Docsity
Docsity
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Orientación Universidad
Orientación Universidad
Vende en Docsity
Vende en Docsity
Docsity AI
Docsity AI
Inicia sesiónRegístrate

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Busca documentos

Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity

Busca tu universidad

Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad

Video Cursos

Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades

Quiz

Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación

Docsity AINEW

Resume tus documentos, hazles preguntas, conviértelos en quiz y mapas conceptuales

Ver preguntas

Despeja tus dudas leyendo las respuestas a las preguntas que realizaron otros estudiantes como tú

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Compartir documentos
download point icon20 Puntos

Por cada documento subido

Responde a las preguntas
download point icon5 Puntos

por cada respuesta dada (máx. 1 al día)

Todos los modos para conseguir puntos gratis
Consigue puntos de inmediato

Elige un plan Premium con todos los puntos que necesitas.

Oportunidades de estudio

Elige tu próximo programa de estudio

Ponte en contacto inmediatamente con las mejores universidades del mundo. Busca entre miles de universidades en todo el mundo. Busca entre miles de universidades partner oficiales

Comunidad

Pregúntale a la comunidad

Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio

Ebooks gratuitos

¡Nuestros e-books salva-estudiantes!

Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity

Tutela previa al proceso: medidas cautelares y diligencias preliminares., Apuntes de Derecho Procesal Civil

Universitat de Barcelona (UB)Derecho Procesal Civil

En situaciones de conflicto, se debe determinar el tribunal competente para conocer la causa. Este artículo explica cómo se determina la competencia objetiva, territorial y funcional de los tribunales en el orden civil y penal, así como las reglas de competencia internacional y las excepciones en casos de inmunidad de jurisdicción y ejecución. También se abordan los conflictos de competencia entre diferentes órdenes de la jurisdicción ordinaria y la atribución de competencia en la jurisdicción militar y ordinaria.

Tipo: Apuntes

2018/2019

Subido el 16/12/2019

elena_villalonga_gaya
elena_villalonga_gaya 🇪🇸

3

(2)

11 documentos

1 / 8

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Determinació del jutjat. lES MODELITATS DE tutela previes al proces: mesures cautelars,
diligencies preliminars i assegurament de la prova.
Quan hi ha una sitiuacio de conflicte i es valora la situacio de litigr una e les coses que s’ha de
determinar es a on litigarem, es a dir, davant de quins tribunals. Hem de determinar qui son els
tribunals competents o de quin país son els tribunals competents per coneixer aquesta questio.
Es una tasca que s’ha de fer abans de presentar la demanda i ocupa una part de la demanda per
determinar quin es el tribunal competent.
1. Quin son els tribunals competent per litigar al nostre cas.
2. Una vegada he determinat quins son els tribunals espaynyols, si son competent de la
jurisdiccio ordinaria. Per exemple, la jurisdiccio militar no ho es. Es plantejaran els
problemas de atribució i jurisdicció.
3. Hem de determinar quin ordre es el competent per coneixer del cas.
4. Ens portara a haver de resoldre el problema de que passa quan hi ha materies de dos
ordres.
5. Una vegada hem determinat quins ordre son el comeptent del ordre civil, quina clase
jutjat coneix de la demanda: ex. primera instancia
6. Una vegada sabem la classe, haurem de determinar a quina seu de la ciutat haure de
presentar la demanda.
7. A les ciutats que hi ha varios jutjats de primera instancia, haurà de determinar quin es el
jutjat que coneixerà de la meva demanda
Per saber si un jutjat es competent, haure de buscar a les regles de competencia internacional
que determinen el país d’on han de ser els tribunals que coneixen del assumpte. Les regles de
juisdiccio diuen si coneixen de la jurisdicció ordinària o un tribunal que no estigui dintre de la
jurisdicció oridnaria.
Les regles de competencia ens diuen quin ordre de la jurisdicció ordinària:
- la competencia objectiva ens diu quina classe de jujat segons la materia coneix de la
nostra demanda.
- La comeptencia territorial determina la seu del jutjat o tribunal.
- Repartiment de negocis i d’assumptes es el procediemtn que determina el jutjat concret
que determina el cas en un jutjat on hi ha varis tribunals.
- Una vegada començat el proces en primera instancia, qui coneix de les successives
etapes de tramitació d’un proces? Competencia funcional o vertical
pf3
pf4
pf5
pf8

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Tutela previa al proceso: medidas cautelares y diligencias preliminares. y más Apuntes en PDF de Derecho Procesal Civil solo en Docsity!

Determinació del jutjat. lES MODELITATS DE tutela previes al proces: mesures cautelars, diligencies preliminars i assegurament de la prova. Quan hi ha una sitiuacio de conflicte i es valora la situacio de litigr una e les coses que s’ha de determinar es a on litigarem, es a dir, davant de quins tribunals. Hem de determinar qui son els tribunals competents o de quin país son els tribunals competents per coneixer aquesta questio. Es una tasca que s’ha de fer abans de presentar la demanda i ocupa una part de la demanda per determinar quin es el tribunal competent.

  1. Quin son els tribunals competent per litigar al nostre cas.
  2. Una vegada he determinat quins son els tribunals espaynyols, si son competent de la jurisdiccio ordinaria. Per exemple, la jurisdiccio militar no ho es. Es plantejaran els problemas de atribució i jurisdicció.
  3. Hem de determinar quin ordre es el competent per coneixer del cas.
  4. Ens portara a haver de resoldre el problema de que passa quan hi ha materies de dos ordres.
  5. Una vegada hem determinat quins ordre son el comeptent del ordre civil, quina clase jutjat coneix de la demanda: ex. primera instancia
  6. Una vegada sabem la classe, haurem de determinar a quina seu de la ciutat haure de presentar la demanda.
  7. A les ciutats que hi ha varios jutjats de primera instancia, haurà de determinar quin es el jutjat que coneixerà de la meva demanda Per saber si un jutjat es competent, haure de buscar a les regles de competencia internacional que determinen el país d’on han de ser els tribunals que coneixen del assumpte. Les regles de juisdiccio diuen si coneixen de la jurisdicció ordinària o un tribunal que no estigui dintre de la jurisdicció oridnaria. Les regles de competencia ens diuen quin ordre de la jurisdicció ordinària:
  • la competencia objectiva ens diu quina classe de jujat segons la materia coneix de la nostra demanda.
  • La comeptencia territorial determina la seu del jutjat o tribunal.
  • Repartiment de negocis i d’assumptes es el procediemtn que determina el jutjat concret que determina el cas en un jutjat on hi ha varis tribunals.
  • Una vegada començat el proces en primera instancia, qui coneix de les successives etapes de tramitació d’un proces? Competencia funcional o vertical

A la comeptencia internacional estem determinant si els tribunals espanyols son competent per coeixer d’un determinat assumpte. Despres per detemrinar la ciutat hem d’aplicar les regles espanyoles d’atribució. Ex. Si la normativa de brusseles diu que l’estat competent per conèixer del cas es on es produgui el dany. El dany es produeix a Badajoz, la determinació del òrgan comeptent es dura a terme segons les regles d’atribució espanyoles i pot ser els tribunals de Badajoz tenguin comeptencia. A la comeptencia itnerna l’estat fa les regls distribuint els assumptes entre els seus tribunals. Quan un estat regula els casos de comeptencia internacional, nomes pot regular aquells on sigui competent. No pot dir mai que els altres son incompetents. Les regles de comeptencia d’une stat son unilaterals. No distribueix la competencia entre els altres tribunals d’altres països. Qui pot determinar quan son competents els tribunals espanyols?

  • espanya a les seves lleis: LOPJ. Nomes s’aplica si no hi ha conveni o no hi ha regla internacional que indica la competencia.
  • espanya amb altres països per convenis de competencia judicial.
  • UE amb les reglaments de bruseles sobre comeptencia internacional al àmbit e la UE. Excepcio en casos de immunitat de jurisdicció i execució: La immunitat de jurisdiccio es aquells casos que la llei estableix que els casos de una determinada manera o un determinat subjecte no pot ser destinatari d’accions judicials. La immunitat de jurisdiccio i execucio no pot ser subjecte passiu d’un proces d’execucio. Aquest casos venen determinats per les lleis del país, que solen ser de rang constitucional, i els tractats internacionals. Particularment, son els tractats que regulen l’estatut automàtic. El rpimer que fa l’estat espanyol es enumerar unes matèries qu te competencia exclusiva: Art. 22 de LOPJ.
  • Drets reals sobre bens immuebles situados en territori espanyol. I no donara eficacia a la sentencia dictada fora de territori espanyol. Afecten coses que tenen a veure amb la soberania. Son competent els tribunals espanyols en els casos en que els parts shi sotmetin expressa o tàcitament. Un pacte de submissió es un acord de voluntat pel qual es determina els tribunals comeptent d’un país o un territori.
  • La submissió expressa es un pacte formulat. Ex. Clausula de contracte, intercanvi de cartes: proposant i acceptant. Acordem que sotmetrem aquest problema als tribunals espanyols

L’ORGANITZACIO DINTRE de la jurisdicció ordinària ens porta a pensar que un plet sigui nomes d’un ordre.Poden haver casos que tenguin coses de diferents ordres i que es planteji que en una materia hi hagi continguts materials diferents. Ex, En un proces civil es reclama el compliment d’un contracte que s’ha assignat. Al.lega que un contracte no es d’ell i es una assignatura falsa. Diu que es un delicte de falsificació de documents. Que fem quan una materia te continguts materials diferents? En principi, la regla general, es que s’ha de saber diferenciar entre la questio principal del proces que es l que determina la comeptencia del ordre jurisdiccional i la questio principal es quella que s’identifica per la pretensió que es fa en un proces. Les pretensions prejudicials, que son aquelles questions que no son les principals del proces pero es necessari resoldre prèviament per poder pronunciar-se sobre la qüestió principal. Dintre dels ordres de la jurisdiccio ordinària es que tots els tribunals tenen comeptencia per resoldre les questions prejudicials corresponents als altres ordres que es plantejin en el proces. Es a dir, un jutge civil pot resoldre amb caracter general questions d’una altre jurisdiccio pero els efectes de la decissio es circunsciruen al plet on s’ha decidit. La cosa jutjada es limita al plet on s’ha decidit. Despres, es podra anar a discutir al ordre competent la decissio que s’ha decidit amb caracter prejudicial.Excepcio, les questions prejudicials penals nomes les pot resoldre l’ordre penal. Hi ha unes altres questios prejudicials que son les que es plantejn a nivell constitucional o a nivell comunitari. El que succeeix es que el tribunal suspen el procediemtn remet la questio al tribunal competent i queda a l’espera de la seva resolucio per a seguir amb el proces tenint en comta de la questio prejudicial. Aquesta questio prejudicial van al TJUE i al TC. L’efecte d ela nul.litat es des de l’inici. Si estem dintre de la jurisdicció ordinària civil pot resoldre aafectes prejuidical questions administratives i questions laborals. En cas de la questions prejudicials penals, imaginem que dintre del proces civil entra una questio penal. Un cas de incapacitació que apareix un testimoni que acreidta que la part ha estat víctima de abusos. S’haura de donar trasllat a la fiscalia i decideix si envia el cas al tribunals penals o no. En principi, el proces civil continua i si en el temrini de dos mesos no s’ha portat al jutge, el jutge civil continuara el proces i resoldra. En el cas s’ahgi començat un proces penal, el proces civl cntinua tramitant-se fins el moment de dictar sentencia. Es queda a la espera de que resolgui el jutge penal. Si NO ES el fiscal qui doni trasllat al jutge penal, la part pot formular una querella davant del tribunal, llavors pendent el proces penal per la questio i sent rellevant per la decissió del cas, el

procediment continua tramitant-se i quan arribi el moment de que redacti la sentencia suspen i queda a la espera de que resolgui el tribunal principal. Si estem en una questio prjudicial social en el proces civil, le jutge haurà de pronunciar-se fins que dicti sentencia i haurà de pronunciar-se despres sobre la causa. Si aquest plet es resolgues al ordre social una vegada feta vincularia al ordre civil. La decissio del ordre civil no vincula a plets posteriors nomes al cas on s’adopta. La llei diu que te valor a efectes plenament prejuidicials, el valor es circumscriu a la resolucio del cas on s’ha fet aquest pronunciament judicial. soBRE les questions prejudicials s’ha de mirar que s’ha de fer quan hi ha una questio social o administrativa a un proces civil. Prejuidicalitat civil, intentàvem determinarquan una questio litigiosa te matèries de dos ordres diferent. Pot passar que en un proces civil hihagi vairensquestions que s’hagin de resoldre, perque una es resolgui primer i en questio del que s’hagi resolt es pugui analitzar una altre questio. amB CARCATER GENERAL, Si dues questions es tramiten en un mateix, amb cacater general podem acumular.-les en un mateix proces mitjançant la demnada. SI no les hem acumulat, podem acumulació de processos. Reunir dos processos pendents. En el cas que poguesism acumular, processos eespecials que no es podn acumular a processos ordinaris. Un plet esta a primera instancia i l’altre esta a segona isntancia. SI les parts ho demanen, es pot suspendre el rpoces sobre la questio que no es prejudicial i quedar a la espera del resultat del proces que si que es prejudicial. Que passa quan el jutge decideix suspendre o no? La part pot estar d’acord o no estar-ho. Recorrer o no recórrer (recurs d’apel.lació). Es faria mitjançant una interlocutòria.

  • Decissions del jutge que no posen fi al proces, cap el recurs es faria de reposició.
  • La interlocutòria Decidint sobre un mateix tema podem dictar interlocutòria o una resolucio amb caracter definitiu. Les regles d’atribucio de comeptencia son regles indisponibles per a les aprts, la seva infraccio pot ser apreciada d’ofici pel tribunal. Si s’ha presentat una demanda civil o laboral, no hi ha submissió tàcita ni expressa. Un jutge o jutgessa del ordre civil i ens arriba una demanda que correspon al ordre contenciós o laboral. Es pot apreciar d’ofici i s’ha de donar audiencia a l’altre part. Don atrasllat el miniteri fiscal, encara que no sigui part en el proces. El juge sempre que actua d’ofici i despres pronunciar-se. Sobre quines matèries coneix l’ordre civil: mercantil, civil i les contribuïdes a un altre ordre jurisdiccionals.

A la LEC art. 50 i seguents tota la questio relacionada amb els criteris de la comeptencia territorial. La LEC ens trobarem:

  1. furs específics, criteris de competencia sobre una materia determinada. Ex. La llei diu que el tribunal competent per conèixer d’un proces que versi sorbre drets reals sobre bens inmobles es on esta situada la cosa.
  2. Furs específics indisponibles per a les parts, no es poden disposar no admeten submissió. Ho pot fer de part o d’ofici
  3. Furs específics disponibles admeten la submissió expressa o tàcita. A la redacció del fur la llei dirà si les parts no han previst una altre cosa per l’exericci de la comeptencia. El jutge no ho pot veure d’ofici, ho ha de denunciar la part. Si la part no ho denuncia, es submissió tàcita
  4. A la llei veiem que ens dona varios furs, ens la pot donar de forma alternativa: ex. El lloc del domicili del demandat i en el seu defecte al lloc de la seva residencia. Te’ls posa al mateix nivell o te’ls dona subsidiàriament. I els pots anar triant on presentes la demanda.
  5. En materia de competencia territorial tambe tenim furs generals, son criteris de atribunacio de comeptencia que no estan vinculats a una materia determinada. Es caracteritzen perque s’apliquen quan no hi ha un fur especific. o El punt de connexió son el domicili del demandat i distingeix si es persona física o jurídica. Els furs generals agafen un aspecte del litigi i no es la pretensió. o Tenen caracter disponible: admeten que les parts pactin o determinin per la seva voluntat els tribunals competents. Solen admetre la submissió expressa o la submissió tàcita. Els pactes de submissió expressa en materia de xompetencia territorial hem de veure que sempre ha de respectar la comeptencia objectiva del tribunal. No pot arribar fins a arribar a concretar el jutjat concret que vol que concreti el assumpte d’aquella seu. No poden afectar al tema normes de repartiment d’assumptes que hi ha a cada demarcació. A cada ciutat aquestes normes es pacten específicament, no tenen rang de llei. Ho decideix el jutge degà. Quan arriba alguna demada al moment d’admetrer-la a tramit, el deganat assigna d’acord amb els criteris de repartiment.

Detrmiennel numero de jutjat per conèixer del cas. Aquestes normes s’aplicaran una vegada presentada la demanda. El jutjat dega notificarà a la part i la part podra denunciar la falta de competencia territorial. Els pactes de submissió expressa no poden modificar els criteris de de submissió d’assumptes. Un pacte de submissió expressa només determina la competencia territorial pero no el cocnret tribunal d’aquella seu que coneix del cas. SI féssim un pacte de submissió expressa que no respectes la competencia objectiva tota la clàusula seria nul.la. S’apliquen els cirteris dels contractes d’adhesió. CLausules expresses que li subscriu el contracte. Els pactes de submissió tàcita es el produeix per part del demandant pel fet de presentar la demanda. I per part del demandat sense plantejar una declinatòria. En materia de competencia territorial, si el demandat no compareix tambe es sotmet tàcitament a efectes de competencia territorial. En materia de comeptencia internacional si el demandat no compareixia i el cirteri de competencia havia de ser la tàcita, els tribunals espanyols no tenien competencia. La llei ens diu quins son disponibles i quins indisponibles. Ple que fa els furs generals que solen ser subsidiaris, es el domicili del demandat. Fur especific, i general: salvo que la ley disponga una cosa, serà... Alternatiu o subsidiari? Subsidiari. No estan al mateix nivell. En carcater general, la comeptencia territorial no determina quin tribunal te copetencia sino estableix una preferència per conèixer del cas. uN tribunal no es que no sigui comeptent, sino la infraccio de les regles de competencia no duen a terme la nulitat del procediment. On haure de presentar la demanda? Quan hi ha vairus criteris de comeptencia territorial en un cas s’ha de determinar quin es el criteri preferent, perque sempre es comeptent el tribunal. Es pot discutir l’eleccio del l’altre part davant d’un fur de competencia preferent al que ell ha triat.