Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Cures Pal·liatives - Unitat Temàtica 2, Apuntes de Enfermería

Asignatura: Cures Pal·liatives, Profesor: Montse Edo i Amor Aradilla, Carrera: Infermeria (Gimbernat), Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 27/11/2013

ireth6
ireth6 🇪🇸

4.4

(727)

100 documentos

1 / 13

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
UNITAT TEMÀTICA 2: LA MORT
CONCEPTUALITZACIÓ DE LA MORT
LA MORT
“La mort és més fàcil per als que s’han ocupat d’ella durant la vida”.
La mort és un fet universal i inevitable. Tot ésser que neix mor.
Per què és important reflexionar?
Relativitza les coses
Revisió de l’esquema de valors
Ajuda a alentir el ritme de vida
“Normalitzar”: ens prepara per a l’acceptació d’allò irremeiablee
“Ens posa a lloc”
Tipus de mort i morts:
Morts abstractes: Visibles – mostrades:
Avantpassats
Morts “mediàtiques”
Morts anònimes
Morts fictícies
Morts concretes: Invisibles – Amagades:
Dels éssers propers
Mort pròpia
Mort social: abandonament, aïllament, soledat.
Mort psíquica: acceptació i retirada; decatèxis.
Mort biològica: mort cerebral, conflictes ètic – mèdics.
Mort fisiològica
Pors, dificultats...
Tenir versus ser
Afeccions i dependències
Deixar..
Incertesa
Por al patiment
Silenci
Soledat
Irreversibilitat
EVOLUCIÓ HISTÒRICA
“La manera més còmoda de conèixer una ciutat és descobrir com es treballa en ella, com s’estima i som
s’hi mor”. Camus
Morir: cultural i socialment après.
Esdeveniment públic
Últim acte social
“Bona mort”
“Mort maleïda”
Mort clandestina. Drets del malalt moribund.
No saber què es morirà
Si ho sap, comportar-se com si no ho sabés
Revolució industrial: migració a les ciutats
Canvis en el nucli familiar: canvis en “el morir”
Ritus i costums:
Visualització: normalització de la mort
Elaboració del dol
Cures Pal·liatives – Unitat Temàtica 2 Maria Riu Caballol
1
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Cures Pal·liatives - Unitat Temàtica 2 y más Apuntes en PDF de Enfermería solo en Docsity!

UNITAT TEMÀTICA 2: LA MORT

CONCEPTUALITZACIÓ DE LA MORT

LA MORT

“La mort és més fàcil per als que s’han ocupat d’ella durant la vida”.

• La mort és un fet universal i inevitable. Tot ésser que neix mor.

• Per què és important reflexionar?

• Relativitza les coses

• Revisió de l’esquema de valors

• Ajuda a alentir el ritme de vida

• “Normalitzar”: ens prepara per a l’acceptació d’allò irremeiablee

• “Ens posa a lloc”

• Tipus de mort i morts :

• Morts abstractes: Visibles – mostrades :

■ Avantpassats

■ Morts “mediàtiques”

■ Morts anònimes

■ Morts fictícies

• Morts concretes: Invisibles – Amagades :

■ Dels éssers propers

■ Mort pròpia

• Mort social : abandonament, aïllament, soledat.

• Mort psíquica : acceptació i retirada; decatèxis.

• Mort biològica : mort cerebral, conflictes ètic – mèdics.

• Mort fisiològica

• Pors, dificultats...

• Tenir versus ser

• Afeccions i dependències

• Deixar..

• Incertesa

• Por al patiment

• Silenci

• Soledat

• Irreversibilitat

EVOLUCIÓ HISTÒRICA

“La manera més còmoda de conèixer una ciutat és descobrir com es treballa en ella, com s’estima i som s’hi mor”. Camus

• Morir : cultural i socialment après.

• Esdeveniment públic

• Últim acte social

• “Bona mort”

• “Mort maleïda”

• Mort clandestina. Drets del malalt moribund.

■ No saber què es morirà

■ Si ho sap, comportar-se com si no ho sabés

• Revolució industrial: migració a les ciutats

• Canvis en el nucli familiar: canvis en “el morir”

• Ritus i costums :

• Visualització: normalització de la mort

• Elaboració del dol

  • Velatori, enterrament, funerals, cementiri, necrològiques, epitafi, flors, cants i oracions, dol en el vestir. Testament...
  • Funcions de l’enterrament :
  • (^) És un ritual d’acomiadament
  • Consolida la realitat de la pèrdua
  • Facilita l’expressió de recolzament, amor i solidaritat de la comunitat cap als dolguts
  • Compleix la funció de separar el mort dels vius; barrera definitiva: tanca un procés i n’obra un altre
  • Oficialitza la mort
  • Societat actual. Dificultats?
  • Desimbolització, hedonisme, joventut, productivitat – consum, secularització, laïcitat, medicalització de la mort.
  • “Hem creat la forma moderna de morir. La mort moderna es produeix a l’hospital modern, on és possible ocultar-la, purificar-la de la seva corrupció orgànica i finalment, “empaquetar-la” per l’enterrament modern” Mort clandestina.
  • Visibilitat versus Invisibilitat + Properitat versus Allunyament No vivència experiencial de la realitat Angoixa imprecisa
  • “Protecció davant la mort” Tabuització de la mort
  • Gran avenç tecnològic, “omnipotència científica” Expectatives Irreals

EDUCAR PER LA MORT, LA MORT I ELS NENS

(“Pedagogia de la Vulnerabilitat”. Narcicisme, “Síndrome de Xauxa” Recerca exclusiva de Plaer Intolerància al dolor, al patiment i a la frustració?). Educar per la mort = Educar per a la vida

LA MORT, EL DOL I ELS NENS

  • Què solem fer :
    • Tendència a evitar-los el patiment.
    • Tendència a oferir un “substitut”.
    • Incomoditat de l’adult davant les preguntes sobre la mort.
  • La mort en els nens :
    • La mort NO existeix (propera) ■ A casa, a l’escola, vida social pròxima
    • La mort SI existeix (llunyana) ■ Mors dels altres, desconeguts i/o famosos, terrorisme, guerres, catàstrofes
  • Quan parlar de la mort?
    • Malalties i morts a la família, amics, mascotes
    • Morts llunyanes, aproximació
    • Situacions fortuïtes
  • Intervencions :
    • Facilitar l’expressió d’emocions
    • No tenir por a preguntar
    • No témer les preguntes del per què
    • Explicar de quina forma va ocórrer
    • Permetre que pugui participar en els ritus. No aïllar
    • Millor utilitzar frases directes
    • Escoltar, saber callar
    • Permetre i afavorir el contacte
    • Deixar-los triar, respectar les decisions
    • Acompanyar, no aïllar
    • No mentir
  • Discutir els canvis que hi hauran a casa: demana’ls la seva opinió i evita canvis innecessaris
  • Preguntar-li què i com li vol explicar ell/a als altres (amics/gues, companys/ nyes de classe) respecte al què ha passat
  • Involucrar-los/les en les activitats familiars relacionades amb la pèrdua
  • S’ha de seguir relacionant amb els seus/seves amics/gues
  • Aimar-los/les a tornar a la seva rutina tant aviat com els sigui possible
  • Mantenir els límits, consistència i un sentit d’estabilitat
  • Reaccions normals del/a nen/a :
  • Tristesa
  • Ansietat
  • Ràbia
  • Culpa
  • Desorganització del comportament
  • Sentit de vulnerabilitat i inseguretat personal
  • Problemes de disciplina
  • Trastorns del son, atenció i concentració
  • Enuresis
  • Somatitzacions: mal de cap, mal de panxa, etc..
  • (^) Facilitant el dol: el que no ajuda :
  • No tenir informació sobre el dol
  • No tenir en compte el/a nen/a en la presa de decisions
  • Inestabilitat familiar
  • Manca d’afecte
  • Indiferència
  • No expressar emocions
  • No escoltar el nen
  • No respectar el seu espai
  • No commemorar
  • Negació
  • Sobreprotecció, etc.
  • Suggeriments per la família :
  • Llegir sobre el dol en els/les nens/nenes
  • Legitimar els seus sentiments
  • Animar-lo/la a expressar els sentiments
  • Llegir-li contes
  • Parlar-li de la mort a partir d’elements de la naturalesa
  • Abraçar al/a nen/a
  • Animar-lo a que no s’amagui per plorar
  • (^) Parlar amb el/la nen/a de l’ésser estimat que ha mort
  • Caminar amb el nen
  • Fer un àlbum o caixa de records
  • Estimular-lo a elaborar un homenatge personalitzat
  • Comprar-li un conte sobre la mort
  • Visitar amb ell/a el cementi si ell ho desitja

Mites Investigació i Pràctica

Els nens no s’adonen del que succeeix. S’adonen de que quelcom diferent ha passat i no parlar- ho amb ells els pot convertir en “espies” de quelcom que potser ni comprenen.

Els nens i adolescents no elaboren el dol. Sí que elaboren el dol.

Els nens i adolescents no atribueixen significat als esdeveniments.

No sols atribueixen significat als successos, sinó que a més a més necessiten fer-ho. Els adults han de protegir al nen del dolor i patiment i no incorporar-lo als rituals (la protecció entesa com a “exclusió” i viscuda per el nen com “abandonament” i “soledat”).

Els protegim millor si els incorporem als processos familiars i els fem partícips en la mesura en que la seva edat s’hi adeqüi (la protecció entesa com “inclusió/ incorporació” i viscuda per al nen com “formar part de” i “companyia”). No comprenen els rituals, per tant és millor que no hi assisteixin.

Podem ajudar-los a comprendre mínimament els rituals i permetre la seva participació si ho demanen.

  • Comunicació amb el nen davant la mort d’un progenitor :
    • Qui ■ Preferiblement els pares o el familiar més proper ■ Persona emocionalment pròxima ■ Reclutar alguna figura significativa per al nen
    • Quan ■ Immediatament o com abans possible (intentar evitar hores nocturnes)
    • On ■ Lloc tranquil, silenciós, segur (el més conegut possible per al nen)
    • Com ■ (^) Contacte físic apropiat ■ Evitar l’ús d’eufemismes ■ De manera clara ■ Sense masses detalls ni explicacions abstractes ■ To de veu càlid ■ Compartint les emocions amb el nen ■ Interessant-se pels seus sentiments i pensaments respecte el que ha passat i els seus efectes ■ Preguntant sobre els seus dubtes ■ Recordant a la persona morta junt amb el nen o adolescent
  • Important : assegurar-se que el nen o adolescent
    • Sap que si el pare supervivent no hi es és perquè no pot.
    • Sap que no està sol ni se l’ha abandonat.
    • Sap que segueix sent una persona molt important i estimada en la família.
    • Comprèn que està bé compartir i manifestar les seves emocions i pensaments i que no se’l jutjarà per això.
    • Manté els hàbits, costums i horaris perquè senti que el món sencer no es desestabilitza ni desorganitza.

LA MORT DELS NENS

LA MORT D’UN NEN

  • Nen = Vida
  • Antagònic amb el cicle vital
  • Inici d’esperances, de futur
  • Mort del nen i del seu projecte
  • Mort d’una part d’un mateix
  • Identificació
  • Adaptar, integrar..

AVORTAMENTS

  • Característiques :
    • A nivell social: estan poc tractats com a pèrdua,; dol desautoritzat
    • Nen imaginat, nen pensat
  • Presència, propera
  • Contacte
  • Mantenir rutines i horaris
  • De 3 a 5 anys: els/les pre – escolars :

■ Egocentrisme: ell/a és el centre de tot el que té lloc al món ■ Reconeix les parts del cos i quina està malalta ■ Irritabilitat per restricció de l’activitat física ■ (^) Etapa de pensament màgic ■ Malaltia com a càstig (culpa) ■ Què saben i senten de la mort?

  • Personalitzen l’experiència i creuen haver-la causat
  • Mort = coses immòbils, vida = coses que es mouen
  • Mort: reversible, separació, estat temporal i forma de dormir ■ Què podem fer per al nen malalt?
  • Evitar el llenguatge indirecte i explicacions vagues confusió, augment de por i l’ansietat
  • Corregir fantasies: ser honestos i clars
  • Proper per part de pares, germans i amics
  • “Integrar rutines de vida”
  • Demanar-li la opinió i participació
  • No enganyar-lo davant procediments dolorosos
  • Etapa escolar (a partir dels 5 anys) :

■ Major interacció i competivitat social ■ (^) Factors interns com a causants de la malaltia ■ Gran interès en els canvis del cos i molta por per a la mutilació

  • Els/les nens/nenes de 5 a 9 anys :

■ Distingeixen fantasia de realitat ■ Poden experimentar sentiments de culpa ■ Comprensió de caràcter definitiu de la mort. Pensaments:

  • La mort és per sempre
  • La mort és un canvi
  • Pot passar-li a altres persones que conec
  • Pot passar-me a mi ■ Fases d’acceptació de la pròpia malaltia : Bluebond Langer
  • “Tinc una malaltia greu”
  • “Estic molt greu, però em posaré millor”
  • “Estic sempre malalt però em posaré millor”
  • “Estic sempre malalt i no em posaré millor”
  • “Em moriré”

Què podem fer pel nen malalt?

  • Proporcionar informació clara i honesta: crear confiança
  • Podem dir que alguna cosa no la sabem
  • Donar els detalls que el nen ens demani
  • Preparar i anticipar al nen pels futurs canvis
  • Fomentar la comunicació i permetre la repetició de preguntes
  • Donar-li la oportunitat de triar determinades coses
  • Corregir mites i concepcions errònies ■ Nen malalt: compte amb :
  • Sentiments de culpa
  • Sentiments de vergonya
  • Enuig amb els pares per què “no el protegeixen” del patiment
  • No expressió emocional: aïllament ■ Què pot ajudar al nen en procés de morir?
  • Dibuixos: interpretar-los junt amb ell
  • Entendre les regressions
  • No caure en els xantatges emocionals
  • No trencar les rutines
  • Facilitar el contacte amb nens de la seva edat i circumstàncies
  • (^) Permetre els seus assumptes pendents
  • Permetre els seus comiats
  • Els/les preadolescents de 9 a 12 anys : ■ Comprensió madura de la mort ■ Tenen respostes semblants a les de l’adult ■ Estat emocional canviant i agitat; la mort intensifica la pressió que sent ■ Què podem fer?
  • Fomentar que facin preguntes
  • Recolzar l’expressió dels sentiments
  • Parlar sobre els canvis que pot notar..
  • Preguntar-li què i com li vol explicar ell/a als altres (amics/gues, companys/nyes de classe) el què li passa
  • L’edat del nen pot ser menys important que l’estil de comunicació de la família, la capacitat individual d’entendre i processar la informació sobre la malaltia i el seu pronòstic, i la relació del nen amb l’equip sanitari.
  • Els germans :
  • Oblit “Enveja”: desig de que s’acabi la situació
  • Culpa, por, vergonya..
  • Fer-lo partícip en les cures i en la vida del nen
  • Els pares :
  • Coses que ajuden : ■ Informació clara i honesta sobre la situació i el pronòstic ■ Control de símptomes, de dolor ■ Atenció durant l’agonia ■ Cuidar el fill en el final de la vida a casa ■ Parella: dol i vivència en diferents temps ■ Compte en buscar ràpidament un substitut (transferència) ■ Acceptar l’expressió emocional ■ (^) Permetre’ls parlar del nen tan com vulguin
  • Coses que no ajuden : ■ No hem de dir “que sabem com es senten” ■ No dir res que impliqui un judici sobre els seus sentiments ■ No dir que és el que haurien de sentir o fer ■ No canviar de tema si parlen del seu fill ■ No tractar de consolar dient que té altres fills ■ No tractar de trobar res positiu en la mort del seu fill ■ No fer comentaris sobre possibles millores en el tractament o les cures proporcionades ■ No dir que es poden tenir altres fills ■ Les tragèdies no s’han de comparar mai: és una falta de respecte

ESPIRITUALITAT EN CURES PAL·LIATIVES

CURES AL FINAL DE LA VIDA

  • S’inclouen l’esfera social, la física, la psíquica i l’espiritual.
  • Necessitats espirituals: pacient al final de la vida Dolor total
  • Donar espai i llum
  • Preguntes explícites o implícites (silenci) que ajudin a l’exploració personal
  • No pressuposar
  • No esperar respostes
  • No donar respostes
  • Validar i legitimar la recerca, els interrogants

RECOLZA ESPIRITUAL

  • Ser testimonis de :
    • Dolor/patiment moral
    • Intolerància al dolor
    • Ambivalència
    • Dubtes
    • Fragmentació interna
    • Desesperació i angoixa
  • Compte, el perill de l’èxit...
    • Què és l’ èxit en l’àmbit de cuidar al final de la vida? Trobar sentit o donar significat.
  • “El recolza espiritual no estalvia tot el patiment, ni el dol, ni la incertesa, però obra un passadís humanitzat i preserva la identitat de qui pateix”. J.H. Thieffrey
  • Ajudar a estimar la vida per acceptar millor el perdre-la

LES PÈRDUES I EL DOL

PÈRDUES

  • Tipus de pèrdues :
    • Objectes externs
    • Entorn conegut
    • Persona estimada (social, real)
    • Aspectes personals del cos (envelliment, accident, malaltia)
    • Pròpia vida
  • (^) Emocions :
    • Predisposició a l’acció com a conseqüència d’una situació, un estímul.
    • És una sensació intensa i que dura poc en el temps. Pot deixar un cert sentiment o estat d’ànim (major duració i menor intensitat).
    • Produeix canvis fisiològics, actituds, gests, formes d’expressió.
  • Emocions d’una pèrdua
    • Emocions: ■ Tristesa, enfadament/ràbia, culpa, ansietat, soledat, fatiga ■ Impotència, soc, desesperació, alliberació, pau
    • Sensacions físiques: ■ Buit en l’estómac ■ Opressió en el pit ■ Opressió al coll ■ Hipersensibilitat al soroll/llum ■ Falta d’aire ■ Sensació de despersonalització ■ (^) Falta d’aire ■ Debilitat muscular/falta d’energia ■ Sequedat de boca
    • Conductes – reaccions: ■ Trastorns del son/alimentació ■ Distraccions/oblits

■ Aïllament social ■ Somnis amb la persona perduda ■ Sospirar ■ Hiperactivitat ■ Plorar ■ Agressivitat ■ Portar objectes de la persona perduda

  • Capacitats a desenvolupar :
    • Reconèixer emocions pròpies i dels altres davant dels processos de mort
    • Comprendre i respectar les reaccions emocionals
    • Gestionar i regular les emocions que susciten els aspectes sobre la mort
    • Desenvolupar la capacitat empàtica ■ Afectiva i cognitiva DOL “La vida dels morts està viva en la memòria dels vius”.
  • Definició : reacció adaptativa normal davant d’una pèrdua.
  • Característiques :
  • Procés únic
  • Dinàmic
  • Variable, personal
  • Amb risc de caure malalt (ansietat, depressió, problemes cardíacs, accentuació patològic, aparició de noves..)
  • Augmenta la demanda sanitària
  • Teoria del vincle
  • Etapes de Kübler Ross :
  • Negació
  • (^) Ira
  • Negociació
  • Depressió
  • Acceptació
  • Etapes de Bowlby :
  • Fase d’atordiment o etapa de xoc
  • Fase de desig i cerca
  • Fase de desorganització i desesperació
  • Fase de reorganització
  • Signes i símptomes :
  • Dimensió física: sensació d’opressió, hipersensibilitat al soroll, cefalees, mareig, dispnea, palpitacions, cansament, alteracions digestives, de la son.., alteracions cognitives, dificultat de concentració, confusió, oblits..
  • Dimensió social: aïllament, ressentiment, agressivitat..
  • Dimensió emocional
  • Dimensió espiritual: recerca de sentit
  • Factors que influeixen :
  • Edat, durada de la malaltia, tipus de mort, aspecte de la mort
  • Relació afectiva, suport social, personalitat, estat psíquic previ
  • Creences, estil de vida, circumstàncies vitals
  • Etapes :
  • Acceptar la realitat de la pèrdua
  • Elaborar les emocions i el dolor de la pèrdua ■ Deixar-se sentir
  • Adaptar-se a un entorn en el qual la persona que ha mort no hi és

GESTIÓ EMOCIONAL DE LES PÈRDUES

Estratègies d’afrontament professional – personal.

  • Problemes Emocionals :
    • Gestió incompleta de pèrdues i dols anteriors.
    • Augment de l’ansietat davant la mort per contacte continuat amb malalts que s’estan morint i familiars en dol.
    • Dificultat d’establir relacions amb malalts terminals per la proximitat del procés de mort.
    • Conflictes emocionals que afecten de forma personal i professional, per múltiples causes.. problemes personals (dol, separacions, conflictes, situacions complexes..); professionals (canvis de lloc de feina o contractes, burnout, conflictes a la feina, necessitat de formació..).
  • Tasca a realitzar : identificació pròpia
    • Pèrdues
    • Assumptes pendents ■ (^) Agrair, donar les gràcies.. ■ Perdonar-se, perdonar i demanar perdó, disculpar-se.. ■ Estimar-se, dir t’estimo, t’aprecio, ets important per mi.. ■ Acomiadar-se, dir adéu.