¡Descarga Definicions literatura dramàtica PAU y más Apuntes en PDF de Literatura Universal solo en Docsity!
DEFINICIONS DE LITERATURA DRAMÁTICA
Acotació: Nota o indicació en un text teatral, escrita en cursiva o entre parèntesis, que descriu aspectes de l’escena com moviments, gestos, vestuari, il·luminació o altres elements tècnics.
Acte: Cadascuna de les parts principals en què es divideix una obra teatral, separades per pauses o canvis d’escenari; sovint impliquen una baixada del teló.
Antagonista: Personatge que s’oposa al protagonista i genera el conflicte principal de l’obra.
Apart: Recurs teatral en què un personatge parla directament al públic expressant pensaments o opinions que la resta de personatges no senten.
Catarsi: Efecte emocional de purificació o alliberament que experimenta l’espectador, especialment en la tragèdia, a través de sentiments com la compassió o el terror.
Clímax: Moment de màxima tensió d’una obra dramàtica, punt culminant del conflicte a partir del qual s’encamina cap al desenllaç.
Comèdia: Gènere dramàtic que presenta situacions amb intenció humorística o satírica i que habitualment té un desenllaç feliç o positiu.
Conflicte: Enfrontament entre forces oposades (entre personatges, dins d’un mateix personatge o amb l’entorn) que genera la tensió dramàtica i impulsa la trama.
Crítica teatral: Anàlisi i valoració d’una obra teatral que examina elements com el text, la direcció, la interpretació o l’escenografia, amb l’objectiu d’orientar i fer reflexionar el públic.
Diàleg: Intercanvi verbal entre dos o més personatges que permet desenvolupar la trama, mostrar el caràcter i expressar idees o conflictes.
Dramaturg / Dramaturga: Persona que escriu obres de teatre i construeix l’acció dramàtica pensada per ser representada.
Dramatúrgia: Art i tècnica d’escriure i estructurar obres teatrals.
: Part final d’una obra que apareix després del desenllaç i serveix per tancar la història o oferir una reflexió.
Escena: Unitat dramàtica dins d’un acte, marcada habitualment per l’entrada o sortida de personatges.
Esperpent: Gènere teatral i literari crea per Ramón María del Valle-Inclán, que deforma la realitat de manera grotesca i exagerada per fer una crítica irònica i dura de la societat.
Farsa: Gènere còmic basat en situacions exagerades, personatges caricaturescos i situacions absurdes amb finalitat humorística.
Gènere teatral: Classificació de les obres dramàtiques segons el to, la temàtica i l’estructura.
Joglar: Artista medieval que recitava, cantava o representava històries davant del públic, sovint de manera oral i ambulant.
Leitmotiv: Element recurrent (frase, idea, gest o tema) que es repeteix al llarg d’una obra amb un significat simbòlic o emocional.
Melodrama: Gènere teatral caracteritzat per emocions intenses, conflictes exagerats i personatges molt polaritzats (bons o dolents), amb l’objectiu de commoure el públic.
Monòleg: Parlament d’un sol personatge, generalment més extens que els diàlegs habituals, en què expressa els seus pensaments, sentiments o reflexions sobre un tema.
Paròdia: Imitació burlesca d’una obra o d’un tema conegut amb finalitat humorística o crítica.
Personatge: Ésser (humà, animal o objecte) que forma part de l’acció d’una obra literària o escènica, amb trets propis que el fan recognoscible. Pot ser principal, secundari, pla, mut, etc.
Repertori: Conjunt d’obres teatrals, musicals o de dansa que una companyia o artista té preparades per representar.
Subtext: Significat ocult d’un text dramàtic; conjunt de motivacions i intencions que no s’expressen directament però que expliquen les accions dels personatges. Implica saber llegir entre línies.
Teatre burgès (o drama burgès): Gènere teatral del segle XVIII, a mig camí entre tragèdia i comèdia, que tracta conflictes familiars, socials o amorosos de la burgesia, amb voluntat de realisme i reflexió moral.
Teatre de cambra (o íntim): Tipus de teatre del segle XIX, de caràcter intel·lectual i adreçat a un públic culte, amb influències d’autors com Molière o Goldoni, sovint amb contingut ideològic avançat i representat en espais reduïts.
Teatre de la catàstrofe: Corrent contemporani (associat a Barker, 1989) que presenta la catàstrofe com un element incontrolable que altera la realitat i condiciona els personatges, trencant l’estructura tradicional i evitant missatges morals tancats.
Teatre de la crueltat: Corrent impulsat per Antonin Artaud que busca impactar i sacsejar l’espectador a través del cos, el so i la intensitat emocional, prioritzant l’experiència sensorial per damunt del text i trencant la separació entre escena i públic.
Teatre èpic: Model teatral creat per Bertolt Brecht que trenca la il·lusió de realitat per fomentar una actitud crítica en l’espectador, utilitzant recursos com narradors o distanciament per reflexionar sobre temes socials i polítics.
Teatre experimental: Forma teatral que trenca amb les estructures tradicionals i explora nous llenguatges escènics, combinant disciplines, espais i formats no convencionals.
Teatre minimalista: Estil que redueix al mínim els elements escènics per centrar-se en l’essencial: la interpretació, el text i la imaginació de l’espectador.
