planificació projectes pac1, Ejercicios de Planificación y Gestión de la Educación

¡Descarga planificació projectes pac1 y más Ejercicios en PDF de Planificación y Gestión de la Educación solo en Docsity!

Pol Somalo Moreno

PAC1- De la diagnosi a la intervenció

Planificació i avaluació en el camp de l’Educació Social. Aula 1.

PROJECTE ESCOLLIT PER A REALITZAR L’ACTIVITAT: TARDA JOVE

1. Quins/es són els/les DESTINATARIS/ES del projecte d’intervenció comunitària, és a dir, la gent o grup diana en medi obert, al carrer, a l’espai públic d’un territori en concret; així com les seves CARACTERÍSTIQUES? Els/les destinataris/es del projecte de Tarda Jove són principalment els/les joves que comprenen la franja d’edat de 12 a 16 anys que mostren símptomes d’estar en situacions de risc o d’exclusió social i que solen passar molt temps al carrer sense referents adults. També es procuren fer intervencions amb les famílies i amb joves d’altres edats. L’any 2016 ja comptaven amb 216 joves (67 amb un perfil de risc i 147 amb un perfil de prevenció) que pertanyien al municipi de Lloret de Mar (Fundació Ser.Gi : 2016). Es tracta de joves amb problemàtiques de desenvolupament acadèmic, que pertanyen a famílies amb pocs recursos, joves que mostren actituds incíviques i agressives a l’institut i al carrer i en alguns casos joves que consumeixen substàncies tòxiques. 2. Quin és l’ÀMBIT D’ACTUACIÓ del projecte, de quina INSTITUCIÓ depèn (Ajuntament, Generalitat, Consorci, Fundació, Cooperativa...), quin és l'àmbit geogràfic i quina és la interpretació de la realitat COMUNITÀRIA. Tarda Jove treballa en diversos àmbit d’actuació. Per un costat hi ha l’àmbit del lleure, on és pretén que els joves ho passin bé seguint els valors del projecte a través de jocs i activitats. També treballen en l’àmbit de la reducció i prevenció de situacions de risc tant amb els joves com amb les famílies. El projecte també procura intervenir en l’àmbit d’educació en aspectes de salut i reduccions de riscos. TJ també actua en l’escolarització dels i de les joves per a reduir el fracàs i l’abandonament escolar. Tarda Jove també actua en l’àmbit de la generació i cohesió de teixit social i comunitari. I per últim, procuren capacitar als i les joves per a desenvolupar les seves habilitats relacionals i socials. TJ depèn de l’Ajuntament de Lloret de Mar així com de l’Àrea de Benestar i Família. Pel que fa l’àmbit geogràfic, TJ treballa majoritàriament en el medi obert dels carrers de Lloret de Mar i sembla que en concret, en el barri de Can Carbó on hi tenen més activitat. El projecte també compta amb un local on un cop per setmana s’ofereix un espai per a acompanyar, jugar, comentar, etc. En aquest local es treballa en un medi tancat, l’espai s’anomena Centre cívic Molí.

TJ s’empara en tot un seguit de lleis i fa respectar drets fonamentals dels infants a través del seu treball permeten: l’accés a recursos, a fer participar als joves en la comunitat, a garantir la seva igualtat d’oportunitats envers el desenvolupament personal i social dels joves, prevenir situacions de risc, etc. Per tant, a banda dels drets fonamentals dels que podem gaudir tots els individus de la societat, els menors, disposen d’algunes lleis que promouen la prevenció i la intervenció en situacions determinades a les que responen els perfils de joves amb els que treballa TJ. D’altra banda, TJ també parteix de la Llei 2/2004 que estableix que entitats, iniciatives o projectes que pretenen la millora de barris, àrees urbanes, i viles podem comptar amb ajuts i suport per part de l’Administració per tal de que puguin millorar d’alguna manera (segons barems especificats en la Llei esmentada), en aquest cas, el municipi de Lloret de Mar. (Llei Nº 4151, 2004).

4. Quin és l’OBJECTIU GENERAL del projecte? L’objectiu general del projecte és el de dotar d’eines i mecanismes als joves de Lloret de Mar per a que puguin desenvolupar-se amb igualtat d’oportunitats en el present i en el futur, a través de l’acompanyament escolar i del lleure, per tal de millorar la convivència comunitària i les habilitats i competències socials i educatives dels col·lectius i individus vulnerables que en formen part. 5. Quins són els PROGRAMES D’ACCIÓ? (planes 29 i 80 del mòdul 1) (1’5 punts). Els programes d’acció són les línies de treball, definides dins del projecte, i formades per blocs d'activitats. - Acció comunitària: L’acció comunitària en medi obert està enfocada a oferir, efectivament, un espai socioeducatiu a Lloret de Mar on els joves i els infants puguin accedir activitats del seu interès. D’aquesta manera es transforma l’espai del carrer on no hi ha acompanyament dels joves en un espai comunitari i de creació de vincles i suport dels i pels joves. També s’intenta conèixer quines són les necessitats, les motivacions i la situació dels joves i infants del municipi. I per últim, s’intenta generar teixit social fent participar del desenvolupament dels joves i infants a les associacions, entitats, veïns i famílies a través del projecte. La idea general és establir una relació entre la comunitat, el medi (els carrers de Lloret) i el teixit social amb el jove i l’infant

per fer-lo sentir partícip del seu medi, enriquir-s’hi i formar-ne part, d’aquesta forma s’aconsegueix integrar al jove en la comunitat. Per a poder valorar l’acció comunitària a nivell intern, es comptabilitzen els registres dels joves, es valoren els diaris de camp, els registres de les activitats realitzades i els registres de derivacions i reunions en xarxa.

• Acció seguiment individualitzat: L’acció de seguiment individualitzat treballa en diverses aspectes de cada jove que participa en el projecte. D’un costat, es treballa el seguiment escolar, que es produeix durant tota la participació del jove en el projecte a través d’acompanyament, tutories, consultes, etc. A través de la promoció d’hàbits i de referents saludables s’intenta millorar l’escolarització tant a nivell de comportament com a nivell de resultats. També s’intenta implicar a la família del jove o infant per a que participin del procés que aquest està realitzant i per a poder guiar-la i donar-hi suport en cas de necessitat. I d’altra banda, es treballa en l’àmbit de la socialització, el joc i el desenvolupament d’habilitats relacionals saludables que permeten al jove desenvolupar-se en igualtat d’oportunitats, reduir i prevenir l’exclusió social i oferir alternatives a conductes i actituds problemàtiques a joves que passen molt temps al carrer. La valoració dels resultats es fa a través de la comptabilització dels joves que participen cada any del projecte, a través d’entrevistes familiar i individuals, documents de compromís, registre de pla de treball, registre d’assistència dels joves i registre de coordinacions amb altres entitats, tot és una avaluació interna. 6. Qui conforma l’equip de professionals / recursos humans i els seus PERFILS PROFESSIONALS? L’equip professional es composa de 3 Educadors Socials i una coordinadora del projecte TJ, 3 educadors que realitzen les activitats diàries, les tutories, la gestió amb altres entitats i el seguiment dels joves. TJ compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Lloret de Mar: 2 Educadors que treballen pel Pla de Desenvolupament Comunitari de Lloret de Mar, 2 educadors que treballen en pels serveis socials bàsics i una coordinadora del Pla d’inclusió social. (Fundació Ser.Gi : 2016). 7. Altres RECURSOS o MITJANS de la xarxa comunitària amb els que es col.labori/coordini (serveis, entitats...).

Una debilitat que trobo en el projecte és el fet de treballar amb adolescents, ja que és difícil voler fer-los participar en un projecte dirigit per adults fent renunciar als joves al seu temps lliure i motivant-los tant per a que no abandonin el projecte i es pugui fer una intervenció i un seguiment que sigui realment efectiu. També penso que treballar amb joves que pertanyen a contextos d’exclusió social de forma voluntària permet als joves i a les famílies abandonar el projecte sense cap conseqüència negativa, això pot suposar falta de compromís per part de les famílies i menysprear el projecte com si fos simplement un espai de lleure i joc, reduint així, la possible implicació de les famílies. FORTALESES A nivell de fortaleses, crec que el fet de centrar la intervenció en l’espai del carrer, és un encert. D’un costat perquè permet visibilitzar la seva acció tant als joves, com a les famílies i a la comunitat. I per un altre costat perquè fer servir l’espai del carrer com espai d’intervenció facilita que els joves que tendeixen a estar al carrer (que són el target del projecte) s’hi puguin animar amb facilitat i no suposi una renúncia de llibertat tant gran el fet de participar-hi. Una altra fortalesa del projecte, és el fet de ser un espai per un rang d’edat tant concret, ja que els joves poden percebre aquest espai com un espai de trobada amb persones que els poden interessar, que els comprenen i que comparteixen moltes coses. Des de la meva perspectiva, crec que els joves es poden sentir molt còmodes compartint les estones amb persones de la seva mateixa edat, i més quan s’està en l’adolescència. OPORTUNITAT Considero que el teixit social d’entitats, serveis i veïns implicats en el projecte efectius i potencials són molt alts i això és una oportunitat considerable. A més, a la zona, es va considerar que hi havia un conflicte generalitzat a treballar i això ha generat molt suport, gran aprovació social i ofereix un gran ventall de possibilitats potencials. Per tant, es tracta d’un projecte que pot evolucionar, desenvolupar-se i millorar constantment.

10. El projecte triat segueix l’estructura formal d’un projecte social tal com s’estableix als apunts del mòdul i de l’assignatura? Quines parts si i altres no? De cada un dels punts, explica si el projecte aporta aquesta informació i si ho fa de forma clara i completa. Després de l'anàlisi del projecte, raona la teva resposta.

• Especificació del diagnòstic: Pel que fa aquest punt, crec que sí que s’esmenten alguns dels aspectes que es plantegen en aquest àmbit, però que es podria concretar molt més del que es fa:

No hi ha un estudi o plantejament del context social i comunitari de Lloret de Mar (percentatges d’immigració, índex de pobresa, comptabilitzacions de famílies i/o joves en situació de risc o d’exclusió social, etc.). Tampoc s’especifica si la iniciativa del projecte és una resposta d’una entitat, d’un desig de l’Ajuntament o dels Serveis Socials. I tampoc no es parla dels perfils o de les característiques dels joves amb qui treballen de forma gaire desenvolupada (tot i que es comenten les franges d’edat i algunes actituds que es busca treballar).

• Àmbit d’Actuació: Sí que considero que aquest aspecte queda prou clar i està prou definit, s’entén força bé i està bastant complet.
• Objectius generals, específics, operatius: Crec que sí que estan ben definits, jerarquitzats i estan explícitament exposats. Potser els objectius operatius sí que falta desenvolupar-los i definir-los però es poden sobreentendre amb la lectura complerta dels diferents aspectes de la redacció del projecte.
• Programes d’Acció, Unitats de Programació i Accions: Els programes d’acció estan poc desenvolupats, però s’entenen amb claredat. Pel que fa les Unitats de Programació i Accions sí que crec que s’entenen els blocs generals però falta especificar quines activitats es duen a terme en el dia a dia, el tarannà de activitats, els valors i com es duen a terme les intervencions. Tret d’algunes activitats puntuals i de les activitats regulars setmanals (taller de sexualitat, grup de suport femení, les tutories al Centre Cívic, etc.). Crec que és un aspecte interessant a treballar perquè no es veu reflectit el com es treballa o quines activitats es realitzen al llarg del curs.
• Dins la implementació del projecte, els aspectes de Recursos Humans dels professionals a través dels seus rols, funcions i competències: Crec que aquest aspecte sí que estan prou definits però està redactat d’una forma una mica enrevessada, és l’aspecte que potser he entès amb més dificultat.
• En la fase d’Avaluació, els subapartats d’objectius avaluatius, els indicadors i instruments avaluatius: Considero que només estan especificats els mètodes, però hi ha pocs resultats concrets, no s’especifiquen de forma clara i no es veu quin és l’impacte real del projecte. Crec que a més és un aspecte molt atractiu a exposar i que no queda clar. A més, el fet de que la valoració sigui interna, crec que pot generar un efecte negatiu, que la perspectiva és molt concreta i no es contextualitza amb el global de la comunitat de Lloret. Es pot apreciar que compten amb molts mecanismes, però no hi ha resultats que pugui veure el lector. Potser es podrien treballar més els objectiu avaluatius i els indicadors, aquests aspectes semblen