Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Derecho constitucional, Apuntes de Derecho Constitucional

apuntes tema 6 constitucional I

Tipo: Apuntes

2019/2020

Subido el 23/01/2020

Annaa66
Annaa66 🇪🇸

4.7

(21)

36 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 6. EL GOVERN I L’ADMINISTRACIÓ
El govern es troba regulat segons la Llei 50/1997. Segons la CE: ‘’Dirigeix la política interior i
exterior, l’administració Civil i militar i la defensa de l’Estat. Exerceix la funció executiva i la
potestat reglamentaria d’acord amb la Constitució i les lleis.
1. COMPOSICIÓ DEL GOVERN
Segons l’article 98 CE s’estipula que el govern esta integrat pel President, els Vicepresidents,
els Ministres i la resta de membres que estableixi la Llei (fet que no ha estat mai
desenvolupat). No s’assenyalen ni un nombre de vicepresidents ni de ministres predeterminat.
President: Representa al Govern, nombra la resta de membres d’aquest, en dirigeix la
seva acció i en coordina les seves funcions.
Vicepresidents: No són una figura necessària dins del Govern, Segons l’article 3 Llei del
Govern, quan n’hi hagi, assumirà les funcions que el president l’encarregui.
Ministres: Segons l’article 4 Llei del Govern, són titulars dels seus departaments i
desenvolupen l’acc de Govern en l’àmbit d’aquests, i això, sense perjudici de
l’existència de Ministres ‘’sense cartera’’.
Consell de Ministres: Es l’òrgan col·legiat del Govern, i n’expressa la seva voluntat
col·lectiva. Esta format pel President, Vicepresidents, i Ministres. Totes les decisions
del Govern que exigeixen una formalització jurídica hauran de ser acordades en
Consell de Ministres: Decrets llei, decrets legislatius, projectes de llei, acords sobre
negociació i signatura d’acords internacionals o decisions relacionades amb la
declaració dels estats excepcionals previstos en l’article 116 CE.
Comissions delegades del Govern: Òrgans col·legiats creats mitjançant decret llei
(acordat en el Consell de Ministres) a proposta del President, les funcions dels quals no
son decisòries, llevat que es refereixin a assumptes que afectin més d’un ministeri i no
requereixin ser sotmesos a l’aprovació del Consell de Ministres
Tant els Ministres com els Vicepresidents son nomenats pel rei a proposta del
President (aquest acte es refrenat pel President).
CASOS EN ELS QUE CESSA EL GOVERN:
Quan es produeixen eleccions
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Derecho constitucional y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!

TEMA 6. EL GOVERN I L’ADMINISTRACIÓ

El govern es troba regulat segons la Llei 50/1997. Segons la CE: ‘’Dirigeix la política interior i exterior, l’administració Civil i militar i la defensa de l’Estat. Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentaria d’acord amb la Constitució i les lleis.

  1. COMPOSICIÓ DEL GOVERN Segons l’article 98 CE s’estipula que el govern esta integrat pel President, els Vicepresidents, els Ministres i la resta de membres que estableixi la Llei (fet que no ha estat mai desenvolupat). No s’assenyalen ni un nombre de vicepresidents ni de ministres predeterminat.  President: Representa al Govern, nombra la resta de membres d’aquest, en dirigeix la seva acció i en coordina les seves funcions.  Vicepresidents: No són una figura necessària dins del Govern, Segons l’article 3 Llei del Govern, quan n’hi hagi, assumirà les funcions que el president l’encarregui.  Ministres: Segons l’article 4 Llei del Govern, són titulars dels seus departaments i desenvolupen l’acció de Govern en l’àmbit d’aquests, i això, sense perjudici de l’existència de Ministres ‘’sense cartera’’.  Consell de Ministres: Es l’òrgan col·legiat del Govern, i n’expressa la seva voluntat col·lectiva. Esta format pel President, Vicepresidents, i Ministres. Totes les decisions del Govern que exigeixen una formalització jurídica hauran de ser acordades en Consell de Ministres: Decrets llei, decrets legislatius, projectes de llei, acords sobre negociació i signatura d’acords internacionals o decisions relacionades amb la declaració dels estats excepcionals previstos en l’article 116 CE.  Comissions delegades del Govern: Òrgans col·legiats creats mitjançant decret llei (acordat en el Consell de Ministres) a proposta del President, les funcions dels quals no son decisòries, llevat que es refereixin a assumptes que afectin més d’un ministeri i no requereixin ser sotmesos a l’aprovació del Consell de Ministres Tant els Ministres com els Vicepresidents son nomenats pel rei a proposta del President (aquest acte es refrenat pel President). CASOS EN ELS QUE CESSA EL GOVERN:  Quan es produeixen eleccions

 En cas de pèrdua de la confiança  Amb la mort o dimissió del President (nomes el President te la confiança parlamentaria) EL QUE SUCCEEIX QUAN CESSA EL GOVERN: El Govern cessant passa a ser un Govern en funcions, té unes funcions més limitades. 1.1 LA PREEMINENCIA DEL PRESIDENT DEL GOVERN VERS LA RESTA DE MEMBRES DEL MATEIX És visible en els següents motius:

  1. El President es qui ha d’ostentar la confiança parlamentaria
  2. Té la facultat de dissoldre les cambres (eleccions anticipades)
  3. Amb el cessament del President es dissol també el Govern
  4. Els referèndums es fan a proposta seva
  5. Gran influencia sobre el seu partit al ser el líder d’aquest (normalment). 1.2 EL PROCEDIMENT D’INVESTIDURA Recollit en l’article 99 CE i en els articles 170 a 172 del RCD Té lloc al Congres. Mitjançant aquest procés es produeix un debat amb una posterior votació, en la qual, s’ha de votar el nomenament del nou President del Govern, que ha de rebre la confiança de la majoria absoluta de la cambra. En cas de no obtenir-se aquesta majoria absoluta, passades 48 h, el requisit passa a ser majoria simple. El procediment d’investidura que es duu a terme es l’ordinari, i es produeix en les següents situacions: o Eleccions o Dimissió o Mort del President.  Nomenament o designació: El president del CD té un paper important perquè li diu al rei quins partits han tingut representació i quin es el designat. Seguidament, el rei els crida i fa la negociació.

 Funció executiva: Execució de la llei.  Potestat reglamentaria: Capacitat d’elaborar i dictar textos normatius de caràcter general. Decret llei, decret legislatiu, projecte de llei. L’ADMINISTRACIÓ L’Administració es l’encarregada de la gestió ordinària i pretén per satisfer els objectius polítics del Govern, a traves de la utilització dels mitjans pertinents, es a dir, realitza una activitat subordinada a l’ordre polític (la seva gestió ve donada per les directrius polítiques), i en segon lloc, gestiona el patrimoni de la societat. L’Administració de l’Estat es classifica de la següent manera:  Administració territorial: Es divideix en l’administració de l’Estat, de les CCAA, de les províncies i dels municipis.  Administracions especialitzades: De justícia, de seguretat, la militar i la electoral.  Administració consultiva: El principal es el Consell d’Estat (mes altres òrgans consultius de diversos tipus en les CCAA).  Administració institucional: Corporacions, universitats, col·legis professionals i diverses organitzacions amb autonomia funcional sota la supervisió d’entitats publiques. Principis de l’Administració (art 103 CE):  Eficàcia  Jerarquia  Descentralització  Desconcentració  Coordinació TEMA 7. RELACIONS ENTRE EL GOVERN I LES CORTS Es troben regulades en el títol V CE, segons el qual, el Govern es responsable per la seva gestió política davant el Congres (art 108 CE).

  1. INSTRUMENTS DE CONTROL 1.1 COMPORTEN LA CAIGUDA DEL GOVERN  Qüestió de confiança: Prevista en l’article 112 CE. En primer lloc, el President consulta l’acció al Govern prèvia deliberació del Consell de Ministres sense ser vinculat, i posteriorment, es presenta la proposta al CD, que l’admet a tràmit i

convoca. Es planteja sobre el seu programa de Govern o sobre una declaració de política general. Debat igual que el d’investidura. S’explica perquè es planteja, torn de preguntes i repliques. Al cap de 24 h es vota, guanya si opté la majoria simple. Es manifesten un per un amb veu alta. Normalment es convoca quan el govern vol reafirmar la seva confiança.  Moció de censura: (Constructiva/ origen alemany): Regulada en els articles 113 i 114.2 CE. Ga de presentar-se com a mínim per una desena part dels membres del CD, ha d’anar acompanyada d’un candidat alternatiu junt amb un programa alternatiu, han de transcórrer al menys cinc anys des de que es presentada fins que es votada, podent-se en els dos primers dies d’aquest termini presentar-se altres mocions de censura acumulables a la primera i, per triomfar, ha d’obtenir el vot favorable de la majoria absoluta dels diputats. Requisits rigorosos:  Presentar una desena part mínima de diputats, son 35.  Ha d’incloure un candidat. Ha d’acceptar la proposta.  Ha de ser motivat, cal dir perquè es creu que s’ha traït la confiança. Es comunica al president. Un cop admesa a tràmit, el President no pot dissoldre les corts. Té un termini de ratificació. Exigeix que passin 5 dies de que s’admet a tràmit fins que es discuteix. Durant els primers dos dies es poden presentar altres mocions. Seguidament, debat. Intervé un diputat dient el perquè s’ha presentat. Després intervé el candidat dient el perquè s’ha de confiar en ell. Finalment, ja intervenen els grups parlamentaris en relació al nou candidat, no opinen sobre el President. Votacions (MS O MA). Dissolució parlamentaria, article 115 CE. Posa fi a l’ordre legislatiu abans que la legislatura s’esgoti (4 anys). Sempre comporta noves eleccions. Es una arma política de la que disposa el president quan les relacions amb el CD son tenses. Exemple: un govern que no li aprovin els pressupostos (llei + important del Govern). No sempre respon a una voluntat del president: quan no triomfa la investidura i amb el procés de reforma agreujat. Dos únics casos que no respon a la seva voluntat. La dissolució la signa el rei. Tampoc es poden dissoldre las cambres per voluntat del president si no ha passat un any de les ultimes eleccions. 1.2 NO COMPORTEN LA CAIGUDA DEL GOVERN  Sol·licitud d’informació: Es troba recollida en l’article 109 CE. Consisteix en que qualsevol diputat pot demanar al Govern o al Ministeri pertinent informació sobre les seves actuacions.