Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Dossier 1-resum., Resúmenes de Literatura

Asignatura: Grans obres de la literatura universal, Profesor: Borja Begunyà Costes, Carrera: Estudis Literaris, Universidad: UB

Tipo: Resúmenes

2016/2017
En oferta
30 Puntos
Discount

Oferta a tiempo limitado


Subido el 15/01/2017

feli_arque
feli_arque 🇪🇸

4.3

(32)

3 documentos

1 / 7

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
FITXA DE LECTURA: DOSSIER 1/ CALVINO: 'Por qué leer los clásicos'.
1. Llegir per primer cop un gran llibre en l'edat madura és un plaer
extraordinari: diferent (però no es pot dir que sigui més o menys) que el
d'haver-ho llegit a la joventut.
2. Es diu clàssics als llibres que constitueixen una riquesa per a qui els ha llegit
i estimat, però que constitueixen una riquesa no menor per a qui es reserva la
sort de llegir-los per primer cop en les millors condicions per a assaborir-los.
Per ex: lectures de joventut poden no aprotar-se per impaciència, distracció,
inexperiència... Però poden ser formatives doncs donen forma a l'experiència
futura, donant models, continguts... AL tornar-ho a llegir més tard es tornen a
trobar aquestes constants que formen part dels nostres mecanisme interns i
tenen origen en lectures de joventut. Parlem doncs de l'inuencia que tenen
sobre nosaltres:
3. Els clàssics són llibres que exerceixen una inuència particular ja sigui quan
s'imposen per inoblidables, ja sigui quan s'amaguen en els plecs de la memòria
mimetitzant-se amb l'inconscient col·lectiu o individual. Per això quan som +
grans hem de repetir les lectures + importants de la joventut. El llibre és el
mateix però la lectura canvia, per tant «no és rellegir» (sí en sentit literari)
però:
4. Tota relectura d'un clàssic és una lectura de descobriment com la primera.
5. Tota lectura d'un clàssic és en realitat una relectura. Perquè:
6. Un clàssic és un llibre que mai acaba de dir el que ha de dir. 'Som humans'
canvia l història però no les maneres de sentir i les empremtes passades.
7. Els clàssics són aquells llibres que ens arriben portant impresa la petjada de
les lectures que han precedit a la nostra, i després de si l'empremta que han
deixat en la cultura o en les cultures que han travessat (o més senzillament, en
el llenguatge o en els costums). 'la manera en què un llibre inueix en la
cultura i a la inversa'
8. Un clàssic és una obra que suscita un incessant polsim de discursos crítics,
però que l'obra es sacseja contínuament de sobre. Crea interpretacions però
cap és la denitiva.
9. Els clàssics són llibres que com més creu un que els coneix, tant més nous,
inesperats, inèdits resulten en llegir-los de veritat.
10. Es diu clàssic a un llibre que es congura com a equivalent de l'univers, a
semblança dels antics talismans.
11. El teu clàssic és aquell que no pot ser-te indiferent i que et serveix per
denir-te a tu mateix en relació i potser en contrast amb ell. El que distingeix al
clàssic es un efecte de ressò que val tant com per una obra antiga com per una
obra moderna ja ubicada en una continuïtat temporal.
12. Un clàssic és un llibre que està abans que altres clàssics; però qui hagi
pf3
pf4
pf5
Discount

En oferta

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Dossier 1-resum. y más Resúmenes en PDF de Literatura solo en Docsity!

FITXA DE LECTURA: DOSSIER 1/ CALVINO: 'Por qué leer los clásicos'.

  1. Llegir per primer cop un gran llibre en l'edat madura és un plaer extraordinari: diferent (però no es pot dir que sigui més o menys) que el d'haver-ho llegit a la joventut.
  2. Es diu clàssics als llibres que constitueixen una riquesa per a qui els ha llegit i estimat, però que constitueixen una riquesa no menor per a qui es reserva la sort de llegir-los per primer cop en les millors condicions per a assaborir-los. Per ex: lectures de joventut poden no aprofitar-se per impaciència, distracció, inexperiència... Però poden ser formatives doncs donen forma a l'experiència futura, donant models, continguts... AL tornar-ho a llegir més tard es tornen a trobar aquestes constants que formen part dels nostres mecanisme interns i tenen origen en lectures de joventut. Parlem doncs de l'influencia que tenen sobre nosaltres:
  3. Els clàssics són llibres que exerceixen una influència particular ja sigui quan s'imposen per inoblidables, ja sigui quan s'amaguen en els plecs de la memòria mimetitzant-se amb l'inconscient col·lectiu o individual. Per això quan som + grans hem de repetir les lectures + importants de la joventut. El llibre és el mateix però la lectura canvia, per tant «no és rellegir» (sí en sentit literari) però:
  4. Tota relectura d'un clàssic és una lectura de descobriment com la primera.
  5. Tota lectura d'un clàssic és en realitat una relectura. Perquè:
  6. Un clàssic és un llibre que mai acaba de dir el que ha de dir. 'Som humans' canvia l història però no les maneres de sentir i les empremtes passades.
  7. Els clàssics són aquells llibres que ens arriben portant impresa la petjada de les lectures que han precedit a la nostra, i després de si l'empremta que han deixat en la cultura o en les cultures que han travessat (o més senzillament, en el llenguatge o en els costums). 'la manera en què un llibre influeix en la cultura i a la inversa'
  8. Un clàssic és una obra que suscita un incessant polsim de discursos crítics, però que l'obra es sacseja contínuament de sobre. Crea interpretacions però cap és la definitiva.
  9. Els clàssics són llibres que com més creu un que els coneix, tant més nous, inesperats, inèdits resulten en llegir-los de veritat.
  10. Es diu clàssic a un llibre que es configura com a equivalent de l'univers, a semblança dels antics talismans.
  11. El teu clàssic és aquell que no pot ser-te indiferent i que et serveix per definir-te a tu mateix en relació i potser en contrast amb ell. El que distingeix al clàssic es un efecte de ressò que val tant com per una obra antiga com per una obra moderna ja ubicada en una continuïtat temporal.
  12. Un clàssic és un llibre que està abans que altres clàssics; però qui hagi

llegit primer els altres i després llegeix aquell, reconeix de seguida el seu lloc en la genealogia.

  1. És clàssic el que tendeix a relegar l'actualitat a categoria de soroll de fons, però al mateix temps no pot prescindir d'aquest soroll de fons. És a dir un clàssic sempre ressona, sempre trobem referències a ell implícites, es una referència passada, de fons, que està allà.
  2. És clàssic el que persisteix com soroll de fons fins i tot allà on l'actualitat més incompatible s'imposa. 'actualitat incompatible': societat ràpida, ritme de vida accelerat, encara així persisteix.

Però en aquest mateix assaig també insisteix que no cal sentir-se obligat a llegir una llista de llibres "imprescindibles": "Si no salta l'espurna, no hi ha res a fer: no es llegeixen els clàssics per deure o per respecte, sinó només per amor ". Els clàssics són per Italo Calvino llibres «que mai acaben de dir el que han de dir», textos que «com més creus conèixer-los de sentides, més nous, inesperats i inèdits et semblen quan els llegeixes». I aquest és el convenciment que anima Calvino a comentar els «seus», segons el seu criteri que el clàssic de cadascun «és aquell que no pot ser-te indiferent i que et serveix per definir-te a tu mateix en relació i potser en contrast amb ell>>.

que les obres canòniques (i especialment les de Shakespeare) ens ajuden a conèixer-nos millor. En aquest cànon se'ns dóna una nova visió del plaer de la lectura: el que aquesta proporcionaria seria un suprem desplaer o un plaer superior al que ens oferiria un text més fàcil. Per tant, es dedueix que la lectura d'una obra canònica és complicada, densa i reservada a una minoria. En relació amb aquest concepte sorgeix un altre símptoma indicatiu de la canonicitat d'una obra: la relectura, activitat exigida per tota producció canònica. Per contra, les obres que ofereix l'Escola del Ressentiment es caracteritzen pel contrari: estan elaborades per una única lectura (la qual cosa, òbviament, poc té a veure amb l'aprenentatge literari). Tot i que la riquesa i la cultura estan unides, i la musa sempre pren partit per l'elit, el cànon no existeix a fi d'incrementar aquestes elits socials preexistents; d'aquesta forma el poder i l'autoritat del cànon queden separats de les conseqüències polítiques o socials que hi pugui haver afavorit. D'altra banda, cal recordar que el cànon occidental no és una estructura estable.

El valor estilístic, que emana de la lluita entre textos, sorgeix de la memòria i el dolor; així, les grans obres i el cànon són -en el fons- angoixes conquistades. I el cànon, que no és sinó un patró de vitalitat, té una evident funció pragmàtica: recordar i ordenar les lectures de tota una vida. Bloom finalitza aquest apartat aclarint que el cànon no és una defensa d'occident, ja que se cenyeix exclusivament a criteris estilístics. Conclou la seva triava amb aquesta sentència: << Shakespeare i el cànon ens han inventat a nosaltres >>. I afirma per què ens en imprescindible: << Sense cànon deixaríem de pensar >>

Notes apuntades al dossier: elecció: selecció de llibres! = cànon 'El que lee debe elegir': tots escolliríem el mateix transculturalment, distingiríem el valor inequívoc de certes obres i les consideraríem com a cànon. L'estètica és un assumpte individual més que social. L'estètica no és ideología (crítica a la crítica materialista: cànon: construcció humana/interessos/poder: no valor estètic transhistòric. En contra de: les obres entren a formar part del cànon degut a 'campanyes de publicitat' Construir un cànon no es un acte ideològic sinó estètic. 'Un marxista o un historicista puede empecinarse en que la producción de la estètica es ua cuestión de fuerzas históricas' Supremacia: SHAKESPEARE: sempre està per sobre de tu, tant conceptualment com metafòricament, no pots il·luminar-lo amb una nova doctrina. 'El mapa

freudiano de la mente ya está en Shakespeare, Freud solo parece haberlo escrito en prosa' El mateix passa amb textos anteriors a Shakespeare, no trobem el valor total i no acabem d'entendre les obres anteriors si no llegim Shakespeare, doncs ell ho diu més explícitament. L'eminència de Shakespeare és la roca sobre la qual acabarà «morint» l'escola del ressentiment. L'originalitat és el gran escàndol al qual el ressentiment no pot acomodar-se i tota poderosa originalitat literària es converteix en canònica (Shakespeare és l'escriptor més original que coneixerem mai, tot està en ell). Ens trobem en el dilema d'excloure a algú cada cop que llegim o rellegim extensament. Prova canònica vigent: el clàssic necessita de relectura! El text no ens ha de donar plaer sinó el major «displacer» el més dificultós plaer, ens exigeix una activitat mental. I encara així escollim què és canònic i què no, perquè el nostre temps és limitat. Individualment veiem el valor estètic de cada obra, no està basat en ideologíes, quan molta gent veu que sí que hi ha valor estètic en una obra es quan parlem de clàssic, perquè el valor estètic que hi ha en aquella obra és inequívoc.

FITXA DE LECTURA: DOSSIER 1/ FRANK KERMODE: El control institucional de la interpretación

Kermode afirma que la institució confereix valor i privilegi a textos i interpretacions que responen a interessos propis. Al seu torn, nomena l'Església com a primera institució reguladora de pensament i interpretació. No obstant això reconeix falles en aquests organismes i sosté que el control que puguin oferir sempre depèn de la seva estabilitat social. Les institucions arriben a imposar un "cànon", com retallada i restricció històrica de la interpretació, per mitjà del consens entre les parts autoritzades que la conformen. Referent a això, diu Kermode: "És clar que el control de la interpretació està íntimament relacionat amb les valoracions assignades als textos. La decisió pel que fa a la canonicitat depèn del consens sobre si un llibre té les qualitats requerides, la determinació és en part un treball d'interpretació. I una vegada que una obra arriba a ser

Llei d'economia de les forces???:En el proceso de automatización del objeto obtenemos la economia máxima de las fuerzas perceptivas.

La finalitat de l'art es donar una sensació de l'objecte com a visió i no com reconeixement, el rpocediment de singularització en Tolstoi consisteix en no nombrar a l'objecte pel seu nom sinó en descriure'l com si el veiés per primer cop i en tractar cada conteniment com si ocorregués per primer cop. A l'examinar la llengua poètica, percebem que el caràcter estètic es revela sempre pels mateixos signes: està creat conscientment per lliurar la percepció d'allò que anomenem automatisme. La visió de la llengua poètica i no el reconeixement representa la finalitat del creador i està construïda (la visió) de manera artificial(amb procediments) per a que la percepció es detingui en ella i arribi al màxim de la seva força i duració.