Llenguatge
PRACTICA 2: TASCA DE DECISIÓ LÈXICA
Es tracta simplement en que el subjecte respongui afirmativament si creu que la seqüència de
lletres conformen una paraula i negativament si no la conformen.
Analitzarem la freqüència (temps de reconeixement d’una paraula) i la lexicitat (decidim més
ràpidament que es tracta d’una paraula o una pseudoparaula). Veurem que en aquest experiment
és més fàcil respondre “sí”, que respondre “no”.
Analitzem el temps de decisió en base a la nostra capacitat mental.
Ens permet investigar com està organitzat el lèxic mental.
Forster -> el nostre cervell està organitzat com un archivador. -> Model de cerca serial:
• Le paraules d’alta freqüència les reconeixem abans.
• Què passa amb les pseudoparaules? Trigarem més en detectar una pseudoparaula (no
paraula)
TREBALL SOBRE L’EXPERIMENT:
Hipòtesis: afirmació en relació als resultats que esperem obtenir.
• Quina és la hipòtesis de l’experiment? -> tenim 3 condicions experimentals (no hi ha
pseudoparaules de baixa i alta freqüència).
Les paraules d’alta freqüència es reconeixen més ràpidament que les de baixa i les
pseudoparaules triguen més en descartar-les que les paraules.
• Quines són les variables independents i dependents?
VI: seqüència de lletres de les possibles paraules o pseudoparaules en funció de la
lexicitat i la freqüència.
VD: temps de reconeixement (no interessa el % d’encerts)
• Creiem que hi ha altres variables que s’haurien de mesurar?
• Nivell d’estudi
• Edat dels subjectes
• Llengua materna del subjecte
• Coneixement del català
• Motivació
• Grau d’activació
