Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Descomponedors GM, Ejercicios de Zoología

Asignatura: Zoologia, Profesor: Josep Maria, Carrera: Biologia + Biotecnologia, Universidad: UdG

Tipo: Ejercicios

2017/2018

Subido el 27/03/2018

mcots
mcots 🇪🇸

4 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Universitat de Girona
Zoologia - Curs 2017/2018
Mariona Cots i Ponjoan
DESCOMPONEDORS!
1. Què passaria si no hi haguessin detritívors a la natura?!
Els organismes descomponedors o detritívors són tots aquells que s’alimenten de les restes
orgàniques d’altres individus, és a dir, fulles caigudes, animals morts, restes orgàniques presents en
excrements, etc. D’aquesta manera, els descomponedors utilitzen l’última part de l’energia en la
cadena alimentària. A més, permeten que totes aquestes restes no s’acumulin en el sòl i transformen
la matèria orgànica en inorgànica, ja que alliberen nutrients que podran ser utilitzats novament per les
plantes, tancant així el cicle de la matèria.
Així doncs, l’absència d’aquests organismes detritívors comportaria l’acumulació de grans quantitats
de restes orgàniques en el sòl, la retenció dels nutrients en els teixits, així com la conseqüent
disminució de la diversitat d’organismes que aprofiten els nutrients alliberats durant l’activitat d’aquests
organismes. Amb tot això, no es podria donar la vida tal i com la coneixem.
2. Explica el procés de descomposició d’un isard mort (Rupicapra pyrenaica) i el d’un
excrement de vaca al Pirineu, fent especial èmfasi a les diferències entre aquests dos
casos.!
Pel que fa al procés de descomposició d’un isard mort, el cadàver inicialment conté una gran quantitat
de matèria orgànica. Algunes parts del cadàver poden ser dispersades gràcies als carronyaires.
Fongs, bacteris i altres detritívors presents en la comunitat processen també part de la matèria
orgànica, fins que només quedin les restes inorgàniques, és a dir l’esquelet, que es descompondrà
abiòticament a una velocitat molt lenta.
En el cas d’un excrement de vaca, la quantitat de matèria orgànica que conté és molt inferior, per això,
serà processat per un menor nombre d’organismes. Uns dels principals encarregats són els
copròfags, que s’alimenten d'excrements, com és el cas de les larves de dípters, escarbats, etc. A
banda d’això, fongs i bacteris també contribueixen en la desaparició dels excrements. No obstant, cal
tenir en compte que les baixes temperatures del Pirineu disminueixen molt l’activitat dels
microorganismes (cosa que també tindria implicació, encara que menor en el primer cas).
Pel que fa a la velocitat de descomposicio d’ambdós residus, en el cas de l’isard, la desaparició de la
seva matèria orgànica serà molt ràpida, mentre que l’esquelet romandrà en bon estat durant molt més
temps. En el cas de l’excrement, la velocitat de descomposició serà lenta però acabarà desapareixent
del tot i contribuïrà en la fertilització del sòl.
3. Quins són els principals passos per a fer compostatge?!
A la base del recipient que s’utilitzarà com a compostador cal formar un llit d’uns 30 cm de restes
vegetals esmicolades seques, evitant així l’aparició de sucs i facilitant la circulació d’aire des de la
1
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Descomponedors GM y más Ejercicios en PDF de Zoología solo en Docsity!

DESCOMPONEDORS

  1. Què passaria si no hi haguessin detritívors a la natura? Els organismes descomponedors o detritívors són tots aquells que s’alimenten de les restes orgàniques d’altres individus, és a dir, fulles caigudes, animals morts, restes orgàniques presents en excrements, etc. D’aquesta manera, els descomponedors utilitzen l’última part de l’energia en la cadena alimentària. A més, permeten que totes aquestes restes no s’acumulin en el sòl i transformen la matèria orgànica en inorgànica, ja que alliberen nutrients que podran ser utilitzats novament per les plantes, tancant així el cicle de la matèria. Així doncs, l’absència d’aquests organismes detritívors comportaria l’acumulació de grans quantitats de restes orgàniques en el sòl, la retenció dels nutrients en els teixits, així com la conseqüent disminució de la diversitat d’organismes que aprofiten els nutrients alliberats durant l’activitat d’aquests organismes. Amb tot això, no es podria donar la vida tal i com la coneixem.
  2. Explica el procés de descomposició d’un isard mort (Rupicapra pyrenaica) i el d’un excrement de vaca al Pirineu, fent especial èmfasi a les diferències entre aquests dos casos. Pel que fa al procés de descomposició d’un isard mort, el cadàver inicialment conté una gran quantitat de matèria orgànica. Algunes parts del cadàver poden ser dispersades gràcies als carronyaires. Fongs, bacteris i altres detritívors presents en la comunitat processen també part de la matèria orgànica, fins que només quedin les restes inorgàniques, és a dir l’esquelet, que es descompondrà abiòticament a una velocitat molt lenta. En el cas d’un excrement de vaca, la quantitat de matèria orgànica que conté és molt inferior, per això, serà processat per un menor nombre d’organismes. Uns dels principals encarregats són els copròfags, que s’alimenten d'excrements, com és el cas de les larves de dípters, escarbats, etc. A banda d’això, fongs i bacteris també contribueixen en la desaparició dels excrements. No obstant, cal tenir en compte que les baixes temperatures del Pirineu disminueixen molt l’activitat dels microorganismes (cosa que també tindria implicació, encara que menor en el primer cas). Pel que fa a la velocitat de descomposicio d’ambdós residus, en el cas de l’isard, la desaparició de la seva matèria orgànica serà molt ràpida, mentre que l’esquelet romandrà en bon estat durant molt més temps. En el cas de l’excrement, la velocitat de descomposició serà lenta però acabarà desapareixent del tot i contribuïrà en la fertilització del sòl.
  3. Quins són els principals passos per a fer compostatge? A la base del recipient que s’utilitzarà com a compostador cal formar un llit d’uns 30 cm de restes vegetals esmicolades seques, evitant així l’aparició de sucs i facilitant la circulació d’aire des de la

base. A continuació cal formar una capa de 5-10 cm de restes vegetals triturades. Seguidament, cal anar afegint restes de cuina i restes tendres de jardí, però tot i suposar una bona aportació de nutrients, dificulten l’aireació (ja que es compacten) així com la retenció d’aigua (són restes humides). És per això cal afegir restes vegetals seques i tendres a parts iguals. A l’hora introduir les restes es poden alternar capes de restes seques i tendres, o bé barrejades, però sempre cal fer una cobertura amb les seques ja que dificulta l’entrada d’insectes i fa de filtre de possibles pudors. Pot ser necessari garbellar el compost obtingut, sobretot si les restes vegetals afegides eren de mida gran i molt llenyoses. Un garbell d’entre 10 i 25 mm de malla és suficient per retenir les restes vegetals parcialment transformades i reincorporar-les.

  1. Com acceleraries i milloraries “artificialment” l’elaboració d’un compost casolà? Unes condicions adequades d’humitat, temperatura i aireació poden accelerar i millorar l’elaboració del compost ja que s’incrementarà l’activitat dels organismes que contribueixen en la transformació dels residus. En primer lloc, cal situar el compostador en un terreny amb alternança d’hores de sol i ombra. A l’hivern cal que estigui ben exposat al sol per tal d’evitar l’excés d’humitat i per augmentar la temperatura. A l’estiu, en canvi és millor un lloc ombrejat per evitar la ràpida dessecació. Tant l’escassetat com l’excés d’aigua causen una aturada de l’activitat, com també produeixen olors desagradables. Per això el més adient és regar-ho un cop per setmana, durant l’estiu més sovint i amb menys freqüència a l’hivern. Cal garantir una bona aireació per tal d’evitar la proliferació de microorganismes anaeròbics (són menys eficients i originen males olors). Això s’aconsegueix gràcies a les restes vegetals seques i triturades. És de gran importància barrejar les restes vegetals triturades ja que això incrementa l’aireació i prevé l’excés d’humitat. L’addició de cendra pot incrementar el contingut en nutrients minerals i l’addició de terra pot aportar microorganismes, però s’ha de fer amb compte per evitar que el material es compacti, cosa que reduïria la capacitat de pas de l’aire. Una bona trituració de les restes permet que hi hagi una major superfície on els microorganismes puguin actuar i per tant, augmentar l’eficiència. Per últim, en cap cas s’ha d’utilitzar insecticida ja que escarabats, cucs de terra, etc. ajuden a desenvolupar el procés. A més, sovint es recomana no compostar les restes de carn o peix, són residus rics en nitrogen i fàcilment generen pudors.