activitat física ■ (^) Etapa de pensament màgic ■ Malaltia com a càstig (culpa) ■ Què saben i senten de la mort?

  • Personalitzen l’experiència i creuen haver-la causat
  • Mort = coses immòbils, vida = coses que es mouen
  • Mort: reversible, separació, estat temporal i forma de dormir ■ Què podem fer per al nen malalt?
  • Evitar el llenguatge indirecte i explicacions vagues confusió, augment de por i l’ansietat
  • Corregir fantasies: ser honestos i clars
  • Proper per part de pares, germans i amics
  • “Integrar rutines de vida”
  • Demanar-li la opinió i participació
  • No enganyar-lo davant procediments dolorosos
  • Etapa escolar (a partir dels 5 anys) :

■ Major interacció i competivitat social ■ (^) Factors interns com a causants de la malaltia ■ Gran interès en els canvis del cos i molta por per a la mutilació

  • Els/les nens/nenes de 5 a 9 anys :

■ Distingeixen fantasia de realitat ■ Poden experimentar sentiments de culpa ■ Comprensió de caràcter definitiu de la mort. Pensaments:

  • La mort és per sempre
  • La mort és un canvi
  • Pot passar-li a altres persones que conec
  • Pot passar-me a mi ■ Fases d’acceptació de la pròpia malaltia : Bluebond Langer
  • “Tinc una malaltia greu”
  • “Estic molt greu, però em posaré millor”
  • “Estic sempre malalt però em posaré millor”
  • “Estic sempre malalt i no em posaré millor”
  • “Em moriré”

■ Què podem fer pel nen malalt?

  • Proporcionar informació clara i honesta: crear confiança
  • Podem dir que alguna cosa no la sabem
  • Donar els detalls que el nen ens demani
  • Preparar i anticipar al nen pels futurs canvis
  • Fomentar la comunicació i permetre la repetició de preguntes
  • Donar-li la oportunitat de triar determinades coses
  • Corregir mites i concepcions errònies ■ Nen malalt: compte amb :
  • Sentiments de culpa
  • Sentiments de vergonya
  • Enuig amb els pares per què “no el protegeixen” del patiment
  • No expressió emocional: aïllament ■ Què pot ajudar al nen en procés de morir?
  • Dibuixos: interpretar-los junt amb ell
  • Entendre les regressions
  • No caure en els xantatges emocionals
  • No trencar les rutines
  • Facilitar el contacte amb nens de la seva edat i circumstàncies
  • (^) Permetre els seus assumptes pendents
  • Permetre els seus comiats
  • Els/les preadolescents de 9 a 12 anys : ■ Comprensió madura de la mort ■ Tenen respostes semblants a les de l’adult ■ Estat emocional canviant i agitat; la mort intensifica la pressió que sent ■ Què podem fer?
  • Fomentar que facin preguntes
  • Recolzar l’expressió dels sentiments
  • Parlar sobre els canvis que pot notar..
  • Preguntar-li què i com li vol explicar ell/a als altres (amics/gues, companys/nyes de classe) el què li passa
  • L’edat del nen pot ser menys important que l’estil de comunicació de la família, la capacitat individual d’entendre i processar la informació sobre la malaltia i el seu pronòstic, i la relació del nen amb l’equip sanitari.
  • Els germans :
  • Oblit “Enveja”: desig de que s’acabi la situació
  • Culpa, por, vergonya..
  • Fer-lo partícip en les cures i en la vida del nen
  • Els pares :
  • Coses que ajuden : ■ Informació clara i honesta sobre la situació i el pronòstic ■ Control de símptomes, de dolor ■ Atenció durant l’agonia ■ Cuidar el fill en el final de la vida a casa ■ Parella: dol i vivència en diferents temps ■ Compte en buscar ràpidament un substitut (transferència) ■ Acceptar l’expressió emocional ■ (^) Permetre’ls parlar del nen tan com vulguin
  • Coses que no ajuden : ■ No hem de dir “que sabem com es senten” ■ No dir res que impliqui un judici sobre els seus sentiments ■ No dir que és el que haurien de sentir o fer ■ No canviar de tema si parlen del seu fill ■ No tractar de consolar dient que té altres fills ■ No tractar de trobar res positiu en la mort del seu fill ■ No fer comentaris sobre possibles millores en el tractament o les cures proporcionades ■ No dir que es poden tenir altres fills ■ Les tragèdies no s’han de comparar mai: és una falta de respecte

ESPIRITUALITAT EN CURES PAL·LIATIVES

CURES AL FINAL DE LA VIDA

  • S’inclouen l’esfera social, la física, la psíquica i l’espiritual.
  • Necessitats espirituals: pacient al final de la vida Dolor total
  • Donar espai i llum
  • Preguntes explícites o implícites (silenci) que ajudin a l’exploració personal
  • No pressuposar
  • No esperar respostes
  • No donar respostes
  • Validar i legitimar la recerca, els interrogants

RECOLZA ESPIRITUAL

  • Ser testimonis de :
    • Dolor/patiment moral
    • Intolerància al dolor
    • Ambivalència
    • Dubtes
    • Fragmentació interna
    • Desesperació i angoixa
  • Compte, el perill de l’èxit...
    • Què és l’ èxit en l’àmbit de cuidar al final de la vida? Trobar sentit o donar significat.
  • “El recolza espiritual no estalvia tot el patiment, ni el dol, ni la incertesa, però obra un passadís humanitzat i preserva la identitat de qui pateix”. J.H. Thieffrey
  • Ajudar a estimar la vida per acceptar millor el perdre-la

LES PÈRDUES I EL DOL

PÈRDUES

  • Tipus de pèrdues :
    • Objectes externs
    • Entorn conegut
    • Persona estimada (social, real)
    • Aspectes personals del cos (envelliment, accident, malaltia)
    • Pròpia vida
  • (^) Emocions :
    • Predisposició a l’acció com a conseqüència d’una situació, un estímul.
    • És una sensació intensa i que dura poc en el temps. Pot deixar un cert sentiment o estat d’ànim (major duració i menor intensitat).
    • Produeix canvis fisiològics, actituds, gests, formes d’expressió.
  • Emocions d’una pèrdua
    • Emocions: ■ Tristesa, enfadament/ràbia, culpa, ansietat, soledat, fatiga ■ Impotència, soc, desesperació, alliberació, pau
    • Sensacions físiques: ■ Buit en l’estómac ■ Opressió en el pit ■ Opressió al coll ■ Hipersensibilitat al soroll/llum ■ Falta d’aire ■ Sensació de despersonalització ■ (^) Falta d’aire ■ Debilitat muscular/falta d’energia ■ Sequedat de boca
    • Conductes – reaccions: ■ Trastorns del son/alimentació ■ Distraccions/oblits

■ Aïllament social ■ Somnis amb la persona perduda ■ Sospirar ■ Hiperactivitat ■ Plorar ■ Agressivitat ■ Portar objectes de la persona perduda

  • Capacitats a desenvolupar :
    • Reconèixer emocions pròpies i dels altres davant dels processos de mort
    • Comprendre i respectar les reaccions emocionals
    • Gestionar i regular les emocions que susciten els aspectes sobre la mort
    • Desenvolupar la capacitat empàtica ■ Afectiva i cognitiva DOL “La vida dels morts està viva en la memòria dels vius”.
  • Definició : reacció adaptativa normal davant d’una pèrdua.
  • Característiques :
  • Procés únic
  • Dinàmic
  • Variable, personal
  • Amb risc de caure malalt (ansietat, depressió, problemes cardíacs, accentuació patològic, aparició de noves..)
  • Augmenta la demanda sanitària
  • Teoria del vincle
  • Etapes de Kübler Ross :
  • Negació
  • (^) Ira
  • Negociació
  • Depressió
  • Acceptació
  • Etapes de Bowlby :
  • Fase d’atordiment o etapa de xoc
  • Fase de desig i cerca
  • Fase de desorganització i desesperació
  • Fase de reorganització
  • Signes i símptomes :
  • Dimensió física: sensació d’opressió, hipersensibilitat al soroll, cefalees, mareig, dispnea, palpitacions, cansament, alteracions digestives, de la son.., alteracions cognitives, dificultat de concentració, confusió, oblits..
  • Dimensió social: aïllament, ressentiment, agressivitat..
  • Dimensió emocional
  • Dimensió espiritual: recerca de sentit
  • Factors que influeixen :
  • Edat, durada de la malaltia, tipus de mort, aspecte de la mort
  • Relació afectiva, suport social, personalitat, estat psíquic previ
  • Creences, estil de vida, circumstàncies vitals
  • Etapes :
  • Acceptar la realitat de la pèrdua
  • Elaborar les emocions i el dolor de la pèrdua ■ Deixar-se sentir
  • Adaptar-se a un entorn en el qual la persona que ha mort no hi és

GESTIÓ EMOCIONAL DE LES PÈRDUES

Estratègies d’afrontament professional – personal.

  • Problemes Emocionals :
    • Gestió incompleta de pèrdues i dols anteriors.
    • Augment de l’ansietat davant la mort per contacte continuat amb malalts que s’estan morint i familiars en dol.
    • Dificultat d’establir relacions amb malalts terminals per la proximitat del procés de mort.
    • Conflictes emocionals que afecten de forma personal i professional, per múltiples causes.. problemes personals (dol, separacions, conflictes, situacions complexes..); professionals (canvis de lloc de feina o contractes, burnout, conflictes a la feina, necessitat de formació..).
  • Tasca a realitzar : identificació pròpia
    • Pèrdues
    • Assumptes pendents ■ (^) Agrair, donar les gràcies.. ■ Perdonar-se, perdonar i demanar perdó, disculpar-se.. ■ Estimar-se, dir t’estimo, t’aprecio, ets important per mi.. ■ Acomiadar-se, dir adéu.