



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Descriptores pregunta argumentación nueva selectividad
Tipo: Resúmenes
1 / 7
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931) ● Descriptor 1 (Liberalisme i democràcia. Clientelisme i corrupció) Cal distingir liberalisme de democràcia. Els estats liberals construïts al llarg del segle XIX van adoptar diverses característiques, entre les quals hi ha el fet de tenir constitucions, la divisió de poders, la concepció del ciutadà i el concepte de nació. En concret, aquest descriptor convida a reflexionar sobre el fet que un dels elements conflictius del procés de democratització va ser el de l’ampliació del sufragi i la persistència del caciquisme i la corrupció electoral. Al mateix temps, cal estar amatents als trets principals, les continuïtats o les grans diferències de les diverses constitucions (1876, 1931 i 1978), com també la legislació política definitòria del règim franquista. Finalment, cal introduir el protagonisme actiu de la ciutadania en el canvi històric i en l’adveniment de la democràcia, i no només a través de les grans biografies, com ara en el procés de transició accelerat a partir de la mort de Franco, o en la proclamació de la República el 1931. ● Descriptor 2 (Canvi econòmic i social a Espanya i Catalunya) El vapor i «el retorn a l’aigua». La segona revolució industrial. Les diferències de població activa entre Catalunya i Espanya i els respectius efectes socials i polítics. El canvi econòmic i social durant el franquisme: misèria, autarquia i desarrollismo. Canvi demogràfic i moviments migratoris. ● Descriptor 3 (Revolució i revolucionaris. Conflicte social i obrerisme) Capitalisme i societat de classes. La revolució en l’anarquisme i en el socialisme marxista: la divisió entre opressors i oprimits, o entre burgesos i proletaris. Com fer la revolució? La presa de l’Estat o la seva destrucció. Sindicats d’ofici i sindicats d’indústria. Principals organitzacions obreristes (partits i sindicats) a Catalunya i a Espanya. Les col·lectivitzacions durant la Guerra Civil. ● Descriptor 4 (Conquesta dels drets socials i estat del benestar incipient) Espanya, un model tardà d’extensió dels drets socials i laborals: la legalització dels sindicats, la comissió de reformes socials, les lleis sobre accidents de treball i jubilació. L’Institut Nacional de Previsió. La jornada laboral de 8 hores i la vaga de La Canadenca. Les lleis sobre les cases barates. El reformisme a la Segona República: la setmana anual retribuïda, la protecció del treball a la Constitució, la despenalització de la vaga del delicte de sedició. La Llei de
contractes de conreu. El franquisme i l’endarreriment en la consolidació d’un estat del benestar modern. El Fuero del Trabajo, la criminalització de la vaga, la pèrdua de la negociació col·lectiva i la Llei de bases de la Seguretat Social. La Transició: els Pactes de la Moncloa i el sistema de la Seguretat Social, les reformes socials del primer govern socialista. ● Descriptor 5 (Militarisme) El protagonisme militar per mitjà de cops d’estat i de la repressió de la dissidència política i social, bé sostenint les restes de l’imperi o en les noves empreses africanes. El paper dels cabdills «salvadors de la pàtria» (Miguel Primo de Rivera i Francisco Franco). El «soroll de sabres» durant la transició a la democràcia (23-F) o la mateixa clàusula de la Constitució del 1978, que continuà situant l’exèrcit com a garant de la unitat d’Espanya (article 8). ● Descriptor 7 (Violència política i social) Els atemptats anarquistes i la seva repressió a finals del segle XIX. Els anys del pistolerisme (1919-1923). La violència política i social asimètrica, entre ambdós bàndols durant la Guerra Civil, a la rereguarda catalana i a la resta d’espais en conflicte. La continuïtat de la repressió institucionalitzada durant el franquisme. La violència política durant la Transició (la governamental i la terrorista). ● Descriptor 8 (Església i poder. Clericalisme i anticlericalisme) Els models de relació entre Església i Estat: la confessionalitat de l’Estat (Constitució del 1876), el reformisme (Llei del cadenat), l’anticlericalisme del moviment obrer i del Partit Radical, la protesta popular (la dimensió religiosa, però també política i social, de la Setmana Tràgica catalana). Les reformes de la Segona República i la dinàmica clericalisme/anticlericalisme. La Guerra Civil com a croada. El nacionalcatolicisme franquista i l’Església com a pilars del règim. Les dissidències eclesiàstiques internes i el Concili Vaticà II. El caràcter aconfessional de l’Espanya actual. ● Descriptor 10 (Centralisme, catalanismes i experiències d’autogovern) La pèrdua de l’imperi i la crisi de la identitat nacional espanyola. Les dues ànimes del catalanisme: la republicana federal i liberal i la conservadora i catòlica. L’hegemonia de la Lliga Regionalista (Solidaritat Catalana) i la crisi del 1918-1923. La Mancomunitat com a laboratori polític. La repressió de les cultures no castellanes que culminà amb la dictadura de Primo de Rivera. El republicanisme nacionalista i l’hegemonia d’ERC el 1931. Un sistema de partits diferenciat. Proclamació de la República catalana, establiment de la Generalitat i aprovació de l’Estatut d’Autonomia. La llarga nit de la dictadura franquista: l’exili polític i cultural, la liquidació de les institucions i la persecució
ànimes del catalanisme: la republicana federal i liberal i la conservadora i catòlica. L’hegemonia de la Lliga Regionalista (Solidaritat Catalana) i la crisi del 1918-1923. La Mancomunitat com a laboratori polític. La repressió de les cultures no castellanes que culminà amb la dictadura de Primo de Rivera. El republicanisme nacionalista i l’hegemonia d’ERC el 1931. Un sistema de partits diferenciat. Proclamació de la República catalana, establiment de la Generalitat i aprovació de l’Estatut d’Autonomia. La llarga nit de la dictadura franquista: l’exili polític i cultural, la liquidació de les institucions i la persecució del catalanisme i de la cultura catalana. A la transició postfranquista, el restabliment provisional de la Generalitat —anterior a la Constitució del 1978— , l’aprovació de l’estatut de Sau i el reconeixement constitucional a l’autonomia de les nacionalitats i les regions. ACTIVIDADES a) Explique el catalanismo conservador y la figura del obispo Josep Torras i Bages. Explique igualmente qué fueron la Unió Catalanista y las Bases de Manresa. [2,5 puntos] b) Explique quién fue Valentí Almirall y el tipo de catalanismo que defendía. Comente igualmente qué fueron el Centre Català, el Memorial de Greuges (Memorial de Agravios) y la campaña en defensa del derecho civil catalán a) Explique las dos tendencias fundamentales del catalanismo hasta 1901 haciendo referencia al pensamiento y a los escritos de sus dos autores principales. [2,5 puntos] b) Explique los sucesos relevantes del catalanismo desde el inicio de la Restauración hasta 1898 inclusivamentE