¡Descarga Desenvolupament de la personalitat 0 - 6 (1) y más Apuntes en PDF de Desarrollo Infantil solo en Docsity!
TEMA 1: CONDUCTA HUMANA
❖ Conducta: Reacció global del subjecte davant les diferents situacions ambientals
Conducta animal:
Adaptació al medi natural ● Es transmet per codi genètic ● Conductes reflexes (genètica)(estàndard) ○ Estímul → Resposta (animals tenen poques opcions de resposta) ○ Herència genètica ● Conductes adquirides (apreses) ○ Aprenentatge condicional: premi (potencia) / càstig (inhibeix ) → repetició ● Depèn de l’aquí i l’ara
Conducta humana:
● Transcendeix de l’aquí i l’ara (gràcies al llenguatge → el que ens diferencia dels animals) ○ Representacions mentals ○ Funció simbòliques - llenguatge ● Herència biològica ○ Conductes reflexes (succió) ○ Capacitats potencials: Disposicions, aprenentatges ● Herència cultural ○ Experiència acumulada per generacions anteriors ● Desenvolupament de capacitats - aprenentatge - cultura ○ En contextos d’interacció social (gràcies a l’entorn en que ens criem podrem desenvolupar més o menys cada apartat) ■ Ex: He nascut amb capacitats per tocar el piano, però no he tingut mai l’oportunitat de veure/tocar un piano, per tant no podré desenvolupar mai aquesta capacitat
Comparacions
El codi genètic
Dos tipus: ● Codi genètic tancat ○ Conductes reflexes, característiques morfològiques, calendari maduratiu… ■ Tal qual ens el passen, tal qual el tenim
● Codi genètic obert ○ Capacitats potencials (que es poden potenciar) que impliquen desenvolupament i aprenentatge. Base de totes les nostres capacitats. ■ Modificable ■ Depèn de l’entorn en que creixis ■ Base de totes les nostres capacitats ■ Et marca el mínim i el màxim de les teves capacitats (diferents en cada persona, ja que ens ve per herència), és difícil arribar al màxim
L’herència genètica entre animals i humans ● Varien en el grau d’obertura del codi genètic ● El ser humà té més obertura perquè neix més immadur
○ A partir d’oferir experiències d’aprenentatge; interacció en contextos d’activitat conjunta ● De naturalesa social ● Traspassem / ensenyem coneixements conceptuals, procedimentals… ● Són beneficiosos tant per qui les dóna com per qui els rep (activitat conjunta) ● Fer nostre l’aprenentatge que ens han transmès (variació segons cadascú)
Creixement (quantitatiu)
● Consisteix en un augment de la quantitat o grossària, a causa de l’increment de nombre o mida de les cèl·lules que formen els teixits ● Increment físic ● Comporta uns canvis: ○ Canvis morfològics visibles (alçada, pes…) ○ Canvis interns (pes, volum dels òrgans…)
Maduració (qualitatiu)
● Consisteix en transformacions qualitatives d’estructura i funcions de les cèl·lules ● Maduració i creixement van molt lligats, ja que al mateix temps que els òrgans es van fent més grossos, van canviant d’estructra ○ Ex: Uns ossos més grans necessiten més calç per no doblegar-se ● El cervell, a diferència d’altres òrgans, no funciona totallment al moment de néixer. Per acabar de madurar necessita l’experiència i la relació amb el medi sociocultural que l’envolta
Desenvolupament
● Posada en marxa i organització d’estructures funcionals ● Desenvolupament de les capacitats potencials ○ Herència biològica ○ Producte del desenvolupament filogenètic ○ Depèn del context i entorn les desenvoluparem més o menys ● Transformació de l’individu ○ Funcions psíquiques elementals ○ En subjecte conscient: funcions psíquiques superiors ● Subjecte conscient - funcions psíquiques superiors: ○ Capacitat de controlar, coordinar, anticipar, planificar i socialitzar la seva conducta ○ Mitjançant signes convencionals: llenguatge, visió abstracta i formalitzada de la realitat, pot abordar, conèixer, controlar la realitat
CULTURA
● Valors, coneixements, creences, etc… que una cultura determinada considera bàsics per transmetre a les generacions posteriors
Allò que el meu context de referència considera bàsic per traspassar-me a mi, deu ser que és algo que per mi és útil, per garantir la meva supervivència i la meva adaptació al medi
● Sistema de conceptes heretats , expressats en forma simbòlica a través de significats, mitjançant els quals les persones es comuniquen, perpetuen i desenvolupen els seus coneixements i actituds al llarg de la vida. Part heredada, que ens ve donada: Això que és important per aquella societat forma part d’aquesta cultura i és el que traspassem al que vinguin posteriorment, i a més algunes coses les trapassem sense ser-ne conscients de que les traspassem.
● Universos intencionals conformats per objectes, creences, pràctiques, racionalitats, motivacions, relats implícits i explícits, normes… que conformen al subjecte que es part d’ella. Hi ha una part intencional: Nosaltres voluntàriament decidim que això ho traspassem.
La cultura es traspassa a través de l’educació. Educació: eina que ens permet traspassar aquells aspectes bàsics per la societat No hi ha un abans de l’altre, els dos són importants
Hi ha una retroalimentació entre l’educació i el desenvolupament
El canvi està dirigit per l’ambient, o està dirigit per l’herencia? Teories:
FUNCIONS PSÍQUIQUES ELEMENTALS I SUPERIORS
Desenvolupament al llarg de tot el cicle vital (non-stop, continu)
Elementals —> més bàsiques, ens venen “de serie” - actes reflexs
Superiors —> es van “obrint” - necessiten consciència, subjecte conscient - pròpies dels éssers humans - eina bàsica d’aquestes és el llenguatge
APRENENTATGE
● Interiorització de la cultura del grup de pertinença: adaptació al medi natural i social
● Resultat de la concreció dels continguts oberts del codi genètic, desenvolupa les capacitats potencials
● Gràcies a la interacció amb altres subjectes socialitzats, l’aprenent construeix el seu propi coneixement. Subjecte actiu, protagonista del seu procés
● L’altre facilita l’experiència, ofereix models d’actuació, així com un temps, un espai, uns objectes… Valora l’actuació, corregeix, assenyala els aspectes rellevants
● En la interacció es produeix la construcció conjunta de significats, uns significats compartits
ZONA DE DESENVOLUPAMENT PROPER (ZDP)
Forma essencial del procés d’aprenentatge
Camí que podem fer amb l’ajuda d'algú que és més expert que nosaltres
● Zona real: el que sabem fer, capacitats que tenim en aquell moment sense ajuda de ningú
● Zona potencial: El que podem arribar a fer amb l’ajuda d'algú
● Zona sensible: Moment en que l’infant està preparat. És requisit indispensable que hi hagi desenvolupament proper
● Exigències: Objectius concrets, intentar partir de la zona real, però la zona potencial hauria de ser potencial de debò. Ha d'estar motivat/preparat per actuar, el que ensenya ha d’estar motivat per anar a buscar l’infant i portar-lo més endavant.
Per tal de que això es pugui dur a terme s’ha d’agafar l’alumnes en la zona sensible: moment en que està preparat
METÀFORA DE LA BASTIDA
Aspecte de construccionisme.
Anar construint a partir del que ja existeix. Parteixo del que hi ha i continuo nodrint.
Aquell qui ensenya apuntala el saber de l’aprenent.
CONTEXT DE DESENVOLUPAMENT
L’infant arriba a: ● Un grup familiar (uns pares amb la seva història, una forma de veure la vida, uns valors, unes relacions…)
Familia (primer grup de pertinença i primer entorn de desenvolupament) - afecta l’infant i modela la forma de ser de l’infant, però pot canviar, modelar-se
● Territori concret, amb unes característiques
● Societat concreta amb uns condicionants (Escoltar gravació)
FUNCIONS DE LA FAMILIA ● Supervivència i suport al desenvolupament físic i mental ● Socialització ● Models d’aprenentatge ● Base de seguretat ● Pertinença/filiació ● Referència durant tot el cicle vital
TEMA 2 - EL NOUNAT
ELS INICIS: ETAPA PARENTAL
EMBARÀS :
● Etapa de formació del fetus ● Etapa d’elaboració de fantasies sobre el bebé, que varien en funció de: ○ En funció de la història personal pare i mare ○ En funció del moment personal, grup familiar
ARRIBADA D'UN NOU MEMBRE FAMILIAR comporta: ● Reestructura el grup familiar ● Paper que representa en aquesta estructura (el bebé) (escoltar gravació) ● Què s’espera d’ell/a ● Nom, enss identifica
EL PART
Bronfenbrenner diu que el part és una transició ecologica , pas d’un sistema a un altre.
Naixement implica canvis significatius:
- De la simbiosi (infant i mare junts, no autonomia) a l’autonomia biològica (per part de l’infant)
- D l’úter al medi aeri (moment traumàtic per l’infant)
- De no percebre la necessitat a percebre-la
CAPACITATS DEL NOUNAT Infant neix immadur i dependent , però:
- És un ésser actiu, busca relacionar-se amb el context
- Predisposat a la comunicació humana, per establir vincles
- Capacitats potencials —> desenvolupament (posar-les en marxa)
● Per què un nounat respon al pit de la mare? ○ És un reflexe necessari per la supervivència de l’espècie
EL DESENVOLUPAMENT DEL CERVELL
El cervell és el centre de control del moviment, la son, la gana, la sed i de quasi totes les activitats vitals de supervivència, les emocions…
L’element bàsic del SN són les neurones.
Les neurones són les que fan de vehicle.
SN ens permet respondre a l’entorn Element bàsic —> les neurones i la connexió (xarxa) entre aquestes (neurones): sinapsi
Mielinització: Recobriment de l’exó de la neurona (la part llarga) IMPORTANT!!
Cada vegada tenim menys neurones, però milloren les connexions entre aquestes.
● Dues formes de comportament congenitament organitzades: ○ Succionar i mirar —> són la forma que té el bebè d’atrapar el món, inici de relació/vincle amb la mare (o adult de referència) - origen d’aquesta vinculació entre l’infant i l’adult.
T-2 PRIMERS VINCLES
Bebè humà: ● Té una predisposició innata per interactuar socialment amb els nostres iguals
● Amb la persona que establirem el primer vincle serà aquella que ens sostindrà física i emocionalment, aquella primera persona que em donarà aquest suport - Persona que m’ha de cobrir les necessitats bilògiques i també les emocionals
● La vinculació afectiva és una necessitat bàsica pel desenvolupament. La capacitat d’establir i mantenir vincles socials és molt important pel desenvolupament. ○ Es podria dir que és més important aquest vincle afectiu que el vincle de cobrir les necessitats biològiques tal qual, el que passa és que aquestes són bàsiques per la supervivència
LES PRIMERES FIGURES VINCULANTS: Ja des de les primeres interaccions en les situacions quotidianes:
● S’estableix una narrativa emocional mare-bebè (comunicació preverbal) —> és aquest inici dels coneixements compartits
● La familia és un model natural en el que aprenem a vincular-nos i, a partir d’aquesta experiència, desenvolupem capacitats per tota la vida ○ En un futur quan ens relacionem replicarem el primer model de vincle ○ Aquest model de vinculació és el que aplicarem després en altres contextos
TEORIA DE L'ATTACHEMENT (aferrament /vincle afectiu) DE BOWLBY ● Es basa en el sistema de conductes: infant té diferents sistemes de conductes (relacionats entre si) ○ Sistema de conductes de vincle (diferents depenent de l’edat) ■ Infant fa una sèrie de conductes per mantenir aquesta noseque de contacte per mantenir una proximitat amb l’adult de referència ■ S’activa quan augmenta la distància amb la figura de vincle o es perceben senyals d’amenaces, per restablir la proximitat
○ Sistema d’exploració de l’entorn (naixement) ■ Quan s’activen les conductes de vincle disminueixen les de l’exploració de l’entorn ■ Perquè explori l’entorn ha de tenir un bon vincle, ja que té la confiança de que faci el que faci l’adult estrà allà
○ Sistema de por als estranys ■ La seva aparició suposa la disminució de les conductes exploratòries i augmenta les conductes de vincle ■ A partir dels 9 mesos comença, ja que ja son capaços de reconèixer a qui els cuida
○ Sistema afiliatiu (naixement) ■ Busca aquest sistema quan neix, amb la seva mateixa espècie, aquests iguals li criden l’atenció i busca tenir relació amb ells
AFERRAMENT “APEGO” Vincle afectiu que el nen/a estableix amb una o varies persones del sistema familiar.
Vinculació afectiva = sistema d’interaccions regulat biològicament
Estem preparats per establir vincle amb els nostres iguals i la base del vincle si que té aquesta part més biològica. Primer vincle necessari i quasi forçat per no poder sobreviure sense aquest adult —> vinculació afectiva
COMPONENTS BÀSICS DEL VINCLE ● Conductes del vincle ○ “Totes aquelles que estan al servei d’aconseguir o mantenir la proximitat i el contacte amb la figura de vincle afectiu” ■ Ex: demandes (plors, somriures, gestod…), contactes, vigilància i seguiment, aproximació…
○ Important la definició del context ■ Les conductes de vincle de maneralada no ens diuen res… ens diuen algo vistes en conjunt i sempre amb aquest context de refrència
○ El model de vincle el podem veure a través de les conductes
MODALITATS DEL VINCLE
Vincle: model de relació
Segons la reacció de la mare a la crida, es produeix un model de vinculació
Tenim un model respecte nosaltres mateixos i un model respecte els altres (positiu o negatiu) ● La combinació entre aquests ens dóna diferents tipus de vincle afectiu
Bowlby: l’evolució d’aquest model de vincle pot seguir diferents vies, hi ha bàsicament 2 tipologies:
● Vincle afectiu segur (l’infant té un model positiu de si mateix i un model positiu també dels altres) (confia en ell i a més a més amb els altres adults del meu voltant)
● Vincle afectiu insegur (negatiu de tots dos o d’algun dels dos)
VINCLE AFECTIU SEGUR
L’infant confia amb l’adult de referència, sap que el tindrà allà i per tant té la seguretat per explorar l’entorn i tenir relació amb els altres. ● Vincle establert entre el nen i el seu cuidador que es caracteritza perquè el nen agraeix el contacte amb un company proper, i utilitza a aquesta persona com a base segura per explorar l’ambient
● Vincle com a base de seguretat des de la que exploren les joguines i l’ambient. Protesten per la separació, disminuint l’exploració i tendeixen a buscar la proximitat i el contacte o la interacció a distància (somriures, vocalitzacions, salutacions, etc.) quan es retroben després de les separacions breus.
● Figura adult sensible, recíproca, desencadena el vincle afectiu actiu, que s’adapta a les diferents situacions.
● Si aquest model de referència és segur, segurament en un futur l’infant tindrà menys por a fer coses: Nens que tindran autoconfiança per atrevir-se i conquistar nous reptes.
● Futur: establir relacions segures de mútua confiança amb amics, parella...
VINCLE AFECTIU INSEGUR preocupat / resistent / ansiós / ambivalent Tant si respon tard com si massa d’hora. ● Adult sí que respon però no de la manera adequada, perquè no entén l’infant. Activa el vincle de manera continua. Genera dificultat en l’infant
● Vincle com a base de seguretat des de la que exploren les joguines i l’ambient. Protesten per la separació, disminuint l’exploració i tendeixen a buscar la proximitat i el contacte o la interacció a distància (somriures, vocalitzacions, salutacions, etc.) quan es retroben després de les separacions breus.
● Figura adult sensible, recíproca, desencadena el vincle afectiu actiu, que s’adapta a les diferents situacions.
● Nens que tindran autoconfiança per atrevir-se i conquistar nous reptes.
● Futur: establir relacions segures de mútua confiança amb amics, parella...
● El que necessita l’infant és sentirse segur per poder ser autònom ● L’adult ha de tenir una “sensibilitat” per detectar el que necessita l’infant i posar-se a la seva disposició.
LA QUALITAT DEL VINCLE DEPÈN DE : ● Disponibilitat, temps i sensibilitat per captar les demandes del nen i interpretar-les ● Resposta ràpida i apropiada (“ràpida”, una resposta massa ràpida podria establir un vincle insegur) ● Grau de satisfacció que som capaços d’oferir.
CONCEPTE DE BASE SEGURA (resum) ● Per explorar, conèixer i aprendre necessitem sentir-nos segurs
● Quan s’activen les conductes d’attachment (vivència de perills, por a la pèrdua de persones referents, la por als estranys) disminueix o es paralitzen les conductes d’ exploració.
● Explorar, sentint-se segur i poder retornar a les figures de referència ( o tenir-les presents) mostra tenir una base segura.
● En aquest procés de vinculació primerenca comencem a aprendre les senyals de l’altre indicant si respondrà a la nostra demanda de protecció.
● Sistema d’attachment, constitueix una forma de regulació emocional. S’estableixen uns patrons de funcionament emocional.
PATRONS DE FUNCIONAMENT EMOCIONAL “model intern d’actuació” Marc d’experiències que s’interioritza i crea modalitats d’actuació en les relacions. Patrons de funcionament en situacions relacionals.
A partir dels vincles d’aferrament, l’infant avalua: ● L’entorn (oportunitats, riscos)
● Accessibilitat de la figura vinculant (com arribar-hi, com serà acollit) I actua en conseqüència.
● Es generalitza a tot tipus de relacions posteriors (interpretant les accions i les intencions dels demés)
