Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Diferencies Humanes, Apuntes de Psicología

Asignatura: DIFERENCIAS HUMANAS, Profesor: No especificat, Carrera: Psicologia, Universidad: UOC

Tipo: Apuntes

2015/2016

Subido el 18/12/2016

nur2015
nur2015 🇪🇸

4.5

(2)

2 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1. Resumeix breument els plantejaments de l’A. Maalouf i de
Marjane Satrapi relacionant-los amb els continguts dels mòduls de l’assignatura.
És a dir, relaciona les idees exposades pels dos autors amb els continguts
estudiats als mòduls 2 (La diversitat cultural des de l’òptica de les relacions
interculturals), 3 (L’emergència de l’etnicitat) i 4 (La perspectiva interpretativa
d’en Geertz). No has de resumir tots els continguts exposats als mòduls 1-4,
només aquells que són rellevants per entendre i contextualitzar els dos textos.
(Extensió apartat 1: 2 pàgines de les 6 que consta la PAC).
3
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Diferencies Humanes y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

  1. Resumeix breument els plantejaments de l’A. Maalouf i de Marjane Satrapi relacionant-los amb els continguts dels mòduls de l’assignatura. És a dir, relaciona les idees exposades pels dos autors amb els continguts estudiats als mòduls 2 (La diversitat cultural des de l’òptica de les relacions interculturals), 3 (L’emergència de l’etnicitat) i 4 (La perspectiva interpretativa d’en Geertz). No has de resumir tots els continguts exposats als mòduls 1-4, només aquells que són rellevants per entendre i contextualitzar els dos textos. (Extensió apartat 1: 2 pàgines de les 6 que consta la PAC).
  1. De manera que lo que determina que una persona pertenezca a un grupo es esencialmente la influencia de los demás; la influencia de los seres cercanos -familiares, compatriotas, correligionarios-, que quieren apropiarse de ella, y la influencia de los contrarios, que tratan de excluirla...El aprendizaje se inicia muy pronto, ya en la primera infancia. Voluntariamente o no, los suyos lo modelan, lo conforman, le inculcan creencias de la familia, ritos, actitudes, convenciones, y la lengua materna, claro está,y además temores, aspiraciones, prejuicios, rencores, junto a sentimientos tanto de pertenencia como de no pertenencia.” Fes un examen de les teves pertinences i explica de quina manera creus que el teu entorn proper ha condicionat la teva identitat. (Extensió apartat 2: 1,5 pàgines de les 6 que consta la PAC).

Soc dona i he nascut a Occident. Aquestes dues pertenencies ja han marcat la meva vida, pel fet de

ser dona i al Occident he viscut la condició del meu gènere des de una perspectiva on he pogut

escollir els meus estudis, les meves parelles, la meva feina. El fet de néixer a Occident i a Europa

també a marcat el meu pas per el mon, com explicaré més endavant. La meva família també a marcat

la meva visió del món. El meu pare es va casar una mica gran per l´època als 33 anys amb la meva

mare. Sense estudis va inciar junt amb la meva mare un negoci de comerciant a un dels barris mès

humils de Barcelona, Verdún. Recordo observar al meu voltant famílies numeroses ( de 5 a 7 anys),

gitanos, i gent treballadora molt humil. Jo vaig ajudar als meus pares a la botiga des de que tenia 12

anys. Aixì els nostres clients eran les persones que he descrit. A casa mai vaig sentir comentaris de

menyspreu, o de critica amb respecte a la situació de les persones – clients. Dic Persones/clients,

perquè no eran amics però si veïns i sempre van tindre una molt bona relació amb tots ells. Agraixo

que a la meva família, mai estigmatises a aquestes persones sinó que eran tractamdes “com clients”,

mès enllà de la seva problemàtica. Puc dir que veníem rentadores, frigorífics, i objectes de regal.

Recordo ajudar al meu pare a portar rentadores sense motor¡¡ a les “casses del Gobernador”.

Aquestes casses eran de 2 habitacions i eran molt precàries, recordo que encara es podia veure els

safareig antics, quan les dones dels immigrants venien del reste d´Espaya a trobar feina que pogues

donar un millor futur als seus fills. Actualment aquestes casses han desaparescut i s´han fet noves

construccions amb pisos de protecció oficial i em satisfar pensar amb el progrés social que hem fet en

aquest sentit. La meva mare es murciana, els meus avis van arribar també per buscar un millor futur

per ells. Aixi que a casa parlàvem tant castellà com català. Aquest fet, el bilingüisme, sense cap tipo

de problema de comunicació familiar (al meu pare ens dirigíem en català i amb la meva mare

parlem, i seguim fent lo el castellà), m´ha predisposat a obrir-me” mentalment a altres llegües,

desde un punt de vista de gaudir d´una nova cultura, de gent diferent i a no estar en conflicte en vers

al ús de qui parlar una llegua. En aquest aspecte, vull mencionar, que a vegades m´he sentit

avergonyida de ser catalana quan he conviscut amb gent de tota Espanya a Anglaterra. Pot ser per les

meves arrels la immigració espanyola i el fet d´integrar les dues llegües desde l´infància (jo sòc

charnega) no em sopossa cap “crisis d´identitat” i puc compartir a quansevol recó del mon, relacions

amb espanyol i en català. Per suposat si trobo catalans ens reconeixem i la mateixa llegua es fa fer

una de simpatia mútua i de reconeixement ràpid. Però he de dir, que alguns catalans no han volgut

“mesclar-se amb els espanyols a kms de distància del nostre país¡¡¡¡¡ Deu meu, però altre cop amb el

“nosaltres” i ells son espanyols”. Per a mi que vaix nixer quan encara i era la dictadura, recordo

que al meu pare m´ensenyava els segadors, i el meu tiet cantàvem l´estaca dintre d´un joc de que era

“secret” per la família. Vaig viure la primera manifestació del 11 de setembre i vaig viure la meva

pubertat en la “liberalització” de la societat espanyola. A la edat de 25 anys vaig marxar a Mèxic a

  1. Un dels aspectes més importants de la lectura del text de Maalouf, com hauràs pogut veure, és el concepte de “identitats múltiples” i “identitats tribals”. Busca exemples d’aquests dos tipus d’identitat en els personatges del còmic Persèpolis. En aquest còmic podem trobar també alguna “identitat fronterera”?(Extensió apartat 3: 1,5 pàgines de les 6 que consta la PAC).
  1. Tant Maalouf com Satrapi ens permeten aproximar-nos al tema de la cultura i la identitat des d'una visió autobiogràfica. De quina manera aquesta perspectiva t'ha ofert una visió més aclaridora de les qüestions discutides en els mòduls? Identifica els aspectes diferencials de les dues trajectòries biogràfiques. (Extensió apartat 4: 1 pàgina de les 6 que consta la PAC)