



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Grans obres de la literatura universal, Profesor: Borja Begunyà Costes, Carrera: Estudis Literaris, Universidad: UB
Tipo: Resúmenes
1 / 7
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




En oferta
FITXA DE LECTURA: DOSSIER 1/ CALVINO: 'Por qué leer los clásicos'.
llegit primer els altres i després llegeix aquell, reconeix de seguida el seu lloc en la genealogia.
Però en aquest mateix assaig també insisteix que no cal sentir-se obligat a llegir una llista de llibres "imprescindibles": "Si no salta l'espurna, no hi ha res a fer: no es llegeixen els clàssics per deure o per respecte, sinó només per amor ". Els clàssics són per Italo Calvino llibres «que mai acaben de dir el que han de dir», textos que «com més creus conèixer-los de sentides, més nous, inesperats i inèdits et semblen quan els llegeixes». I aquest és el convenciment que anima Calvino a comentar els «seus», segons el seu criteri que el clàssic de cadascun «és aquell que no pot ser-te indiferent i que et serveix per definir-te a tu mateix en relació i potser en contrast amb ell>>.
que les obres canòniques (i especialment les de Shakespeare) ens ajuden a conèixer-nos millor. En aquest cànon se'ns dóna una nova visió del plaer de la lectura: el que aquesta proporcionaria seria un suprem desplaer o un plaer superior al que ens oferiria un text més fàcil. Per tant, es dedueix que la lectura d'una obra canònica és complicada, densa i reservada a una minoria. En relació amb aquest concepte sorgeix un altre símptoma indicatiu de la canonicitat d'una obra: la relectura, activitat exigida per tota producció canònica. Per contra, les obres que ofereix l'Escola del Ressentiment es caracteritzen pel contrari: estan elaborades per una única lectura (la qual cosa, òbviament, poc té a veure amb l'aprenentatge literari). Tot i que la riquesa i la cultura estan unides, i la musa sempre pren partit per l'elit, el cànon no existeix a fi d'incrementar aquestes elits socials preexistents; d'aquesta forma el poder i l'autoritat del cànon queden separats de les conseqüències polítiques o socials que hi pugui haver afavorit. D'altra banda, cal recordar que el cànon occidental no és una estructura estable.
El valor estilístic, que emana de la lluita entre textos, sorgeix de la memòria i el dolor; així, les grans obres i el cànon són -en el fons- angoixes conquistades. I el cànon, que no és sinó un patró de vitalitat, té una evident funció pragmàtica: recordar i ordenar les lectures de tota una vida. Bloom finalitza aquest apartat aclarint que el cànon no és una defensa d'occident, ja que se cenyeix exclusivament a criteris estilístics. Conclou la seva triava amb aquesta sentència: << Shakespeare i el cànon ens han inventat a nosaltres >>. I afirma per què ens en imprescindible: << Sense cànon deixaríem de pensar >>
Notes apuntades al dossier: elecció: selecció de llibres! = cànon 'El que lee debe elegir': tots escolliríem el mateix transculturalment, distingiríem el valor inequívoc de certes obres i les consideraríem com a cànon. L'estètica és un assumpte individual més que social. L'estètica no és ideología (crítica a la crítica materialista: cànon: construcció humana/interessos/poder: no valor estètic transhistòric. En contra de: les obres entren a formar part del cànon degut a 'campanyes de publicitat' Construir un cànon no es un acte ideològic sinó estètic. 'Un marxista o un historicista puede empecinarse en que la producción de la estètica es ua cuestión de fuerzas históricas' Supremacia: SHAKESPEARE: sempre està per sobre de tu, tant conceptualment com metafòricament, no pots il·luminar-lo amb una nova doctrina. 'El mapa
freudiano de la mente ya está en Shakespeare, Freud solo parece haberlo escrito en prosa' El mateix passa amb textos anteriors a Shakespeare, no trobem el valor total i no acabem d'entendre les obres anteriors si no llegim Shakespeare, doncs ell ho diu més explícitament. L'eminència de Shakespeare és la roca sobre la qual acabarà «morint» l'escola del ressentiment. L'originalitat és el gran escàndol al qual el ressentiment no pot acomodar-se i tota poderosa originalitat literària es converteix en canònica (Shakespeare és l'escriptor més original que coneixerem mai, tot està en ell). Ens trobem en el dilema d'excloure a algú cada cop que llegim o rellegim extensament. Prova canònica vigent: el clàssic necessita de relectura! El text no ens ha de donar plaer sinó el major «displacer» el més dificultós plaer, ens exigeix una activitat mental. I encara així escollim què és canònic i què no, perquè el nostre temps és limitat. Individualment veiem el valor estètic de cada obra, no està basat en ideologíes, quan molta gent veu que sí que hi ha valor estètic en una obra es quan parlem de clàssic, perquè el valor estètic que hi ha en aquella obra és inequívoc.
FITXA DE LECTURA: DOSSIER 1/ FRANK KERMODE: El control institucional de la interpretación
Kermode afirma que la institució confereix valor i privilegi a textos i interpretacions que responen a interessos propis. Al seu torn, nomena l'Església com a primera institució reguladora de pensament i interpretació. No obstant això reconeix falles en aquests organismes i sosté que el control que puguin oferir sempre depèn de la seva estabilitat social. Les institucions arriben a imposar un "cànon", com retallada i restricció històrica de la interpretació, per mitjà del consens entre les parts autoritzades que la conformen. Referent a això, diu Kermode: "És clar que el control de la interpretació està íntimament relacionat amb les valoracions assignades als textos. La decisió pel que fa a la canonicitat depèn del consens sobre si un llibre té les qualitats requerides, la determinació és en part un treball d'interpretació. I una vegada que una obra arriba a ser
Llei d'economia de les forces???:En el proceso de automatización del objeto obtenemos la economia máxima de las fuerzas perceptivas.
La finalitat de l'art es donar una sensació de l'objecte com a visió i no com reconeixement, el rpocediment de singularització en Tolstoi consisteix en no nombrar a l'objecte pel seu nom sinó en descriure'l com si el veiés per primer cop i en tractar cada conteniment com si ocorregués per primer cop. A l'examinar la llengua poètica, percebem que el caràcter estètic es revela sempre pels mateixos signes: està creat conscientment per lliurar la percepció d'allò que anomenem automatisme. La visió de la llengua poètica i no el reconeixement representa la finalitat del creador i està construïda (la visió) de manera artificial(amb procediments) per a que la percepció es detingui en ella i arribi al màxim de la seva força i duració.