









Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
documento de catalan para estudiar
Tipo: Apuntes
1 / 16
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!










Per respondre a les preguntes de la prova trobaràs un FULL DE RESPOSTES amb dues parts:
- PART 1: has de llegir tres textos i respondre a les preguntes. Només hi ha una resposta correcta per a cada pregunta, marca amb una X la casella corresponent. - PART 2: has d’elaborar un text que tingui 125 paraules com a mínim. Segueix les indicacions i recorda que només pots escriure la teva resposta dins l’espai que marca el requadre. Si necessites fer un esborrany, pots demanar un full en blanc. Si t’equivoques, omple tot el quadrat i marca de nou amb una X la resposta correcta. Per tornar a marcar com a correcta una resposta emplenada prèviament, encercla-la. No t’oblidis de respondre a la pregunta de valoració. Per fer la prova utilitza un bolígraf blau o negre (tinta no esborrable). No facis servir cap corrector (líquid, cinta…).
competència comunicativa lingüística
en llengua catalana Llegeix aquest text amb atenció i tria la resposta correcta a cada pregunta. Marca-la a la PART 1 del FULL DE RESPOSTES. TEXT 1 Quan la meva família va arribar a Badalona, a final de la dècada dels seixanta, ens vam trobar amb una ciutat, a primer cop d’ull, poc atractiva. No vam tardar a saber que Badalona és una ciutat que es fa estimar amb el temps. La ufanosa, esplèndida façana marítima de què gaudeix avui la ciutat no existia quan jo era petita. Arran de mar només hi havia fàbriques que escopien fums pudents al cel i abocaven brutícia de tota mena directament a l’aigua. Els meus pares observaven, esverats, que molts badalonins anaven a la platja fent cas omís de la més que probable contaminació de la sorra i de les marees marronoses o morades que arribaven a la platja. Les criatures es ficaven a l’aigua i en sortien amb els peus plens de quitrà. El líquid negre i llefiscós venia del pantalà que anys després esdevindria símbol (ara malmès per una llevantada) de la ciutat: l’estimat pont del Petroli. El meu amic Marcel Riera, poeta badaloní distingit amb el premi Carles Riba, va retratar en el poemari L’edat del coure aquella Badalona trista i grisa de la seva infantesa. El meu poema preferit —ell ja ho sap— és el que evoca aquella colla de vailets que es banyaven al mar brut fins a veure, mar endins, el campanar de Santa Maria.
Imatge de laciutat.cat
en llengua catalana TEXT 1
1. A l’oració: «Les criatures es ficaven a l’aigua i en sortien amb els peus plens de quitrà», a què fa referència el pronom «en»? a. A la sorra. b. A l’aigua. c. Als peus. d. Al quitrà. Aleshores ens hi endinsem i ens deixem abraçar i saludem amb eufòria —mentalment, que encara no he perdut el senderi— els pobres usuaris del tren que ens veuen sense veure’ns, només un caparró enmig del blau, i que no saben res de la felicitat que vivim en aquell moment. El mar m’ha regalat moltes felicitats momentànies. Un bany de matinada a la cala Turqueta, un estiu de no fa gaires anys. Un bany de tarda a la cala Montgó de l’Escala, amb l’amiga d’adolescència que ja no hi és. Un bany nocturn i romàntic a Santa Pola. Les nits estrellades amb la música del bar a Las Negras, al cap de Gata. I el mar també em regala encara, quasi cada dia, un instant magnífic: sentir-me absolutament privilegiada per tenir-lo tan a prop, a la meva disposició, per anar-lo a veure, a olorar-lo, a sentir la remor de les onades, cada vegada que ho desitjo. Sílvia Soler , L’alegria de viure (text adaptat) 2. Segons el text, quin és el símbol de Badalona? a. El campanar de Santa Maria. b. La seva façana marítima. c. El pont del Petroli. d. L’estació del tren.
en llengua catalana TEXT 1
3. A l’oració: «La canalla badalonina, doncs, es banyaven al seu mar sense escarafalls ni manies», l’expressió «sense escarafalls» (subratllada en el text) significa que es banyaven sense… a. pensar-s’ho. b. estar controlats. c. demostrar rebuig. d. mostrar entusiasme. 6. Per millorar la platja de Badalona, la protagonista demana que… a. redueixin el nombre de fàbriques que hi aboquen residus. b. augmentin el personal de neteja de les platges. c. canviïn el col·lector per un de més modern. d. canviïn els legisladors. 4. La protagonista anava de vegades a la platja de Badalona amb… a. el seu grup d’amics i amigues. b. la família d’alguna amiga. c. els seus pares. d. algun familiar. 5. Segons el text, el litoral de Badalona actualment està format per… a. una gran i magnífica platja. b. cases de pescadors i barques. c. caletes entranyables i acollidores. d. un passeig marítim amb un petit port esportiu.
en llengua catalana Llegeix aquest text amb atenció i tria la resposta correcta a cada pregunta. Marca-la a la PART 1 del FULL DE RESPOSTES. TEXT 2 Fa molts anys un professor va deixar anar una frase que es va convertir en una consigna per a l’estudiant que jo era: «Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món». Durant els prop de quaranta anys que vaig dedicar-me a ensenyar llengua i literatura, en un moment o altre del curs, escrivia la frase a la pissarra per donar a entendre que només coneixem el que sabem pensar i dir amb mots, que sense paraules els humans som bestioles limitades. I que conèixer i saber usar-les ens fa més vius, més forts i més lliures, perquè som capaços de dir i sobretot de pensar amb precisió i claredat. Pensar amb claredat, perquè sense paraules no existeixen les idees i, per tant, no es poden tenir idees, sinó només, potser, sensacions vagues. Tenia la impressió que la majoria de nois i noies entenien que els textos, els escrits i les vides i els sentiments que els llibres ens expressaven amb paraules i construccions sintàctiques eren l’herència d’altres persones que, abans que nosaltres, havien viscut experiències i realitats que ara ens apropaven per fer-nos-les entendre. I que perquè això fos possible necessitaven un llenguatge adequat, unes paraules precises, moltes de les quals sobrepassaven de molt els mots usats en la realitat funcional i tangible.
Imatge d’educaciontrespuntocero.com
en llengua catalana Els escriptors d’arreu i d’aquí, propers o reculats en el temps, actuaven com a incentiu de pensaments, com a mirall moral i ètic; i com a model per formular les pròpies idees. I, cosa fonamental: els agradava —en alguns casos fins a l’entusiasme!— saber trobar el desllorigador dels mots, fer-los seus i, com a exercici, jugar a imitar-los, provar de dir més coses seves amb els nous sentits que les paraules els anaven aportant. Perquè amb la lectura i la imitació dels autors, pensadors i poetes que els feien de model, el seu món trencava els límits de l’elementalitat, ja fossin adolescents i joves decantats a l’estudi de la biologia, de l’arquitectura o a l’especulació matemàtica, la mecànica o els negocis. Perquè després d’un temps de pràctica i amb una mica de voluntat el ritme d’expressió, la precisió dels adjectius, la contundència de les construccions sintàctiques i l’enorme quantitat de vocabulari adquirit amb la lectura i la imitació dels autors models, havien eixamplat el seu món de manera descomunal, els havia donat la possibilitat d’entendre’s a si mateixos dins del món i, per tant, de ser probablement millors metges, arquitectes, fusters, venedors o empresaris, però, de ben segur, que serien millors amics, companys, amants, pares… I és que el llenguatge —això és: el món— s’encomana amb les lectures. I d’això se’n diu educar. No té cap altre nom, al meu modest entendre. Article d’Antoni Dalmases, www.nuvol.com/llibres/educar-sense-literatura-35522 (text adaptat) TEXT 2 Imatge d’enforex.com
en llengua catalana
16. A quin tipus de text correspon el text que has llegit? a. Narratiu. b. Expositiu. c. Descriptiu. d. Argumentatiu. TEXT 2 a. C B A D b. C A B D c. A B D C d. B D A C
S’exposa que la tradició literària actua com a generadora de pensament.
S’explica que els llibres són la nostra herència.
S’inclou una citació per fer reflexionar l’alumnat sobre la capacitat del llenguatge.
Es posa de manifest que la literatura ens fa millors persones.
14. Què significa «desllorigador» (subratllat en el text)? a. Significat. b. Essència. c. Dificultat. d. Solució. 15. En quin ordre apareixen les idees següents en el text?
en llengua catalana
1. Inicia el dia amb alguna cosa que desperti la teva ment: música, exercici, meditació… 2. Consumeix aliments adequats: fruita, aigua fresca i no gaire sucre. Fes cinc àpats al dia. 3. Mai no deixis d’aprendre coses noves. Llegeix, aprèn un idioma o a tocar un instrument musical. 4. Evita que les emocions com ara la ràbia o l’enuig s’apoderin de tu (demostra autocontrol), en especial quan estiguis a prop de persones que aprecies. 5. Sigues empàtic, pregunta’t com se sentirien els altres en el teu lloc. Això et permetrà millorar les teves relacions i llaços personals. 6. Aprèn a fer una pausa abans de crear una dificultat del no-res. Això implica deixar enrere les qüestions insignificants que es presenten en la teva vida quotidiana. 7. Quan tinguis una meta final com a prioritat, és més fàcil concentrar l’energia en allò que és important, sense desviar-te’n per resoldre tasques més petites. 8. Fes descansos mentals almenys cada hora, mou el cos i respira profundament per refrescar el cervell. Estira els músculs quan estiguis fent una tasca. Imatge de psyciencia.com Llegeix aquest text amb atenció i tria la resposta correcta a cada pregunta. Marca-la a la PART 1 del FULL DE RESPOSTES. TEXT 3
en llengua catalana TEXT 3
en llengua catalana TEXT 3
20. Quina és la intenció del text? a. Descriure hàbits de nutrició, descans i activitat física saludables. b. Explicar quines característiques tenen les persones intel·ligents. c. Donar pautes de comportament per millorar el benestar emocional. d. Informar sobre les característiques dels individus amb intel·ligència emocional. 21. A quin tipus de text correspon el text que has llegit? a. Narratiu. b. Instructiu. c. Descriptiu. d. Argumentatiu.
en llengua catalana REDACCIÓ Què prefereixes: la platja o la piscina? Explica per què t’agrada més l’una o l’altra i quines emocions et fan sentir. Escriu una redacció de 125 paraules com a mínim. Si n’escrius menys, es veurà afectada la teva puntuació. Et recomanem que segueixis aquest procés: