¡Descarga Desenvolupament mesoderm y más Apuntes en PDF de Histología solo en Docsity!
El mesoderm té una sèrie de derivats; genera components epitelials, conjuntius, musculars, esquelètics (òs i cartílag) i sanguinis.
Hi ha una regionalització primerenca del mesoderm en mesoderm axial i mantell mesodèrmic, com veurem tot seguit:
- Mesoderm axial (divisió transversal) o Mesoderm cefàlic o Mesoderm cordal
- Mantell mesodèrmic (divisió longitudinal) o Mesoderm dorsal o paraxial (somites) o Mesoderm intermedi (nefròtoms) o Mesoderm lateral (dues plaques laterals)
Les plaques laterals, el mesoderm dorsal (paraxial) i el mesoderm intermedi es caviten donant lloc al miocele (cavitat del mesoderm dorsal), el nefrocele (cavitat del mesoderm intermedi) i el celoma (cavitat de la placa lateral).
A la següent imatge podem observar el pla corporal bàsic de la organogènesi primerenca d’amfibis. No s’hi representen els derivats de la cresta neural:
El mesoderm axial, dividit en mesoderm cefàlic i cordamesoderm, està format pels descendents de l’organitzador.
Mesoderm cefàlic. Forma part del mesènquima cranial. Les seves cèl·lules originaran teixit conjuntiu, teixit esqueletogen (cartílag i os) i teixit muscular.
Cordamesoderm. Constitueix l’eix corporal. A partir d’ell es dóna inducció neural i una inducció posterior en el temps, mediades per Shh. La notocorda en general és una estructura transitòria: creix poc, es transforma i origina el nucli pulpós (centre dels discs intervertebrals. Si un disc es trenca, el nucli pulpós surt a fora i “fastidia a nos nervios raquidios”; és una hèrnia discal).
En el desenvolupament del mesoderm paraxial primer de tot es dóna una metamerització del cordó paraxial, tal com mostra el següent dibuix:
Les cèl·lules mesenquimàtiques es converteixen en cèl·lules epitelioides. Els somites són estructures de cos esfèric amb una cavitat central que rep el nom de miocele.
Després de la metamerització hi ha una delimitació i segregació de regions somítiques. Els somites proliferen, reverteixen a mesènquima i migren. Quan parlem de proliferació volem dir que el somita es va trencant, es va fragmentant. Cada part que es trenca es torna mesènquima i se’n va del lloc d’origen.
Què sorgeix dels somites? Doncs sorgeixen l’esclerotomo i el dermamiotomo, que seguidament veurem:
- Esclerotomo. És el fragment de somita que es perd en primer lloc. És una porció de la seva regió ventral. Quan es perd l’esclerotomo el que queda de somita s’anomena dermamiotomo. Les cèl·lules de l’esclerotomo perden les seves unions cel·lulars, reverteixen a mesènquima i migren cap al tub neural i la notocorda, diferenciant-se a
El mesoderm intermedi genera components epitelials. Hi ha una formació successiva de l’aparell excretor (ronyó i vies urinàries. Hi ha tres tipus de ronyó: l’anterior o pronefres, el mig o mesonefres i el posterior o metanefres) i de la major part de l’aparell reproductor (excepte la línia germinal).
Les plaques laterals es fragmenten en algunes parts formant les cavitats corporals limitades per seroses. Una serosa està formada per dues capes:
- Capa interna. Epiteli monoestratificat (mesoteli)
- Capa externa. Conjuntiu subjacent (capa submesotelial)
El mesoderm lateral es relaciona amb els annexes embrionaris i genera diferents teixits tals com:
- Epitelis simples
- Conjuntiu i adipós
- Sang
- Cartílag
- Muscular (mioblasts): múscul llis (musculatura visceral) i múscul cardíac (miocardi)
Les plaques laterals es caviten i la seva cavitat s’anomena celoma (excepte a la regió faríngia). Podem distingir dues fulles a la cavitat, el mesoderm de cadascuna de les quals originarà diferents coses:
- Fulla externa o mesoderm parietal (somàtic). Produeix la dermis ventral. Contribueix a la formació de les capes subepidèrmiques, a la formació de les gemmes apendiculars (relacionat amb l’esquelet de les extremitats) i a la formació de la cintura escapular (omòplats i clavícula) i pelviana.
- Fulla interna o mesoderm visceral (esplàncnic). Forma l’envolta de les estructures epitelials: o Derivats endodèrmics (per exemple, els revestiments del digestiu i del respiratori) o Tubs mesodèrmics (per exemple, del sistema urogenital).
L’aparell cardiovascular està format pel tub endocàrdic i pel miocardi. Veurem el desenvolupament dels vasos sanguinis i el desenvolupament del cor:
Desenvolupament dels vasos sanguinis. L’angiogènesi és la formació d’un tub endotelial i teixit hematopoètic. L’angiogènesi es dóna a partir de cèl·lules mesenquimàtiques, que s’acaben classificant en les que donen tubs tancats i les que queden incloses dintre d’aquests tubs (seran les cèl·lules hematopoètiques.
