¡Descarga Discapacidad motora y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
TEMA 6: DISCAPACIDAD MOTORA
La discapacitat motora es refereix a l’alteracíó o trastorn de l’aparell motriu a causa d’un funcionament deficient del sistema merviós central, muscular o òsi-articulatori, o a una interrelació de tots tres sistemes, que dificulta o impossibilita la mobilitat funcional d’una o diverses parts del cos. Aquesta alteració pot tenir diversesses causes, aparèixer en diferents moments de la vida, produïr diferents tipos i graus de discapacitat, i ser o no progressiva. La dificultat motora pot anar acompanyada de trastorns associats sensorials, cognitius i/o de llenguatge. Quan es troben greument afectades diverses àrees parlem de pluridiscapacitat.
Hi ha diferents tipus de lesions:
Si la lesió és medul·lar : segons el lloc de la lesió aquest és d’un tipus o un altre (tetraplegia, paraplegia, etc). Normalment no hi ha pluridiscapacitat.
Si la lesió és cerebral : la lesió és més global. Pot ser que hi hagi més d’un trastorn.
Si la lesió és del sistema muscular : no hi ha pluridiscapacitat, molt sovint és progressiva.
Si la lesió és del sistema osi-articulatori : s’associa a problemes de dolor. És un tema molt important.
Les diferents causes i moments de la vida en què es produeix la lesió determinen l’impacte d’aquesta. És més gran quan el problema apareix més tard a la vida de la persona, quan aquesta ja té un projecte de vida. No obstant, el fet de tenir un conjunt d’aprenentatges i habilitats adquirits en unes condicions més òptimes l’ajudarà notablement en la recuperació. També hi ha graus diferents de gravetat: d’es d’una petita coixesa fins a problemes en orientar i aguantar la mirada.
ORIGEN
CEREBRAL
- Paràlisi cerebral : alteració o pèrdua del control motor secundari a una lesió encefàlica produïda en l’etapa prenatal o durant la primera infància. “Seqüela d’una afectació encefàlica que es caracteritza primordialment per un trastorn persistent, però no invariable, del to, la postura i el moviment, que apareix en la primera infància i no només és directament secundari a aquesta lesió no evolutiva de l’encèfal, sinó que és degut també a la influencia que aquesta lesió provoca en la maduració neurològica”. Dels 0 als 2 anys es produeixen molts canvis a l’encèfal. I dels 2 als 7 encara se’n
continuen produint. La PC no és una malaltia sinó un quadre o estat patològic. No té cura, però hi ha rehabilitació física que pot aconseguir un progrés molt important en la vida de la persona. La P.C no inclou lesions evolutives com a les que es produeixen per un tumor cerebral , la paràlisi és una lesió no evolutiva de l’encèfal. La intervenció pot millorar el seu estat i la seva desatenció pot agreujar els problemes donant pas a deformacions incorregibles. Mas Dalmau diu que la P.C no és ni paràlisi ni cerebral ja que no consisteix exactament en la paralització de certes parts del cos. Consisteix en un trastorn motor complexa que pot incloure un augment o disminució del to en determinats grups musculars, alteracions de la postura o equilibri i/o la coordinació i precisió de moviments. Així mateix, encara què poden existir molts trastorns associats a la disfunció motora, sovint les facultats intel·lectuals i moltes altres funcions regides pel cervell es troben intactes.
- Traumatisme (TCE): lesió posterior a l’etapa de creixement de l’encèfal. Les conseqüències són diferents en relació a la paràlisi ja que durant aquesta s’altera la maduració del cervell i en el traumatisme s’entén que el cervell ja està madurat i desenvolupat. En el TCE poden haver pèrdues cognitives i lingüístiques ja adquirides. La parla és només un punt del llenguatge. Es pot deixar de parlar però, per exemple, es pot seguir llegint i escrivint. Producias por accidentes domésticos o de tráfico. Las secuelas varian en funcion de la gravedad de la lesion y la duracion y profunidad de la perdida de conciencia , pueden incluir problemas motores, cognitivos de lenguaje y de personalidad.
- Malalties neurològiques progressives : parkinson, esclerosi múltiple...
- Tumors: poden provocar altres pèrdues a part de les motores.
- (^) AVC : poden provocar afàsies.
ESPINAL
- Poliomelitis : és un trastorn adquirit
- Espina bífida : anomalía congénita de la columna vertebral que puede producir diversos grados de paràlisis, perdida de sensibilidad cutanea y problemas de circulacion del liquido cefalorraquídeo. La inteligencia no esta afectada, pero si se produce hidrocefalia existe el riesgo de que haya afectaciones cognitivas y de lenguaje asociadas.
- Lesions medul·lars progressives
- Traumatisme medul·lar
de forma normal amb les persones amb aquest tipus de problemes. De vegades es produeix la indefensió apresa: quan la persona vol fer alguna cosa però el resultat és pitjor, pot donar lloc a que deixi de fer-ho. Els músculs espàstics obeeixen a la menor excitació , són hipersensibles i hipertònics. La actitud postural característica de la espasticitat es la següent:
-membre inferiors: extensión i aducción, cuando se sostiene al niño por las axilas se produce una actitud de muslos y rodillas en extensión, pie de puntillas (equino) y piernas entrecruzadas, en tijera.
-miembros superiores: hipertonía que suele manifestarse en los flexores, el brazo se encuentra en rotación interna, el codo semiflexionado, el antebrazo en pronación, la muñeca y los dedos flexionados y el pulgar pegado a la palma de la mano.
-mimica de la cara y la articulacion se encuentran tambien alteradas, con lo cual el lenguaje oral suele ser disártrico y , a veces, inexistente.
-Atetosis : Se produce como consecuencia de una lesion localizada en el haz extrapiramidal y consiste en una dificultad en el control y la coordinacion de los movimientos voluntarios. Cuando un niño que sufre atetosis inicia una accion, de desencadenan una serie de movimientos parasitos que interfieren en la misma, los movimientos resultan incontrolables, extremados y disimétricos, van de la hiperflexión a la hiperextensión. Suelen existir movimientos espasmódicos, incontrolados y continuos en los miembros, la cabeza , la cara y los musculos implicados en la fonación que perturban la vida del niño. Por otra parte existen atetosis blandas, caracterizadas por una hipotonía difusa.
- Ataxis: es un sindrome cerebeloso en el que se encuentra alterado el equilibrio y la precision de los movimientos. Dificultad para medir la fuerza, la distancia y la dirección de los movimientos, que suelen ser lentos, torpes y se desvian con facilidad del objetivo perseguido. Falta de estabilidad del tronco al mover los brazos. La ataxia raramente se encuentra pura, sino que suele asociarse con la atetosis. Las formas mas frecuentes de P.C son las mixtas.
Rigidez: marcada hipertonía, tanto de los musculos agonistas como antagonistas, que puede llegar a impedir todo movimiento; se da una resistencia a los movimientos pasivos. Temblores: consisten en movimientos breves, rapidos oscilantes y ritmicos que pueden ser constantes o producirse solamente en la ejecucion de movimientos voluntarios.
FACTORES ETIOLOGICOS
La poliomielitis, la osteomielitis y la tuberculosis son de origen microbiano, las miopatias y distrofias musculares son de origen genetico, los traumatismos craneoencefalicos son causados por accidentes y existen casos de origen desconocido, como la espina bífida o los tumores cerebrales. La lesion cerebral que orgina la P.C puede obedecer a tres grupos de causas: prenatales, perinatales y postnatales.
- Causas prenatales: enfermedades infecciosas de la madre, rubeola, sarampion, sifilis, herpes, etc., que dan lugar a malformaciones cerebrales en el niño cuando la madre las contrae durante los tres primeros meses de embarazo. Tambien anoxias que son trastornos de la oxigenacion fetal que dañan el cerebro y pueden ser debidos a la insuficiencia cardiaca grave de la madre, anemia, hipertensio, circulacion sanguinea deficiente,etc. Las enfermedades metabolicas congenitas como la galactosemia , la fenilcetonuria tienen efectos que se manifiestan despues del nacimiento, cuando el niño empieza a ingerir ciertos alimentos que no puede metabolizar y en conssecuencia se acumulan sustancias toxicas que dañan su cerebro. Por ultimo, la incompatibilidad Rh que se produce en niños de Rh positivo, nacidos de madres Rh negativas previamente sensibilizadas. Los anticuerpos de la madre sensibilizada provocan la destruccion de los globulos rojos del niño y se produce un exceso de bilirrubina que daña las celulas cerebrales.
- Causas perinatales: se destaca la anoxia y la asfixia por obstrucción del cordon umbilical o por la anestesia suministrada en cantidad excesiva o en un momento inoportuno, o por un parto demasiado largo o por una cesarea secundaria, etc. La prematuridad o la hipermadurex pueden traer complicaciones que acaben en un daño cerebral.
- Causas postnatales: deben ocurrir mientras madura el sistema nervioso, los tres primeros años de vida. Las infecciones como la meningitis o la encefalitis, los traumatismos de cabeza por accidentes graves, los accidentes anestesicos, las deshidrataciones, los trastornos vasculares y las intoxicaciones.
A parte de la prevencion primaria dirigida a disminuir la incidencia del trastorno combatiendo las causas que lo producen, se debe contemplar las medidas de prevencion secundarias y terciarias. La secundaria tiene como objetivo reducir los efectos del trastorno cuando ya se ha producido, reduciendo la gravedad de su evolucion. La terciaria incluye todas las actividades de intervencion y capacitacion que pueden desarrollarse durante toda la vida.
participació i en les relacions interpersonals. La finalitat de la rehabilitació i habilitació és ajudar a la persona a que s’adapti favorablement al seu context.
-Desarrollo cognitivo: a menos que existan trastornos asociados como el retraso mental u otros, las anomalias o retrasos que puedan observarse son una consecuencia del deficit motor que altera las posibles experciencias del niño tanto en relacion al mundo fisico como social. Ademas, puede afectar si sentido de autoeficacia y en consecuencia , su motivacion y disposicion para el aprendizaje. Entre los alumnos afectados de P.C se encuentra un porcentaje de niños con retraso mental mas elevado que entre la poblacion no afectada. Aproximadamente un 40 por ciento de estos niños presentan deficit sensitivo-sensoriales, entre los cuales son de gran importancia los relativos a la vista y al oido. Este tipo de deficit, si n son detectados y tratados a tiempo, suelen producir retraso escolar incluso en niños sin afectacion motora. Los trastornos multiples que incluyan afectacion motora, un cierto grado de retraso mental y algun tipo de deficit sensorial pueden interferir dramaticamente con el desarrollo cognitivo. Las experiencias sensoriomotoras de estos niños son muy limitadas, distintas a las de los demas niños, puesto que encuentran dificultades en manipular, controlar y explorar libremente el entorno fisico en que se hallan inmersos. Esto puede ser un impedimento para el desarrollo de la inteligencia sensoriomotora y en consecuencia para el posterior desarrollo del razonamiento operatorio y formal. El desarrollo cognitivo del niño con P.C aparte de sus dificultades de actuar sobre el mundo fisico, puede verse interferido tambien por sus problemas en el desarrollo dellenguaje. Aunque los niños con P.C muestran a menudo una capacidad de compensacion y sustitucion extraordinaria en relacion a los que se ha venido considerando como mecanismos esenciales para el desarrollo cognitivo, sus limitaciones para explorar y manipular el entorno para hablar, pars escribir,etc., pueden significar , en muchos casos, que sin las ayudas pedagógicas adecuadas estos alumnos no consigan actualizar sus potencialidades intelectuales. Para ello hará falta ademas un cambio de actitudes y una formacion conveniente de las personas que han de interactuar con el niño en los contextos educativos, tanto terapeutas y maestros como familiares y compañeros.
Video Eva: és una nena de 5 anys amb lesió cerebral causada per una malaltia que li va produir paràlisi cerebral quan tenia un any. No parla ni camina però té una manipulació força bona. Es mou amb cadira de rodes amb joystick. Això permet la seva mobilitat independent la qual cosa és molt important. És important la mobilitat per fomentar altres àrees (desenvolupament cognitiu, afectiu i emocional). Per exemple els nens normals necessiten explorar el seu entorn i saber que podran retornar a la seva figura e seguretat (mare o algú altre) si aquesta entorn no agrada. Això ha de ser possible també als nens amb DM ja que és molt rellevant per a la formació del vincle afectiu. Per exemple, els nens poden estar plorant durant tot el curs de la
guarderia (no només els primers dies habituals) a causa de problemes d’afecció insegura. Als 8 mesos és quan el nen es comença a moure i, per tant, és important que a aquesta edat els pares dels nens amb problemes motors es comencin a preocupar sobre el seu moviment autònom. Per què costa tant implementar cadira de rodes en nens petits? Es té la idea errònia de que si el nen va en cadira de rodes no s’esforçarà per poder caminar. Òbviament això no és així. També hi ha raons econòmiques: les cadires són concedides pel departament de sanitat i els metges són pressionats per a què no receptin cadires de rodes “es poden esperar, per ara el poden portar en braços.” Per una altra part, també hi ha la resistència dels pares a acceptar la discapacitat del fill. Els pares senten que quan es passa a una cadires de rodes significa que hi ha una discapacitat, mentre el nen no la fa servir sembla que no hi sigui present, però el fet d’utilitzar-la és com indicar que ja és alguna cosa incurable, que no es pot evitar. La tasca del psicòleg recau en ajudar als pares a mentalitzar-se i a acceptar adequadament la situació. Hi ha un tipus de cadires que no són de rodes les quals no són bones ni per a la mobilitat autònoma del nen ni per a la seva postura.
La nena del vídeo, la “Eva” sí que fa servir la cadira de rodes. En el vídeo se l’està avaluant en intervenció. La nena no té DI ni lingüística, parla amb un sistema d’imatges. És espavilada ja que es veu com es comunica amb persones desconegudes de forma oberta. A la nena se li ensenya a llegir una frase de símbols “La vaca córrer” i ella ha d’assenyalar el dibuix que correspon a la frase. Després se li dóna retroalimentació sobre com ho ha fet. Això és una prova d’avaluació que es realita en el moment, és una manera de compensar la manca de parla però la nena també té sessions de logopèdia ja que té un pronòstic de poder parlar en un futur. Per tant, hi ha rehabilitació i habilitació a l’hora.
Vídeo amputació congènita: un noi va néixer sense els dos braços. Tant la rehabilitació com l’habilitació estan direccionades a la millora de la participació. El noi treballa en la fundació DKV (àmbit de participació laboral). Són centres especialitzats de treball: porta automatitzada, interruptor a l’altura del genoll, ús de l’ordinador a través de la veu i amb ratolí facial. És el primer conductor europeu que condueix amb els peus (àmbit manipulació i desplaçament). La seva empresa i Ford li van oferir un cotxe adaptat (control de veu, pedals, etc). Té com a pròxims reptes formar una família (àmbit familiar, relacional).
REHABILITACIÓ DE LA PARLA
Es produeixen problemes en la parla quan la lesió és de tipus encefàlica (tan congènita com adquirida). S’ha de diferenciar el llenguatge de la parla ja que aquesta última és només l’acte motriu que produeix llenguatge però hi ha altres formes per a comunicar-se. A més, s’ha de tenir en compte que en forma part tant la producció o expressió com la recepció o comprensió. Els problemes poden ser específics o globals.
El sistema augmentatiu i alternatiu s’ha d’adaptar a les possibilitats físiques i cognitives de la persona. Actualment la manipulació assistida passa per l’ordinador.
Signes manuals
Signes tangibles : objectes, miniatures. És típic en les primeres etapes del desenvolupament en persones amb autisme. Ex: fer servir una miniatura d’una ampolla d’aigua per referir-se a “dóna’m aigua”, o un tros de cadena per a fer referència al gronxador del pati i dir “vull sortir a jugar al pati”.
Imatges : fotografies o dibuixos fotogràfics, realístics.
Sistemes pictogràfics : dibuixos lineals i esquemàtics. Ex: un dibuix d’una televisió pot significar “vull veure la televisió”.
Sistemes logogràfics : són encara més esquemàtics. Són més difícils d’interpretar que els pictogràfics però fàcils de recordar.
Escriptura tradicional.
El grau de dificultat d’aquests sistemes és, en general, descendent. És a dir, és més fàcil el sistema pictogràfic que el logogràfic i aquest més fàcil que l’escriptura tradicional. No obstant, hi haurà expressions i frases que seran molt difícils de comunicar a través d’imatges o de pictogrames.
FORMES D’ACCÉS I SELECCIÓ DE SÍMBOLS
- Selecció directa: la persona senyala cada cos que vol transmetre (senyalar amb el dit, mà, peu, mirada, puny, colze...) S’han de distribuir les imatges, pictogrames, logos, etc segons la manera en com hagin de ser assenayalts, és a dir, amb un grau de separació, per exemple, més gran o més petit segons si es senyala amb el dit o amb el puny tancat.
- Exploració : els símbols es van presentat i la persona escull el que vol. En l’exploració dependent hi ha un interlocutor que és qui va presentant els símbols els quals poden ser mostrats de forma individua, grupal, per fila, columna, etc. En l’exploració independent els símbols són presentats a través de commutadors, així la persona no necessita de ningú per a poder escollir els símbols.
- Accés en ratolí: pot ser un ratolí estàndard o adaptat com per exemple el facial. En aquest cas el cap es converteix en cursos a través d’una webcam i es pot manipular l’ordinador. També hi ha el sistema d’accés amb la mirada que és més sofisticat que el ratolí, en aquest cas la mirada fa de cursor.
- Selecció codificada: cada símbol té un codi el qual ses selecciona. Per exemple, 1000 paraules es poden produir a través de codis de 10 xifres o menys.
A la foto que s’ensenya es veu un llibret de comunicació pictogràfic. Està organitzat per categories (coses de casa, del carrer, etc). És un mètode d’indicació directa. El llibret pot ser més gran o més petit, en forma de tríptic...
Al vídeo es veu com una nena fa servir un comunicador a través de l’exploració. Té diferentes categories on sobren tots els signes quan se la selecciona. Ho manipula a través d’una tableta- ordinador amb l’ajuda d’un commutador que mou a través del moviment de la cara. La nena ha d’escriure el que se li va ensenyant en els dibuixos. No pot produir el llenguatge gramatical ja que aquest és molt difícil, en anglès és més fàcil ja que la gramàtica és més senzilla.
En l’altre vídeo es veu un nen que treballa a través de la selecció codificada. El nen vol respondre a la pregunta “on has anat?”. Ell ha d’indicar la categoria que vol (en aquest cas la categoria de “lloc”) i la psicòloga escull la pàgina corresponent. El nen marca el numero “5” i el “7” i això correspon al lloc de “teatre”. Després el nen senyala la categoria de “persones” i escull els números “2” i “0” que corresponen a “logopèdia”, és a dir, fa referència a la Lola, la seva logopeda.
En un altre vídeo es veu com una nena va servir la comunicació amb símbols alfabètics. La nena escriu la frase “os echo mucho de menos” a través de les lletres de l’ordinador. Cada cop (diferents sessions) la nena va més ràpida, escriu més i millor, aconsegueix agilitat i pot usar l‘aparell de forma més pragmàtica. Aquesta noia segurament està diagnosticada amb paràlisi cerebral sense RM ja que no mostra evidències de dificultats cognitives ni lingüístiques.
En un altre vídeo es veu una senyora com esclerosi múltiple. Te que fa servir el ratolí facial per a escriure. No té RM però si motriu i de la parla. Està fent una avaluació. Té un gomet al front que serveix per a guiar el cursos a través de la pantalla. El cursor es manté “x” segons sobre la lletra i aquesta es marca com a seleccionada. Hi ha un sistema de predicció de paraules i rfases que permetrà seleccionar les paraules més freqüents per a què pugui anar més ràpid a l’hora d’escriure.
