1.Què passaria si no hi haguessin detritívors a la natura?
Aquests s'alimenten de les restes de matèria orgànica d'altres éssers vius i les transformen en
matèria inorgànica. No obstant, hi ha alguns sers vius que s'alimenten d'excrements,
anomenats copròfags. Alguns exemples serien, l’escarabat Piloter o l'Aufrany. Els copròfags no
s'alimenten d'excrements perquè sigui algo saludable o ric en aliments sinó per pigmentació del
bec, funció reproductiva, arts culinaris per les cries o simplement per causes desconegudes
com és el cas dels gossos. Tenen un paper vital en els ecosistemes, perquè eliminen els
cadàvers i retornen al sòl la matèria inorgànica que en el seu moment els productors van
extreure per poder fer la fotosíntesi.
Un altre cas és el del salmó, quan mor els nutrients en el flux ajuda per nodrir el plàncton, una
part important de la cadena alimentària dels alevins de salmó. Els nutrients també fertilitzen el
bosc. Això s'explica pel fet que els óssos i llops no es mengen tot el salmó. La resta es deixa
per ser consumits pels corbs, altres detritívors, i pels descomponedors. Els nutrients que
s'alliberen pels descomponedors fertilitzar arbres i altres plantes al bosc.
Si no hi haguessin descomponedors, els sòls s'anirien quedant sense sals minerals i al final les
plantes moririen per la qual cosa també desapareixeria tot l'ecosistema. A més a més d’un
desequilibri en el cicle del carboni (cicle d’energia que flueix a través de l’ecosistema terrestre):
no s’agregarien noves quantitats de CO2 a l’ambient, ni es reciclaria la matèria utilitzada,
aquests dos fets farien que cada cop hi hagués menys matèria inorgànica en el planeta.
2. Explica el procés de descomposició d’un isard mort (Rupicapra rupicapra) i el
d’un excrement de vaca al Pirineu, fent especial èmfasi a les diferències entre
aquests dos casos.
El procés de descomposició d’un animal consta de diferents passos: primerament, l’organisme
mor i en aquell moment el cor deixa de bategar; com a conseqüència, les cèl·lules de tot el cos
deixen de rebre oxigen i sang i moren. El cos s’infla i allibera tots els seus fluïts i la seva
matèria. El cos en descomposició es converteix en aliment d’una enorme varietat d’organismes
vius, que són els descomponedors (bactèries, fongs, carronyaires...).
El procés de descomposició dels excrements és més senzill: diversos animals s’alimenten dels
excrements, és a dir, són copròfags, i molts d’altres hi depositen els ous. Com a conclusió,
podem veure que el procés de descomposició d’un animal és més complicat, ja que primer s’ha
de morir cada part d’ell, i alliberar tots els fluïts que emmagatzemava dins per poder ser font
d’aliment d’altres organismes vius, com són les bactèries, fongs, carronyaires, etc. En canvi, el
procés de descomposició d’un excrement és tan simple com entrar en el conducte digestiu d’un
altre animal, ser font d’aliment o per depositar ous.
3.Quins són els principals passos per a fer compostatge?
El compostatge és una tècnica que imita a la naturalesa, per transformar (de forma més
accelerada) restes de matèria orgànica en humus, per aconseguir un sòl fèrtil i saludable. El
primer pas es recol·lectar matèria orgànica (fulles seques, verdura, fruita, etc), i reduir el seu
tamany el màxim possible, perquè al final pugui haver-hi un conjunt homogeni. El segon pas és
muntar l’estructura on es durà a terme el compostatge, i anar col·locant capes de residus
orgànics. Una correcta barreja dels materials aportarà les condicions òptimes de textura, humitat
i nutrients per al procés. Durant el procés de compostatge 2 cops al mes s’han de remoure els
materials, per tal d’intentar homogeneïtzar el producte, i airejar-lo, ja que ha d’arribar oxigen a
tot arreu.
De tant en tant, s’ha de vigilar que els materials no estiguin massa secs ni massa humits, si fos
així s’hauria d’afegir aigua, o més estructures seques. Al final del procediment es pot tamisar el
Fauna del sòl: Descomponedors Ariadna Casanova
Garcia
