


Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: grans obres universals, Profesor: Borja Begunyà Costes, Carrera: Estudis Literaris, Universidad: UB
Tipo: Ejercicios
1 / 4
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!



J.J Rousseau (1712-117)
plenament.
Per tal d’aconseguir aixó, Rousseau crea una nova esglesia i allá on hi ha Déu hi possa el JO. En la seva autobiografia parla de Déu per tal de parlar d’ell mateix. El romántics Es planteja el romanticisme com un tall respecta la il·lustració. Es un joc de contraris. Alló sublim sustitueix a la bellesa il·lustrada. El canvi es dona al 1750 quan l’estética sopossa a la retórica (canvi de paradigme). Fins ara la idea de perfecció estava sotmesa per un passat gloriós. Però es dóna un canvi quan es pren l’experiència com un objecte artístic que captura i secularitza el temps. Alló sublim es el que trasendeix i genera una experiencia innigualabrle. El sublim es desbordant i excesiu, es pensa com una forma de experiencia vinculada no en la proporció, sinó en la passió. El sublim té a veure amb la grandesa interior de l’ànima del poeta i provoca en l’anima del lector el desbordament, aquest límit de les nostres categories sensorials. El subjecte individual es converteix en alló més importants. Els autors romántics parlen de si mateixos a través de la natura, projecten la seva propia interioritat a partir de l’expressió. Art com a mirall de l anatura. G. Lukács La novel·la prové de l’ètica, planteja una hipótesi d’ordre i alhora ironitza aquesta mateixa idea d’ordre. El movimient novel·lesc es centra en l’heroi problemátic, que tematitxa el problema de l’encaig amb la societat. Hi ha tres categories diferents:
l’heroi no pot veure (Quixot).
espectatives que tenía a la seva adolescencia. Lukács parla de l’heroi problemátic que lluita per formar part d’una comunitat. L’individu i la societat es converteixen en l’eix de l’obra i es crea el problema d’encaix en aquesta societat. Els deus no desapareixen I es fan presents en la seva abséncia. Lukács enten que la figura estructural de la novel·la es la ironia i l’anomena autocorreció de la fragilitat (introducció de la ironia i la crítica).
Goethe Ell no es consideraba romántic, sinó que estava dins del moviment alemany anomenat Sturn und Drang. Aquest moviment que es va donar a Alemanya per un grup d’autors, questionaba les idees clássiques. Obren la necessitat d’explorar la capacitat de la intensitat tempuestuosa, aquest amena d’agudesa emocional que dissol a l’individu. El Sturn und Drang violenta la forma clássica.
- Werther El Werther és l’obra que inaufura el moviment romántic. Ell accepta que es conscient de desencaix que existeix entre ell I el món. Debant de tota la mediocritat que veu al món, es queda en silenci, que representa la negativa a participar de la comunitat. Werther es resigna i finalment es suicida.
un heroi plenament problemátic. La novel·la Dóna veu a Werther que parla amb Vilhem. Hi ha un intercanvi de cartes com a representació de la retórica del romanticisme, de la espostaneitat i de l’esforç que fa l’autor per tal representar l’immediatesa. Deixa constancia del seu dolor, de la expressió inmediata d’una emoció. Elimina tota la dimensió d’artifici del text, vol fer creure al lector que alló que està llegint no és ficció. Juga confonen el jo líric amb el jo de l’autor. Per tal de crear aquesta sensació de confussió s’utilitzen el diatari i la carta (representació de les escriptures del jo). Goethe utilitza la carta per tal de representar un subjecte contradictori, una movilitat en el subjecte utilitza el recurs de l’elipsi: entre una carta i una altre hi ha un espai, un tall que ens permet als lectors projectar varietats posibles del que ha pogut passar. obre un espai d’espectulació que caractertixa la interioritat de Werther. L’elipsis permet fer experiència d’un infinit sense necessitat d’estar representat. Entre carta i carta es crea una infinitat de possiblitats. El realisme El realisme enten que el subjecte es capaç d’il·lustrarse a si mateix i que crei que aixó el portará coses bones. El realisme reflexiona sobre l’individu i a la societat. Construcció d’un espai on circula aquesta relaitat interiotizada, on el realisme crítica i supera el romanticisme. El romanticisme s’automatitza i el realisme apareix com a reacció en vers el romanticisme. Les grans ciutats creixen molt rápid I es dona una serie de canvis i transformacions que els escriptors intentaran explicar:
R. Sennett parla de la idea d’el desconegut. A partir del creixement de les ciutats provoca la desconeixença del nostre veí. Degut a aquest fenómen desapareixen els codis i marques d’autoescriptura pública. Poe , al Home de la multitud , intenta identificar aquest home desconegut I crear una idea de absolut incompresible. La idea de ciutat es converteix en la idea de caos modern. La ciutat es converteix en l’objecte artístic a representar per tots els artistes. Els realistes critiquen que els romántics no estiguessin interesats en la ciutats i els categoritzen com ascetes.
James Joyce (1882-1941) Dante innaugra la idea de llibre com a món, com a univers o cosmo que inclou un tot que es pot plantejar com una totalitat. Joyce, en canvi, fa una representació de la conciencia, explora la idea i es pregunta si es una veu interior, una cambra…
- Ulysses (1922):^ Es un relat d’un artista adolescent I els seus pares. Té relació amb l’Ulysses de l’Odissea, pero no té una relació important ni sistemática, sinò que Joyce nom´es convoca alguns fets.
Quan en boc Mulligan diu que el seu nom té un to hel·lénic, mostra dues veritats: que en Boc no conèix la cultura grega tant com es pensa i que el seu nom té, més que un to hel·lénic, un to jueu. Una de les característiques de Joyce es que encarna el caràcter hebreu en la cultura irlandesa. Joyce cita una de les frases de la Odissea i la cita malament, demostrant que ha llegit la Odissea una vegada i la seva falta de coneixement. Això provoca que el personatje anglès quedi en evidencia i la mediocritat del principi de segle.
La culpa acompanya a Steven durant tota la novel·la, es pregunta perqué no ha aconseguit triunfar com a poeta. Joyce es pregunta en la seva narració quina es la naturalesa del fracas de Steven. Tot I que estigui narrat en tercera persona, la narració de Joyce s’apropa tant als seus personatjes que es deixa influir pels seus pensaments i idees. Es a dir, el narrador omniscient s’acosta selectivament als personatjes i escolta la conciència de cadascun d’ells. Degut a aquest canvi de conciència, cada capítol està comós en un principi diferent de forma d’escriptura i producció de textos. Joyce defensa que la conciència es un continu que barreja impulsos i estimols extern i intern, del passar, del present i del futur. Ell parla d’un corrent, d’una fluidessa (aigua).
L’aigua está vinculada a la feminitat: tan maternal com de dessig. L’aigua també pot estar vinculada a la creatiitat. Steven es hidrofóbic. La paral·lisis creativa de Steven es dóna perqué la creativitat va relacionada amb la feminitat i la feminitat amb l’aigua.