¡Descarga Quadre dels dialectes del català y más Apuntes en PDF de Lengua y Literatura solo en Docsity!
àmbits trets lingüístics
CATALÀ OCCIDENTAL CATALÀ ORIENTAL
Nord- Occidental Valencià^ Central^ Rossellonès^ Balear^ Alguerès FONÈTI- CA DE VOCALS Vocalisme tònic amb set vocals (a, i, u, e/o obertes i tancades)
SÍ SÍ SÍ
NO
(5 vocals) (no distingeix entre obertes i tancades)
NO
(8 vocals) (té la neutra tònica)
SÍ
Vocalisme àton amb tres vocals (neutra, i, u) Neutralitza
NO
(té 5 vocals àtones: hi afegeix e/o tancades)
NO
(té 5 vocals àtones: hi afegeix e/o tancades) SÍ SÍ SÍ en algun cas)^ (afegint [o]
NO
(no tenen vocal neutra: les neutres les articulen [a]) Canvis de vocals [Trets propis de cada dialecte] La e inicial sona a ( astel) Algunes e àtones es tanquen en i ( ginoll) La a final àtona sona e oberta ( terre) La o inicial es diftonga ( auliva) Les e/o són més obertes que als altres dialectes. La e àtona inicial + s/n es pronuncia a ( antendre)
O tancada passa a u ( Canigú) e àtona passa a i davant palatal: Russillú O àtona sona o (excepte a Menorca i Eivissa)
Canvis d'accentuació ----- Verbs en - re, mantenen accent clàssic [Imp. Ind.] ( creïa, caïa)
Mots esdrúixols esdevenen plans ( musica, fisica) Verb + pronom feble: la tònica recau sobre el pronom ( aixeca-té )
Diftongs ----- -----
QUA-GUA fa CA- GA en barceloní ( aiga, llenga) QUA-GUA fa CA-GA ( aiga, llenga) QUA-GUA fa CO- GO ( aigo) ----- Elisions de vocals -----^ -----^ ----- La neutra cau en contacte amb r: rim ( raïm ) i cau també en els finals en - ia: famili La neutra cau també en els finals en - ia: famili
FONÈTI-
CA DE
CONSO-
NANTS
Iodització ( LL es pronuncia I) NO^ NO^ SÍ^ NO
SÍ
(De vegades desapareix la i :
NO
fulla-fuia-fua) Diferència entre b oclusiva i v labiodental
NO SÍ
NO
(només en algunes àrees del tarragoní – en regressió-)
NO SÍ SÍ
Pronúncia de les - r finals
NO
(amb excepcions: monosíl·labs i cultismes )
SÍ
NO
(amb excepcions: monosíl·labs i cultismes ) NO però es reforcen amb
- t els monosíl·labs ( ort, purt) NO (^) només NO als monosíl·labs Metàtesi de la r NO NO NO NO NO La r sovint canvia de lloc ( drinte, probe) Emmudiment de sons oclusius finals: camp, alt, tomb SÍ NO sempre)^ (sonen SÍ SÍ NO sempre^ (sonen) (sonen sempre )^ NO Pronúncia de la i del dígraf ix: "caixa"
SÍ SÍ
NO
(excepció tarragoní)
SÍ
(desapareix la x en posició final: pei, grei )
NO NO
Elisió de la - d- epentètica NO^ NO^ NO^ SÍ ( venre, tinre, tenre ) NO^ NO
- D- intervocàlica ---- Desapareix ( cremà, llauraor)
- S-
intervocàlica ----^ ----^ ----^ ----^ Cau ( camia, raboa) ---- Assimilacions consonàntiques ----^ ----^ ----^ ----^ SÍ^ ( dissate)^ ---- Dígrafs LL/NY ---- ---- ---- ---- ---- Esdevenen L i N respectivament ( an, bel) Manteniment del grup TL ----^ ----^ ----^ ----^
SÍ
(batle, espatla)
SÍ
(espala [espatlla], mela [atmella]) D i L intervocàliques ---- ---- ---- ---- ---- Passen a - r-: cara ( cada ), vira (vida), Naral (Nadal) R+ consonant ---- ---- ---- ---- ---- Passa a l: gelmà X-G inicial , intervocàlica o darrere consonant
S'africa i, si es sonora, s’apitxa en valencià central ( txicot, putxar)
MORFO-
LOGIA
Plurals dels noms Mantenen - n- etimològica ( hòmens, jòvens)
Perden - n- etimològica ( destís, raús)
Mantenen - n- etimològica ( hòmens, jòvens) Gènere del nom ----- ----- ----- Canvien alguns gèneres ( el pols, el sang, la fred)
Canvien alguns gèneres ( la front, la gel, la sabor...)
entrepusar, espill, moixó, melic, selló llauraor, llavar, roí, safanòria,vesprà nen,noi, llombrígol (pòmuls), nugues (nous), oliu (olivera), pallago (noi) al·lot/a, moix, capell, nin/a Influència d'altres llengües castellanismes arabismes, mossarabismes i castellanismes castellanismes occitanismes i gal·licismes, castellanismes anglicismes al menorquí, arabismes a la toponímia sardismes, italianismes, castellanismes Arcaismes ca, cercar, eixir, oir, quelcom froment, gonella, llong
