¡Descarga DISSENY EXPERIMENTAL y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
El mètode experimental en Psicologia Història de la Psicologia Universitat Rovira i Virgili Curs 201 7 - 2018 El mètode observacional Pretén descriure un aspecte determinat de la realitat utilitzant principalment l’ estadística descriptiva (mitjana aritmètica, mesures de dispersió, etc.).
Exemple: volem saber quina opinió tenen els alumnes d’història de la psicologia sobre el seminari del mètode experimental. Ho preguntem a tots els alumnes en una escala de 1 a 10 i fem la mitjana. Obtindrem una sola dada que haurem d’interpretar.
El mètode correlacional A partir de la recollida de dades sistemàtica, permet comprovar si dues o més variables estan relacionades. Possibilita estudiar la intensitat i la direcció (positiva, negativa o neutra) de la relació a través dels coeficients de correlació.
Exemple: ens preguntem si existeix alguna relació entre l’assistència a classe i el rendiment acadèmic. Demanem a tots els professors de la facultat que portin un registre de l’assistència de tots els alumnes i calculem el percentatge de classes a les quals ha vingut cada alumne. Per una altra banda calculem la mitjana aritmètica de les notes de cada alumne a totes les assignatures d’aquell curs. Finalment calculem el coeficient de correlació entre aquestes dues variables. El resultat podria ser:
- Correlació nul·la (r≈0): no hi ha relació entre les dues variables.
- Correlació positiva (r > 0): les dues variables creixen i decreixen alhora. Els que més van a classe són els que tenen notes més altes.
- Correlació negativa (r <0): hi ha una relació inversa. Els alumnes que més van a classe tendeixen a tenir notes més baixes.
Quan s’observa una correlació significativa entre dues variables, el mètode correlacional no permet establir relacions de causa efecte entre elles. No podem saber si no anar a classe fa que es treguin pitjors notes, o si el fet de treure males notes provoca que es vagi menys a classe.
El mètode experimental El propòsit d’un disseny d’investigació és reduir l’error experimental i assegurar que els resultats que s’obtenen són conseqüència dels factors que s’estan examinant (permet establir relacions de causa-efecte entre les variables). L’experiment, basat en una hipòtesi contrastable que s’infereix de la investigació que duem a terme, ha de ser repetible i el seu disseny ha de seguir els següents passos:
- Revisió bibliogràfica dels estudis similars i plantejament d’una pregunta que volem respondre (p. ex., quin és l’efecte d’un tractament específic en un trastorn mental determinat?)
- S’han de definir les variables, les constants i els grups. Variable independent (o variable manipulada): és la variable que es canvia expressament per a l’experiment. Una variable independent pot tenir diversos nivells (p. ex., diverses concentracions d’un fàrmac diferent si volem assajar com afecta un medicament determinat a un conjunt de pacients). Variable dependent (o variable mesurada): és la variable que respon a les condicions experimentals proporcionades pels diferents nivells de les variables independents. Mesurarem els efectes que té el fet de variar la variable independent sobre la variable dependent.
Constants (o factors controlats): són tots els factors que no canviaran en el transcurs de l’experiment. Garanteix que els resultats que es produeixin en la variable dependent seran exclusivament deguts als canvis de la variable independent. Variables estranyes: totes aquelles variables que no estan sent ni manipulades ni controlades, però que poden influir en el resultat de l’experiment (i.e. en la variable dependent). Grup control: serveix en alguns casos per comparar-lo amb el grup experimental (han de ser equivalents mantenint constants totes les variables possibles). L’assignació dels participants a un grup ha de ser aleatòria per assegurar que no hi ha cap biaix que depengui de l’experimentador.
- Formulació d’una hipòtesi de treball: enunciat contrastable que és o bé deduït d’una teoria o d’una llei científica existent o bé inferit a partir de coneixements i/o observacions prèvies. La hipòtesi de treball expressa la nostra suposició respecte com la variable dependent respondrà a les variacions de la variable independent.
- Disseny del procediment experimental: la variable independent ha de prendre valors diferents i hem d’establir una mesura de la variable dependent per comprovar si varia d’acord amb la nostra hipòtesi de treball. L’experiment (inclòs el seu resultat) ha de ser replicable per un altre experimentador utilitzant el mateix disseny.
- Obtenció i anàlisi de les dades: els resultats per a cada rèplica i experiment es registren i posteriorment es calculen mit janes i mesures de dispersió per a cada rèplica (anàlisi exploratòria). Els resultats obtinguts per a cada grup experimental es comparen entre ells, i amb el grup control en cas que n’hi hagi (anàlisi explicativa, contrastació d’hipòtesis).
- Conclusió: resum de què s’ha fet, què s’ha trobat i com contribueix a l’àmbit de coneixement en el qual s’està treballant.
Exemple
Imagina que, estant a la biblioteca de la facultat, observes que la gent que hi va sola prefereix seure en taules que estan buides. També t’adones que quan una altra persona seu a la seva taula, habitualment la primera no triga gaire a marxar. Decideixes fer un experiment per contrastar la teva “intuïció”. El primer que necessites és una pregunta operativitzada , és a dir, que es pugui respondre amb dades obtingudes mitjançant l’experimentació/observació:
“L’arribada d’una segona persona a la taula de la biblioteca, produeix algun efecte sobre el temps que el subjecte experimental passa a la taula?”
La variable independent és l’arribada o no d’una segona persona a la taula (allò que nosaltres manipularem). Tindrà, per tant, dos nivells. La variable dependent (allò que mesurarem) serà el temps que passa el subjecte experimental a la taula. Els factors controlats (aquells que mantenim constants en tots els participants i rèpliques) són la franja horà ria (de 5 a 8 de la tarda), l’ambient (la biblioteca de la facultat), la temperatura, el nivell d’estudi dels participants, etc. El grup experimental i el grup control es farà assignant - hi els membres de la classe aleatòriament. Les variables estranyes són habitualment desconegudes per l’investigador (ja que, si no, les hauria d’incloure al disseny de l’experiment). En aquest cas, una possible variable estranya podria ser el gènere de l’experimentador. La hipòtesi de treball és que els participants del grup experimental passaran menys temps a la taula que els del grup control sempre i quan els dos grups siguin equivalents i no intervinguin variables estranyes.
100, 300, 500 i 700 mg de cafeïna. Durant cinc dies, cadascun d’ells pren una quantitat diferent de cafeïna de forma que tots passin una única vegada per cada condició (i. e. per cada nivell de cafeïna). Cada dia, al cap d’una hora i mitja de prendre la cafeïna realitzen el test. El següent quadre mostra la mitjana de les puntuacions del test dels cinc estudiants en cadascuna de les quantitats de cafeïna:
Dosi de cafeïna 0 mg 100 mg 300 mg 500 mg 700 mg Puntuació del test 5,8 6,5 7,2 6,6 5,
� Quines són les variables independent i dependent? � Com descriuries la relació entre la dosi de cafeïna i el rendiment acadèmic? � Quines conseqüències tindria per a la validesa de l’experiment que fes l’experiment només una persona durant cinc dies? � Quines conseqüències tindria per a la validesa de l’experiment que fessin l’experiment tots cinc però només un dia?
Experiment 2
Una consulta de psic òlegs clínics especialitzada en el tractament de la fòbia social vol estudiar l’efectivitat del tractament que administren als seus pacients. La seva hipòtesi nul·la és que el seu tractament serà més efectiu que un placebo (és a dir, que una activitat sense valor terapèutic). Decideixen que dels 100 propers pacients que vagin a la consulta, 50 aniran aleatòriament al grup control i 50 rebran el tractament. Els pacients del grup control faran activitats de logopèdia que no tinguin cap relació amb les habilit ats socials. S’avaluarà a tots els pacients mitjançant una escala d’habilitats socials a l’inici del tractament i després de 15 sessions. Aquesta escala proporciona una puntuació entre 0 i 100.
Inici Després de 15 sessions Grup Experimental 32,8 43, Grup Control 33 33,
� Identifica les variables independent i dependent. � Perquè creus que hi ha grup control? � Podem dir que el tractament és efectiu?
5
5,
6
6,
7
7,
0mg 100mg 300mg 500mg 700mg
Inici Després de 15 sessions
Grup Experimental Grup Control
