






Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Este documento pertenece a una evaluación continua de un curso de psicología del pensamiento en la universidad oberta de cataluña (uoc). El profesor marc ros discute la relación entre el pensamiento científico y el quotidiano, la importancia de las creencias implícitas y la utilización de heurísticas en la toma de decisiones. El documento incluye discusiones sobre la teoría de la redescripción representacional y el marcador somático de damasio.
Tipo: Apuntes
1 / 12
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!







Abans de fer els comentaris dels resultats de les activitats que he llegit cal que faci esment i recordar-vos els objectius, les competències i els criteris generals de valoració. Si bé aquests són elements que surten a les diferents activitats sense diferència (excepte els objectius), heu de tenir en compte que estructuren en bona mesura els criteris per a la valoració de l’activitat. Que no us faci mandra tornar-ho a llegir (tot sigui per a no oblidar-ho). OBJECTIUS COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES
Semestre setembre 13 – febrer 14
A la primera devolució vaig plantejar-vos les qüestions més formals que vaig trobar en relació a les vostres activitats presentades. En aquesta vull ressaltar un parell de qüestions que em semblen importants. El primer: entenc que el treball que es du a terme a l’aula és quelcom que tothom hi té accés i hauria de seguir per al desenvolupament del seu aprenentatge. La participació és lliure, però considero que els temes treballats al fòrum, són temes treballats al conjunt de l’aula i no només amb les persones que hi participen activament (o públicament). Què vull dir amb això? Hi ha preguntes que han estat treballades i resoltes a l’aula i que hi ha respostes a les PACs que es mantenen al marge i repeteixen qüestions. Imagino que hi ha persones que no tenen temps de seguir la dinàmica de l’aula, encara que això les perjudiqui; però jo no puc deixar de recomanar que esteu al dia, ja que al fòrum i surten qüestions que una vegada treballades em genera cert desencís trobar que no es reflecteixen a les PACS. Segona: la presència de fragments literals sense referenciar (vegeu normativa APA als materials de l’aula) comporten una C- si es detecten en un moment puntual i una D si és reiteratiu en el conjunt de la PAC. Tingueu-ho en compte. ENUNCIATS DE LA PAC APARTAT A L’analogia del científic fa referència a la idea o suposició de que els processos cognitius implicats en el pensament quotidià comparteixen estructura, per tant, són analògics als que s’utilitzarien en el pensament científic. És a dir, ambdós processos funcionarien amb estructures similars i per tant podríem explicar el funcionament del pensament quotidià en base al científic. Tanmateix, trobem altres posicions en les que aquest paral·lelisme es considera desafortunat ja que no ajuda a la comprensió del pensament quotidià, sinó al contrari, promou que s’acabi considerant aquest com una forma incompleta o errònia del pensament científic. Això no significa que les persones, amb l’acció de pensar, no utilitzem hipòtesis en el dia a dia, sinó que aquestes no acostumen a tenir la funció tant clara i específica que se’ls hi donaria en el pensament científic. Aquí apareix la creença o idea respecte quelcom, creences que no mirem de Devolució Prova d’Avaluació ContinuadaDevolució Prova d’Avaluació ContinuadaDevolució Prova d’Avaluació Continuada 222
s’emmagatzema independentment. El nen es trobaria a la Fase 1 del procés de desenvolupament i en un nivell Implícit: es centra en dades externes per crear “addicions representacionals” i la informació continguda no està disponible per a altres operadors del sistema cognitiu. Posteriorment, el nen adquireix una mestria conductual de la tasca i arriba a col·locar tots els blocs segons el seu centre geomètric i, per tant, només serà capaç d’apilar aquells blocs que tenen el pes distribuït uniformement. La seva conducta estarà guiada per una “teoria de l’acció” i es representaria en el Nivell E1. Mitjançant les redescripcions de les representacions emmagatzemades en el nivell implícit sobre com equilibrar els objectes, el nen extraurà una característica comú vàlida per tots ells (simètrics i equilibrats pel centre). Aquestes representacions no seran conscients, ni es podran expressar verbalment. El nen es troba en una Fase 2 del desenvolupament on hi domina la dinàmica interna del que ja coneix. Ara, quan el nen intenta apilar trossos de fusta utilitza el mateix mètode dels blocs i es guia pel seu centre geomètric. Tanmateix, no tots els trossos de fusta són simètrics, i per tant la seva “teoria” no sempre funciona, quedant-se ancorat en el problema. Més endavant, en prendre consciència d’aquestes dificultats, es passa a la Fase 3: el nen es separa de a seva teoria sobre el centre geomètric, veu les dades anòmales i els articula per accedir a una nova teoria (aconsegueix un equilibri entre la recerca de control intern i extern). El coneixement explícit sobre el centre geomètric i una teoria intuïtiva de l’equilibri produeixen una conducta novament eficaç. Aquestes representacions es trobarien ja en un format E2 o E3. En el format E2 el nen tindria ja consciència que el problema radica en la distribució uniforme del pes de l’objecte de tal manera que quedi equilibrat, tanmateix, encara té aquesta conclusió a la punta de la llengua, encara no la pot expressar verbalment. Finalment, en la forma E3 el nen ja podria expressar verbalment la seva teoria sobre l’equilibri dels objectes. No ha estat fàcil utilitzar les fases i els nivells en una mateixa seqüència i els que ho heu aconseguit ho he valorat molt positivament. De totes maneres, entenc que si l’exemple era correcte i heu basat l’explicació teòrica amb la situació descrita també ha estat valorat. Us exposo un exemple d’una PAC presentada que considero que respon a les qüestions plantejades. Recordeu que per a mi, més que una resposta correcta, valoro l’argumentació de les pròpies respostes. Devolució Prova d’Avaluació ContinuadaDevolució Prova d’Avaluació ContinuadaDevolució Prova d’Avaluació Continuada 222
En aquest punt tampoc heu tingut masses divergències ni dubtes en plantejar que malgrat des d’un punt de vista racional no hi hauria d’haver preferències entre una o altra opció plantejada, Kahneman i Tversky van posar de manifest que en la presa de decisions la definició del problema ,en funció de que es tracti de guanys o pèrdues, esdevé un valor subjectiu que comporta diferències amb el model racional. En aquest cas, la Laura tendiria a decidir-se per la opció segura. Si algú vol fer un experiment podeu preguntar a coneguts que us ho resolguin, centrant la situació en els guanys per una banda i per l’altra amb les pèrdues. Cosa vostra! A continuació podeu llegir un exemple de resposta d’una companya (continuació fragment anterior): Devolució Prova d’Avaluació ContinuadaDevolució Prova d’Avaluació ContinuadaDevolució Prova d’Avaluació Continuada 222
Aquest ha estat el punt més fluix, en general, del segon apartat de la PAC. Amb el desenvolupament d’aquesta pregunta el que preteníem era descobrir el paper de les emocions en la presa de decisions i per fer-ho demanàvem partir d’experiències viscudes per tres persones diferents. Les qüestions inicials a realitzar s’han sol·licitat amb la finalitat de descobrir o apropar-nos al concepte de marcador somàtic de A. Damasio; de cara a obtenir més informació rellevant que us permetés argumentar les respostes. Algunes possibles preguntes a realitzar: