Dret constitucional, Apuntes de Derecho Constitucional

¡Descarga Dret constitucional y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!

UNIVERSITAT POMPEU FABRA

Dret Constitucional

Grau en Relacions Laborals

Laura Fernández Castro

Grau en Relacions Laborals Universitat Pompeu Fabra

ÍNDEX

TEMA 1: CONCEPTE DE CONSTITUCIÓ I REFORMA CONSTITUCIONAL Concepte de Constitució (Fonaments teòrics del constitucionalisme)

La constitució és el

conjunt de normes que

Grau en Relacions Laborals

• TEMA 1: CONCEPTE DE CONSTITUCIÓ I REFORMA CONSTITUCIONAL...............................................
  • Concepte de Constitució (Fonaments teòrics del constitucionalisme)..............................................................
    • Reforma Constitucional espanyola................................................................................................................
• TEMA 2: LA JUSTÍCIA CONSTITUCIONAL....................................................................................................
  • Sobre la Justícia Constitucional hi ha dos models.............................................................................................
    • Composició del Tribunal Constitucional:......................................................................................................
• TEMA 3: PRINCIPIS CONSTITUCIONALS DE L’ESTAT................................................................................
  • ESTAT DE DRET; ESTAT DEMOCRÀTIC; ESTAT SOCIAL........................................................................
    • Estat de Dret..................................................................................................................................................
    • Estat Democràtic...........................................................................................................................................
    • Estat social....................................................................................................................................................
  • Monarquia parlamentària................................................................................................................................
  • Autonomia política..........................................................................................................................................
• TEMA 4: ELS PODERS DE L’ESTAT...............................................................................................................
  • Poder legislatiu................................................................................................................................................
    • Composició de Senat i Congrés...................................................................................................................
  • PODER EXECUTIU.......................................................................................................................................
    • Decret Legislatiu.........................................................................................................................................
  • PODER JUDICIAL.........................................................................................................................................
• TEMA 5: LES FONTS DEL DRET....................................................................................................................
  • Concepte de llei...............................................................................................................................................
  • La reserva de llei.............................................................................................................................................
    • Força Activa i la força Passiva....................................................................................................................
  • La llei ordinària. Llei estatal i llei autonòmica................................................................................................
    • Tipologia de llei estatal...............................................................................................................................
  • Els estatuts d’autonomia..................................................................................................................................

Els 7 redactors van ser:

Reforma Constitucional espanyola................................................................................................................

La Constitució, malgrat les seves característiques, es pot modificar. En el cas Espanyol, es

preveuen dos procediments:

• Hi ha un procediment de mecanisme ordinari: És el que s’aplica normalment. L’article 167 ens exigeix que les dues cambres (Congrés i Senat) han d’aprovar la reforma amb una majoria de 3/5 parts. En el cas de que no es posessin d’acord, es preveu la creació d’una Comissió mixta per Diputats i Senadors que intentaran arribar a un acord per arribar a la majoria de 3/5 parts. Si no s’arriba a un acord només es demanarà que la proposta sigui aprovada per 3/8 parts del Congrés i majoria absoluta del Senat. - 2 reformes de la Constitució. ■ Prioritzar el compromís de pagar el deute. - Art. 13.2: ”Solamente los españoles serán titulares de los derechos reconocidos en el artículo 23, salvo lo que, atendiendo a criterios de reciprocidad, pueda establecerse por tratado o ley para el derecho de sufragio activo y pasivo en las eleciones municipales.” - Art. 135 ■ Modificació del sufragi passiu en les eleccions municipals.
• Hi ha un procediment abreujat: És el que s’aplica en cas de que es vulgui modificar la Constitució o el Títol preliminar o bé el títol I i II. L’article 168 ens exigeix una majoria de 2/3 tant del Congrés com del Senat per aprovar la reforma. Un cop aconseguit, s’han de dissoldre les cambres i, per tant, hi ha noves eleccions on s’escullen els nous membres de les cambres. El nou Congrés i Senat han de tornar a votar la mateixa modificació i el mateix numero de vots. Finalment, hi ha un referèndum.

Qui pot presentar una reforma constitucional?

• Govern
• Congrés de Diputats
• Senat
• Assemblees legislatives de les CC.AA o Parlaments autonòmics. Aquests, són òrgans que poden presentar la reforma constitucional, NO modificar-la.

Grau en Relacions Laborals Universitat Pompeu Fabra

TEMA 2: LA JUSTÍCIA CONSTITUCIONAL....................................................................................................

La justícia constitucional és fonamental perquè li dona força normativa a la Constitució.

La Constitució no té la protecció i garantia suficient per saber que és una norma que s’aplica

i no es vulnera.

Sobre la Justícia Constitucional hi ha dos models.............................................................................................

• Model nord-americà
  • Control difós: És un model on tots els jutges i tribunals poden exercir el control per saber si una norma és constitucional o no en una sentència.
  • Aquest jutge o tribunal fa un judici de constitucionalitat per resoldre un cas concret.
  • La norma declarada inconstitucional continua vigent, per tant només s’aplica a la sentència i la norma continua vigent.
• Model europeu
• Control concentrat en un sol òrgan qui emet el judici constitucional. TRIBUNAL CONSTITUCIONAL.
• Aquest òrgan fa un control abstracte de la norma, és a dir, no analitza la norma per aplicar-la a un cas concret. Agafa la llei i la Constitució i les compara.
• Si el Tribunal Constitucional declara inconstitucional una norma, aquella norma queda en la nul·litat, aquella norma és com si no hagués existit mai.

Composició del Tribunal Constitucional:......................................................................................................

• Està composat per 12 membres que s’anomenen Magistrats.
• Aquests són escollits per un període de 9 anys i no poden ser reelegits. A més han de tenir un mínim de 15 anys d’exercici professional de prestigi. Obligatòriament han de ser magistrats del poder judicial, advocats, fiscal, professor d’universitat, alts funcionaris públics.

Qui escull aquests membres?

4 membres són escollits pel Congrés per una majoria de 3/5 parts.

4 membres són escollits pel Senat per una majoria de 3/5 parts.

2 membres són escollits pel Govern.

Grau en Relacions Laborals Universitat Pompeu Fabra

Només es pot presentar Qüestió d’Inconstitucionalitat d’una norma

amb rang de llei un cop i només la pot presentar un jutge o tribunal

quan realment argumenti que està obligat a aplicar aquesta llei.

S’haurà de concretar a més dels preceptes legals, la constitucionalitat

dels quals es trobi en dubte, el precepte constitucional que es

consideri vulnerat i especificar en quina mesura la resolució del

procés depèn de la validesa de la norma que s’està qüestionant.

Si es declara la nul·litat de la llei, aquesta desapareix de

l’Ordenament Jurídic. Efecte “ erga omnes ” de la Sentència, és a dir,

tothom queda obligat al compliment de la Sentència.

d’una llei o norma amb rang de llei que sigui necessària aplicar al cas

que està resolent el propi TC.

Un cop feta la presentació de l’Autoqüestió es suspèn el procediment

que el Tribunal Constitucional ha de resoldre, fins que aquest mateix

dicti la sentència.

Si es declara la nul·litat de la llei, aquesta desapareix de

l’Ordenament Jurídic. Efecte “ erga omnes” de la Sentència, és a dir,

tothom queda obligat al compliment de la Sentència.

• Autoqüestió : Quan el Tribunal Constitucional es pregunta a ell mateix si una norma és constitucional o no només referida a un norma o llei en rang de llei. Només es dona quan el Tribunal Constitucional resol recursos d’ampar, actua per via incidental, és a dir, quan tenen un cas concret.
• Control previ de constitucionalitat de tractats: Recurs que s’utilitza abans de la ratificació d’un tractat internacional. L’Estat demana al Tribunal Constitucional que faci una valoració prèvia de constitucionalitat. Qui pot presentar aquest recurs? - Consell Ministre - Congrés de Diputats: ■ Grup parlamentari ■ 70 diputats. - Senat: ■ Grup parlamentari ■ 25 senadors. Hi ha discussió doctrinal de què està per damunt si els tractats o la Constitució.
• Conflicte de competències : L’objectiu és resoldre la distribució de competències entre Estat i Comunitat Autònoma, d’acord amb la Constitució. Quan l’Estat considera que una Comunitat Autònoma, envaeix competències que li són pròpies, presentarà un conflicte de competències. Es pot presentar contra normes que no tenen rang de llei, (per sota de llei, reglaments) Qui pot presentar aquest conflicte?
• Govern de l’Estat ■ Requeriment previ al Govern autonòmic protestatiu (NO OBLIGATORI). ■ Es produeix suspensió automàtica del Decret autonòmic de la disposició impugnada.
• Govern autonòmic: ■ Requeriment previ a l’Estat. Ha de demanar a l’Estat que es retiri aquell decret perquè vulnera competències pròpies. ■ No es suspèn automàticament.

Grau en Relacions Laborals Universitat Pompeu Fabra

El poden presentar aquests governs ja que són normes (Decrets o reglaments), que no tenen rang de llei. La sentència del Tribunal Constitucional discernirà a qui correspon aquella competència.

• Conflicte entre òrgans : el Tribunal Constitucional ha de resoldre els possibles conflictes entre el Govern, el Congrés, el Senat i el Consell General del Poder Judicial.
• Conflicte d’autonomia local: Recurs presentat per el cens local contra normes de l’Estat o de la Comunitat Autònoma perquè consideren que vulnera l’autonomia local.
• Recurs d’ampara: És un recurs extraordinari perquè només es pot accedir a ell un cop esgotat la jurisdicció ordinària i sempre que hi hagi vulneració d’un dret fonamental per part d’un poder públic. - Art. 14 CE: “Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, rraza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social.” A diferència d’altres recursos, qualsevol persona pot accedir al Tribunal Constitucional mitjançant aquest recurs d’ampara Està pensat perquè els ciutadans puguin defensar els seus drets davant del Tribunal Constitucional. A més també el pot presentar el Ministeri fiscal i el Defensor del Poble.

Pot ésser presentat per qualsevol particular afectat que consideri que

un poder públic ha vulnerat els seus Drets Fonamentals.

És un recurs subsidiari que exigeix que, amb anterioritat, s'hagin

esgotat totes les vies jurisdiccionals ordinàries abans d'acudir al

Tribunal Constitucional.

En principi no hi ha cap efecte per la presentació del Recurs, ja que

s’ha d’esperar que el Tribunal Constitucional consideri si s’ha vulnerat

o no el Dret.

Els efectes de la sentència són reconèixer o no la lesió del Dret al·legat i disposar les mesures necessàries per tal d'assegurar el seu compliment efectiu

Mecanismes de la protecció dels drets fonamentals.

1. Constitució: Totes les normes estan subjectes a la Constitució.
2. (^) Llei orgànica: Majoria absoluta.
3. Llei ordinària: Majoria simple.
4. Govern i cosses policials: estan exclosos perquè són els primers en vulnerar els Drets Fonamentals.
5. Tribunals ordinaris: Un cop vulnerat el Dret Fonamental.
6. (^) Tribunal Suprem o audiència nacional.
7. Tribunal Constitucional: Recurs d’Empara (Subsidiari).
8. Tribunal Europeu de Drets Humans: Consell d’Europa (Estrasburg) Existeixen tots aquests mecanismes a causa de la II Guerra Mundial, on no hi havia Drets fonamentals i hi va haver moltes morts a causa d’una vulneració massiva d’aquests Drets.

La problemàtica de la CE es que els articles no estan explícitament ben redactats

Al final, la decisió la prendran els jutges que constitueixen el Tribunal Constitucional.

TEMA 3: PRINCIPIS CONSTITUCIONALS DE L’ESTAT

ESTAT DE DRET; ESTAT DEMOCRÀTIC; ESTAT SOCIAL.

L’art 1 de la CE diu:

• 1. “España se constituye en un Estado social y democrático de Derecho, que propugna como valores superiores de su ordenamiento jurídico la libertad, la justicia, la igualdad y el pluralismo polítco.

Grau en Relacions Laborals Universitat Pompeu Fabra

diverses potestats i l’atribució del seu exercici a diverses institucions, talment que cada una

d’elles està gestionada per persones distintes i en el seu conjunt permeten la integració política

dels sectors rellevants de la Societat.

La divisió de poders té una sèrie de característiques:

• Garantir millor les llibertats dels ciutadans. És a dir, fragmentar el poder perquè estigués repartit. (Montesquieau i Locke) Existeixen dues divisions de poders: - Divisió de poders clàssica: ■ Executiu (Protestat reglamentària) ■ Legislatiu (Fa les lleis) ■ Judicial (Aplica les lleis) - Divisió territorial: Aquesta divisió existeix quan l’Estat està descentralitzat. És a dir, per exemple, Espanya té una segona derivada que és: ■ Estat ■ Comunitats Autònomes. Per tant, el poder legislatiu és doble. Parlament de l’Estat i Parlament de Catalunya.

I el poder executiu també és doble. Govern d’Espanya, Govern de la Generalitat.

En canvi de poder judicial només en té un.

Reconeixement de Drets i Llibertats. En tot Estat de Dret ha d’existir un reconeixement individual de Drets i llibertats.

Aquest Estat de Dret va lligat a l’Estat Democràtic, és a dir Estat de Dret i Estat Democràtic són conceptes indissociables.

Estat Democràtic...........................................................................................................................................

Necessàriament ha d’existir un òrgan que representi la voluntat general i que expressi mitjançant les lleis aquesta voluntat general.

No hi ha Estat de Dret que no sigui democràtic. I no hi ha Estat Democràtic que no sigui Estat de Dret.

En l’Estat Democràtic existeixen dos principis:

• Principi de participació
• Principi de pluralisme polític.

Principi de participació. Són les decisions públiques que s’adopten amb la participació dels ciutadans.

Aquesta participació pot ser democràtica directa o mitjançant la democràcia representativa.

La democràcia directa com a sistema no existeix com a tal.

Tots els Estats del món són democràcies representatives i es fan mitjançant el sufragi universal, per tant són unes votacions lliures i secretes.

Aquest principi està regulat per l’article 23:

Grau en Relacions Laborals Universitat Pompeu Fabra

“Los ciudadanos tienen el derecho a participar en los asuntos públicos, directamente o por

medio de representantes, libremente elegidos en elecciones periódicas por sufragio universal.

Asimismo, tienen derecho a acceder en condiciones de igualdad a las funciones y cargos

públicos, con los requisitos que señalen las leyes”.

A més de constituir-nos com a democràcia representativa tenim un mecanisme de participació

directa que és el referèndum. Regulat per l’Article 92 de la CE.

“Las decisiones políticas de especial trascendencia podrán ser sometidas a referéndum

consultivo e todos los ciudadanos.

El referéndum será convocado por el Rey, mediante propuesta del Presidente del Gobierno,

previamente autorizada por el Congreso de los Diputados.

Una ley orgànica regulará las condiciones y el procedimiento de las distintas modalidades de

referéndum previstas en esta Constitución.

Existeixen altres mecanismes de “participació semi-directa”.

• Iniciativa legislativa popular: Un conjunt de ciutadans proposen el debat d’una llei per tal de que sigui aprovada. L’art 87.3 de la CE diu: “Una ley orgànica regulará las formas de ejercicio y requisitos de la iniciativa popular para la presentación de proposiciones de ley. En todo caso se exigirán no menos de 500.000 firmas acreditadas. No procederá dicha iniciativa en materias propias de ley orgànica, tributarias o de caràcter internacional, ni en lo relativo a la prerrogativa de gracia.”
• El jurat L’article 125 de la CE diu: “Los ciudadanos podrán ejercer la acción popular y participar en la Administración de Justicia mediante la instituciión del Jurado, en la forma y con respecto a aquellos procesos penales que la ley determina, así como los Tribunales consuetudionarios y tradicionales.”
• Audiències dels ciutadans en els procediments de les disposicions administratives. L’article 105. a de la CE diu que la llei regularà: “La audiencia de los ciudadanos, directamente o a través de las organizaciones y asociaciones reconocidas por la ley, en el procedimiento de elaboración de las disposiciones administrativas que les afecten”.

Pluralisme polític.

Els partits polítics expressen el pluralisme polític.

El principi democràtic, el qual, el seu objectiu és eliminar la desigualtat entre les persones,

tradueix el seu propòsit, en la voluntat de crear condicions iguals per les llibres opcions de vida

dels ciutadans. Tot i així, l’eliminació de les desigualtats, no implica l’eliminació de les

diferències.

La constitucionalització dels partits polítics no significa res menys que el reconeixement del lloc

fonamental que ocupen en una democràcia com expressió del pluralisme polític de la comunitat

i, en especial, com els principals subjectes del procés polític que es proposen l’exercici del

poder.

Estat social....................................................................................................................................................

Grau en Relacions Laborals Universitat Pompeu Fabra

TEMA 4: ELS PODERS DE L’ESTAT...............................................................................................................

Poder legislatiu................................................................................................................................................

Corts Generals (Congrés i Senat)

Principalment fan les lleis, tant ordinàries com orgàniques.

Les Corts Generals, és l’òrgan de legislació democràtica directa.

Aquest òrgan ostenta la representació dels ciutadans. El fet que les Corts Generals sigui bicameral, el Congrés representa la sobirania i el Senat ostenta la representació territorial.

Composició de Senat i Congrés...................................................................................................................

El Congrés. L’art. 68 de la CE, regula el Congrés.

“El Congreso se compone de un mínimo de 300 y un máximo de 400 Diputados, elegidos por

sufragio universal, libre, igual, directo y secreto, en los términos que establezca la ley.

La circunscripción electoral es la provincia. Las poblaciones de Ceuta y Melilla estarán

representades cada una de ellas por un Diputado. La ley distribuirá el número total de

Diputados, asingando una representación mínima inicial a cada circunscripcción y

distribuyendo los demás en proporción de la población.

Grau en Relacions Laborals Universitat Pompeu Fabra

La elección se verificará en cada circunscripción atendiendo a criterios de representación

proporcional.

El Congreso es elegido por cuatro años. El mandato de los Diputados termina cuatro años

despés de su elección o el día de la disolución de la Cámara.

El sistema electoral és un sistema proporcional front un sistema majoritària. La fórmula

matemàtica que s’utilitza per repartir els escons és la llei d’Hondt. És un sistema de llistes

tancades.

El Senat

L’art. 69 de la CE, regula el Senat.

“El Senado es la Cámara de representación territorial.

En cada provincia se elegirán cuatro senadors por sufragio universal, libre, igual, directo y

secreto por los votantes de cada una de ellas, en los términos que señale una ley orgànica. 208

senadores.

En las provincias insulares, cada isla o agrupación de ellas, con Cabildo o Consejo Insular,

constituirá una circunscripción a efectos de eleccción de Senadores, correspondiendo a tres a

cada una de las islas mayores (Gran Canaria, Mallorca y Tenerife) y uno a cada una de las

siguientes islas o agrupaciones: Ibiza, Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro,

Lanzarote y la Palma.

Las poblaciones de Ceuta y Melilla eligirán cada una de ellas dos Senadores.

Pel Senat tenim un sistema majoritari per llistes obertes.

Els Senats existeixen en aquells països que tenen Estat descentralitzat.

Funcions de les Corts Generals (Congrés i Senat)

• Funció legislativa
• Funció pressupostaria
• Funció control de Govern.
• Funció d’impuls d’acció del Govern.

Funció del control del Govern.

En tot sistema parlamentari hi ha la funció legislativa i la funció de control del Govern. Pot ser un control ordinari (es dóna periòdicament en el Congrés i en el Senat)

Els principals instruments són:

• Preguntes orals i escrites. Qualsevol parlamentari pot preguntar qualsevol cosa a un membre del govern. Les preguntes orals són preguntes per a respostes breus de 2 minuts aproximadament.
• Interpel·lacions: Són proposades pels parlamentaris a un membre del govern. És un debat que dura uns 30 minuts.
• Sol·licitud de compareixences. Els parlamentaris poden sol·licitar que compareguin els membres del Govern. Aquestes compareixences es produeixen a la Comissió de la matèria que es tracti.
• Connexions d’investigació. Un grup parlamentari sol·licita una investigació per investigar alguna acció del Govern.

Grau en Relacions Laborals Universitat Pompeu Fabra

Sempre és el govern qui presenta els pressupostos i després s’inicia el procés legislatiu.

Acostuma a ser l’últim trimestre de cada any i té prioritat respecte les altres iniciatives i els debats de les iniciatives.

Les lleis que es poden aprovar a Les Corts Generals poden ser lleis ordinàries i lleis orgàniques.

Les lleis orgàniques estan marcades per la Constitució i a més tenen una reserva de Llei. Les lleis orgàniques requereixen majoria absoluta per ser aprovades, mentre que les altres requereixen majoria simple.

Una llei orgànica no està per sobre d’una llei ordinària ja que no estan ordenades de manera jeràrquica, tenen una relació de competència. Això vol dir que les lleis orgàniques regulen allò que la CE diu que han de regular i les altres lleis han de regular allò que tenen establert.

PODER EXECUTIU.......................................................................................................................................

El Govern es composa del president del govern, dels ministres, dels vicepresidents (no obligatori). Tots ells es constitueixen en el Consell de Ministres que és un òrgan col·legiat( les decisions es prenen per consens i tots els seus membres són co-responsables de les decisions del govern)

Les deliberacions del Consell de Ministres són secretes.

La figura del President del Govern és d’una gran preeminència.

Aquest és qui rep la confiança del Congrés dels diputats a partir del procés d’investidura regulat a l’article 99

La reserva de llei.............................................................................................................................................

Aquesta confiança s’aconsegueix presentant el programa al Govern.

*Decret llei

És una norma provisional. Ha de ser convalidada pels Diputats de 30 dies. Sinó està convalidada s’autodestrueix.

És a dir el Decret llei si en 30 no és convalidada, deixa de ser una norma jurídica.

El Congrés dels Diputats pots modificar el Decret Llei.

Per modificar-lo s’ha de tramitar com un projecte de Llei, en aquest cas es produeixen dues votacions

• Una primera votació on es convalida el text
• I un altre votació on es tramita com a projecte de llei. Amb una característica, que sempre és procediment legislatiu d’urgència.

Decret Legislatiu.........................................................................................................................................

Regulat a l’article 85 de la CE.

És una norma que pot aprovar el Govern amb una prèvia delegació per part de les Corts

Generals.

Grau en Relacions Laborals Universitat Pompeu Fabra

En aquest cas el Govern podria actuar per primer cop, i les Corts Generals participarien a

posteriori.

Com es realitza aquesta legislació?

• Mitjançant una llei de delegació.
• No es pot delegar cap llei que tinguin reserva de llei orgànica.
• Límit temporal
• Delegació expressa.

Per què és produeix, o quan?

Els Decrets legislatius són normes molt concretes, que tenen una caracterització molt específica.

Tenen una càrrega política baixa, però tenen una càrrega tècnica molt elevada.

Tot i així aquesta delegació de les Corts Generals, no és una llei de delegació amb rang, sinó

que estableix quins principis ha de seguir el govern per aprovar el decret legislatiu, i estableix

per tant quines regles generals haurà de respectar en tot cas el Govern quan s’aprovi el decret

legislatiu.

En alguns casos la delegació només fa referència a l’ordenació del marc legislatiu en una

matèria.

Quan conclou aquesta delegació?

Pot concloure per diferents motius.

• En primer lloc, perquè s’esgoti el termini.
• Quan el govern fa el Decret legislatiu.
• En el cas que les Corts Generals deroguin la delegació.

Tant el decret llei i el decret legislatiu, són normes que poden ser controlades pel Tribunal Constitucional. Són normes contra les que es poden presentar recurs d’inconstitucional i també els jutges i els tribunals poden presentar qüestions d’inconstitucionalitat.

PODER JUDICIAL.........................................................................................................................................

Els òrgans del poder judicial són els Jutjats i tribunals.

Existeixen 4 ordres jurisdiccionals.

• Civil
• Penal
• Laboral
• Contenciosa administrativa. Per arribar a ser jutge o magistral s’excedeix el càrrec mitjançant oposicions. Són funcionaris de carrera.

Quan s’aprova aquesta oposició hi ha 3 categories de promoció:

• 1. Ser jutge
• 2. Ser magistrat
• 3. Ser magistrat del Tribunal Constitucional

Grau en Relacions Laborals Universitat Pompeu Fabra

TEMA 5: LES FONTS DEL DRET....................................................................................................................

Concepte de llei...............................................................................................................................................

Norma jurídica que emana d'un òrgan legislatiu. Regula les matèries no reservades per la constitució a altres fonts del dret.

La llei és:

Grau en Relacions Laborals Universitat Pompeu Fabra

a. Acte de les corts Generals (atribueix l'exercici de la potestat legislativa del Estat), siguin dels òrgans legislatius dels parlaments autonòmics, que emanen les lleis autonòmiques b. Que s'hagi adoptat d'una forma determinada , derivada d'un procés legislatiu, tipificat i solemne, amb l'aprovació per l'òrgan de representació popular. c. Regula les matèries no reservades per la constitució a altres fonts del dret. d. Producte d'una activitat dels òrgans legislatius. No tot el producte que surt dels parlaments autonòmics són lleis. Ex: La llei surt de les corts generals o d'un parlament autonòmics que s'ha produït seguint el procés i especificant que s'està duen a terme una llei. La reserva de llei Determinades matèries estan en la constitució com una reserva de llei.

Estableix un límit negatiu a l'actuació del govern, que no pot regular matèries reservades a

elles a través de les fonts del dret.

Estableix també un límit positiu, àmbits concrets, materials, o be la constitució o una

autonomia han reservat de que s'hagin d'aprovar per llei.

Força Activa i la força Passiva.

FA: La llei a la que es dicta derroga una llei d'igual rang prèvia que existís.

FP: Regulat per llei, no pot ser modificat a no ser que sigui una norma de igual o més rang.

La llei ordinària. Llei estatal i llei autonòmica.

Llei ordinària: Lleis que sorgeixen dels diversos òrgans. òrgans estatals (Llei ordinària estatal).

No val més una que l'altre. És el principi de competència. Si una llei autonòmica regula

una norma estatal és inconstitucional, perquè regulen un àmbit o no tenen competència.

Tipologia de llei estatal.

Llei orgànica:

• Produeix les Corts generals.
• Reserva material :són lleis orgàniques les que regulen determinat àmbits materials, aquets, només poden ser regulats per lleis orgàniques perquè ho diu la Constitució.
• Desenvolupament del dret fonamental i llibertats públiques (Art.15 al 29) només pot ser una llei orgànica. Reserva formal:
• Les que aprovin els estatus d'autonomia (s'ha d'aprovar com a llei orgàniques, però tenen una força passiva superior a la resta. )
• Les que aprovin el règim electoral general (LOREG)
• les demès previstes en la constitució. Concepte formal: Aprovació com qualsevol altre llei. però amb la majoria absoluta del Congrés.

Els estatuts d’autonomia..................................................................................................................................

Són normes jurídiques constitutives d'una comunitat autònoma en la que es defineix el territori d'aquella comunitat. La seva denominació, seus òrgans de govern, defineix les competències de l'Estat perquè son les que no tenen competències de les autonomies.

Grau en Relacions Laborals Universitat Pompeu Fabra