¡Descarga Dret ambiental ub y más Apuntes en PDF de Derecho Ambiental solo en Docsity!
DRET AMBIENTAL:
TEMA 1: INTRODUCCIÓ
poders:
funció: aprovar reglaments (potestat) i fer un programa polític d’acord amb les lleis
òrgan: president i els seus ministres o consellers. és un òrgan col·legiat, és a dir, els seus membres prenen decisions conjuntament. Aquest poder té una organització administrativa.
funció: fer complir les lleis i solucionar conflictes sobre les normes
òrgan: jutges i magistrats organitzats en tribunals
funció: controlar el poder executiu i aprovar i elaborar les lleis
òrgan: el parlament a les CCAA i les corts generals en l’estat
model d’estat:
- social: estat del benestar: obligació del govern a satisfer unes necessitats dels ciutadans per a donar-los un nivell de vida determinat.
- democràtic: els ciutadans poden participar en les decisions polítiques de diverses maneres, de les quals la més important és el dret a vot, que permet als ciutadans votar per a decidir el seus representants (diputats) al poder legislatiu
- autonòmic: l’estat està format per diverses comunitats autònomes, les quals tenen certes competències que han sigut donades per l’estat. les comunitats autònomes, per tant tenen una autogestió, i per tant unes institucions pròpies.
- de dret: és un estat en que els seus ciutadans es regeixen per una sèrie de normes (principi de legalitat)
legislació:
- (^) constitució 1978
- Estatut de Catalunya (2006)
- lleis orgàniques: són unes normes que donen drets i llibertats públiques fonamentals als ciutadans
administració local:
Municipis>províncies (diputació provincial)>comarques (consell comarcal) > Vegueries
Normes amb rang de llei:
- lleis ordinàries: les aprova el poder legislatiu i tenen caràcter general
- (^) delegacions del legislatiu:
-(reial) decret llei: el govern (l’executiu) aprova una llei per motius de necessitat, d’urgència. aquesta llei és vigent durant 30 dies. Per a no quedar derogada i passar a tenir vigència permanent el poder legislatiu ha de convalidar la llei. s’afegeix reial al nom de la norma quan l’aprova el govern estatal
-(reial) decret legislatiu: poden donar-se dos casos: o bé és una innovació de l’ordenament jurídic (llei de bases) o bé és una refosa d’altres lleis. en aquests casos el legislatiu fa una norma que permet a l’executiu aprovar i redactar una norma amb rang de llei prèviament a que l’aprovi el executiu.
Normes amb rang de reglament:
- reial decret: l’aprova l’executiu estatal (govern estatal). és l’ampliació o la concertació d’una norma amb rang de llei
- decret: l’aprova l’executiu autonòmic i té la mateixa funció que el reial decret
- ordre: l’aprova l’executiu (el ministre que tingui competència en la matèria) i és més concret i detallat que un decret. pot ser d’àmbit tant estatal com autonòmic.
- ordenança local: l’aprova l’ajuntament o la diputació provincial (òrgans administratius locals) i és d’àmbit local. pla
Les normes amb rang de reglament es troben jeràrquicament per sota de les normes amb rang de llei, per tant, no poden contradir-les mai.
Promulgació: Totes les lleis han de passar per un tràmit abans de ser aprovades. En les normes estatals el tràmit consisteix en una firma del rei (el cap d’estat) i en les lleis autonòmiques en una firma del president de la comunitat.
estructura d’una llei:
- preàmbul: fa un resum de la norma i la contextualitza
- Disposicions: són una sèrie d’articles situats al final de la norma que expliquen les normes que queden derogades per aquesta llei i quan entra en vigor la llei
- Annexes
TEMA 2
medi ambient
- principi de globalitat: s’ha de tenir en compte els efectes del que es fa a l’entorn ja que la problemàtica ambiental és global, afecta a tot arreu i
- principi d’horitzontalitat: la problemàtica ambiental, el medi ambient afecta en tots els àmbits (principi d’integració ambiental)
- principi de sostenibilitat: ha d’haver-hi un equilibri entre el desenvolupament econòmic i la protecció del medi ambient.
- principi de cohesió (territorial): ha d’haver-hi una correcció de les desigualtats econòmiques, socials i medi ambientals.
- principi de solidaritat : principi de la responsabilitat compartida (per participació), és a dir, els efectes del que es fa al medi ambient són de tothom.
- principi de la no regressió ambiental (Michel Prieur): un cop s’ha assolit un punt de protecció ambiental no pots reduir aquest nivell estàndard. per tant els nivells de protecció del medi ambient han d’augmentar però no poden reduir.
- funcionals o instrumentals
- principi de causalitat= principi de la correcció en la font de la contaminació=criteri de contaminació atmosfèrica: s’ha de buscar l’origen del problema mediambiental i buscar els mecanismes, les mesures per a controlar- lo.
- principi de prevenció: s’ha de prevenir els problemes mediambientals, per tant ha d’haver-hi una actuació del poder pública prèvia a la producció d’un dany i, si més no, minimitzar el dany que pot produir-se.
- principi de precaució: ha d’haver-hi una actuació de l’administració davant d’un risc (s’ha d’actuar quan hi ha un risc, no cal que hi hagi certesa científica). per a actuar s’ha de seguir els criteris següents:
- criteri de proporcionalitat: la “solució” ha de ser proporcionada al risc
- de valoració :s’ha de valorar els efectes, és a dir, els avantatges i els inconvenients de les mesures que s’apliquin
- criteri de coherència: la mesura ha d’anar destinada, lligada, a allò que es vol aconseguir.
- principi de qui contamina paga (integració de costos ambientals): Cal buscar mecanismes que permetin que permetin integrar el cost de la política ambiental per a poder desenvolupar-la. hi ha instruments econòmics.
En el principi de causalitat, un cas concret es traca de la gestió de residus. en aquest cas hi ha:
- principi de suficiència: El territori en el que es produeixen els residus han de tenir les instal·lacions suficients per a gestionar-los
- principi de proximitat: cal que els residus es gestionin el més a prop possible del lloc on es produeixen.
Durant els anys 70 s’usava l’aproximació curativa a les problemàtiques mediambientals, és a dir, una vegada s’ha produït un dany miraven com arreglar-lo i intentaven arreglar-lo.
TEMA 3: DRET INTERNACIONAL
característiques generals
- El dret internacional va començar pels anys 40, però no estava relacionat amb el medi ambient fins als anys 70. quan va fer-se la conferència d’Estocolm (1a conferència m a) és un dret jove
- Aquest dret és molt important quan es parla de medi ambient, ja que la problemàtica mediambiental té caràcter global, i per tant, es necessària una actuació internacional
- La cooperació internacional es fa mitjançant acords, però cal voluntat política per a que es compleixin els acord firmats, ja que hi ha una manca d’autoritat internacional i un problema en l’eficàcia jurídica.
- (^) Els textos tenen un tipus de redacció i un contingut molt diferent segons l’estat, l’àmbit, si és específica o genèrica etc. per tant, hi ha diferencies en el contingut dels diferents acords o tractats.
- els subjectes encarregats d’organitzar aquest dret són els estats, les organitzacions internacionals governamentals i les ONG. les ONG tenen importància per l’organització de conferències (aporten contingut) i com a organitzacions consultives (no vinculants). en relació a medi ambient la més important és Green Peace.
principals institucions/organismes
Les organitzacions governamentals són la base que ha impulsat el dret internacional.
- ONU: és la més important. destaca el PNUMA, que és el programa de les nacional unides pel medi ambient, el qual ha organitzat totes les conferències relacionades amb el medi ambient i ha recollit dades sobre l’estat del medi ambient arreu del món. També ha donat a conèixer la problemàtica ambiental (ha fet una important tasca d’educació ambiental).
- OMS: Té una branca relacionada amb el medi ambient, per com afecta la salut del éssers vius.
Aquest document marca la creació d’un centre mundial pel desenvolupament sostenible que ha de concretar aquests objectius de la conferència a assolir.
Per tant, tot i que hi ha idees bones, el resultat d’aquesta conferència és decebedor, el document resultant és decebedor també.
fonts de dret internacional
obligatòries:
- Tractats i convenis: poden ser signats per molts estats o bilaterals (2 estats)
- resolucions
procés de creació i aprovació:
NegociacióAdopció del text signatura Ratificació (confirmació) publicació (BOE)
A Espanya no és oficial fins que després de la ratificació s’ha publicat al BOE (diari oficial) l’instrument de ratificació.
no obligatòries:
- recomanacions / directives
- declaracions de principis: són rellevants com a elements previs a normes obligatòries. fan de referència.
- programes d’acció: n’és un exemple l’agenda 21. els programes fixen objectius i mecanismes a desenvolupar per a fer efectius els objectius.
TEMA 4: DRET EUROPEU
origen:
Robert Shumann i Jean Monnet són els iniciadors intel·lectuals de la unió europea. inicialment va començar com a una unió econòmica (CEE) però havia d’anar avançant cap a una unió política. Va formar-se als anys 50, desprès de la 2a GM)
principals institucions:
- (^) comissió: Està format per comissaris, que representen els interessos de la UE i són nominats pel consell europeu. equival a poder executiu.
funció: proposar normes (funció d’iniciativa legislativa), garanteix l’aplicació dels tractats i totes les normes europees que s’aproven (dona els mecanismes necessaris per a que es compleixin), estableix mecanismes per a que s’apliquin les normes i gestiona el pressupost de la UE.
- consell UE: Està format pels ministres dels estats membres de la UE i representen els interessos dels estats. representa juntament amb el parlament el poder legislatiu.
Funció: Aprova la legislació de la UE (amb el parlament) amb un procediment legislatiu ordinari. Aprova el pressupost de la UE (amb el parlament), coordina
les polítiques europees, és a dir, controla que no hi hagi contradiccions en les polítiques dels països i les europees) i signa acords internacionals en els que participa la UE.
- consell europeu: és el màxim òrgan de decisió política de la unió europea, està format pels caps d’estat dels països membres de la UE. el seu president canvia cada 2 anys i els acords es prenen normalment per consens (acord de tots).
funció: decisió política, és a dir, marquen l’acció política, les prioritats
Els criteris que fixa aquesta institució es traslladen a les normes aprovades.
- Parlament: ha guanyat poder en els últim anys. Esta format per 776 eurodiputats que són elegits per sufragi i representen els interessos dels europeus. A cada país membre de la unió europea li correspon un número de diputats segons la seva població. La cambra està formada per diferents partits polítics. Està format per un ple i varies comissions especifiques (dividides per matèries) on es discuteixen els temes prèviament a portar-los al ple.
funcions: Aprovar la legislació europea (amb consell UE), aprovar el pressupost de la UE (amb consell UE) i controlar les institucions europees (=l’executiu=comissió)
fonts de dret europeu
Dret originari
- Tractats constitutius CEE: no tenen referències al medi ambient.
- CECA (1951) – del carbó i l’acer
- Energia atòmica (1957)
- Roma (1957)
- Acta única europea (1986): té un títol dedicat al medi ambient
- tractats: van incloent progressivament objectius mediambientals
- tractat de Maastricht (1992)
- tractat d’Amsterdam (1997)
- tractat de Niça (2001)
- tractat de Lisboa (2007): és el tractat de la Unió Europea (TUE).
Diu: les polítiques europees han de respectar les polítiques ambientals i el desenvolupament sostenible (parla de forma genèrica sobre el medi ambient)
els llibres verds obren la discussió al públic europeu en un tema determinat (procés de participació, consulta)
els llibres blancs fixen una línia d’actuació que vol seguir-se a nivell europeu (normalment és posterior al llibre verd)
Moltes vegades són el fonament de normativa posterior
Fa recomanacions, propostes, sobre com han d’actuar els estats en un àmbit determinat.
Són documents que fan institucions donant la seva opinió (amb una part tècnica) sobre un determinat àmbit.
n’hi ha 7 en matèria de medi ambient. l’últim regula de 2013-2020.
Són documents que tracten totes les àrees prioritàries.
Fixen quina ha de ser l’acció transversal que s’ha de dur a terme, és a dir, fa previsions a mig-llarg termini. estableixen sectors prioritaris sobre els quals preveuen objectius i mecanismes que s’hauran de posar en marxa per a complir-los.
Inicialment es feien amb una perspectiva de intervenir quan el dany ja s’ha produït, actualment es basen en l’actuació preventiva.
s’aproven en decisió al parlament i/o al consell.
Documents que provenen d’institucions europees que declaren la seva opinió formal sobre una matèria o problema (indiquen la posició de la Unió Europea respecte una matèria o problema).
Són útils a nivell polític però no a nivell tècnic
Agència Europea del Medi Ambient
Objectius:
és un instrument organitzatiu creat per un reglament del 1990 a causa de la necessitat de millorar les dades ambientals que manejava la Unió Europea i que s’ha anat modificant (el reglament del 2009 agrupa aquestes modificacions. les seves funcions són:
- millorar la informació sobre el medi ambient, millorant el volum de dades i homogeneïtzant-les (creant criteris).
- Gestionar i desenvolupar la xarxa europea d’informació i observació ambiental per a poder complir el primer objectiu.
estructura organitzativa:
- consell d’administració: té una representació dels estats membres i especialistes en diferents matèries, és l’òrgan que pren decisions.
- director executiu: òrgan que duu a terme les decisions preses.
- consell/comitè científic: òrgan format per expert mediambientals que assessora als altres òrgans.
documents:
l’últim document és l’estratègia de l’agència (2009-20013), que és la programació de les accions de l’agència en aquest període.
TEMA 5
MODEL D’ESTAT:
Constitució:
Amb els articles que van del 39 a l 55 concreta les obligacions d’actuació del poder públic relacionat amb el model d’estat social. en concret, en l’article 45 hi trobem l’obligació d’intervenir en relació al medi ambient
- (^) Article 45.1: Integra de manera explícita el reconeixement del dret al medi ambient adequat (és un dret social), i el deure de conservació del medi ambient
- Article 45.2: Concreta que els poders públics tenen l’obligació d’actuar per a protegir el medi ambient. per a defensar, restaurar el medi ambient i per a usar racionalment els seus recursos naturals. Finalment reprèn la idea de l’apartat 1 de la solidaritat (responsabilitat compartida).
- Article 45.3: Preveu la possible sanció en cas d’incompliment de l’article, i la obligació de reparar els danys produïts.
- Article 53.3: Diu que ha de desenvolupar-se el mandat previ amb les lleis (usant la legislació sectorial: lleis, reglaments...). la legislació sectorial mostra com es fan efectius els drets i deures recollits en la CE i l’EAC.
- Article 40: Desenvolupament econòmic de l’estat. s’ha de fer una acció política per a un desenvolupament econòmic i social adequat. Sembla que aquest article és contradictori a l’article 45, però ha d’haver-hi un equilibri en la presa de decisions entre aquests dos articles, no hauria de considerar-se un prioritari.
Carta dels drets fonamentals de la UE (2000):
- Article 144: A la generalitat li correspon la competència compartida amb l’estat en relació al medi ambient. Inclou les sub-matèries i les accions concretes que es troben en competència compartida.
Separa el medi ambient dels espais naturals, ja que en matèria d’espais naturals té matèria exclusiva la generalitat (tot i això, si tens en compte que la legislació bàsica en aquesta matèria la marca l’estat espanyol i la legislació bàsica sempre s’ha de respectar, a la pràctica és una matèria amb competències compartides).
- Article 116: La generalitat té competència exclusiva en agricultura i ramaderia.
- Article 117: La generalitat té competència exclusiva en aigua i obres hidràuliques.
- Article 119: La generalitat té competència exclusiva en caça i pesca fluvial.
- Article 149: la generalitat té competència exclusiva en urbanisme, paisatge, ordenació del territori.
- (^) Article 133: En matèria de polítiques energètiques hi ha competència compartida.
ADMINISTRACIÓ LOCAL
les lleis estatals o autonòmiques han de concretar en la seva legislació quines són les competències de l’administració local
Llei 27/20013, de racionalització i sostenibilitat d’administració local
Aquesta llei modifica la llei del 1985.
en l’article 25 indica en quins àmbits és competent l’administració local, és a dir, les competències que tenen els municipis.
25 b) tenen competència en medi ambient urbà, en concret en contaminació acústica, lumínica,etc. en parcs i jardins i en gestió de residus urbans.
25 c) tenen competència en l’abastiment d’aigua potable, avaluació i tractament d’aigües residuals
25 g) tenen competències en prevenció i extinció d’incendis.
el l’article 26 estableix a partir de les competències donades al 25 una sèrie de serveis públics que obligatòriament han de prestar els municipis.
Aquests serveix van dividits en funció de la població (el nombre d’habitants), de manera que hi ha uns serveis que han de donar tots els municipis. els municipis de més de 5.000 habitants se’ls afegeix serveis, els de més de 20.000 han de donar encara més prestacions, i els de més de 50.000 habitants encara més serveis.
Aquest article, per tant, dona dret al ciutadà a reclamar la prestació dels serveis si no se li estan oferint.
organització:
és una organització administrativa que funciona jeràrquicament.
Com més a dalt jeràrquicament es trobi una política pública més possibilitats hi ha de que la política es dugui a terme de forma efectiva, ja que és una política pública prioritària, se li dona més importància.
En el nostre estat actualment hi ha un ministeri que agrupa entre d’altres matèries el medi ambient.
A Catalunya en canvi, la matèria ambiental es distingeix en 2 conselleries (territori i sostenibilitat i agricultura, ramaderia, pesca i medi natural.
TEMA 6:
instruments amb finalitat preventiva (principi de prevenció)
tenen caràcter obligatori i s’usen per a prevenir o minimitzar un dany.
- Plans ambientals
- Domini públic: Es declara un bé o un recurs com a domini públic, de manera que aquest està protegit i no pot ser usat per particulars (per exemple les platges, el litoral).
- Autoritzacions ambientals
- Serveis públics: Les administracions locals en presenten
- Avaluacions d’impacte ambiental: pot diferenciar-se entre les AIA (avaluacions d’impacte ambiental) i les AAE (avaluació ambiental estratègica). AIA avalua els efectes d’un projecte sobre el medi ambient i AAE avalua els plans
instruments amb finalitat d’estímul (principi de responsabilitat compartida)
Són mecanismes que només s’apliquen si el particular ho vol (caràcter voluntari) i que pretenen orientar l’acció del ciutadà cap a una bona conducta ambiental.
- Etiquetatge ecològic: Marcatge al producte per donar-ne informació amb el qual voluntàriament s’assumeixen uns compromisos.
- Sistemes de gestió ambiental i auditories ecològiques: implica que les empreses o administracions públiques assumeixin un conjunt de compromisos ambientals que hauran de complir. s’aplica a un sistema o una forma d’actuació.
