¡Descarga Desenvolupament de projectes y más Apuntes en PDF de Periodismo solo en Docsity!
DESENVOLUPAMENT
DE PROJECTES
2n semestre 3r curs Com fer una investifació de mercat aplicada a un projecte periodístic? Com fer un pla de projecte? LLIURAMENTS INDIVIDUALS: 20% Document de definició de la idea: extenció màxima 2 pàgines. Amb PDF. Elements d’avaluació: originalitat i oportunitat (idoneïtat en el context del mercat). Si té sentit o no en el mercat actualment.
- Definició del projecte
- Públic objectiu
- Necessitats a satisfer
- Avantatges sobre la competència: com creiem que ens podem diferenciar
- Aproximació al model de negoci: d’on creiem que sortiran els diners, publi, subscripcions, patrocinis, branded content… Anàlisi Pestel de l’entorn: màxim 2 pàgines, elements de l’entorn que justifiquen o que poden ajudar a que el nostre projecte tingui èxit. Si hi ha algun elemetn que no incideix a la nostra idea, no elposem. Els elemnts que ens vagin en contra intentem no posar-ho o si ho posem tractar-ho bé, no amagar la realitat però tampoc ser negatius. Amb PDF.
- Context polític
- Context econòmic
- Context sociocultural
- Context tecnològic
- Context mediambiental
- Context legal: si hi ha una legislació que pot afavorir el teu projecte. LLIURAMENTS EN GRUP: 40% La innovació: com podem innovar?
- Allò inesperat (SMS)
- La incongroència (iTunes)
- La necessitat d’un nou procés de treball (ACN)
- Els canvis de l’estructura de la indústria i el mercat (Gol TV)
- Els canvis demogràfics (mitjans de comunicació llatins)
- Canvis en la percepció dels consumidors (Spotify)
- Nous coneixements tecnològics, econòmics i socials (iPod) TREBALL: 60% de la nota
- 20% exercicis individusls
- 40% exercicis en grup
EXAMEN EN GRUP: 40%
CONCEPTE DE MERCAT
Conjunt d’activitats de compra ii venda de mercaderies dutes a terme per dues catefories de subjectes econòmics: oferents i demandants. Un mercat s’identifica a partir de:
- L’oferta existent: ens permet saber si hi ha molta competència, per tant, ens permet saber si pot ser més o menys difícil introduir un producte o servei nou en el mercat.
- La demanda efectiva: si n’hi ha molta malgrat hi hagi molta, potser té cabuda el nostre projecte introduir-lo, pero te poc sentit introduirlo del mateix estil.
- El volum econòmic de les transaccions que provoca: ens pot indicar si val la pena aquest esforç. Per entendre el mercat cal segmentar-lo en funció dels paràmetres que organitzen el consum i determinen la competència. Hem d’entendre com comsumim en el mercat i com el consum determina la competència que podem trobar al mercat. EXEMPLE: EL MERCAT DE. L’ALIMENTACIÓ:
- Al major I al detall
- Al major:
- Mercats d’abastiments
- Centrals de compradors
- Al detall:
- Hipermercats
- Supermercats
- De proximitat
- De conveniència
- De baix cost
- Botigues especialitzades:
- De proximitat
- De producte
- De prescripció EL MERCAT INFORMATIU Conjunt de transaccions comercials vinculades al consum d’informació. Hi ha intercanvis de matèries primeres (informació, fotos, imatges, articules d’opinió,…) i de productes acabats. Per segmentar el mercat de la informació podem utilitzar diversos paràmetres:
- El suport: premsa, ràdiio, televisió, internet, mòbils, tablets…
- L’especialització: generalista, esportia, rosa, econòmica, tècnica…
- El model de negoci: gratuïts, de pagament…
- La llengua: castellà, català, anglès… Els productes defineixen la seva viabilitat en relació a la seva competència:
- Millor preu
- Millor servei
- Satisfacció d’una demanda no satisfeta
- Costos més eficients Els serveis defineixen la seva viabilitat en relació a :
- El pes del cost en relació al valor afegit
- La millor de l’eficiència
- L’elimnació de costos estructurals: no estan vinculats directament a l’activitat general del nostre negoci.
EL VALOR DE LA INFORMACIÓ
Com a:
- Garantia d’un dret dels ciutadans
- Catalitzadora del creixement econòmic: si nosaltres hagúessim sapigut amb anticipació que el mobile tancaria, no haguéssim invertit en productes de luxe.
- Col·laboradora en l’adaptació a l’entorn: informació de Servei típica, vifileu que ve el GLORIA. Ens ajuda a l’adaptació de l’entorn. Aqusts valors no són absoluts, no són estables. Canvien. Hi ha variables que fan que un producte informatiu pugui tenir més valor que d’altres. SEO : Search Engine Optimization: que el contingut sigui visible des dels cercadors. SEM: Search e.. Marketing: esforç comercial que hem de fer per col·locar-ho. Perquè aparegui en una posició preferent. SEGMENTACIÓ, DIFERENCIACIÓ I POSICIONAMENT DEFINCIÓ DE LA PROPOSTA DE VALOR Variables del valor:
- (^) La credibilitat
- (^) La influència: capacitat que pugui tenir un producte informatiu per arribar a determintats estaments de la societat que permeten que tingui poder.
- (^) L’audiència: quan més audiència tenim més valor té el producte periodístic pels anunciatns.
- (^) L’eficiència: que aconseguim fer que el nostre producte fagi millor la funció informativa.
- (^) Millores tecnològiques
- (^) Millores de distribució
- (^) Millores de producte
- (^) La tempestivitat: que la informació arrribi a temps.
- (^) La usabilitat:
MODELS D’ANÀLISI ESTRATÈGICA
CINC FORCES QUE DONEN FORMA A LA COMPETIVITAT INDUSTRIAL
Hi ha cinc forces que són els clients, els proveïdors, els competidors que hi ha en el mercat ja existents, els possibles nous competidors, i aquells productes substitutius o adjacents o paral·lels que malgrat no ser competitius es poden convertir en un producte que el públic prefereixi abans que el nostre.
- Quines opcions tenen els nous productes
- Quin poder tenen els proveïdors, i qui són
- (^) Quin és el poder dels clients, quina capacitat tenen els clients de condicionar el negoci d’Spotify - (^) Diferència entre producte substitutiu i competència.
4. PODER DE “REGATEAR O NEGOCIAR” DELS PROVEÏDORS:
Tenen molta força en el cas de Spotify ja que els productes que venen són directament el producte final que el client escolta. Discogràfiques. Artistes
5. RIVALITAT ENTRE COMPETIDORS: Deezer —> es un sitio web y aplicación informática con un amplio catalogo musical. Se creó en Francia durante junio de 2006 por dos jóvenes, Daniel Marhely y Jonathan Benassaya. Cuenta con 16 millones de usuarios^4 , está disponible en 16 idiomas, cuenta con una versión Free (con publicidad), Premium sin publicidad (calidad 320Kbps) y una versión HiFi (con calidad Flac). Soundcloud —> és exactament el mateix gairebé, per tant, són dues plataformes que t’oferexen un servei similar i tu escolleixes quin utilitzar. Youtube —> rival exoistent. Google Play music. TIDAL The bussiness model canvas A la base tenim d’una banda d’on provenen els ingressos i d’on provenen les despeses. És a dir, en la proposta de valor bàsicament el que diem és quin problema estem resolent amb el nostre negoci o amb el nostre projecte, quina necessitat estem satsfent. A la part de la dreta hi ha quin tipus de relació hi ha amb el client, si volem crear una comunitat o no… Quina relació tenim amb el clinet. Per canals hem de veure comens comuniquem, com distribuim , com organitzem les vendes… La nostra força comercial i lla part de segments de clients és quin públic objectiu tenim. En la part de l’esquerra, primer tenim les activitats clau, què fem i a la part de recursos clau , com fem això que estem fent, quins recurwos materials o humans utilitzem per oferir el nostre producte o servei. Els key partnets serien col·laboradors que ens ajuden a fer el nostre priojecte , poden ser proveidors o aliences. A la part de sota tenim l’estructura de costos. Què ens genera més despesa, recursos exonòmics. A la dreta és qui esn aporta els diners i a l’esquerra qui es menja aquests diners a lhora de fer un producte o servei. Pproposta de valor de coca cola es la felicitat. La seva proposta de valor principal es la felicitat. És el que diferenica un producte d’un altre, tots els mitjas de comunicació ofereixen info pero la proposta de calor de cada un dells és diferent. La proposta de valor és allò que ens permet diferenciar-nos. Podríem tenir una revista que ens fes feliç.
LA FUNCIÓ I EL PLA DE MÀRQUTEING A L’EMPRESA INFORMATIVA
EL DOBLE VALOR DE LA INFORMACIÓ
EL PLA DE MÀRQUETING
El màrqueting mix: de les 4Ps a les 4 Cs
1. L’estratègia de mercat
- (^) Indiferenciada : es dirigeix a públics diferents amb productes i estratègies de comunicació iguals. Exemple: cadena de televisió generalista.
- (^) Diferenciada : es dirigeix a públics diferents amb productes diferents. Exemple: diari amb diferents edicions regionals o locals. - (^) Concentrada: un únic públic i un únic producte o servei. Exwemple: ràdio temàtica. 2. Elements del pla de màrqueting El pla de màrqueting és la planificació de l’estratègia comercial de l’empresa. Les quatre “Ps” del pla de màrqueting :
- Producte
- Preu
- Distribució (placement)
- Comunicació (promotion) Les quatre “Cs” del pla de màrqueting: del producte al client; del client a la persona:
- Consumidor
- Cost
- Conveniència
- Comunicació (en anglès “communication” a diferència de “promotion”)
Convenniència —> el fet de poder trobar allo que bsuquem de forma immediata i fàcil. GAMA - socmetics Linia — cremes , .. subliniies -> pell grases… Programació enfontrada —> divideixes el teu public, o homes o dones.. Contraprogramació : oferir una peli daccio , oferir el mateix xtipuc de continngut EL PRODUCTE S’ha de definir en què consisteix el producte o servei que es vol introduir al mercat a partir de les respostes a les preguntes següents:
- En què consisteix?
- D’on sorgeix?
- Quina necessitat cobreix o quin problema resol?
- On rau l'oportunitat de negoci?
- Quines són les especificacions tècniques del producte?
- On rau la innovació? Grau d'innovació del producte o servei. En el supòsit de tractar-se d'una nova tecnologia pot fer que canviïn les regles del sector? (innovació disruptiva o radical).
- Característiques distintives en relació amb altres productes o serveis ja existents. Tipus de productes:
- Béns físics.
- Serveis.
- Persones.
- Llocs.
- Institucions.
- Idees. Ofertes de productes: Gama ----> Línies ----> Sublínies ----> Productes específics Conceptes clau: Amplitud: quantitat de línies. Longitud: total de productes d’una línia. Profunditat: variants específiques de cada producte. TREBALL PAG. 60 / 61
- IDENTIFICAR DOS O TRES TOUCH POINTS QUE PUGUIN SORGIR EN EL SEU PROJECTE, EN RELACIÓ AMB ELS SEUS USUARIS O AMB EL SEU PÚBLIC OBJECTIU.
- Identificar quin possible problema es pot identiicar en el Touch Point, un dels problemes que ells , quin porblema
- Quina configuració d’equip de Marketing creuen que seria, quin equip de marketinf posariem a treballar en la resolucio daquest problema
- Quina solució proposarien aquest possible problema El públic no només compra béns, sinó la satisfacció de necessitats i de desitjos. Per diferenciar-se, els productes es presenten amb ampliacions i beneficis únics per als consumidors.
MK:
Punt de contacte —> momoent en el que interactuem amb els clients Punt de contacte concret —> moment de personalitzasr el contingut, Problema dubtes , solucio canal de youtube Elements clau en la definició del producte: Premsa —> Ràdio i televisió —>
- Estructures de programació : 1.Programacions generalistes i programacions especialitzades. 2. Programació vertical: dia. 3.Programació horitzontal: setmana. 4. Programació enfrontada. 5. Contraprogramació. Internet —> Anàlisi de la cartera de productes —> Participació relativa en el mercat = Quota de mercat producte propi / Quota de mercat del producte competència Productes interrogant: nous productes o productes que afronten l’entrada d’un competidor. Productes estrella : destí ideal dels interrogants. Productes vaques lleteres: productes profitosos. Líders en el mercat i amb molta estabilitat. Productes desastre: pesos morts o gossos. Productes a eliminar.
- Especialització temàtica. • Segmentació demogràfica. • Segmentació ideològica. • Segmentació geogràfica. • Nous productes. • Disseny gràfic.
- Gènere i temps de lectura.
- Programes
- Programes majoritaris i programes alternatius — Programes de transició i de farciment. – Continguts de flux.
- Ritme d’actualització de la informació.^ •^ Propis, externs o col·lectius.^ •^ Generalistes o personalitzats. • Grau d’interactivitat. Grau de multimèdia. • Serveis complementaris. Distribució.
EL PREU
Corba d’oferta: Representa la quantitat de producte que els fabricants estan disposats a oferir al mercat per a cada un dels preus possibles. A un preu baix (P1), hi haurà pocs fabricants disposats a oferir el producte al mercat i la quantitat que s’ofereix és també baixa (Q1). A mesura que els preus siguin superiors, aniran entrant en el negoci nous oferents atrets per les expectatives de benefici, a un preu força elevat (P2) la quantitat d’oferta que es trobaria en el mercat també hauria augmentat (Q2). Relació directa entre preu i quantitat de producte. Corba de demanda: Quan el preu és elevat (P1) hi ha pocs consumidors disposats a pagar-lo per a adquirir el producte i la demanda és baixa (Q1). Si els preus estan a un nivell molt baix (P2), la demanda és molt elevada (Q2). Relació inversa entre el preu i la quantitat de producte. Preu d’equilibri: Al preu Pe, la quantitat de producte que els consumidors estan disposats a comprar coincideix amb la que els productors estan disposats a oferir (Qe). La quantitat de demanda és igual a la quantitat d’oferta. Preu > Pe ----> excedent d’oferta Preu < Pe ----> excedent de demanda LES VARIABLES DE MÀRQUETING EN EL PREU Comprem quan la utilitat percebuda és més gran que l’esforç de compra 1.Preus de la competència: interval de preus del mercat. 2. Imatge del producte. 3.Conjuntura econòmica. 4.Canals de distribució: polítiques de descomptes i rebaixes. MÈTODES PER A FIXAR PREUS Comprem quan la utilitat percebuda és més gran que l’esforç de compra. Criteris per fixar els preus : 1.Els costos. 2.Marge de benefici. 3.El llindar de rendibilitat. 4.Càlcul del preu per a un benefici. ELS COSTOS Costos fixes : es produeixen de manera independent a les unitats de producte elaborat Costos variables : varien proporcionalment a les unitats produïdes Costos totals = Costos fixes + Costos variables Cost unitari = (Costos fixes/Unitats) + (Cost variable / Unitats)
MARGE DE BENEFICI
QUANT HEM DE VENDRE? LLINDAR DE RENDEBILITAT O PUNT MORT
D’EXPLOTACIÓ
CÀLCUL DEL PREU PER A UN BENEFICI
ELEMENTS CLAU EN LA DISTRIBUCIÓ
- Característiques del producte
- Número de punts de venda i/o número de subscriptors
- Localització geogràfica dels clients
- Transport
- Condicions de venda
- Relació cost de distribució i la seva eficiència
- Premsa: venda al número, subscripció i internet
- Ràdio i televisió: llicència per concurs, importància de la programació
- Internet: “appificació” de la informació LA COMUNICACIÓ S’ha de definir quina és la política de comunicació que seguirà l'empresa i el missatge que es vol transmetre:
- Promocions previstes.
- Campanyes publicitàries.
- Relacions públiques: inauguracions, relacions amb els mitjans de comunicació, contactes amb autoritats locals, entitats públiques i privades.
- Imatge de marca: marques, logos, catàlegs...
- Pilot, número zero, beta… Atenció: és especialment important la comunicació en el llançament del nostre projecte. ELEMENTS CLAU EN LA COMUNICACIÓ
- Venda personal
- Promoció de vendes:
- Descomptes de producte i de tarifes publicitàries – Subscripcions gratuïtes temporals
- Regals i productes a preu rebaixat – Premis i concursos
- Publicitat
- Marxandatge
- Relacions públiques
PLA DE PRODUCCIÓ I DE RECURSOS HUMANS EL PLA DE PRODUCCIÓ
1. Projecte i operacions S’ha de definir com es farà el projecte i com es mantindrà: establint una diferència clara entre els processos que es faran una sola vegada i aquells que s’aniran repetint en el temps. Processos: Definició clara dels processos de producció Identificació de processos continuats o intermitents Producció simple (un únic producte o servei) o múltiple (més d’un producte o servei, producció multimèdia) Planificació temporal Mecanismes de control de despesa i riscos Recursos: Producció pròpia o externa Perfils professionals: producció, comercialització, administració i gestió Estructura fixa: Equipaments i programari Instal·lacions Drets, registre de marques... Estructura variable: Materials Contractació de serveis 2. Els costos d’explotació Costos d’explotació derivats del pla de producció, que seran fonamentals per a la determinació del preu: + COSTOS D’ELABORACIÓ O INDUSTRIALS + COSTOS COMERCIALS
- COSTOS DE PERSONAL D’ESTRUCTURA
- COSTOS FIXES GENERALS = DESPESA D’EXPLOTACIÓ **RECURSOS HUMANS (Equip i Competències)
- Planificació dels recursos humans** Cal concretar els aspectes relatius tant a l'estructura organitzativa com a la planificació dels recursos humans de la nova empresa.
- Organigrama : S’han d’establir les dependències jeràrquiques de les persones que participaran en la primera etapa de l'organització
- Llocs de treball : S’han de definir els llocs de treball necessaris, així com les funcions i els perfils més adients per començar i desenvolupar l'activitat.
- Política salarial : S’ha de definir la política de retribució del personal contractat i la distribució dels beneficis entre els socis
EL PLA ECONÒMIC-FINANCER
**- Inversió inicial
- Quadre de vendes
- Quadre de costos
- Compte de resultats (3 anys) COMPTE DE RESULTATS —>**
CONCEPTES CLAU
- usuaris únics: navegadors
- visita: el període que un navegador està connnectat per cada sessió d’usuari, podem tenir un usuari únic que ens genera tres o quatre visites.
- pàgina vista: descàrrega completa d’una pàgina web.Per cada click i carrerga de pagina tens una pagina vista.
- Impresions : càrregues publiciàries. Impactes pubatlicitaris
- Click —> resposta d’un usuari davant dels anuncis.
- Click Through rate —>
- Lead through rate —> posar les dades a la publicitat
- Conversion Rate —> quantes vendes en relació als clikcs que shan fet.
