Organogènesi Derivats de l’endoderm Míriam Jiménez Blasco
1
L’endoderm genera components epitelials. Provenen d’ell els revestiments dels aparells
digestiu i respiratori, de la bufeta urinària i de la uretra (en mamífers).
Com que no tenim temps de veure-ho tot, veurem principalment el desenvolupament del
tub digestiu...
El tub digestiu primitiu pateix una regionalització primerenca en dues porcions: la faringe
(anterior i dilatada) i l’intestí prim (la resta, tubular).
La faringe és la porció anterior de l’aparell digestiu i comunica la cavitat oral (bucal) amb
l’inici de l’intestí prim (esòfag).
Als laterals de la faringe apareixen 5
parells d’evaginacions, amb un
desenvolupament anteroposterior; les
bosses faríngies. Aquestes evaginacions
es corresponen amb l’ectoderm de les
fenedures branquials (aquest ectoderm
s’invagina, de manera que les fenedures
contacten amb les bosses en la majoria
de vertebrats. A mamífers només hi ha
una aproximació).
La faringe origina altres òrgans per diferents vies:
Dissolució de porcions ecto-endodèrmiques de fenedures branquials. Si es trenca vol dir
que hi haurà una comunicació entre l’exterior i l’interior “del bicho”. Aquest és l’origen de les
brànquies.
Diferenciació de porcions endodèrmiques. Aquesta diferenciació es dóna per tres
mecanismes diferents:
1) Evaginació. El primer parell de bosses faríngies s’evaginen donant lloc al conducte
otofaringi (òrgan estratoacústic, format per la trompa d’Eustaki i la cavitat timpànica).
