Los glucidos, Apuntes de Biología

¡Descarga Los glucidos y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity!

Descargado en:

patatabrava .com

BIOLOGIA FONAMENTAL I (UDG)

CÈL·LULA EUCARIOTA

, MARILÓS 16-

ORGANITZACIÓ INTERNA DE LA CÈL·LULA EUCARIOTA

Organització bàsica de la cèl·lula eucariota:  Nucli envoltat de l’envolcall nuclear  Citoplasma envoltat de membrana plasmàtica

Nucli:

El nucli d’una cèl·lula eucariota es pot trobar de diferents maneres:  En divisió: el DNA i les histones formen els cromosomes empaquetats.  En interfase: el DNA i les histones formen la cromatina, que no està tant empaquetada. Cada tipus de cèl·lula eucariota té el nucli localitzat diferent, amb una forma i mida distinta. Si generalitzem:  Forma: sol ser esfèrica o ovalada, a vegades tenen forma irregular, afusat, lobulat, etc.  Mida varia segons la cèl·lula que sigui, el limfòcit té un nucli gran de 5 μm que gairebé ocupa tot el citoplasma, l’ovòcit té un nucli de 25-30 μm perquè la cèl·lula és molt gran. Les cèl·lules eucariotes humanes solen fer una mida de 5-25 μm.  Localització: generalment el nucli sol tenir una posició central, però podem trobar basal (teixit epitelial, cèl·lules secretores). Les cèl·lules vegetals tenen en nucli desplaçat a la perifèria a causa del gran vacúol que tenen al citoplasma. Funcions generals del nucli:  Contenir la major part d’informació genètica de la cèl·lula eucariota. També hi pot haver material genètic en els mitocondris de la cèl·lula animal (DNA mitocondrial) o en els cloroplasts de la cèl·lula vegetal.  Centre de control de tota l’activitat cel·lular. Els components del nucli són:  Embolcall nucel·lar: Format per dues membranes lipoproteiques, l’externa i l’interna, entre mig hi queda l’espai perinuclear. En l’espai perinuclear s’hi troben proteïnes de nova síntesi sintetitzades pels ribosomes que es troben ancorats a la membrana externa de l’embolcall nuclear. Existeixen punts de connexió entre la membrana externa i el reticle endoplasmàtic rugós. La membrana nuclear interna de l’embolcall nuclear, no té ribosomes, però es troba en contacta amb el nucleoplasma. Està formada per una làmina fibrosa/nuclear de proteïnes làmines que s’assemblen als filaments intermèdies del citoesquelet, aquesta làmina fibrosa fa les funcions següents: o Estructural: donen suport al nucli. o Divisió cel·lular: és el primer que desapareix per a que pugui tenir lloc la divisió. o En alguns punts concrets, serveixen com a punts d’ancoratge de les fibres de cromatina, per tant donen organització a la cromatina.

Citoplasma:

Els components del citoplasma d’una cèl·lula eucariota són:

Citosol/Hialoplasma: és la part líquida o soluble del citoplasma formada per aigua

(80%) i substàncies dissoltes (20%), que depenen de cada cèl·lula:  Enzims (proteïnes) i molècules de senyalització (lípids).  Molècules de RNAm i RNAt.  Monosacàrids i oligosacàrids (glúcids).  Aminoàcids i ions. Funcions del citosol:  Hi tenen lloc reaccions químiques i bioquímiques (Metabolisme intermedi): o Anabolisme: biosíntesi o Catabolisme: degradació  Síntesi de proteïnes, la major part ribosomes.  Magatzem de substàncies de reserva: o Grànuls de reserva:  Glicogen (cèl·lula animal)  Midó (cèl·lula vegetal) o Gotes lipídiques:  Petites  Monocapa lipídica  Grans  Teixit adipós

Conjunt d’orgànuls i estructures cel·lulars: Són compartiments membranosos i

cadascun té la seva funció gràcies a les proteïnes i enzims específics que tenen. L’estructura bàsica d’un orgànul de la cèl·lula eucariota és: Exterior format per una membrana, les proteïnes es situen aquí; i interior anomenat lumen o matriu, els enzims es situen aquí.  Sistema d’endomembranes: Ocupen bona part del citoplasma, aqueta compartimentació fa que la cèl·lula sigui especialment funcional i que pugui fer varies reaccions metabòliques alhora. o Reticle endoplasmàtic (RE): és un orgànul que s’origina en la superfície del nucli i s’estén per tot el citoplasma, en ocasions pot arribar fins la membrana plasmàtica. El RE és un sol orgànul, tot i que està separat, format per dos subcompartiments en forma de vesícules allargades:  Reticle endoplasmàtic rugós (RER) vesícules aplanades que tenen molts de ribosomes en la superfície. Funcions: emmagatzemament i transport de proteïnes.  Reticle endoplasmàtic llis (REL): vesícules tubulars que no tenen ribosomes en la superfície. Funcions: síntesi i transport de lípids senzills, que difonen cap al citosol, o complexos, que surten en forma de vesícula. En EL REL s’uneixen lípids i proteïnes per formar lipoproteïnes.

o Complex de Golgi/Aparell de Golgi: Format per moltes vesícules allargades que formen discos o cisternes separades independentment però pròximes, en forma d’apilaments (DICTIOSOMES). En la cèl·lula hi pot haver varis Dictiosomes i tots tenen l’estructura següent:  Cara cis (cisterna cis): és la més propera al RE i al nucli.  Primera cisterna o xarxa cis del Golgi (vesícula del Golgi)  Cara trans (cisterna trans) és la més propera a la membrana plasmàtica  Última cisterna o xarxa trans del Golgi: té la capacitat de classificar i distribuir les biomolècules a un altre orgànul segons quina funció hagi de fer la biomolècula (vesícules de secreció).  Cisternes intermèdies Funcions:  Elaborar i sintetitzar productes de secreció  Addició de glúcids a proteïnes  Renovació de la membrana plasmàtica (vesícules de secreció)  Aportació d’enzims lisosomals als lisosomes

*Tipus de vesícules:  Vesícules de transició: Procedeixen del RER o del nucli, es fusionen a la cara cis del dictiosoma.

 Transporten proteïnes.Vesícules intermèdies: Van de cisterna en cisterna del dictiosoma.  Vesícules de secreció: Es formen en la cara anar a formar part d’altres orgànuls, de la membrana plasmàtica o cap a l’exterior per exocitosi. trans del dictiosoma, el contingut de les vesícules pot

o Orgànuls de doble membrana:  Mitocondris: Són els orgànuls de la cèl·lula eucariota que s’encarreguen d’obtenir energia mitjançant la respiració cel·lular. L’estructura està formada per una doble membrana: Membrana mitocondrial externa llisa Membrana mitocondrial interna formada per crestes mitocondrials: on s’acumulen les ATP-sintetases que formen l’ATP Espai intermembranós Matriu: oxida matèria orgànica (glúcids i àcids grassos) Funcions: Respiració cel·lular: Producció d’ATP (memb. interna) Oxidació de matèria orgànica (matriu)  Cloroplasts (CÈL·LULA VEGETAL): Formats per dos membranes: Membrana interna Membrana externa Espai intermembranós: Matriu o estroma: on es situen els tilacoides formats per grana Funció: Intervé en la fotosíntesi produint ATP i sintetitzant sucre, Aa, àcids grassos i oxigen.

Tant els mitocondris com els cloroplasts són autoreplicatius, és a dir tenen el seu propi DNA i ribosomes

 Estructures cel·lulars: o Ribosomes: són estructures molt compactes que no tenen membrana, formats per dues subunitats de forma irregular (petita i gran). Les dues subunitats estan formades per RNAr (60%) i proteïnes (40%), es formen en el nucli i quan surten cap al citoplasma per intervenir en la traducció, s’ajunten. Funció:  Suport físic en la traducció.  Síntesi de proteïnes en la traducció. Localització:  Lliures pel citoplasma: Contribueixen al destí final de la proteïna traduïda que serà al citosol. La proteïna sintetitzada no té cap senyal de localització, per tant es queda lliure pel citoplasma.  Units a la superfície externa del RER i l’embolcall nuclear: Contribueixen al destí final de la proteïna que serà l’orgànul propi. La proteïna té una seqüència específica de senyal de localització d’una zona determinada, quan aquesta acabi de ser sintetitzada es dirigirà cap a l’orgànul.  Dins els mitocondris (mitoribosomes) o dins cloroplasts (plastiribosomes)

o Estructures microtubulars: Són estructures molt complexes en la cèl·lula animal. (centríols, cossos bassals, cilis i flagels  Explicat a baix). o Grànuls de reserva. Tipus:  Midó (cèl·lula vegetal)  Glucogen (cèl·lula animal)  Gotetes lipídiques

 Citoesquelet: És una xarxa de filaments proteïnes i proteïnes associades que s’estén per tot el citoplasma. Funcions: o Mantenir la forma de la cèl·lula. o Possibilitar el desplaçament de la cèl·lula o Transportar i organitzar els orgànuls en el citoplasma o Tensió mecànica Composició: o Microfilaments o filaments d’actina: formats per filaments d’actina i miosina, que ajuden sobretot al moviment muscular. o Filaments intermedis (cèl·lula animal): Formats per proteïnes filamentoses que s’enrotllen entre elles i formen una fibra de 8-11 nm, no totes les cèl·lules en tenen, només aquelles que estan sotmeses a pressió mecànica (Ex: teixit epidèrmic). o Microtúbuls: Són estructures cilíndriques i buides per dintre que estan formades per unitats de tubulina.  El centrosoma és la zona on es formen tots els microtúbuls i està format per dos centríols disposats perpendicularment entre si, es troben nomes en les cèl·lules animals en una situació propera al nucli. Funció del centrosoma: actuar com a centre organitzador de microtúbuls. Cada centríol esta format per 9 grups de 3 microtúbuls (nou triplets) que es disposen formant un cilindre buit per dintre, hi ha proteïnes associades que mantenen l’estructura (Estructura 9+0). Funcions dels centríols: Moviment intracel·lular. Formació del fus mitòtic: abans de la divisió cel·lular, els centríols es dupliquen a 4 i cada parella es situa a cada pol de la cèl·lula, on formen el fus mitòtic que estira els cromosomes situats al pla equatorial cap al pol cel·lular. Formació dels cossos basals que formen els cilis i flagels.