J.J Rousseau (1712-117)
•Il·lustrat francès"
Es distancia de la il·lustració quan detecta que s’ha superat el límit, quan veu que el que intenten
els il·lustrats es afegir més raó a la propia raó. Ell afirma que la raó té un límit, que no ho pot
resoldre tot. "
La moral i la raó no evolucionen a la mateixa velocitat. "
Segons Rousseau la raó és un pacte, una eina per viure en societat. Renunciem a la naturalesa
humana per tal de viure en societat, alló que realment som. "
Afirma que:"
-La naturalesa es on està la nostra humanitat, reprimido per la nostra vida en societat."
-Em de recuperar aquesta dimensió natural per tal de poder se nosaltres mateixos i viure
plenament."
-L’única manera de construir la útopia es a partir de la recuperació de l anostra forma natural. "
Per tal d’aconseguir aixó, Rousseau crea una nova esglesia i allá on hi ha Déu hi possa el JO. En
la seva autobiografia parla de Déu per tal de parlar d’ell mateix. "
El romántics
Es planteja el romanticisme com un tall respecta la il·lustració. Es un joc de contraris. Alló sublim
sustitueix a la bellesa il·lustrada. El canvi es dona al 1750 quan l’estética sopossa a la retórica
(canvi de paradigme). Fins ara la idea de perfecció estava sotmesa per un passat gloriós. Però es
dóna un canvi quan es pren l’experiència com un objecte artístic que captura i secularitza el
temps."
Alló sublim es el que trasendeix i genera una experiencia innigualabrle. El sublim es desbordant i
excesiu, es pensa com una forma de experiencia vinculada no en la proporció, sinó en la passió.
El sublim té a veure amb la grandesa interior de l’ànima del poeta i provoca en l’anima del lector
el desbordament, aquest límit de les nostres categories sensorials. "
El subjecte individual es converteix en alló més importants. Els autors romántics parlen de si
mateixos a través de la natura, projecten la seva propia interioritat a partir de l’expressió. Art com
a mirall de l anatura. "
G. Lukács
La novel·la prové de l’ètica, planteja una hipótesi d’ordre i alhora ironitza aquesta mateixa idea
d’ordre. El movimient novel·lesc es centra en l’heroi problemátic, que tematitxa el problema de
l’encaig amb la societat. Hi ha tres categories diferents:"
-Idealisme abstracte: heroie que pateix una ceguera parcial i nosaltres, els lectos, veiem alló que
l’heroi no pot veure (Quixot)."
-Romanticisme de la desil·lussió: La visió que té l’heroi es més gran que el propi món (Werther)."
-Novel·la de formació: L’heroi topa amb la realitat i entre en negociació. L’heroi renuncia a les
espectatives que tenía a la seva adolescencia. "
Lukács parla de l’heroi problemátic que lluita per formar part d’una comunitat. L’individu i la
societat es converteixen en l’eix de l’obra i es crea el problema d’encaix en aquesta societat. Els
deus no desapareixen I es fan presents en la seva abséncia. Lukács enten que la figura
estructural de la novel·la es la ironia i l’anomena autocorreció de la fragilitat (introducció de la
ironia i la crítica). "
