

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
apuntes assignatura 2n lletres udg HCC
Tipo: Apuntes
1 / 2
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


Teleologia i hipòtesi del disseny intel·ligent (hi ha qui creu que es pot incloure dins del creacionisme científic, hi ha qui no). Presenta la teoria de Darwin com una teoria que no és completa. Explicació alternativa i no científica que és explicada com si ho fos. Objectiu: preservar dogmes religiosos. La hipòtesi del disseny intel·ligent sorgeix als anys 80 i és proposada per gent de ciència, com ara el químic Thaxton, Bradley, Olsen i van escriure El misteri de l’origen de la vida (1986) on plantegen aquesta hipòtesi. Consideren que la vida, per la seva complexitat, ha hagut d’estar creada per algun tipus d’intel·ligència, per a ells Déu. Prefaci e D. H. Kenyon, un biòleg molt reputat que havia estat defensor de l’evolucionisme. En aquest prefaci es retractava de la seva trajectòria anterior i abraçava la hipòtesi presentada en aquest llibre. Text W. Paley “El cientifismo del diseño inteligente” (1809), l’argument del rellotge. La inspiració de la seva hipòtesis la treuen d’aquest text. Argument teleològic que té com a objectiu la demostració racional de l’existència de Déu. Analogia del rellotge. Per efectes semblants, igual que un rellotge s’ha de tenir una causa, un dissenyador. Per efectes semblants tenim causes semblants. Pel rellotge tenim el rellotger, per el món tenim a Déu. Tant el rellotge com el món són enormement complexos. Aquest és el seu raonament. Contra argumentació per a aquesta teoria: podem generar un altre rellotge perquè en tenim experiència empírica però no vam presenciar la generació del món, per tant no es pot fer una analogia entre la Terra i el rellotge. Contra argumentació: no coneixem tot l’univers, podria ser que la resta no fos tant ordenada i no tingués la mateixa organització. Només en coneixem una petita part. Altre argument: si hi ha un dissenyador del món podria no ser un Déu, sinó un criminal o qualsevol altra persona. Si les causes són anàlogues, des del punt de vista moral també podríem trobar analogies o semblances. L’única característica necessària és la intel·ligència tècnica, el domini d’un determinat art. A més, per què ha de ser només un sol dissenyador, i no per exemple un comitè? Si el món és perfecte el creador ha de ser també complex i perfecte, i per a ser així hauria d’haver-hi una altra intel·ligència dissenyadora que hagi creat la primera, i així successivament. Els cristians contestarien que no, que Déu s’autocrea, però a això es podria respondre que potser el món també s’ha autocreat. Això demostra que la teoria no té base científica, sinó que es tracta d’una mera especulació però es presenta com si fos un argument de caire científic. Paley no només observa rellotges sinó també el propi món natural, com ara l’ull humà. Idees fonamentals del text: a) Assemblatge intencional b) Complexitat irreductible: si s’elimina una de les peces no es pot complir amb la funció. Dos eixos sobre els quals giren les idees del disseny intel·ligent.
Text de M. Behe, bioquímic i un dels principals promotors del disseny intel·ligent. Pretén destruir la validesa de la teoria evolutiva de Darwin. Fa el mateix que Paley però parlant de processos biològics. En aquest text s’explica el concepte de la complexitat irreductible. La natura té espècies que no han estat sotmeses a l’evolució. A la natura hi ha sistemes irreductiblement complexos, per tant hi ha formes de vida que no han estat subjectes a l’evolució com va proposar Darwin, sinó igual que es produeix un rellotge: d’un cop. Per això consideren que no es pot parlar d’evolució. Això Darwin no ho va poder explicar. Exemple del flagel bacterià. Òrgan d’alguns bacteris per moure’s. Es tracta d’un sistema irreductiblement complex. Micro sistemes biològics que si evolucionessin no podríem existir. Behe, M., Darwin's Black Box, p. 39; cit. en Andrade, op. cit., p. 213: “[...] compuesto de varias partes que interactúan bien integradas, y que contribuyen a una función básica, en la cual la falta de una de las partes causa que el sistema deje de funcionar. Un sistema irreductiblemente complejo no puede ser producido directamente (es decir, mejorando continuamente la función inicial, la cual sigue funcionando en base al mismo mecanismo) por pequeñas y sucesivas modificaciones de un sistema precursor, porque cualquier precursor de un sistema irreductiblemente complejo al cual le falte una parte es, por definición, disfuncional.” https://rsanzcarrera.wordpress.com/2007/10/08/william-dembski-el-principal-teorico-del-%E2% 80%9Cdiseno-inteligente%E2%80%9D/
William Dembski, matemàtic i filòsof. Parla de la complexitat específica. Especificitat: Exhibició de l’aparença d’un disseny. Disseny: allò que té un propòsit. Quan trobem complexitat i especificitat hem d’admetre la existència d’un creador o un dissenyador, ja que res no existeix sense creador. S’han de donar els dos elements per tal que hi hagi un creador: tant complexitat com especificitat. Concepció de l’evolució com alguna cosa que evoluciona de cop. Allò que es genera a partir de l’atzar... L’atzar no pot ser el principi segons el qual s’explica algun fet, sempre ha de tenir alguna causa. Creia que l’evolucionisme es realitzava per cop d’atzar i per això el criticava.