dissenys dde cas únic, Apuntes de Psicología

¡Descarga dissenys dde cas únic y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

Mètodes d’investigació

Dissenys de cas únic

Dissenys d’enquesta

Mètode observacional

Curs 2013-

©2014, Mariona Portell, Jaume Vives i Mercè Boixadós

Índex

• Dissenys de cas únic - Estructura bàsica de comparació: Disseny AB - Dissenys de retirada: el disseny ABAB i les seves variants - Disseny de línia base múltiple
  • Activitats
    • Activitat d’identificació de dissenys
    • Exercicis
    • Lectura crítica
  • Bibliografia............................................................................................................................
  • Solucions de l’activitat d’identificació de dissenys
• Dissenys d’enquesta
• Mètode observacional
  • Introducció
  • Objectius................................................................................................................................
  • Esquema
  • Figures i taules
  • Exercicis
  • Bibliografia............................................................................................................................

a) dissenys intraseries : on s'avaluen els canvis produïts en la variable dependent a través de les diferents fases d'una sola sèrie de mesures.

b) dissenys interseries : es compara l'efecte de dos o més tractaments alhora al llarg del temps a través de mesures corresponents.

c) dissenys combinats : es compara l'efecte dels tractaments de les diferents fases d'una mateixa sèrie i també entre sèries simultànies en el temps.

• segons la reversibilitat de la conducta:

a) dissenys de reversió : es produeix una retirada del tractament i es torna a una fase on es registra la variable dependent en absència d'aquest.

b) dissenys de no-reversió : no es retira el tractament.

Aquestes classificacions no són excloents, hi ha dissenys de reversió i de no-reversió on es poden estudiar els canvis dins d'una mateixa sèrie (intraserie) o realitzar comparacions entre dues o més sèries (interseries). Els dissenys combinats, on es realitzen comparacions interseries i intraseries, són sempre de no-reversió.

En les Fitxes següents (3.6, 3.7 i 3.8) presentem les principals modalitats de dissenys de cas únic.

Fitxa 3.6 Estructura bàsica de comparació: Disseny AB

Consta de dues fases: línia de base (A) i aplicació del tractament (B). Es tracta d’un disseny relativament feble de cara a la seva validesa (Veure Fitxa 3.3). Estaria justificat en casos en què no sigui possible retirar la condició experimental, encara que com veurem en la Fitxa 3.8 una alternativa que s'ha de valorar per aquests casos és el disseny de línia de base múltiple. Per exemple, el cas d’un senyora adulta que se li aplica una intervenció o tractament psicològic personalitzat per tractar l’addicció a l’alcohol. Es prenen mesures de la VD escollida (per exemple grams d’alcohol per dia) durant la fase de línia de base (A) o pre-tractament, i es mesura la VD al llarg de la fase de tractament (B).

S’ha de tenir molta cura alhora d’atribuir la davallada de la VD (consum de grams d’alcohol per dia) al tractament aplicat. Pot haver altres explicacions alternatives (canvis en la seva situació familiar, laboral, etc...) que poden incidir en aquest canvi de conducta, i que s’han de controlar.

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

VD

Moments

A B

Fitxa 3.8 Disseny de línia base múltiple

El disseny de línia base múltiple , que es correspon amb una seqüència esglaonada de sèries AB amb rèpliques a través de conductes, situacions o subjectes. Aquestes conductes, situacions o subjectes seleccionats han de ser independents i tenir un grau de sensibilitat similar al tractament administrat.

Amb aquesta lògica de diverses línies base i aplicacions successives del tractament es poden donar tres tipus de dissenys:

a) Diversos registres del mateix individu en diferents condicions : Un possible exemple seria provar escalonadament l'eficàcia del reforç, mitjançant fitxes, de la conducta no agressiva d'un nen a casa, a l’escola, i al parc.

b) Diversos individus observats en la mateixa variable i condició : Aquest tipus s'utilitza per exemple en institucions quan es pretén canviar la conducta a tots els pacients de similars característiques. La intervenció es fa de subjecte a subjecte de manera esglaonada, comprovant que un subjecte millora en comparació a la línia base de la resta.

c) Diferents variables del mateix individu en una sola condició (veure gràfica). Per exemple, en el cas d’una nena que presenta conductes de por i se li aplica un tractament cognitiu conductual per tractar aquestes pors. Es prenen mesures amb un autoinforme de les VD escollides per tractar (por a estar sola, por a la menstruació, por a mastegar coses dures) durant la fase de línia de base (A) i mesures post- tractament (B). Es tracta doncs d’aplicar el disseny AB a diferents VD objecte d’estudi en diferents moments temporals una vegada la fase de línia de base presenti un patró estable en cadascuna de les pors estudiades.

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

VD

Moments

A (^) B A

Pel que fa l’anàlisi de dades dels dissenys de cas únic , aquest es tracta en cursos posteriors, però si que volem apuntar que es basa en l'anàlisi de mesures repetides, tant a nivell gràfic com mitjançant proves estadístiques (series temporals). Es tracta d’analitzar els patrons de canvi de les observacions recollides: nivell, tendència, i absència o presència de la tendència (Nock, Michel & Photos, 2007).

Com hem dit al inici d’aquesta fitxa, la utilitat del disseny de cas únic en l'àmbit de la investigació clínica, i especialment en el de la modificació de conducta, ha contribuït de manera decisiva a revaloritzar aquest tipus d'estratègia alhora de fer recerca aplicada. Les principals desavantatges són la dificultat per generalitzar els resultats especialment quan la variabilitat individual és molt gran.

Activitats

Activitat d’identificació de dissenys

Identifiqui i representi esquemàticament els dissenys emprats en cadascun dels següents estudis.

1. Intervenció addicció alcohol

En un centre que tracta addicions es plantegen si l'administració de disulfiram és eficaç per reduir el grau de consum d'alcohol. En un pacient alcohòlic decideixen aplicar- li aquest tractament. La primera setmana se li diu al pacient que anoti tot el que beu cada dia en un registre (mesurat en grams d’alcohol). A la segona setmana se li dóna el disulfiram i també anota tot l’alcohol que consumeix cada dia. La tercera setmana el pacient no pren el fàrmac, i s’observa que beu menys que la primera setmana, però més que la segona. Durant la quarta setmana se li torna a donar el disulfiram, i se li torna a demanar que registri la seva conducta, i s’observa que el pacient ha tornat a beure menys.

2.Tractament d'un nen amb conductes agressives

En una escola es fa un tractament psicològic a un nen que presenta conductes agressives a l’aula. Es prenen mesures el número de conductes agressives abans de l’aplicació del tractament durant dues setmanes i després durant les dues setmanes en què s’aplica tractament psicològic.

Exercicis

Exercici 3.5: La conducta de parlar fora de temps

Un grup de mestres demana a la psicòloga d'una escola si pot dissenyar una intervenció per tal de reduir la “conducta de parlar fora de temps” d’un nen de 10 anys amb un retard en el desenvolupament. Aquesta conducta es produeix amb alta freqüència durant les classes d’educació especial i resulta molt molest atès que la resta de nens emulen el seu exemple. La psicòloga es proposa avaluar l’efecte d’un programa d’atenció contingent del mestre consistent en ignorar sistemàticament la conducta de parlar del nen i de parar, també sistemàticament, l’atenció sobre la conducta productiva. Durant una setmana s'observa el nombre de conductes de parlar fora de temps i se’ls diu als mestres que actuïn com sempre. A la següent setmana se’ls diu als mestres que procedeixin seguint la pauta d’atenció contingent. Una setmana més tard els mestres tornen a estar pendents del nen amb la mateixa freqüència i intensitat que a l'inici de l'experiència, la qual finalitza amb una quarta fase en la que es demana que tornin a executar el programa d’atenció contingent. Els resultats que s'obtenen, valorats com a nombre de conductes de parlar forma de temps per dia, són:

Setmana 1: 7,12,10,10,9; Setmana 2: 8,6,5,3,4;

Setmana 3: 6,7,8,9,8; Setmana 4: 4,4,5,2,

1. Especifiqui la hipòtesi que tracta de contrastar el psicòleg.
2. Quina és la variable independent? Quina és la variable depenent operativitzada?
3. De quin tipus de disseny es tracta?
4. Quins avantatges presenta aquest disseny respecte a un disseny A-B-A?
5. Representi gràficament els resultats obtinguts.
6. A la vista dels resultats, podem concloure que el tractament ha tingut efecte? Cal que justifiqui la resposta.

Critical reading card: ARTICLE (Fitxa de lectura crítica: ARTICLE) Remember to thoroughly read the article once found and extract the following information. If you obtain a summary which does not provide enough information you may mark “lack of information” in the corresponding box.

-1- Write the article’s bibliographic reference according to the APA’s referencing style.

-2- Make a list of the methodological terms that appear in the method section not related with the study’s subject. The first column includes the term in English and the other two the translation in Catalan and Spanish. Include the new terms in your English/Catalan/Spanish Vocabulary.

English Catalan Spanish

-3- Indicate which are the objectives and hypothesis of the research.

-4- Does the study address a clearly focused issue? An issue can be 'focused' in terms of the population studied, the intervention given, the comparator given or the outcomes considered.

-5- Identify which are the independent and dependent variables (IV and DV).

IV DV

-6- Is exposure to IV levels measured in a standard, valid and reliable way?

-7- Are DV measured in a standard, valid and reliable way?

-8- Is it possible to identify the sampling procedure used? If so, just copy the information presented about it.

-9- What percentage of individuals refused to participate?

-10- Classify the design used according to the criteria presented in this chapter.

-11- What factors other than the IV could affect the DV? Include potential confounding factors like differences in baseline characteristics between groups.

-12- Aside from the quasi-experimental intervention, were the groups treated equally?

-13- Identify the control techniques used and which variables have been controlled with.

-14- Link the previous answers with the concepts of internal and external validity applied to the conclusions of this study.

Bibliografia

Arnau, J. (1995). Fundamentos metodológicos de los diseños experimentales de sujeto único. Dins M.T. Anguera, J. Arnau, M. Ato, M.R. Martínez Arias, J. Pascual i G. Vallejo (Eds.). Métodos de investigación en Psicología (pp. 163-177). Madrid: Síntesis.

Arnau, J. (1995). Diseños experimentales de sujeto único. Dins M.T. Anguera, J. Arnau, M. Ato, M.R. Martínez Arias, J. Pascual i G. Vallejo (Eds.). Métodos de investigación en Psicología (pp. 179-193). Madrid: Síntesis.

Ato, M. (1995). Conceptos básicos. Dins M.T. Anguera, J. Arnau, M. Ato, M.R. Martínez Arias, J. Pascual i G. Vallejo (Eds.). Métodos de investigación en Psicología (pp. 45-70). Madrid: Síntesis.

Ato, M. (1995). Tipología de los diseños cuasi-experimentales. Dins M.T. Anguera, J. Arnau, M. Ato, M.R. Martínez Arias, J. Pascual i G. Vallejo (Ed.). Métodos de investigación en Psicología (pp. 245-269). Madrid: Síntesis.

Barlow, D.H. i Hersen, M. (1988). Diseños experimentales de caso único. Barcelona: Martínez Roca.

Campbell, D.T. i Stanley, J.C. (1973). Diseños experimentales y cuasiexperimentales en la investigación social. Argentina: Amorrortu. (Traducció de l'original publicat el 1966).

Cook, T. D. i Campbell, D. T. (1979). Q uasi-Experimentation: Design & Analysis Issues for Field Settings. Chicago: Rand McNally College Pub. Co.

Gambara, H. (2002). Métodos de investigación en Psicología y Educación: Cuaderno de prácticas (3ª ed.). Madrid: McGraw-Hill. pp. 131-154.

Hernàndez-Mendo, A. (2002). Investigando con la realidad en psicosociología del deporte: el uso de diseños cuasi-experimentales. Revista digital http://www.efdeportes.com/, 46. Recuperat gener 9, 2013, de http://www.efdeportes.com/efd46/invest1.htm.

Kazdin, A. E. (2010). Single-Case Research Designs: Methods for Clinical and Applied Settings (2.a^ ed.). Oxford University Press, USA.

Kratochwill, T.R., Mott, S.E. i Dodson, C.L. (1989). Estudio de caso e investigación de caso único en psicología clínica y aplicada. Dins A.S. Bellack i M. Hersen (Eds.). Métodos de investigación en Psicología clínica (pp. 67-113). Bilbao: Desclée de Brouwer. (Traducció de l'original publicado el 1984).

León, O. i Montero, I. (2002). Métodos de investigación en psicología y educación (3ª ed.). Madrid: McGraw-Hill.

Nock, M. K., Michel, B. D., & Photos, V. (2007). Single-case research designs. In D.McKay (Ed.), Handbook of research methods in abnormal and clinical psychology (pp. 337–350). Thousand Oaks, CA: Sage Publications.

Shadish, W. R., Cook, T. D. i Campbell, D. T. (2001). Experimental and Quasi-Experimental Designs for Generalized Causal Inference. Boston: Houghton Mifflin.

Trochim, William M. The Research Methods Knowledge Base , 2nd Edition. Internet WWW page, at URL: (version current as of October 20, 2006).

Vallejo, G. (1995). Diseños de series temporales interrumpidas. Dins M.T. Anguera, J. Arnau, M. Ato, M.R. Martínez Arias, J. Pascual i G. Vallejo (Eds.). Métodos de investigación en Psicología (pp. 321-334). Madrid: Síntesis.

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28

gr. alcohol

Dies

A B A B

4.Tractament nen amb conductes agressives

Disseny de cas únic AB

Línia discontínua vertical (X)- tractament psicològic

Línia contínua (observacions) - número de conductes agressives

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

conductes agressives

Moments

A (^) B