Universitat de Girona
Zoologia - Curs 2017/2018
Mariona Cots i Ponjoan
DESCOMPONEDORS!
1. Què passaria si no hi haguessin detritívors a la natura?!
Els organismes descomponedors o detritívors són tots aquells que s’alimenten de les restes
orgàniques d’altres individus, és a dir, fulles caigudes, animals morts, restes orgàniques presents en
excrements, etc. D’aquesta manera, els descomponedors utilitzen l’última part de l’energia en la
cadena alimentària. A més, permeten que totes aquestes restes no s’acumulin en el sòl i transformen
la matèria orgànica en inorgànica, ja que alliberen nutrients que podran ser utilitzats novament per les
plantes, tancant així el cicle de la matèria.
Així doncs, l’absència d’aquests organismes detritívors comportaria l’acumulació de grans quantitats
de restes orgàniques en el sòl, la retenció dels nutrients en els teixits, així com la conseqüent
disminució de la diversitat d’organismes que aprofiten els nutrients alliberats durant l’activitat d’aquests
organismes. Amb tot això, no es podria donar la vida tal i com la coneixem.
2. Explica el procés de descomposició d’un isard mort (Rupicapra pyrenaica) i el d’un
excrement de vaca al Pirineu, fent especial èmfasi a les diferències entre aquests dos
casos.!
Pel que fa al procés de descomposició d’un isard mort, el cadàver inicialment conté una gran quantitat
de matèria orgànica. Algunes parts del cadàver poden ser dispersades gràcies als carronyaires.
Fongs, bacteris i altres detritívors presents en la comunitat processen també part de la matèria
orgànica, fins que només quedin les restes inorgàniques, és a dir l’esquelet, que es descompondrà
abiòticament a una velocitat molt lenta.
En el cas d’un excrement de vaca, la quantitat de matèria orgànica que conté és molt inferior, per això,
serà processat per un menor nombre d’organismes. Uns dels principals encarregats són els
copròfags, que s’alimenten d'excrements, com és el cas de les larves de dípters, escarbats, etc. A
banda d’això, fongs i bacteris també contribueixen en la desaparició dels excrements. No obstant, cal
tenir en compte que les baixes temperatures del Pirineu disminueixen molt l’activitat dels
microorganismes (cosa que també tindria implicació, encara que menor en el primer cas).
Pel que fa a la velocitat de descomposicio d’ambdós residus, en el cas de l’isard, la desaparició de la
seva matèria orgànica serà molt ràpida, mentre que l’esquelet romandrà en bon estat durant molt més
temps. En el cas de l’excrement, la velocitat de descomposició serà lenta però acabarà desapareixent
del tot i contribuïrà en la fertilització del sòl.
3. Quins són els principals passos per a fer compostatge?!
A la base del recipient que s’utilitzarà com a compostador cal formar un llit d’uns 30 cm de restes
vegetals esmicolades seques, evitant així l’aparició de sucs i facilitant la circulació d’aire des de la
1
