Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


DESCRIPTORES PREGUNTA ARGUMENTAR, Resúmenes de Historia de España

Descriptores pregunta argumentación nueva selectividad

Tipo: Resúmenes

2024/2025

Subido el 19/01/2025

nelly-clara-moran-mbakop
nelly-clara-moran-mbakop 🇪🇸

1 documento

1 / 7

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
DESCRIPTORS
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i
demogràfica (1875-1931)
● Descriptor 1 (Liberalisme i democràcia. Clientelisme i corrupció)
Cal distingir liberalisme de democràcia. Els estats liberals construïts al llarg
del segle XIX van adoptar diverses característiques, entre les quals hi ha el
fet de tenir constitucions, la divisió de poders, la concepció del ciutadà i el
concepte de nació.
En concret, aquest descriptor convida a reflexionar sobre el fet que un dels
elements conflictius del procés de democratització va ser el de l’ampliació del
sufragi i la persistència del caciquisme i la corrupció electoral. Al mateix
temps, cal estar amatents als trets principals, les continuïtats o les grans
diferències de les diverses constitucions (1876, 1931 i 1978), com també la
legislació política definitòria del règim franquista. Finalment, cal introduir el
protagonisme actiu de la ciutadania en el canvi històric i en l’adveniment de
la democràcia, i no només a través de les grans biografies, com ara en el
procés de transició accelerat a partir de la mort de Franco, o en la proclamació
de la República el 1931.
● Descriptor 2 (Canvi econòmic i social a Espanya i Catalunya)
El vapor i «el retorn a l’aigua». La segona revolució industrial. Les diferències
de població activa entre Catalunya i Espanya i els respectius efectes socials
i polítics. El canvi econòmic i social durant el franquisme: misèria, autarquia i
desarrollismo. Canvi demogràfic i moviments migratoris.
● Descriptor 3 (Revolució i revolucionaris. Conflicte social i obrerisme)
Capitalisme i societat de classes. La revolució en l’anarquisme i en el
socialisme marxista: la divisió entre opressors i oprimits, o entre burgesos i
proletaris. Com fer la revolució? La presa de l’Estat o la seva destrucció.
Sindicats d’ofici i sindicats d’indústria. Principals organitzacions obreristes
(partits i sindicats) a Catalunya i a Espanya. Les col·lectivitzacions durant la
Guerra Civil.
● Descriptor 4 (Conquesta dels drets socials i estat del benestar incipient)
Espanya, un model tardà d’extensió dels drets socials i laborals: la legalització
dels sindicats, la comissió de reformes socials, les lleis sobre accidents de
treball i jubilació. L’Institut Nacional de Previsió. La jornada laboral de 8 hores
i la vaga de La Canadenca. Les lleis sobre les cases barates. El reformisme
a la Segona República: la setmana anual retribuïda, la protecció del treball a
la Constitució, la despenalització de la vaga del delicte de sedició. La Llei de
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga DESCRIPTORES PREGUNTA ARGUMENTAR y más Resúmenes en PDF de Historia de España solo en Docsity!

DESCRIPTORS

Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931) ● Descriptor 1 (Liberalisme i democràcia. Clientelisme i corrupció) Cal distingir liberalisme de democràcia. Els estats liberals construïts al llarg del segle XIX van adoptar diverses característiques, entre les quals hi ha el fet de tenir constitucions, la divisió de poders, la concepció del ciutadà i el concepte de nació. En concret, aquest descriptor convida a reflexionar sobre el fet que un dels elements conflictius del procés de democratització va ser el de l’ampliació del sufragi i la persistència del caciquisme i la corrupció electoral. Al mateix temps, cal estar amatents als trets principals, les continuïtats o les grans diferències de les diverses constitucions (1876, 1931 i 1978), com també la legislació política definitòria del règim franquista. Finalment, cal introduir el protagonisme actiu de la ciutadania en el canvi històric i en l’adveniment de la democràcia, i no només a través de les grans biografies, com ara en el procés de transició accelerat a partir de la mort de Franco, o en la proclamació de la República el 1931. ● Descriptor 2 (Canvi econòmic i social a Espanya i Catalunya) El vapor i «el retorn a l’aigua». La segona revolució industrial. Les diferències de població activa entre Catalunya i Espanya i els respectius efectes socials i polítics. El canvi econòmic i social durant el franquisme: misèria, autarquia i desarrollismo. Canvi demogràfic i moviments migratoris. ● Descriptor 3 (Revolució i revolucionaris. Conflicte social i obrerisme) Capitalisme i societat de classes. La revolució en l’anarquisme i en el socialisme marxista: la divisió entre opressors i oprimits, o entre burgesos i proletaris. Com fer la revolució? La presa de l’Estat o la seva destrucció. Sindicats d’ofici i sindicats d’indústria. Principals organitzacions obreristes (partits i sindicats) a Catalunya i a Espanya. Les col·lectivitzacions durant la Guerra Civil. ● Descriptor 4 (Conquesta dels drets socials i estat del benestar incipient) Espanya, un model tardà d’extensió dels drets socials i laborals: la legalització dels sindicats, la comissió de reformes socials, les lleis sobre accidents de treball i jubilació. L’Institut Nacional de Previsió. La jornada laboral de 8 hores i la vaga de La Canadenca. Les lleis sobre les cases barates. El reformisme a la Segona República: la setmana anual retribuïda, la protecció del treball a la Constitució, la despenalització de la vaga del delicte de sedició. La Llei de

contractes de conreu. El franquisme i l’endarreriment en la consolidació d’un estat del benestar modern. El Fuero del Trabajo, la criminalització de la vaga, la pèrdua de la negociació col·lectiva i la Llei de bases de la Seguretat Social. La Transició: els Pactes de la Moncloa i el sistema de la Seguretat Social, les reformes socials del primer govern socialista. ● Descriptor 5 (Militarisme) El protagonisme militar per mitjà de cops d’estat i de la repressió de la dissidència política i social, bé sostenint les restes de l’imperi o en les noves empreses africanes. El paper dels cabdills «salvadors de la pàtria» (Miguel Primo de Rivera i Francisco Franco). El «soroll de sabres» durant la transició a la democràcia (23-F) o la mateixa clàusula de la Constitució del 1978, que continuà situant l’exèrcit com a garant de la unitat d’Espanya (article 8). ● Descriptor 7 (Violència política i social) Els atemptats anarquistes i la seva repressió a finals del segle XIX. Els anys del pistolerisme (1919-1923). La violència política i social asimètrica, entre ambdós bàndols durant la Guerra Civil, a la rereguarda catalana i a la resta d’espais en conflicte. La continuïtat de la repressió institucionalitzada durant el franquisme. La violència política durant la Transició (la governamental i la terrorista). ● Descriptor 8 (Església i poder. Clericalisme i anticlericalisme) Els models de relació entre Església i Estat: la confessionalitat de l’Estat (Constitució del 1876), el reformisme (Llei del cadenat), l’anticlericalisme del moviment obrer i del Partit Radical, la protesta popular (la dimensió religiosa, però també política i social, de la Setmana Tràgica catalana). Les reformes de la Segona República i la dinàmica clericalisme/anticlericalisme. La Guerra Civil com a croada. El nacionalcatolicisme franquista i l’Església com a pilars del règim. Les dissidències eclesiàstiques internes i el Concili Vaticà II. El caràcter aconfessional de l’Espanya actual. ● Descriptor 10 (Centralisme, catalanismes i experiències d’autogovern) La pèrdua de l’imperi i la crisi de la identitat nacional espanyola. Les dues ànimes del catalanisme: la republicana federal i liberal i la conservadora i catòlica. L’hegemonia de la Lliga Regionalista (Solidaritat Catalana) i la crisi del 1918-1923. La Mancomunitat com a laboratori polític. La repressió de les cultures no castellanes que culminà amb la dictadura de Primo de Rivera. El republicanisme nacionalista i l’hegemonia d’ERC el 1931. Un sistema de partits diferenciat. Proclamació de la República catalana, establiment de la Generalitat i aprovació de l’Estatut d’Autonomia. La llarga nit de la dictadura franquista: l’exili polític i cultural, la liquidació de les institucions i la persecució

ànimes del catalanisme: la republicana federal i liberal i la conservadora i catòlica. L’hegemonia de la Lliga Regionalista (Solidaritat Catalana) i la crisi del 1918-1923. La Mancomunitat com a laboratori polític. La repressió de les cultures no castellanes que culminà amb la dictadura de Primo de Rivera. El republicanisme nacionalista i l’hegemonia d’ERC el 1931. Un sistema de partits diferenciat. Proclamació de la República catalana, establiment de la Generalitat i aprovació de l’Estatut d’Autonomia. La llarga nit de la dictadura franquista: l’exili polític i cultural, la liquidació de les institucions i la persecució del catalanisme i de la cultura catalana. A la transició postfranquista, el restabliment provisional de la Generalitat —anterior a la Constitució del 1978— , l’aprovació de l’estatut de Sau i el reconeixement constitucional a l’autonomia de les nacionalitats i les regions. ACTIVIDADES a) Explique el catalanismo conservador y la figura del obispo Josep Torras i Bages. Explique igualmente qué fueron la Unió Catalanista y las Bases de Manresa. [2,5 puntos] b) Explique quién fue Valentí Almirall y el tipo de catalanismo que defendía. Comente igualmente qué fueron el Centre Català, el Memorial de Greuges (Memorial de Agravios) y la campaña en defensa del derecho civil catalán a) Explique las dos tendencias fundamentales del catalanismo hasta 1901 haciendo referencia al pensamiento y a los escritos de sus dos autores principales. [2,5 puntos] b) Explique los sucesos relevantes del catalanismo desde el inicio de la Restauración hasta 1898 inclusivamentE