¡Descarga Autoavaluació Mediti y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
MÈTODE EXPERIMENTAL I QUASIEXPERIMENTAL
1. Hem realitzat una investigació per conèixer la influència de la visualització d’un vídeo informatiu sobre els
comportaments pertorbadors a l’aula en els posteriors comportaments que porten a terme els alumnes a classe. En aquest estudi s’ha presentat voluntari un grup d’alumnes de primer curs i el procediment ha estat: mesurar els seus comportaments pertorbadors a l’aula, després els hem passat el vídeo i posteriorment hem tornat a prendre mesures dels comportaments pertorbadors. En aquest estudi hem fet servir:
A.? Un disseny experimental amb mesures pre i post.
B.? Un disseny quasi-experimental amb grup control no equivalent.
C. :-) Un disseny pre-experimental: pre-post amb un sol grup.
D.? Un disseny ex post facto retrospectiu.
És un disseny en el que no hi ha aleatorització però si manipulació de la VI, i hem treballat amb el mateix grup de subjectes abans i després de la intervenció.
2. Volem comprovar si les xerrades que es faran a la universitat sobre els comportaments pertorbadors dels alumnes
tindran algun efecte sobre la variable “sortir de classe abans d’hora”. Per això, escollim dos grups d’alumnes i mesurem quantes vegades surten de classe durant tres dies previs a les xerrades informatives. D’aquests dos grups, un participa en les jornades d’informació i l’altre no hi assisteix. Posteriorment, tornem a mesurar en tres moments el nombre de vegades que surten de classe abans d’hora els dos grups d’alumnes. Quin disseny hem fet servir?
A. X Disseny simple de sèrie temporal interrompuda (O1 O2 O3 X O4 O5 O6)
B. X Disseny pre-post amb grup control no equivalent (O1 X O2/ O1 C O2).
C. :-) Disseny de sèrie temporal interrompuda amb grup control no equivalent (O1 O2 O3 X O4 O5 O6/ O1 O2 O3 C
O1 O2 O3).
D.? Disseny pre-post amb un sol grup (O1 X O2)
En el nostre exemple tenim dos grups d’alumnes –un fa de grup control i l’altre no-, i en total prenem 6 mesures en el temps a cada grup, interrompent la sèrie per aplicar la intervenció.
3. A la facultat de psicologia s’han penjat uns cartells que informen de la prohibició de fumar als passadissos. Volem
comprovar quin efecte han tingut aquests cartells en la presència de fumadors als passadissos, i per això comparem un grup d’alumnes de psicologia amb un grup dels de la facultat de dret, on no s’han penjat els cartells. Quin tipus d’estudi hem fet?
A.? Disseny només post simple de cohorts (C O1////\ X O2).
B. :-) Disseny només post simple simultani ( X O1/ C O1).
C.? Disseny només post amb grups duplicats simultanis (X O1/ X O1/ C O1/ C O1).
D.? Disseny experimental
Només hem pres mesura de la variable dependent un cop passada l’exposició a la variable independent.
4. Al finalitzar el curs 2005-06 uns investigadors van registrar quants alumnes realitzaven comportaments pertorbadors
a les aules de primer curs de la facultat de Psicologia. Al finalitzar el curs següent (2006-07) i després de moltes campanyes informatives sobre la necessitat de disminuir els comportaments pertorbadors a classe, els mateixos investigadors van registrar el nombre de comportaments pertorbadors que es donaven en els alumnes de primer en el
curs 2006-07 i els van comparar amb els que es donaven a final del curs 2005-06. Així aquest estudi és:
A. X Disseny pre-post amb quasi control en una cohort anterior.
B. X Disseny només post simple simultani.
C.? Disseny pre-post amb un sol grup.
D. :-) Disseny només post simple de cohorts.
Els investigadors només prenen mesures a posteriori, en dos grups i moments diferents del temps.
5. A la facultat s’ha realitzat una investigació en la qual es pretenia conèixer si el fet de contractar una persona que
multés la gent que fuma pels passadissos tindria efecte en la presència de fumadors a la facultat. El procediment ha estat escollir un grup de fumadors habituals –que no respecten la norma de no fumar pels passadissos- i mesurar durant un dia quantes cigarretes fumen en el seu torn de classes abans de contractar al vigilant. Posteriorment a la seva contractació s’ha tornat a prendre la mateixa mesura del mateix grup de subjectes. Quin disseny s’ha fet servir?
A. :-) Disseny pre – post amb un sol grup.
B.? Disseny pre – post amb grup control no equivalent.
C.? Disseny simple de sèrie temporal interrompuda.
D.? Disseny d’enquesta transversal.
Sempre prenem mides del mateix grup de subjectes i ho fem abans i després de contractar al vigilant
6. Per tal de comprovar com varia la incidència de comportaments pertorbadors dels alumnes a les aules en funció del
“lloc de la classe on s’asseguin” (davant/darrera) i del “moment del dia” (matí/tarda/nit) assignem aleatòriament un grup d’alumnes a seure davant de la classe i a l’altre grup a seure darrera. Es mesuren els comportaments pertorbadors dels dos grups d’alumnes en tots moments del dia En aquest cas estem parlant d’un disseny...:
A. X Factorial intrasubjecte.
B.? Unifactorial intersubjecte.
C. X Factorial intersubjecte.
D. :-) Factorial mixt
Quan hi ha variables independents intrasubjecte i d’altres intersubjecte en el mateix estudi, parlem de disseny factorial mixt
7. Hem fet un experiment per conèixer com canvia la presència a les aules de dos comportaments pertorbadors com són
“interrompre al professor” i “parlar a classe” depenent de dues variables independents com són “gènere del professor” i “soroll extern a l’aula”. Tenint en compte aquestes dades, el nostre disseny és:
A.? Multivariant unifactorial.
B.? Univariable factorial.
C.? Univariable unifactorial.
D.? Cap de les anteriors és correcta.
A: La constància es basa en estudiar només alumnes que tinguin el mateix valor en la variable “institut de procedència”. B: L’assignació aleatòria es basa en repartir els subjectes a l’atzar i sense restriccions a les condicions de la variable independent. Bloqueig. És a dir assignació aleatòria amb restriccions: el bloqueig pretén controlar els valors de la variable estranya de l’estudi fent “blocs” de subjectes que tinguin valors similars en aquesta variable.
11. Una revista ha publicat un article basat en un experiment en el que es posa a prova la hipòtesi que “l’edat del
professor” i “el soroll ambiental” influeix en la presència o absència de comportaments pertorbadors a les aules per part dels alumnes. Si les dues variables es mesuren de manera dicotòmica i tots els alumnes de la mostra passen per les quatre condicions experimentals resultants. Quin disseny s’ha aplicat?
A.? Multivariant factorial.
B.? Univariable factorial mixt.
C.? Univariable factorial intersubjecte.
D. :-) Univariable factorial intrasubjecte.
Només tenim una VD (per això és univariable), més d'una VI (per això és factorial) i els subjectes passen per totes les condicions experimentals possibles (per això és intrasubjecte)
12. Tenim la hipòtesi de que a l’estiu es dóna un augment dels comportaments pertorbadors degut a l’augment de la
temperatura. Per comprovar això variem la temperatura de les aules amb un termòstat i mesurem els canvis de comportaments pertorbadors. A l’analitzar les dades trobem que els canvis en la temperatura coincideixen sistemàticament amb els canvis en els comportaments pertorbadors. Això què vol dir?
A.? Vol dir que s’ha produït un efecte de constància.
B. X Vol dir que és segur que s’ha produït una relació causal.
C. :-) Vol dir que s’ha produït covariació.
D.? Vol dir que s’ha produït un efecte placebo.
Independentment de que sigui una relació causal o no, és cert que les dues variables covarien. Relació causal. No és possible arribar a aquesta conclusió amb la informació de què disposem en l'enunciat; és possible que també hi hagi altres variables que expliquin els canvis en la variable dependent. D: El placebo es fa servir com intervenció innòcua en l’experimentació.
13. Hipòtesi: L’extraversió facilita els comportaments pertorbadors a les aules. Per quin dels següents motius no és
possible fer un experiment per comprovar-ho?
A.? Per què no podem assignar a l’atzar als alumnes als diferents valors de la variable “comportament pertorbador”.
B. :-) Per què no podem manipular la variable “intraversió/extraversió”.
C.? Per què podem repartir a l’atzar als subjectes als diferents valors de la variable “intraversió/extraversió”.
D.? No podem fer un experiment degut a que els valors de la variable independent es poden manipular.
A: Incorrecte. Ja que el “comportament pertorbador” és en aquest cas la variable dependent, i els experiments exigeixen una aleatorització en la variable independent.
B: Correcte. Als experiments necessitem manipular la variable independent i assignar-hi aleatòriament els subjectes. C: Aquesta variable no és manipulable, per tant, tampoc podem fer assignació aleatòria. D: Incorrecte. En primer lloc perquè els valors d’extraversió no es poden manipular i en segon lloc perquè no hi hauria aleatorització.
14. Si per avaluar la influència del reforçament positiu per part del professor i la influència del semestre en l’aparició de
comportaments pertorbadors per part dels alumnes, fem servir un disseny experimental factorial intersubjecte 2 x 2, això vol dir que:
A.? L’experiment té quatre condicions experimentals.
B.? La variable “semestre” té dos valors possibles.
C.? La variable comportaments pertorbadors és una de les variables independents.
D. :-) A i B són correctes.
Al ser un 2 x 2 això ens indica que les VI tenen dos valors cadascuna i si multipliquem 2 x 2 el resultat són quatre condicions experimentals.
15. S’ha aplicat un disseny factorial intersubjecte per comprovar la influència de les variables “tipus
d’avaluació” (continuada/final)” i “temperatura de l’aula (alta, baixa i mitjana)” sobre la variable “parlar a classe”.
A.? Tots els subjectes passen per les 6 condicions experimentals de l’estudi.
B.? Cada subjecte només passa per una de les 5 condicions experimentals de l’estudi.
C.? L’experiment té 6 variables independents.
D. :-) Cada subjecte només passa per una de les 6 condicions experimentals.
Cada subjecte passa per una sola condició experimental de les 6 possibles ja que el disseny és intersubjecte.
16. Es vol fer una investigació per comprovar la influència de les variables “ús de noves tecnologies a l’aula (si/no)” i
“temperatura de l’aula (alta, baixa i mitja)” sobre la variable “molestar a classe”. Si volem tenir 40 subjectes a cada condició experimental, hauríem de comptar amb una mostra de:
A. :-) Si el disseny és intersubjecte, necessitaríem 240 subjectes.
B.? 120 subjectes, si fos un disseny factorial mixt amb la variable Tecnologies intersubjecte.
C.? 40 subjectes, si fos un disseny factorial mixt.
D.? 80 subjectes, si fos un disseny factorial mixt amb la variable Temperatura intersubjecte
A: Necessitaríem 40 subjectes diferents per cadascuna de les condicions 6 experimentals. B: Això seria cert si fos un disseny mixt amb la VI "Temperatura" intrasubjecte. C: Això seria si tot el disseny fos intrasubjecte. D: Això seria cert si fos un disseny mixt amb la VI "Tecnologies" intersubjecte.
17. Si per avaluar la influència del reforçament positiu (presència o absència) per part del professor i la influència de la
temperatura de l’aula (alta, baixa i mitja) en l’aparició de comportaments pertorbadors, fem servir un disseny experimental factorial mixt amb la variable reforç positiu com a intersubjecte, quants subjectes experimentals necessitarem a la nostra mostra per tenir-ne 20 a cada condició experimental?:
A. :-) 40 subjectes.
VD: Quantitat de cigarretes fumades als passadissos de la facultat.
Mostra: 160 alumnes de primer curs de carrera.
A.? Amb aquestes premisses podem fer un disseny experimental factorial intersubjecte 2 x 2 amb 4 condicions
experimentals i 80 alumnes en cada condició.
B.? Amb aquestes premisses no podem fer un disseny experimental factorial ja que només tenim una variable
dependent.
C.? Amb aquestes premisses podem fer un disseny experimental factorial intrasubjecte 2 x 2 amb 4 condicions
experimentals i 40 alumnes en cada condició.
D. :-) Amb aquestes premisses podem fer un disseny experimental factorial intersubjecte 2 x 2 amb 4 condicions
experimentals i 40 alumnes en cada condició.
A: Si fos intersubjecte amb 80 alumnes per condició experimental hauríem de comptar amb una msotra de 320 alumnes. B: El factorial es defineix per tenir més d’una variable independent. C: Si fos intrasubjecte faríem servir la totalitat de la mostra en cada condició. D: Els dissenys intersubjecte cada alumne només passa per una de les combinacions de condicions experimentals possibles.
MÈTODE SELECTIU
1. Estem fent una investigació per comprovar la incidència de comportaments pertorbadors a les aules de l'UAB. En
aquest context, una llista actualitzada i exhaustiva que ens permeti accedir a tots els alumnes del campus és:
A.? La unitat d’anàlisi de la investigació.
B. :-) El marc mostral de la investigació.
C.? La mostra de l’estudi.
D.? Un dels elements de la mostra.
A: La unitat d’anàlisi seria cada estudiant. B: D’aquesta llista escollirem la nostra mostra. C: La mostra fa referència al conjunt d’estudiants que participen en l’estudi. D: Aquesta llista ens permet escollir els elements de la mostra, però la llista no n’és un d’ells.
2. Volem realitzar una enquesta per conèixer quin és el nombre d’alumnes que deixa el mòbil encès durant les hores de
classe. Per escollir els alumnes decidim fer un mostreig probabilístic entre tots els estudiants de la facultat. Per tant, en aquest cas:
A. :-) Fem servir l’atzar per obtenir els participants en l’estudi.
B.? Fem servir un mostreig no aleatori per escollir la mostra.
C. X Cada estudiant de la facultat té una probabilitat desconeguda i no nul•la de formar part de la mostra.
D.? Fem servir un estudi experimental en el que la mostra són els alumnes.
A part d’això sabem que els alumnes tenen una probabilitat coneguda i no nul•la de formar part de la mostra.
3. Volem realitzar una enquesta a 200 estudiants universitaris de totes les universitats d’Espanya per conèixer en quina
mesura empren el mòbil per enviar sms a l’aula mentre es fa classe. En aquest cas, en comptes de mostrejar als alumnes es selecciona una mostra aleatòria d'universitats espanyoles. Com anomenem doncs les universitats?:
A.? Estrats.
B. :-) Conglomerats.
C.? La mostra.
D.? Cap de les anteriors és correcta.
A: per anomenar-lo estrat hauríem de considerar com a unitat de mostratge a cada estudiant. B: Diem que un conglomerat és la unitat de mostratge de l’estudi; i en aquest cas ho és cada universitat. Dins de cada univesritat esperem que hi hagi tanta heterogeneitat com hi ha a la població d'universitaris espanyols.. C: la mostra fa referència al nombre definitiu d’estudiants que participen a l’estudi.
4. Volem extreure informació mitjançant una enquesta sobre l’hàbit de fer servir el mòbil a classe per part dels alumnes.
Amb quin objectiu principal farem servir una tècnica de mostreig aleatori?:
A.? Per evitar falses respostes.
B. :-) Per obtenir una mostra representativa.
C.? Per realitzar una enquesta no és important el mostreig.
D. X Per saber quina és la nostra unitat mostral.
A: un bon mostreig no evita haver de confiar en la bondat dels subjectes que responen la enquesta per evitar falses respostes. B: Entenem per tècnica de mostreig aquella que es basa en un procediment aleatori per obtenir una mostra. C: Les tècniques de mostreig són bàsiques per escollir una mostra de la població que sigui representativa. D:Les tècniques de mostreig ens permeten triar una part de la població que ens permeti a posteriori generalitzar els resultats, però no decidir quina és la millor unitat mostral.
5. Imaginem que volem conèixer el número d’alumnes que assisteixen a classe amb el so del mòbil encès. Hem decidit
realitzar una enquesta a 60 alumnes fent servir un procediment d’afixació proporcional per seleccionar la mostra entre els cursos que composen els estudis. Així, quina tècnica de mostreig hem fet servir en aquesta investigació?:
A.? Mostreig aleatori simple.
B. :-) Mostreig aleatori estratificat.
C.? Mostreig per conglomerats
D.? Mostreig no probabilístic.
En el mostreig aleatori estratificat es poden fer servir diferents tècniques com són: afixació proporcional, afixació simple i afixació òptima.
6. Hem fet un estudi d’enquesta per conèixer l’actitud dels alumnes respecte al fet “d’enganxar xiclets a la taula”. Per tal
de fer aquest estudi hem seleccionat unitats de mostratge. Quan parlem d’unitat de mostratge a què ens estem referint?:
A. :-) A cadascun dels elements que formen el marc mostral.
B.? La unitat mostral està composada pels alumnes enquestats i l’investigador.
C.? La unitat de mostratge en aquest cas és el conjunt de tots els alumnes que formen la totalitat de la mostra.
D.? A una de les variables que formen part de la investigació.
D. :-) B i C són correctes.
A: Incorrecte, ja que el que fem primer és agafar mesures de la variable exposició i posteriorment observem la variable resposta. D: Ja que el disseny prospectiu és un tipus dins dels ex post facto.
10. Es planteja la hipòtesi que el fet d’haver assistit a un col•legi públic o privat en la infància condiciona el fet que
posteriorment a la universitat es tingui més o menys comportaments pertorbadors. Per tal de contrastar aquesta hipòtesi partim d’una mostra d’estudiants universitaris; primer prenem informació de les seves escoles de procedència i posteriorment mesurem dels seus comportaments pertorbadors a les aules. Quins són els problemes del disseny que hem fet servir?
A. :-) Baixa validesa externa i no es descarta el biaix de selecció.
B. X Elimina el biaix retrospectiu.
C.? A i B són correctes.
D.? Cap de les anteriors és correcta.
A: Aquests són els principals desavantatges de fer servir un disseny ex post facto prospectiu simple. B: No és cert que això sigui un inconvenient. És un dels avantatges de fer servir un disseny ex post facto prospectiu.
11. Hem seleccionat una mostra d’alumnes amb baix rendiment acadèmic als exàmens de primer semestre (nivell crític de
la VD) i una altra mostra amb rendiment acadèmic alt. Posteriorment preguntem als seus professors si durant el primer semestre han tingut comportaments pertorbadors a les aules. Quin tipus de disseny hem fet servir?:
A. :-) Disseny ex post facto de casos i controls.
B.? Disseny quasi-experimental.
C.? Disseny etiològic de cohorts.
D.? Disseny experimental.
A: Primer triem la mostra segons la variable dependent i després agafem mesures de la independent. B: Incorrecte ja que un requisit per aplicar un disseny quasi-experimental és que la variable independent es pugui manipular, i en aquest cas, els comportaments pertorbadors dels alumnes no és manipulable. C: Fals! En el nostre estudi hem seleccionat la mostra segons els valors de la variable dependent. D: Fals; hem seleccionat la mostra segons els valors de la variable dependent i posteriorment hem mesurat la independent, la qual cosa vol dir que els valors d’ambdues variables ja s’han produït abans de que els investigadors intervinguin; és a dir, no hi ha aleatorització i, per descomptat, tampoc manipulació; per tant no pot ser un disseny experimental.
12. Si volem fer una investigació per conèixer la influència de “l’edat dels alumnes” en la presència de “comportaments
pertorbadors” a l’aula i volem augmentar la validesa interna del nostre estudi, hem de prendre les següents mesures:
A. :-) Controlar les possibles variables estranyes.
B.? Manipulació de la variable “comportaments pertorbadors”.
C.? El més important per a la validesa interna és obtenir una mostra molt gran de subjectes.
D. X Manipular “l’edat dels alumnes”.
A: La validesa interna es refereix a la certesa que podem tenir de que els canvis en la VD es deuen a la VI i una de les maneres d’augmentar-la és controlar les variables que interfereixen. B: La manipulació és important per obtenir una bona validesa interna, però el que hem de manipular és la variable independent. C: Una mostra suficientment gran sempre és important, però serà més important quan parlem de validesa externa. D: Incorrecte; és important per augmentar la validesa interna poder manipular la VI, però en aquest cas, la variable “edat dels alumnes” no és manipulable.
SÍNTESI METODES D'OBSERVACIÓ.
1. Estem interessats en estudiar si la utilització de material audiovisual durant l’explicació té alguna influència en
l’atenció prestada per part dels alumnes. Decidim que el grup control serà el mòdul de tarda amb explicació només oral i als mòduls de matí es farà la classe amb canó i vídeo. Per tant:
A. :-) Hem decidit aplicar un quasi-experiment.
B.? Hem decidit aplicar un disseny ex-post facto.
C.? A i B són correctes.
D.? Hem decidit aplicar un experiment.
És un disseny quasi-experimental ja que, encara que no podem assignar als subjectes a l’atzar a les condicions de la variable independent, si que la podem manipular: utilització o no utilització de material audiovisual a una classe o altra B: Incorrecte! Els dissenys ex-post facto fan referència a que alguna de les variables ha pres els seus valors abans de que l’investigador intervingui. D: No pot ser un experiment ja que els alumnes no estan repartits als dos grups de manera aleatòria.
2. Un grup d’investigadors ha fet un estudi sobre els comportaments pertorbadors dels alumnes a les aules. Durant
l’etapa de recerca del marc teòric han recopilat un llistat de publicacions que parlen sobre el tema i que han anat citant al llarg del seu article científic. Com anomenem a l’apartat de la redacció on incorporem aquest llistat?
A.? Apèndix.
B. :-) Referències.
C.? Resum o abstract.
D.? Mètode.
A: Incorrecte; a l’apèndix incorporem la informació addicional però mai les cites bibliogràfiques. B: Correcte!! Les referències són el conjunt de cites bibliogràfiques que els autors han citat al llarg del seu informe científic. C: Incorrecte; l’abstract ha d’informar als lectors del més rellevant de la nostra investigació D: Al mètode podem trobar cites d’altres autors, però no un llistat bibliogràfic.
3. Uns investigadors pensen que el fet d’haver estudiat en un institut en el qual no es dóna importància a les normes
bàsiques de convivència propicia el fet de tenir comportaments pertorbadors a les aules. En aquesta hipòtesi...:
A. :-) Anar (o no) a aquest tipus d’institut és la VI i els comportaments pertorbadors que es presenten és la VD.
B.? Haver estudiat en aquest tipus d’institut és la VD i tenir comportaments pertorbadors és la VI.
C.? Estudiar en aquest tipus d’institut és una variable confusionista.
D.? Cap de les anteriors és correcta.
7. Estàs intentant replicar una investigació ja publicada però has arribat a un punt en què no saps ben bé què van fer els
investigadors originals. Què en saps sobre el tema?:
A.? Pot ser degut a que els autors originals no van redactar amb prou detall el continguts de l’apartat de “Mètode” en
el seu article.
B.? El codi deontològic explicita que no és ètic fer rèpliques d’altres estudis.
C.? El problema es pot atribuir a una errada en l’apèndix.
D.? Normalment aquest tipus de problemes es deuen a que no hi ha una bona redacció de les referències i llavors no
pots revisar les antigues investigacions.
A: Correcte! La descripció del mètode és la part d’un article científic en la qual trobem els passos per poder replicar una investigació. B: Incorrecte! És necessària la replicació en certa mesura per poder avançar en ciència. C: Poc probable! L’apèndix conté material addicional com qüestionaris utilitzats etc...,però no ens pauta els passos de la investigació. D: Incorrecte! És en la descripció del mètode d’un article científic on trobem els passos per poder replicar una investigació.
8. Volem fer un estudi que ens ajudi a entendre si la variable “hores dormides” influeix en els valors que pren la variable
“rendiment acadèmic”. Segons el nostre objectiu, quin tipus de disseny faries servir?:
A.? Un disseny experimental ja que podem assignar aleatòriament als alumnes a les condicions de la variable
independent.
B.? Un disseny d’enquesta per poder descriure la població d’estudiants a qui va destinat l’estudi.
C.? Un disseny ex – post facto atès que el que pretenem és contrastar una hipòtesi causal i la variable independent no
es pot manipular.
D.? Un disseny quasi-experimental ja que el que pretenem és contrastar una hipòtesi causal i la variable independent
no es pot manipular.
A: No és aconsellable un disseny experimental per les complicacions que pot suposar el fet de provocar uns subjectes dormin un nombre d’hores adequat i d’altres dormint molt poc; és a dir per les dificultats que pot suposar la manipulació d’aquesta variable. B: Incorrecte: un disseny d’enquesta ens pot aportar molta informació descriptiva, però no ens ajuda en la contrastació de la hipòtesi causal. C: Els dissenys ex post facto ens ajuden a contrastar hipòtesis causals quan no és possible manipular la VI ni repartir aleatòriament els subjectes a les diferents condicions de la variable independent “hores de descans”. D: Incorrecte: la característica fonamental dels dissenys quasi–experimentals és que la variable independent es pot manipular, i aquesta difícilment és manipulable.
9. Com a investigadors tenim una hipòtesi que diu que la presència de comportaments pertorbadors a les aules, com fer
soroll, es veu influenciada pel fet d’assistir a classe d’una matèria que no ens agrada. Si redactem aquesta hipòtesi de la següent manera: “el fet de que un alumne faci soroll audible (superior a 50dB) en una o més ocasions durant una hora de classe es veu influenciat per...” el que hem fet és:
A.? Fer la hipòtesi operativa.
B.? Fer la hipòtesi teòrica.
C.? Establir un criteri de mesura de les variables del nucli.
D.? A i C són correctes.
B: La hipòtesi teòrica és la hipòtesi general inicial, sense descriure detalls sobre l’operació de mesura de les variables. D: Molt bé! La operativització de les variables es basa en definir-les el més concretament possible.
10. Uns investigadors han hipotetitzat que els estudiants extravertits fan més comportaments pertorbadors a les aules que
els introvertits. Per què diem que l’extraversió és un constructe?
A.? Perquè és una variable definida teòricament que no es pot observar directament sinó a través d’un o més
indicadors.
B.? Perquè s’ha construït observant-la directament.
C.? Perquè no es pot operativitzar.
D.? Perquè es tracta d’una variable fictícia, impossible d’estudiar científicament.
A: Correcte!! Aquesta és precisament la definició de constructe. B: Incorrecte: una de les característiques dels constructes és que no es poden observar directament. C; Incorrecte: aquesta variable admet la operativització sols que al no ser directament observable, el que operativitzem és un indicador de la mateixa. D: Incorrecte; els constructes es poden estudiar científicament; a més, val la pena que sàpigues que “variable fictícia” també és un terme tècnic en metodologia i que no és sinònim de constructe.
11. Uns investigadors plantejaren la hipòtesi de que “practicar ioga” per part dels alumnes disminueix el nombre de
“comportaments pertorbadors” a les aules. Els resultats de la seva investigació mostren com, a part de la influència de la pràctica de ioga, en els comportaments pertorbadors també afecten altres variables com l’edat de l’alumne o si l’alumne treballa o no.
Com podem classificar les variables d’aquest exemple?:
A.? “Practicar ioga”: variable de nucli// “comportaments pertorbadors”: variable de context// “edat”: variable de
context.
B.? Totes les variables són variables de nucli.
C.? “Comportaments pertorbadors”, “edat” i “treball o no” són variables de context.
D.? “Practicar ioga” i “comportaments pertorbadors” són variables de nucli i “l’edat” i “treballar o no” són variables
de context.
A: Incorrecte, ja que la variable dependent “comportaments pertorbadors” no pot ser una variable de context. B: No, les variables estranyes com “edat” són variables de context. C: No, la variable dependent “comportaments pertorbadors” és una variable de nucli. D: Correcte!! Les variables independent i dependent són variables de nucli mentre que les estranyes són de context.
12. Uns investigadors han realitzat un estudi en el que es vol conèixer si la variable “parlar en hores de classe” influeix en
el “rendiment acadèmic”, però a priori pensen que la variable “reforç del professor” pot ser una variable estranya en el seu estudi i per tant decideixen controlar-la fent que tingui el mateix nivell en tots els subjectes. En aquest cas, quina tècnica de control han aplicat?:
A.? El bloqueig.
B. :-) La constància, ja que han controlat la variable “reforç del professor” aconseguint que tingui el mateix nivell per
tots els subjectes.
C: Les dues respostes són correctes en el fet que fan referència al concepte de nivell de mesura, però no totes dues són correcte pel que fa al tipus concret d’escala de mesura.
15. Uns investigadors comproven que el fet de rebre reforç positiu per part dels pares des del naixement disminueix el
risc de que el nen es comporti de manera agressiva a l’aula. En aquest cas :
A.? La variable independent és “reforç positiu” i la dependent “comportament agressiu”.
B.? Tant la variable “reforç positiu” com la variable “comportament agressiu” són variables de nucli.
C.? A i B són correctes.
D.? Tant la variable “reforç positiu” com la variable “comportament agressiu” són variables de context.
A: Aquesta resposta és correcta, però a part d’això pensa que aquestes dues variables són les que anomenem de nucli. B: Això és cert, però a més a més recorda que la variable independent és la que influeix en els valors de la dependent. C: Molt bé!! Ambdues respostes són certes ja que les variables dependents i independents són les que anomenem de nucli. D: No és cert, ja que les variables independents i dependents sempre són anomenades de nucli; les de context són les variables estranyes.
16. Si, per avaluar la influència del reforç positiu per part del professor i la influència de la temperatura de l’aula en
l’aparició de comportaments pertorbadors per part dels alumnes, fem servir un disseny experimental factorial intersubjecte 2 x 2, això vol dir que:
A.? Tenim un estudi amb 8 condicions experimentals.
B.? Cada variable independent té 3 valors.
C.? La variable comportaments pertorbadors és una variable de context.
D.? Tenim quatre condicions experimentals.
A: Fals! Tenim un estudi amb 4 condicions experimentals. B: Fals! Cada variable independent té dos valors. C: Fals! Les variables dependents són variables de nucli. D: Correcte! En aquest cas tenim 4 condicions experimentals, amb 2 valors a cada VI i no s’han descrit variables de context.
17. Es vol fer una investigació per comprovar la influència de les variables “ús de noves tecnologies a l’aula (si/no)” i
“temperatura de l’aula (alta, baixa i mitja)” sobre la variable “molestar a classe” :
A.? Podem fer un disseny experimental factorial amb 3 condicions experimentals.
B.? Podem fer un disseny experimental factorial amb 6 variables de nucli a part de la variable dependent.
C.? La “temperatura de l’aula” és una possible variable de context.
D.? Totes les variables descrites a l’enunciat són variables de nucli.
A: No pot ser, ja que el factorial tindria 6 condicions experimentals. 2 x 3. B: Fals, el que tenim són 6 condicions experimentals i tres variables de nucli. C: No, la variable independent no és mai una variable de context. D: Correcte!! Tant les variables independents com la dependent són variables de nucli.
18. Indica la resposta correcta respecte aquesta hipòtesi: “L’institut de procedència de l’alumnat i un estil educatiu
autoritari per part dels cuidadors influeix en la posterior presència de comportaments pertorbadors en els alumnes d’universitat”:
A.? L’enunciat és la formulació d’una hipòtesi operativa.
B.? Podem comprovar-ho mitjançant un experiment.
C.? La variable “malaltia mental en l’alumne” és en aquest context una variable estranya.
D.? La variable “comportaments pertorbadors” és la variable independent.
A: Incorrecte; una hipòtesi operativa descriu exhaustivament les variables del nucli de manera que es puguin mesurar. B: Incorrecte! No podem fer un experiment ja que no podem manipular les variables independents. C: Molt bé! És una variable estranya que podria confondre o emmascarar l’efecte d’altres VI sobre la VD. D: Incorrecte! Els comportaments pertorbadors són efecte de la variable “institut” i “estil educatiu”, per tant aquestes últimes són les VI i comportaments pertorbadors és la variable dependent.
