¡Descarga Garantía de Derechos Humanos ante Tribunal Constitucional: Suspensión de Derechos y COVID- y más Ejercicios en PDF de Derechos Humanos solo en Docsity!
EXAMEN - TERCER TORN
PART TEÒRICA (5 PUNTS)
I. Indiqueu si les següents afirmacions són certes o falses, i justifiqueu en un màxim de cinc línies cada resposta (2 punts).
1. El recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional pot interposar-se per a garantir tots els drets i llibertats regulats al Títol I de la Constitució espanyola.
Fals. Només garanteix els drets de la Secció 1a del Títol I, de l’article 14 al 29, a més de l’objecció de consciència de l’article 30.2 de la Constitució. Així es garanteix a l’article 41 de la Llei orgànica 2/1979, de 3 d’octubre, del Tribunal Constitucional.
2. La presentació d’informes relatius al grau d’observança de les obligacions assumides pels Estats en el moment de ratificar tractats internacionals constitueix un dels mecanismes extraconvencionals de promoció i protecció dels drets humans del sistema universal.
Fals. La presentació d’aquests informes és un mecanisme convencional de protecció dels drets humans, perquè s’estableix en el propi tractat internacional per tal de controlar que els estats compleixin les obligacions contretes.
3. El procediment de denúncia regulat a la resolució 5/1 del Consell de Drets Humans es regeix pel principi de confidencialitat per tal d’augmentar la cooperació amb els estats interessats
Cert. Es tracta d’un procediment regit per la confidencialitat i orientat a les víctimes. El seu objectiu se centra en abordar quadres persistents de violacions manifestes i fefaentment provades de tots els drets humans i llibertats fonamentals que es produeixin a qualsevol part del món i en qualsevol circumstància. La confidencialitat cerca augmentar la cooperació amb l’estat interessat.
4. L’adopció del Conveni americà sobre drets humans el 1969 va enfortir el sistema interamericà de drets humans mitjançant l’ampliació dels poders de la Comissió Interamericana de Drets Humans i la creació d’una Cort Interamericana de Drets Humans.
Cert. L'adopció del Conveni americà sobre drets humans el 22 de novembre de 1969 va enfortir el sistema interamericà dels drets humans en els termes que s’indiquen a l’enunciat. Per una ampliació, vegeu capítol “El sistema de drets humans interamericà” del mòdul didàctic intitulat “Desenvolupament i estat actual dels sistemes regionals de drets humans”.
II. Llegiu la notícia que es transcriu a continuació, publicada el 16 de març de 2020 a la pàgina web de l’Oficina de l’Alt Comissionat de Nacions Unides de Drets Humans, i contesteu les següents preguntes (3 punts):
COVID-19: Experts de la ONU alerten que els Estats no han d’abusar de les mesures d’emergència per a reprimir els Drets Humans.
Experts en Drets Humans de Nacions Unides insten als Estats que evitin excedir-se de les mesures d’emergència per a respondre a la pandèmia de coronavirus COVID-19 i els recorden que els poders d’excepció no poden emprar-se per silenciar la dissidència. Afegeixen que “per bé que reconeixem la gravetat de l’actual crisis de salut i reconeixem que el dret internacional permet l’ús de poders excepcionals per a respondre a amenaces significatives, recordem urgentment als Estats que qualsevol resposta d’emergència al coronavirus ha de ser proporcionada, necessària i no discriminatòria”. I afegeixen que les declaracions d’estats d’emergència, ja sigui per raons de salut o seguretat, tenen una guia clara del dret internacional.
1. Es contempla un règim de suspensió general de drets a la Constitució espanyola en situacions d’excepcionalitat? I una suspensió individual? Expliqueu breument en què consisteix aquestes suspensions de drets.
Sí. La Constitució garanteix règims específics de suspensió general i suspensió individual de drets i llibertats. En el cas de la suspensió general , es contempla en els supòsits de l’article 116 de la Constitució, previstos en situacions d’anormalitat i crisis constitucional greu. Bàsicament, s’hi contemplen dos tipus de mesures: un augment dels poders de l’executiu, acompanyada d’una limitació de drets i llibertats. La Constitució preveu tres tipus d'estats excepcionals, amb unes característiques i garanties diverses. Concretament, es tracta dels estats d'alarma, excepció i setge. El desplegament legal de les previsions de l’article 116 de la Constitució es garanteix a la Llei orgànica 4/1981, d’1 de juny, dels estats d’alarma, excepció i setge, que pot consultar-se en línia (vegeu BOE núm. 134, de 5 de juny). Es valorarà la capacitat de l’estudiant per a descriure succintament en què consisteixen cadascun d’aquests estats excepcionals. Per una ampliació, vegeu especialment el mòdul didàctic intitulat “La garantia dels drets en l’ordenament jurídic espanyol”.
L’article 55.2 de la Constitució , per la seva part, garanteix les bases del règim de la suspensió individual , quan disposa, textualment que “una llei orgànica podrà determinar la forma i els casos en què, individualment i amb la necessària intervenció judicial i l'adequat control parlamentari, els drets reconeguts en els articles 17, apartat 2, i 18, apartats 2 i 3, puguin ser suspesos per a persones determinades, amb relació a les investigacions corresponents a l'actuació de bandes armades o elements terroristes. La utilització injustificada o abusiva de les facultats reconegudes en la dita Llei orgànica comportarà responsabilitat penar per violació dels drets i de les llibertats reconegudes per les lleis". Es crea, per tant, una institució destinada de forma específica a facilitar o afavorir el desenvolupament d’investigacions respecte a l’actuació de grups terroristes i armats, permetent que de forma individual es puguin suspendre els següents drets: garantia de la durada màxima de 72 hores de la detenció preventiva (art. 17.2 de la Constitució); la inviolabilitat del domicili i la garantia de resolució judicial prèvia per efectuar entrades i registres (art. 18.2 de la Constitució) i, finalment, el secret de les comunicacions (article 18.3 de la Constitució).
Es valorarà la capacitat de l’estudiant per descriure breument ambdues suspensions.
accions o crides urgents o informes. Per una ampliació, vegeu Mòdul didàctic 3 intitulat “El sistema universal de protecció internacional dels drets humans”.
PART PRÀCTICA (5 PUNTS)
A la Sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans dictada en l’assumpte Otegi Mondragon i altres c. Espanya de 6 de novembre de 2018, es condemna a l’Estat espanyol per vulneració de l’article 6.1 del Conveni europeu de drets humans. La sentencia resol que Arnaldo Otegi i altres cinc dirigents abertzales condemnats per pertinença a ETA, no varen tenir un judici just per falta de parcialitat de la magistrada de l’Audiència Nacional que va condemnar-los a penes privatives de llibertat. La sentència destaca, no obstant això, que la simple confirmació d'aquesta violació de l'article 6 de la Convenció Europea de Drets Humans és una satisfacció suficient en aquest cas i rebutja, per majoria, la imposició d'una multa a l'Estat espanyol o qualsevol altra mesura de rescabalament a favor dels damnificats. El Tribunal Europeu de Drets Humans decideix, per sis vots a un, que “la constatación de una vulneración constituye por sí misma satisfacción equitativa suficiente respecto a los daños morales sufridos” perquè la sentència, quan decideix que s’ha produït vulneració de l’article 6 del Conveni, permet al demandants la revisió de les sentències impugnades d’acord amb el dret intern. Aquesta decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans té un vot particular dissident del Jutge Keller, on s’indica que avala que s’ha produït una vulneració de l’article 6.1 del Conveni però, a diferència de la resta de jutges, entén que s’hauria d’haver indemnitzat per danys morals, en aplicació de l’article 41 del Conveni.
Prèvia lectura del supòsit de fet, contesteu les següents preguntes:
1. Quins són els criteris que determinen la competència del Tribunal Europeu de Drets Humans? Raoneu la resposta projectant-la al supòsit de fet.
Vegeu el text de la sentència, consultable en línia traduït al castellà a la pàgina web del Ministeri de Justícia. En l’avaluació d’aquesta pregunta es tindrà en compte si l’estudiant és capaç d’identificar i explicar succintament els quatre criteris (territorials, materials, temporals i personal) de competència del TEDH. Més concretament:
- Competència ratione loci. L’àmbit d’aplicació territorial del Conveni afecta tot el territori dels estats que en formen part. També afecta els territoris dels quals siguin responsables, si s’ha acceptat expressament la seva jurisdicció (vegeu articles 1 i 56 del conveni). Val a dir que la jurisprudència del TEDH ha estès l’aplicació del conveni més enllà dels territoris dels estats que en formen part, si aquest pot tenir algun tipus de participació – activa o passiva- en la vulneració d’alguns dels drets garantits.
- Competència ratione materiae. Implica que el TEDH és competent per conèixer d’aquelles demandes que versin sobre algun dels drets continguts al Conveni europeu de drets humans (amb l’excepció d’aquelles disposicions en les quals els estats hagin introduït reserves) i sobre els drets continguts en els seus protocols addicionals en vigor, que els estats hagin ratificat. Val a dir que el TEDH
ha estès el seu àmbit d’aplicació material fent una protecció indirecta, en estendre la protecció prevista als drets i llibertats garantits a drets o interessos inicialment no reconeguts.
- Competència ratione temporis. En el que concerneix a l’aplicació temporal del Conveni europeu de drets humans, s’aplicarà a partir del moment que entri en vigor perquè l’estat el ratifiqui. També cal prendre en consideració aquelles vulneracions del Conveni que, encara que s’hagin produït abans de l’entrada en vigor per un estat que en formi part, comporten una situació continuada.
- Competència ratione personae****. La legitimació activa per interposar demandes davant el TEDH la tenen els estats parts i els individus. En el que concerneix als individus, l’article 34 del conveni exigeix que siguin víctimes efectives i directes d’una violació de les disposicions del Conveni europeu de drets humans. Val a dir que la jurisprudència del TEDH ha estès la noció de víctima a víctimes indirectes i potencials.
Per una ampliació, vegeu Mòdul didàctic 5 intitulat “El sistema europeu de protecció dels drets humans. El Tribunal Europeu de Drets Humans”, pàgs. 28-30.
2. Expliqueu breument els efectes jurídics de les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans. En cas d’apreciar violació de les previsions del Conveni, el Tribunal està obligat a reparar els danys amb una indemnització compensatòria sempre? Raoneu la resposta, projectant-la al supòsit de fet.
Recomanem la lectura de la sentència del TEDH dictada en l’assumpte de l’enunciat, que pot consultar-se en línia a la pàgina web del Ministeri de Justícia. Molt especialment, vegeu part dispositiva i vot particular dissident del Jutge Keller que consten a la decisió.
En l’avaluació d’aquesta pregunta es prendrà en consideració la capacitat de l’estudiant per identificar que les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans són obligatòries i tenen dos efectes bàsics: primerament, l’efecte de cosa jutjada , respecte de l’estat demandat; segonament, l’efecte de cosa interpretada amb efectes erga omnes , perquè el Tribunal no només té competència per aplicar el Conveni europeu de drets humans, sinó també i molt especialment per interpretar- lo.
En definitiva, les sentències d’aquest Tribunal són definitives i els estats que en formen part resten obligats jurídicament a executar-les , per bé que els mitjans per complir-les seran els previstos en els ordenaments jurídics interns de cada estat, perquè el Conveni europeu de drets humans no articula cap mecanisme amb vist a l’execució de les sentències i el Tribunal no té competències per a pronunciar-se sobre aquesta qüestió. En tot cas, amb la finalitat d’assegurar els efectes i l’execució de les sentències d’aquest Tribunal, el Comitè de Ministres del Consell d’Europa va adoptar, el 19 de gener de 2000, una recomanació a propòsit de l’examen o reobertura de certs casos en el pla del dret intern com a conseqüència de sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans. La competència per a supervisar l’execució de les sentències per part de l’estat condemnat correspon al Comitè de Ministres del Consell d’Europa (article 46.2).
