DIFTONG, TRIFTONG, HIAT
DIFTONG
Successió, dins una mateixa síl·laba, d’una vocal plena, que fa de nucli sil·làbic, i d’una i/u, que
fa de so marginal.
Segons la posició que ocupi aquest so marginal, diferenciarem dos tipus de diftongs:
1. DECREIXENT: vocal plena + so marginal (semivocal: [i
] [u
] )
(Exemples: [mái
] mai, [méu
] meu)
Ai au
Ei eu
(ii) iu
Oi ou
Ui uu
Casos que cal comentar:
- ii (només en Balear): nuvii (= nuvi)
- uu coexisteix amb la forma amb u, i tendeix a simplificar-se la seva pronúncia
- ix= dígraf (tot i que ortogràficament separem en síl·labes com si fos un diftong)
- ou àton= no se sol neutralitzar la o àtona (ex. Roureda i el mateix passaria en el creixent,
quocient)
- iu i ui són decreixents en la major part del domini lingüístic, però creixents en alguns dialectes
com en alguerès (ex. Viure, cuina)
RECORDEU, PERÒ, QUE:
Les combinacions que poden constituir diftong no ho seran mai si han de dur dièresi
( ALGUNS CASOS EN QUÈ LA DIÈRESI INDICA QUE NO HI HA DIFTONG) o són un
cas d’estalvi (ESTALVI DE DIÈRESI). Trobareu aquests dos apartats en el document del
moodle ÚS DE LA DIÈRESI!!
CREIXENT: so marginal (semiconsonant o consonant) + vocal plena (Exemples: gual, iode)
En aquest tipus de diftong és fonamental tenir en compte els contextos, cosa que no passava
(pràcticament) en els anteriors, per això diferenciarem 3 grups:
I. La u va precedida de consonant velar i seguida de vocal:
so marginal (semiconsonant: [w] ) + vocal plena (Exemples: gual, lingüística)
G/Q+ ua
üe
üi
uo
PER TANT, No hi ha diftong en mots com ara cua, cuota i vàcua, grafiats amb c per tal de
marcar l’existència d’un hiat.
