Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Cures Pal·liatives - Unitat Temàtica 3, Apuntes de Enfermería

Asignatura: Cures Pal·liatives, Profesor: Montse Edo i Amor Aradilla, Carrera: Infermeria (Gimbernat), Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 27/11/2013

ireth6
ireth6 🇪🇸

4.4

(727)

100 documentos

1 / 22

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
UNITAT TEMÀTICA 3: CURES D’INFERMERIA EN EL CONTROL
DELS SÍMPTOMES
TEMA 1: SÍMPTOMES DIGESTIUS
NÀUSEES I VÒMITS
Definició:
Nàusees: sensació desagradable referida vagament a l’epigastri.
Vòmits: expulsió forçada de contingut gàstric per la boca.
Fisiopatologia: està regulat per 2 àrees cerebrals.
El centre del vòmit té el control, és el coordinador i responsable. Aquest, rep
estímuls a través de les vies aferents, que són les que porten la informació des
de diferents punts de l’organisme fins al cervell.
Aquestes vies aferents poden ser:
Vagals i simpàtiques: estimulen de forma indirecta i procedeixen de la
perifèria (estómac, intesti....)
Corticobulbars o centrals: estimulen de forma directa i procedeixen de
l’escorça cerebral i de la zona gallet quimioreceptora.
Podem tenir nàusees sense vòmit i vòmit sense nàusees.
Zona d’estimulació Receptors Causes
Estimulació vagal Acetilcolina,
serotonina
Distensió gàstrica, hepàtica, intestinal,
gastroparèsia, irritació mucosa, compresió,
malaltia mediastínica, tos..
Estimulació centre del
vòmit
Dopamina,
acetilcolina,
histamina
HT endocranial, irritació meníngea, RTP
holocranial, MTS cerebrals
Estimulació zona gatell
o quimiorreceptor
Dopamina,
serotonina
Fàrmacs, toxines, alteracions metabòliques
Estimulació vestibular Histamina Infecció, fàrmacs, cinetosis, infiltració tumoral
Estimulació estructures
cerebrals superiors
Encefalina Ansietat, por..
Tractament:
Fàrmacs:
Antiemètics d’acció central: per a vòmits d’origen central (d’escopeta).
Antiemètics d’acció perifèrica: vòmits d’origen digestiu
Antagonistes de 5-HT3. Zona gallet i tracte gastrointestinal: per a
vòmits induït per quimioteràpia altament emetitzants (secundaris a
medicació)
Tractar les causes reversibles
No utilitzar mesures agressives, segons deteriorament del pacient. Ex: SNG
En fàrmacs, les primeres dosis han de ser per via subcutània: metoclopramida
(efectes extrapiramidals), domperidona (via oral), haloperidol (efecte sedant),
clorpromazina (fàrmac poc tolerat per sc), ondanseron (nàusees post
tractament qtp)...
Cures:
Avaluació del símptoma: (abordatge dels símptomes, història dels vòmits) EVA,
monitorització, descripció, impacte, abordatge, impacte fecal (si hi ha
fecalomes s’han d’extreure)
Educació sanitària al malalt i la família: alimentació (dieta astringent, el que li
vingui de gust), mesures ambientals, maneig de fàrmacs
Altres:
No obligar a menjar al malalt, menjar a demanda i poca quantitat
Administrar infusions
Cures Pal·liatives – Unitat Temàtica 3 Maria Riu Caballol
1
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Cures Pal·liatives - Unitat Temàtica 3 y más Apuntes en PDF de Enfermería solo en Docsity!

UNITAT TEMÀTICA 3: CURES D’INFERMERIA EN EL CONTROL

DELS SÍMPTOMES

TEMA 1: SÍMPTOMES DIGESTIUS

NÀUSEES I VÒMITS

• Definició :

• Nàusees: sensació desagradable referida vagament a l’epigastri.

• Vòmits: expulsió forçada de contingut gàstric per la boca.

• Fisiopatologia : està regulat per 2 àrees cerebrals.

• El centre del vòmit té el control, és el coordinador i responsable. Aquest, rep

estímuls a través de les vies aferents, que són les que porten la informació des de diferents punts de l’organisme fins al cervell.

• Aquestes vies aferents poden ser:

■ Vagals i simpàtiques: estimulen de forma indirecta i procedeixen de la

perifèria (estómac, intesti....)

■ Corticobulbars o centrals: estimulen de forma directa i procedeixen de

l’escorça cerebral i de la zona gallet quimioreceptora.

■ Podem tenir nàusees sense vòmit i vòmit sense nàusees.

Zona d’estimulació Receptors Causes Estimulació vagal Acetilcolina, serotonina

Distensió gàstrica, hepàtica, intestinal, gastroparèsia, irritació mucosa, compresió, malaltia mediastínica, tos.. Estimulació centre del vòmit

Dopamina, acetilcolina, histamina

HT endocranial, irritació meníngea, RTP holocranial, MTS cerebrals

Estimulació zona gatell o quimiorreceptor

Dopamina, serotonina

Fàrmacs, toxines, alteracions metabòliques

Estimulació vestibular Histamina Infecció, fàrmacs, cinetosis, infiltració tumoral Estimulació estructures cerebrals superiors

Encefalina Ansietat, por..

• Tractament :

• Fàrmacs:

■ Antiemètics d’acció central: per a vòmits d’origen central (d’escopeta).

■ Antiemètics d’acció perifèrica: vòmits d’origen digestiu

■ Antagonistes de 5-HT3. Zona gallet i tracte gastrointestinal: per a

vòmits induït per quimioteràpia altament emetitzants (secundaris a medicació)

• Tractar les causes reversibles

• No utilitzar mesures agressives, segons deteriorament del pacient. Ex: SNG

• En fàrmacs, les primeres dosis han de ser per via subcutània: metoclopramida

(efectes extrapiramidals), domperidona (via oral), haloperidol (efecte sedant), clorpromazina (fàrmac poc tolerat per sc), ondanseron (nàusees post tractament qtp)...

• Cures :

• Avaluació del símptoma: (abordatge dels símptomes, història dels vòmits) EVA,

monitorització, descripció, impacte, abordatge, impacte fecal (si hi ha fecalomes s’han d’extreure)

• Educació sanitària al malalt i la família: alimentació (dieta astringent, el que li

vingui de gust) , mesures ambientals, maneig de fàrmacs

• Altres :

• No obligar a menjar al malalt, menjar a demanda i poca quantitat

• Administrar infusions

  • Líquids frescs
  • Evitar olors fortes
  • Comprovar presència de distensió abdominal o dolor (panxa inflada, gasos, sons timpànics..)
  • Comprovar impactació fecal
  • Prevenir i tractar l’ansietat associada
  • Si el pacient està enllitat, durant l’àpat col·locar-lo en posició de fowler (anar en compte amb la broncoaspiració)
  • Si el pacient està inconscient, col·locar-lo en decúbit lateral

ESTRENYIMENT

  • Definició : defecació infreqüent, normalment menys de 3 vegades per setmana i amb presència de femtes dures i seques. Incapacitat i/o dificultat per defecar.
  • Incidència :
    • Símptoma digestiu més freqüent
    • El 40 – 50% dels pacients amb malaltia avançada el presenten
    • El 70 – 80% dels pacients en situació d’últims dies també
    • En el 90% dels pacients que prenen opiacis es dóna (per això sempre va acompanyada d’una pauta de laxants)
    • També especialment en gent gran i més si estan polimedicats
  • Fisiopatologia :
    • (^) Hi intervenen: ■ El peristaltisme (moviments de l’esòfag, estómac i intestins) ■ El balanç hidrolític ■ El reflex de la defecació
    • Els opiacis actuen inhibint o modificant els 3 nivells d’aquests mecanismes: ■ Inhibeixen motilitat augmentant el temps de trànsit i la distensió (s’absorbeix més aigua = femtes més seques). ■ Modifiquen la secreció intestinal. Augmenten l’absorció d’aigua i electròlits. Disminueixen la secreció pancreàtica, biliar i intestinal. ■ Empitjoren el reflex de la defecació al reduir la sensibilitat a la distensió i incrementar el to de l’esfínter.
  • Etiologia :
    • Generals: edat avançada, debilitat, inactivitat, depressió, malnutrició, entorn poc adequat..
    • Directes: tumoració, masses pelvianes, Rt, síndromes dolorosos ano – rectals
    • Neurològiques: tumor cerebral, infiltració dels nervis sacres, alteració del sistema nerviós..
    • Metabòliques: deshidratació, hipercalcèmia, hipopotasèmia, urèmia, hipotiroïdisme..
    • Fàrmacs: opiacis, antiemètics, diürètics, ferro, anticonvulsionants, anticolinèrgics
  • Avaluació :
    • Hàbit
    • Tipus de deposicions, presència de moc/sang (color de les deposicions)
    • Incontinència, ritme deposicional
    • Ús de fàrmacs laxants i ènemes
    • Presència d’hemorroides, úlceres
    • Capacitat funcional
    • Hidratació
    • Símptomes associats: nàusees, vòmits, distensió abdominal, dolor, halitosi, llengua saburral, anorèxia, dispnea..
    • Quan apareixen els símptomes sempre els hem d’avaluar! Buscar les possibles causes (mobilitat, alimentació, líquids..)
  • El 15% són d’origen neoplàsic
  • Entre el 3 i 15% dels pacients oncològics avançats ho presenten
  • Mal pronòstic en pacients oncològics avançats
  • Càncer d’ovari i càncer colorrectal
  • Causes :
  • Tumoral
  • Impactació fecal (fecaloma)
  • (^) Secundari a tractament (quirúrgic o radioteràpia)
  • Signes/símptomes :
  • Dolor continuat, associat a la distensió
  • Dolor còlic
  • Nàusees / vòmits
  • Distensió abdominal: sobretot en oclusió baixa
  • Peristaltisme: augmentat i disminuït
  • Absència de deposicions i expulsió de gasos
  • Pseudo – diarrea: liqüefacció bacteriana
  • Tractament : en cas de ser causa tumoral ( en cas de ser un tumor, les mesures infermeres no serveixen. Si són fecalomes, hem de seguir amb laxants )
  • Quirúrgic: en pacient pal·liatiu és poc recomanable, s’ha de respectar la decisió del malalt.
  • Endopròtesis autoexpandibles
  • Tractament conservador: aspiració, dieta absoluta, hidratació...
  • Tractament simptomàtic/pal·liatiu
  • Metge: control del dolor ■ Suspendre laxants i fàrmacs estimuladors peristàltics (metoclopramida) ■ Utilització de la morfina ■ Haloperidol i corticoides per a les nàusees ■ Antisecretor: anticolinèrgics, octeotride (sommatostatina) ■ Valoració del malalt les 24 hores
  • Estratègia terapèutica :
  • Nutrició parenteral total
  • Criteris específics
  • Retorn al domicili
  • Cures generals :
  • Dieta absoluta
  • Extremar les cures de la boca
  • La via d’administració del tractament serà la subcutània o endovenosa
  • La SNG només s’utilitza si els vòmits no estan controlats.
  • Sempre s’ha de realitzar tacte rectal per descartar fecalomes!!

DIARREES

  • Definició : és l’evacuació freqüent de femtes líquides.
  • Causes :
    • Excés de laxants
    • Fecaloma amb sobreflux
    • Fàrmacs
    • Infeccions intestinals
    • Obstrucció parcial intestinal
  • Cures : higiene, respecte cap al pacient, prevenir maceracions de la pell amb l’aplicació e pomades que continguin òxid de Zn (no en zones de deteriorament de la continuïtat cutània) , augmentar ingesta de líquids, dieta astringent.
  • Tractament farmacològic : lperamida, morfina, codeïna

DISFÀGIA

  • (^) Definició : dificultat o alteració en el procés de deglució
    • Més freqüent en tumor de cap/coll i esòfag
    • Relacionada amb la debilitat i/o caquèxia
    • Via subcutània o endovenosa per a tractament
    • Dilema ètic
  • Cures generals : depenen de la persona, cada una té una tolerància diferent a cada tipus d’aliment. - Dieta tova en petites quantitats o dieta triturada segons tolerància - Suplements dietètics - Cures de la boca
  • Tractament farmacològic :
    • Evitar tècniques agressives: SNG
    • Corticoides, dextametasona: oral i subcutània (perquè tenen l’efecte secundari d’augment de la gana)
    • Valorar radioteràpia (pal·liativa, per valorar si servirà per reduir el tumor)
    • Valorar gastrostomia

CURES DE LA BOCA. XEROSTOMIA (Sequedat de boca)

  • Xerostomia : cremor, sequedat, dolor, dificultat de deglució, dificultat de masticació i dificultat de la parla (comunicació) - Gran impacte en la qualitat de vida desconfort
  • Causes : farmacològiques (opioides) , derivades del tractament, psicològiques (estrès de tipus nerviós), deshidratació, reducció de la saliva (per tractaments de quimio i radio) , infecció
  • Objectius :
    • Control prevenció del dolor
    • Mucosa i llavis humits: prevenir infecció, promocionar confort, evitar halitosis
    • Eliminar placa bacteriana
    • Evitar preocupacions, molèsties, aïllament social
    • Prevenir anorèxia (pels problemes de deglució)
    • (^) Promoure i augmentar la participació amb la família
    • Educació sanitària al pacient/família
  • Recomanacions, intervenció d’infermeria :
    • Raspall dental suau (per netejar el sarro/tosca de llengua)
    • Turunda o dit índex
    • Augmentar la salivació: pinya/xiclet/caramels/vitamina C
    • Higiene bucal, hidratació dels llavis (barres de llavis, crema de cacau). No vaselina!
    • Humidificar: camamilla amb llimona/saliva artificial
    • Hidratar i refrescar: gelatines/aigua de farigola/solució de llantén..
    • Preparats de farmàcia: ■ Desbridants: ¾ bicabonat + ¼ aigua oxigenada, o ¾ sèrum fisiològic + ¼ d’aigua oxigenada ■ Eliminar tosca (sarro): peròxid d’hidrogen/perborat sòdic, bicarbonat sòdic ■ Antisèptic: clorhexidina 0,2%, iode en solució aquosa ■ Anestèsic: lidocaïna (lleu, pot ajudar en moments determinats de dolor a la boca o a l’esòfag)
    • Diagnòstic i detecció de la candidiasis
    • Cures de les pròtesis dentals (assegurar-ne una bona higiene)
    • Gargarismes amb povidona iodada: halitosis per boca sèptica i/o neoplàsia oral
    • Educació sanitària al pacient/família

ALTERACIÓ NUTRICIONAL/HIDRATACIÓ (en el pacient avançat)

  • (^) Alimentació :
    • Etiologia: ■ Situació d’últims dies ■ Deteriorament progressiu de la ingesta d’aliments/líquids ■ Desnutrició calòric – proteica i deshidratació progressiva ■ Disminució de pes/compromís de l’estat general, astènia i caquèxia
    • Impacte en la família: ■ Sentiment de ràbia, frustració, tristesa, por ■ Hi ha d’haver un suport de l’equip per tal de facilitar la comunicació
    • Objectius cures pal·liatives: ■ Millorar pronòstic (?) ■ Evitar complicacions ■ Proporcionar confort ■ Plaer
    • Mesures generals: ■ Conscienciar al pacient/família de les seves necessitats ■ Alleugerir responsabilitat i sentiments de culpa del cuidador ■ Consells dietètics segons les apetències del pacient ■ Cures de la boca ■ Menjar a demanda tot i que no es respectin els horaris ■ (^) Ferro i vitamines (?) ■ SNG d’ús restringit valorar el pacient/família/equip (dilema ètic)
    • Mesures farmacològiques: ■ Control de nàusees: metoclopramida ■ Augment de la gana: corticoides i acetato megestrol
    • “El que vulgui, quant en vulgui i quan ho vulgui”.
  • Hidratació
    • Etiologia: ■ Astènia/debilitat muscular progressiva disminució d’ingesta de líquids deshidratació ■ Hipernatrèmia i alteració de l’equilibri àcid bàsic deteriorament de l’estat de consciència ■ (^) Presència de sensació de set i altres molèsties poden afectar a la qualitat de vida ■ Impacte família ansietat (recolzament de l’equip!!) demanda de STP
    • Prioritat terapèutica en una malaltia terminal: ■ Qualitat de vida i de mort (oferir confort!) ■ No augment de la supervivència
    • Hidratar o no hidratar: punt de controvèrsia. Fins a quin punt afecta a la qualitat de vida?
    • Subcutània: (és preferible la via perifèrica, però si no es pot, subcutània) ■ Fallada d’ingesta oral, disfàgia, alteració de consciència ■ Hipodermoclisis via sc ■ Volum 500 – 1500/24h: solució salina o glucosat 5% a 20 – 120ml/h ■ (^) Cuixes i abdomen palometa “íntima” ■ Administració intermitent ■ Medi hospitalari i domicili ■ Informació i educació sanitària al pacient/família
  • “No és falta de beguda i menjar la causa del deteriorament del pacient, sinó que aquest és conseqüència directa de la malaltia”.

TEMA 2: SÍMPTOMES RESPIRATORIS I NEUROPSICOLÒGICS

DISPNEA

Sensació subjectiva de dificultat respiratòria associada o no a taquipnea.

  • Característiques :
    • Prevalença: ■ Pacient amb neoplàsies avançades 50% ■ Càncer de pulmó 65 – 70% ■ Malalties avançades 70 – 90% ■ Últims dies de vida 80%
    • Atac de pànic respiratori: taquipnea ventilació ineficaç ansietat taquipnea
    • Si la causa és reversible, es tractarà aquesta: ■ (^) Anèmia, Pneumònia, TEP, EPOC ■ Insuficiència cardíaca, arítmies, vessament pleural
    • Causes irreversibles: ■ Obstrucció endobronquial per tumor ■ Pèrdua de pulmó funcionant ■ Lanfangitis carcinomatoses ■ Fibrosis post – radioteràpia
  • Tractament :
    • Farmacològic: ■ Diazepam: de 5 – 10mg/8 – 12h per disminuir l’ansietat ■ Midazolam: 5mg cada 4 – 6h subcutani ■ Morfina: augmentar dosis entre 10 – 20% si n’estava prenent, sinó tenia tractament amb mòrfics, començar amb dosis baixes ■ Corticoides: efecte antiinflamatori
    • No farmacològic: ■ Explicació senzilla del que està passant ■ (^) Companyia tranquil·litzadora ■ Ambient tranquil i segur ■ Exercicis de relaxació ■ Fisioteràpia respiratòria (respiració efectiva, respiració diafragmàtica, drenatge postural, vibració, percussió) ■ Aire fresc ■ Valorar les causes desencadenants i prevenir-les: constipació, esforç físic, dietes de difícil masticació, estrès emocional, febre, ambient irritant...
    • En cas de crisis de dispnea, administrar fàrmacs: ■ Ús de benzodiadepines + morfina (dosis baixes) ■ Actitud tranquil·litzadora ■ Iniciar control de respiracions ■ Valorar l’ús d’oxigenoteràpia ■ Mai deixar al pacient sol ■ Ventilació TOS Mecanisme protector que la seva finalitat és eliminar matèria estranya o irritant de les vies respiratòries.
  • Objectius :
  • Confort
  • Evitar possibles problemes secundaris al símptoma (hemoptisis..)
  • Valoració clínica :
  • Valorar si la tos és productiva. Observant les característiques de l’esput.
  • Possibles factors precipitants: entorn físic ambiental (fum, tabac..)
  • Factors mitigants: postura
  • Associats a altres signes o símptomes: febre, hemoptisis..
  • Farmacològics: polifarmàcia, dependència a drogues, alcohol, psicotrops, opiacis
  • Ambientals: aïllament social, dèficit sensorial, canvi freqüent d’entorn i/o cuidador ■ Factors desencadenants:
  • Intracranial: tumor cerebral, mestàstasis cerebrals – meníngees, AVC
  • Insuficiència orgànica: cardíaca, hepàtica, respiratòria, renal
  • Infeccions
  • Hematològiques: anèmia, CID
  • Metabòliques: deshidratació, alteracions iòniques
  • Fàrmacs: psicotrops..
  • Derivació: alcohòlica, benzodiazepines
  • És un factor de mal pronòstic en el desenvolupament de la malaltia
  • Criteris de diagnòstic :
  • (^) Alteració de la consciència amb capacitat reduïda per a fixar, mantenir o canviar l’atenció.
  • Alteració cognitiva (memòria, orientació, llenguatge) o alteracions perceptives que no són conseqüència d’un síndrome demencial establert.
  • L’alteració s’instaura en un període curt de temps (hores – dies) i tendeix a fluctuar al llarg del dia.
  • Existeix una causa orgànica subjacent, trastorn mèdic, medicaments o combinació d’etiologies.
  • Tipus :
  • Hiperactiu: agitació, hipervigilia, alteració psicomotriu
  • Hipoactiu: bradipneic, apàtic, somnolent, disminució marcada de l’atenció i nivell d’alerta
  • Mixt: fluctua entre un tipus i altre al llarg del dia. És el més freqüent.
  • Avaluació :
  • Qüestionari Pfeiffer: valoració de fallada cognitiva
  • MEC: valoració de fallada cognitiva
  • Cofussion Assessment Method (CAM): inici agut, curs fluctuant, inatenció, pensament desorganitzat, nivell de consciència alterat
  • Diagnòstic diferencial: depressió, demència
  • Tractament :
  • Supressió de fàrmacs causants: rotació d’opiacis
  • Rehidratació
  • Antibiòtic si hi ha infecció
  • Tractament d’hipercalcèmia
  • Dexametasona + RT si hi ha afectació cerebral
  • Neurolèptics: haloperidol, clorpromazina, levomepromazina, risperidona, olanzapina, quetiapina, ziprasidona, benzodiazepines
  • Mesures generals :
  • Llum permanent
  • Companyia permanent i tranquil·litzadora
  • Reorientar freqüentment al malalt
  • Explicar a la família el què passa
  • (^) Ambient tranquil, sense masses visites
  • Informació continua a la família. Percepció de patiment

TEMA 3: MANEIG DE LA VIA SUBCUTÀNIA

QUÈ ÉS

La via subcutània és una via d’administració de medicació en el teixit subcutani. S’utilitza per a l’administració de fàrmacs o per a l’administració de líquids (per exemple amb gent amb molta set que té dificultats per empassar (disfàgia) se’ls administra sèrum (hipodermoclisi)).

  • Objectiu : assegurar per aquesta via els fàrmacs necessaris per beneficiar el benestar del pacient.
  • (^) Via d’elecció : en el cas de pacients pal·liatius per:
    • La seva simplicitat
    • La seva eficàcia
    • El seu baix preu
    • L’absorció del fàrmac per aquesta via és similar al de via intramuscular
    • No s’han observat diferències significatives respecte a la via endovenosa
  • Utilització de la via subcutània en unitat de cures pal·liatives (UCP) és >40%
  • L’utilització en situació d’últimes setmanes és d’un 70%
  • La seva indicació principal és el dolor, amb un 68%

INDICACIONS

  • Control del dolor i/o altres símptomes resistents al tractament per la via oral.
  • Disfàgia absoluta o problemes de deglució:
    • Disfàgia, odinofàgia
    • Tumors de cap i coll
    • Tumors o fístules digestives altes
    • Estat comatós
  • Nàusees i vòmits
  • Obstrucció intestinal
  • Mala absorció o intolerància digestiva als opiacis
  • Caquèxia i deshidratació extrema (les vies endovenoses són més difícils de col·locar)
  • Rotació d’opiacis
  • Estats de confusió i d’agitació
  • Procés de sedació
  • Agonia, pre – agonia i debilitat severa

CONTRAINDICACIONS

  • Anasarca (edema generalitzat)
  • Circulació perifèrica molt disminuïda (shock)
  • Coagulopaties
  • Infeccions de repetició en el punt d’inserció
  • Irradiacions recents en la zona de la pell (en gent amb radioteràpia, en la zona irradiada l’absorció és molt més disminuïda)
  • Braç mastectomitzat

AVANTATGES

  • De fàcil aplicació i utilització (poc agressiva)
  • Permet l’autonomia del pacient
  • Bona acceptació per part de pacients i familiars
  • Pocs efectes secundaris i complicacions
  • Evita les injeccions freqüents (haver de punxar més d’una vegada. Deixem la palometa col·locada)
  • (^) Barata, segura i eficaç
  • D’ús domiciliari
  • Permet un bon control simptomàtic en la major part dels casos
  • És una tècnica poc agressiva
  • No és perillosa si entra aire
  • Es detecta fàcilment si no funciona
  • Bombes mecàniques (PARAGON)
  • Bombes de xeringues
  • Administració de fàrmacs en bolus (tolerància de la pell, màxim 2cc)
  • Dosis única
  • Dosis repetides

INFUSIÓ CONTÍNUA SUBCUTÀNIA

  • Característiques:
    • És el mètode d’elecció per a l’administració de fàrmacs per a la seva acció sostinguda
    • Permet la perfusió contínua d’opiacis i altres fàrmacs
    • Permet barrejar i administrar diversos fàrmacs al mateix temps
    • Evita els possibles efectes secundaris de l’administració en bolus
    • (^) (Hem d’anar controlant els fàrmacs per als seus possibles efectes secundaris)
    • Permet mobilitat i autonomia al pacient
    • Les bombes infusores solen ser lleugeres i de mesura petita
    • Fàcil maneig
    • Administracions precises i segures
  • Criteris d’elecció de dispositiu: fàcil maneig, programació, dosis externes, fàcil recanvi, cost, manipulació, duració, volum, àmbit assistencial, seguretat, comoditat.
  • Tipus d’infusors continus:
    • Xeringa (estan en desús, poc habituals)
    • Infusors, elastomèrics
    • Mecànics (fan una pressió constant que permet que sempre surti la mateixa quantitat de fàrmac)
    • (^) Electrònics (els millors; molts més avantatges, són els únics que permeten dosis extres).
  • Causa d’infrainfusió:
    • Pila baixa o moguda
    • Acomodament del circuit
    • Incorrecta velocitat
    • Clampada
    • Zona edematosa
    • Infusor defectuós
    • Precipitació de fàrmacs
  • Aspectes a tenir en compte:
    • Fer educació sanitària sobre la bomba
    • Carregar la medicació en el caset o infusor, tenint especial compte en no deixar aire al dipòsit
    • Purgar tot el circuit amb la barreja de fàrmacs
    • Verificar el funcionament de la bomba infusora a les 2h de posar-la en marxa
    • Anotar en l’apòsit la data de punció i fàrmac
  • Aspectes d’especial vigilància:
    • La dexametasona i el diclofenac no han de barrejar-se amb cap altre fàrmac
    • No enrotllar el circuit de la palometa metàl·lica sota de l’apòsit de fixació
    • Vigilar les reaccions cutànies
    • Problemes mecànics: desconnexió del circuit, bateria, etc..
    • Avaluar l’impacte de la bomba en algunes famílies
  • Factors relacionats amb la retirada del catèter:
    • Tipus de catèter
    • Tècnica de col·locació
    • Superfície, pell
    • Obesitat
  • Lloc d’injecció
  • Fàrmacs: tipus, concentració, pes molecular, solubilitat, pH..
  • Motius de retirada:
  • Sortida accidental (60%)
  • Fuita
  • Hematoma
  • Eritema
  • (^) Hemorràgia
  • Infecció
  • No especificat (15%)
  • Reaccions inflamatòries (10%)
  • La palometa íntima es pot retirar molt més tard que la convencional (14dies)

ALTRES ASPECTES

  • Si hi ha reaccions repetides en el punt d’inserció:
    • Canvi de punt d’inserció
    • Canvi del tipus d’agulla
    • (^) Canvi de la via d’administració
    • Administració de corticoides
    • Descartar reaccions adverses al material
    • Revisar el procediment
  • Administració:
    • Massatge
    • Purgar després de l’administració
    • Elecció del diluent: ■ No hi ha consens: glucosat, salí, aigua ■ Totes les barreges poden ser diluïdes amb aigua d’injecció excepte: ketrolaco, ondasetron, granisetron, ketamina, octeotride..
  • Dosis de rescat: (només ho permet el dispositiu electrònic)
    • Desconnectar el perfusor del sistema de la palometa i administrar posteriorment el fàrmac, tornant a connectar novament l’infusor
    • Col·locar clau de tres passos
    • Col·locació d’una 2a via subcutània per a les extradosis i fàrmacs que no puguin barrejar-se.
  • Supervisió i vigilància:
    • Diària i/o abans de cada administració
    • Si és metàl·lica, purgar 0,1 – 0,2mL
    • Si s’usen fàrmacs diversos, netejar amb 0,2mL
    • No administrar més de 2cc per bolus
    • Ús d’adhesiu transparent
    • Valorar sempre el confort del pacient
    • Educació sanitària
  • Què registrem:
    • Data de col·locació del catèter
    • Tipus de catèter i calibre
    • (^) Zona
    • Observació del punt i zona
    • Mode d’administració
    • Fàrmacs
    • Sèrum
    • Tipus de bomba
    • Data d’inici del tractament
  • És l’estat que precedeix a la mort, en aquelles situacions de malaltia en que la vida s’apaga gradualment.
  • També es pot anomenar “situació d’últims dies”. (Poden ser de molts tipus: llargues, doloroses, tranquiles..)
  • No es dóna en tots els pacients, ni de la mateixa manera i no es percep de la mateixa manera (acostuma a donar-se en malalties cròniques).

CARACTERÍSTIQUES

  • Hi ha tantes classes d’agonia com d’individus
  • Factors condicionants:
    • Anterior personalitat, història d’aprenentatges, estils de vida, creences espirituals..
    • La naturalesa de la malaltia
    • La maduresa psicològica del grup familiar, recursos..
  • Expectatives pronòstiques en el pacient en situació de final de vida: (tipus d’agonia)
    • Terminal: de mesos a setmanes
    • Pre – agònic: de setmanes a dies
    • Agònic: de dies a hores
  • No és superior a una setmana des de que s’inicia
  • No és superior a 3 dies des de que apareixen els estretors

MANIFESTACIONS CLÍNIQUES Tanmateix dins d’aquesta diversitat, hi ha una sèrie de demanes i necessitats comunes dels pacients i la família:

  • A nivell físic:
    • Postració amb pèrdua de to muscular, incontinència, restrenyiment..
    • Augment de la debilitat.
    • Alteracions de les constants biològiques.
    • Disminució dels índex funcionals (Barthel i Karfnosky).
  • A nivell emocional:
    • Reaccions secundàries a la percepció de mort propera o imminent.
    • Aquesta situació d’últims dies generarà un augment de la demanda de l’atenció per part del malalt i de la seva família, requerint gran accessibilitat i disponibilitat de l’equip terapèutic.

SÍMPTOMES

  • Més freqüents : dolor, dispnea, agitació/inquietud, crisis de pànic o por, desorientació/ obnubilació, retencions/incontinència (d’esfínters), edemes, xerostomia, “Ranera”..
  • Altres símptomes :
    • Febre: mesures físiques + paracetamol c/4 – 6 h, ketorolaco 30mg/8h sc
    • Nàusees i vòmits
    • Hemorràgia: sedació amb Midazolam ev
    • Retenció urinària

OBJECTIUS D’INTERVENCIÓ

  • Controlar símptomes
  • Prevenir crisis/problemes
  • (^) Cures de confort
  • Suport emocional, espiritual i social al pacient i a la família
  • Donar informació relacionada amb el procés de la malaltia per tal d’evitar la claudicació familiar

MODEL D’ATENCIÓ DAVANT L’AGONIA És una atenció biopsicosocial, basada en:

  • Control dels símptomes i situacions específiques:
  • Mesures farmacològiques ■ Tractament farmacològic: - Adequació del tractament farmacològic: prescriure o mantenir aquells fàrmacs d’eficàcia immediata i retirar els crònics. - Valoració de la via d’elecció - Restringir l’ús de fàrmacs no útils - Senzill i concret - Mínima dosis i major benefici - Mínims efectes secundaris - Medicació per a prevenció de crisis ■ Fàrmacs principals: - Analgèsics (opiacis) - Antiemètics - Anticonvulsionants - Tranquil·litzants (vigilar amb les benzos!) - Anticolinèrgics (buscapina vs escopolamina) ■ Fàrmacs a retirar: antiarítmics, broncodilatadors, diürètics, antihipertensius, corticoides (valorar en cas d’hipertensió endocranial), laxants, antibiòtics, insulina/ADO i antidepressius.
  • Mesures no farmacològiques : Cures de confort ■ Mantenir la integritat de la pell ■ Cura de les nafres ■ Cures de la boca ■ Control de l’eliminació: retencions/incontinència ■ Facilitar la ventilació ■ Valoració de l’alimentació: risc de broncoaspiració ■ Facilitar la roba còmoda
  • Atenció a la família

SITUACIONS ESPECIALS

  • Dolor :
    • No retirar opiacis majors. Si és necessari, augmentar la dosis en un 30 – 50% o disminuir en la mateixa proporció.
    • AINE’s en dolors ossis, no retirar bruscament (efecte rebot).
    • Corticoides: mantenir-los en cas d’hipertensió endocranial, hepatàlgia.
    • Fàrmac d’elecció: clorur mòrfic c/4h via subcutània.
    • Modificar la dosis, segons la via utilitzada.
  • Dispnea :
    • Morfina si no portava tractament mòrfic. Dosis inicial 2,5mg/4h via sc.
    • Si està amb tractament de mòrfic, augmentar 30 – 50%.
    • Benzodiazepines: si l’ansietat forma part rellevant de la dispnea (diazepam via rectal o sublingual, o Midazolam sc).
    • O 2 si el malalt està hipòxic.
    • Companyia tranquil·litzadora
    • Posició confortable
    • Aire fresc sobre la cara
    • Integrar a la família
    • Valorar la necessitat de teràpia d’O 2
  • Estretors o “Ranera agònica” :
    • Anticolinèrgics: escopolamina 0,5 – 1mg/6 – 8h via sc o Butilbromur d’hioscina (buscapina) 20mg/6 – 8h via sc.
  • (^) Mioclònies o convulsions :
    • Tumors cerebrals, fracàs hepatocel·lular.

“El malalt com a protagonista, la família com a recolzament d’aquest i l’equip com a coordinador de tota aquesta unitat, constitueix la única manera de treballar bé amb el malalt que es mor”.

TEMA 5: PRINCIPALS DILEMES ÈTICS AL FINAL DE LA VIDA

ÈTICA PROFESSIONAL I RELACIÓ CLÍNICA

  • Ètica hipocràtica Model Paternalista (Jo si fos tu..)
  • Ètica de drets Model informatiu (Tu mateix, fes-t’ho tu. Es diuen totes les opcions que hi ha i ja està).
  • Ètica d’exel·lència Model deliberatiu (T’explico tot el que hi ha, els pros i els contres, el que aniria bé amb el cas. Tria el que creguis però jo estaré al teu costat).

PRINCIPIS DE BIOÈTICA Valors

  • No maleficència :
    • Primum non nocere (no fer el mal)
    • Aplicar la indicació i la no contraindicació
  • Beneficència :
    • Procurar el màxim bé
    • Determinada per l’autonomia
  • Autonomia : (de tasques i de pensament, de decisió)
    • Coneixement de causa/informació suficient (més capacitat de poder prendre decisions)
    • Absència de coacció
  • (^) Justícia :
    • Equitat (fer el mateix per a tots els pacients)
    • No discriminació

DILEMES ÈTICS

  • Sedació
  • Eutanàsia/Suïcidi assistit
  • Obstinació terapèutica
  • Limitació de l’esforç terapèutic/rebuig del tractament (nutrició i hidratació en l’agonia)
  • Divergències dins dels equips (consensuar la presa de decisions)
  • (^) Indicacions d’exploracions complementàries en situació d’agonia

SEDACIÓ PAL·LIATIVA

  • Definició :
    • Disminució deliberada del nivell de consciència del malalt mitjançant l’administració dels fàrmacs apropiats amb l’objectiu d’evitar un patiment intens causat per un o més símptomes refractaris.
    • La sedació pal·liativa en l’agonia és la que s’utilitza quan el malalt es troba en els seus últims dies o hores de vida per alleugerir un patiment intens.
    • És una maniobra terapèutica.
  • Indicacions :
    • Presència de símptomes refractaris (límit entre símptomes refractaris i símptomes de difícil control) (Tot i els tractaments NO es pot controlar i el pacient pateix molt).
    • Símptomes: delirium no controlat, nàusees/vòmits, dispnea, dolor, hemorràgia massiva, ansietat, pànic.. (Símptomes de difícil control: costen molt de controlar però am les mesures que tenim (farmacològiques o no) la podem millorar).
    • (^) Presència de patiment emocional intens.
  • Requisits :
  • Sempre que sigui possible, la sedació ha de ser gradual (perquè ha de poder fer el que li queda pendent).
  • Si és possible, obtenir el consentiment del pacient.
  • (^) Prendre la decisió consensuada amb el pacient/família/equip.
  • Mai s’ha de respondre a una demanda de la família (hem de saber de veritat què és el que el pacient vol, si és possible).
  • Tipus :
  • Intermitent
  • Contínua
  • Reversible
  • Irreversible
  • Diferència de símptomes : (!)
  • Símptoma difícil : aquell en el qual és necessari per al seu control una intervenció terapèutica intensiva, més enllà dels mitjans habituals, des de tots els punts de vista: farmacològic instrumental i/o psicològic.
  • Símptoma refractari : aquell que no pot ser controlat, tot i els esforços d’un tractament tolerable en un temps raonable, sense que es comprometi la consciència del pacient.
  • Fàrmacs : Fàrmac Via Pauta Dosis Inicial Midazolam Sc/ev c/4 – 6h 5 – 20mg Clorur Mòrfic Sc c/4h 30 – 60mg Haloperidol/Sinogan Sc c/4h 5 – 10mg
  • “Còcktel lític” : (està en desús, no cal) És realitzar sedació amb idea de mort. Actualment està prohibit. Les cures pal·liatives consideren el procés de morir com un fet natural, no pretén allargar ni escurçar la vida.
  • Principi del doble efecte :
  • (^) Efecte desitjat
  • Efecte indesitjat
  • Objectiu obtenir objectius terapèutics

EUTANÀSIA/SUÏCIDI ASSISTIT

  • Eutanàsia :
    • Ve del grec, “bona mort”
    • Tipus: activa, passiva, voluntària i involuntària.
    • És la causa de mort de forma directa (relació causa – efecte immediat)
    • Petició expressa i reiterada (pel pacient, oral o escrita, hi ha de ser sempre)
    • (^) Davant el fracàs de mesures d’alleugeriment del patiment (dolor total)
    • Realitzada per professionals sanitaris (és la característica que difereix d’un suïcidi assistit).
  • Tipus d’eutanàsia :
    • Directa : accions que produeixen la mort d’un pacient de forma immediata.
    • Indirecta : accions en que no està clar el mecanisme d’acció.
    • Voluntària : accions realitzades a petició del propi pacient.
    • Involuntària : actuacions realitzades sense que el pacient ho hagi expressat, sol realitzar-se a petició de la família.
  • Justificació d’eutanàsia :
    • Els drets fonamentals de la persona són irrenunciables (autonomia, dignitat..)
    • Ha de ser prioritari la qualitat de vida dels pacients davant la quantitat de vida.
    • (^) Garantia de no patir de manera terrible i allargada.
    • Control racional de les intervencions mèdiques.