¡Descarga part dret constitucional y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
Marc Pi Vicents 2n Trimestre
APUNTS PART DE CONSTITUCIONAL
• TEMA 1. LA CONSTITUCIÓ I EL
CONSTITUCIONALISME
*Tota Constitució ha d’incloure 5 elements en ella:
1- La Constitució ha de reconèixer drets i llibertats individuals. John Locke va dir : “La qüestió de fer de l’Estat és garantir els drets individuals”.
2- Les Constitucions es configuren com un pacte de la societat. La concepció de ser és l’acord suprem entre tots els individus que formen part de la societat. Rousseau va donar aquesta idea del pacte social.
3-El Racionalisme que sorgeix de la Il·lustració , proposa la idea de ordenació d’una comunitat política mitjançant el Dret. La Constitució com a norma jurídica, màxima expressió del dret i de la raó.
4-Té el caràcter de norma suprema. Jeràrquicament està per sobre de la resta de normes jurídiques. Estableix com s’han de fer i què han de regular la resta de normes jurídiques i cap norma la pot contradir.
5- Emana del poder constituent, representació de la sobirania popular , de la qual sorgeix.
*Història del constitucionalisme i característiques
-La primera Constitució espanyola és la de 1812 i la última la vigent actualment de
- Entre aquestes dos dates, hi ha hagut un període que rep el nom de període del Constitucionalisme, i amb les següents característiques:
- **Inestabilitat durant el període constitucional, sobretot política**. Els textos constitucionals eren redactats pels partits polítics que sorgien victoriosos, i per tant cada Constitució tenia una vigència molt breu.
-Les Constitucions no tenien valor normatiu i no donaven garanties de compliment del text. L’única excepció del període, fou la Constitució de 1931, que regulava l’existència del Tribunal Constitucional que garantia l’aplicació del text.
-Superficialitat en el constitucionalisme. No hi ha una construcció sòlida de l’Estat i no hi havia un reconeixement popular d’aquest text. Les Constitucions eren alienes a la societat.
- Manca de democràcia real. Degut a que els textos no responien ni a pactes polítics ni a acords socials, no hi havia un consens, ni un reconeixement de drets i llibertats per als individus. No hi havia un sistema democràtic implantat.
*Problemes del període:
- La Monarquia tenia un excés de poder, tot i haver una divisió de poders.
- L’Església mantenia una influència excessiva sobre la societat i sobre el rumb de l’Estat.
-No hi havia reconeixement de la resistència en alguns pobles de l’Estat. Hi havia un problema de l’organització i estructura de l’Estat (problemàtica del “fueros”).
*La Constitució de 1978 trenca amb la història del constitucionalisme fracassat. El text és un reflex del consens popular i majoritari. La Monarquia passa a ser una figura simbòlica i no representa cap dels tres poders, hi ha un reconeixement de drets i llibertats individuals i protegeix a la societat de l’abús del poder. Es declara l’aconfessionalitat de l’Estat i es soluciona el problema de l’organització i estructura de l’Estat.
*Mecanismes per a la reforma constitucional
-La Constitució de 1978 te mecanismes que fan que una reforma constitucional sigui un procés complicat, per tal d’evitar canvis constants. Tot i ser difícil, la pròpia Constitució contempla processos que fan possible una reforma constitucional.
-art.167CE: Procés per a la reforma constitucional excepte el Títol Preliminar, el Títol Segon i el Títol Primer,Secció 1a, Capítol Segon (Drets Fonamentals). PROCÉS:
Majoria de 3/5 parts de diputats i senadors. Sinó es crea una Comissió mixta de Congrés i Senat. Sinó hi ha pacte es necessitarà majoria de 2/3 parts al Congrés i Senat. Si tampoc hi hagués pacte, es podria fer un referèndum opcional.
-art.168CE.: Reforma excepcional per modificar les parts excloses a l’art.167. PROCÉS:
Majoria 2/3 parts congrés i senat. Si s’obté la majoria, es dissolen les Corts generals i es convoquen eleccions. Les noves Corts hauran de tornar a votar i treure majoria de 2/ parts. Si s’obté la majoria, s’haurà de sotmetre obligatòriament a Referèndum.
- TEMA 2. ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET
*ESTAT DE DRET
Ha de tenir tres regles o principis generals:
- Principi de legalitat: És la subjecció de tots els poders públics a la llei, entesa com la norma que expressa la voluntat general del poble, ja que la llei només emana del Poder Legislatiu. Es pot complementar amb el principi de constitucionalitat, entès com que la voluntat popular està concretada en la Constitució, entesa com a Llei Fonamental, i a la qual els ciutadans i els poders públics queden subjectes. Aquest principi té tres regles bàsiques:
-Primacia de la llei La llei és la norma per sobre de la resta de normes jurídiques. Això és perquè la lleis prové del poder legislatiu, expressió de la voluntat popular. Kelsen va teoritzar això amb la “piràmide de kelsen”
-Els tres poders tenen relacions diferents segons els sistemes polítics de cada país. A la divisió horitzontal de 3 poders, se li ha d’afegir la divisió de poders vertical, que preveu la Constitució, entre els Òrgans centrals de l’Estat i els òrgans de les CCAA.
3- Reconeixement de drets i llibertats: L’Estat ha de garantir una sèrie de Drets Humans a tots els ciutadans. Així, la Constitució espanyola recull un llistat de Drets Fonamentals (Arts.14-19), a banda d’altres drets socials i econòmics. -L’art.10.1 CE, plasma de manera genèrica el reconeixement de drets i llibertats individuals. Ve a consagrar la necessitat de l’existència de drets i llibertats inherents a la persona. Ens permet poder parlar de dignitat de la persona -Isehiah Berlin: Va fer la distinció entre llibertats negatives i positives. L’estat a banda de garantir drets i llibertats de manera activa, ha de garantir que no intervindran els poders públics en àmbits de l’esfera personal dels individus.
*ESTAT DEMOCRÀTIC
Democràcia entesa com el govern del poble, és a dir, que tots els integrants d’una comunitat política participen igualment en les adopcions de les decisions de la mateixa. Defensa que el poble és la única font legítima de poder polític. -Hi ha dos elements fonamentals:
-Principi de participació: amb dues manifestacions clares: -Participació directe (democràcies directes): Totes les decisions les prenen tot el conjunt de la societat. Actualment no existeixen. Es parla de democràcia directe a l’Antiga Grècia tot i que veritablement no era així, ja que només un percentatge baix de la societat era inclosa com a ciutadans. -Democràcies representatives: l’article 23 CE recull el principi democràtic per sufragi universal. Es basa en eleccions periòdiques en vot lliure, igual i secret. A part de les eleccions hi ha un altre mecanisme de participació directe: El Referèndum. Ve regulat en l’art. 92 CE: “El Referèndum serà convocat pel Rei, segons la proposta del President del Govern, prèviament autoritzat pel Congrés.” *Mecanismes de participació semidirecte: -Art.87.3 CE: Iniciatives legislatives populars. Un grup de persones pot impulsar la regulació d’una norma (Ex: toros prohibits a Catalunya). -Art 125 CE: Figura del jurat popular. Lleis aprovades el 1995.
-Art 105A CE: Tràmit d’audiència pública. És eficaç en l’àmbit de petites poblacions. -Dret de petició: els ciutadans demanen petició de regulació. -Principi de pluralisme polític:
La democràcia no es fonamenta en una sola acció política per part d’un únic partit. A la societat no hi ha una ideologia homogènia i per tant ha d’haver-hi diferents representants a les institucions que mostrin pluralisme polític (art.1 CE). Garanteix la representació de les minories que han de ser respectades i han de tenir la possibilitat d’expressar-se. -La plasmació del principi està a l’art. 6 CE, que constitucionalitza els partits polítics. Dona tres mandats: expressar el pluralisme polític, concórrer a la
participació i manifestació de la voluntat popular i ser el instrument fonamental per a la participació política.
*ESTAT SOCIAL
Està basat en la íntima relació entre la societat i l’Estat, habilitat per regular la vida econòmica, dotat d’una economia pública i que és organitzador dels drets socials com drets de prestació, constitucionals o legals. L’Estat Social persegueix dos objectius: -Garantir les condicions mínimes de benestar per als ciutadans
-Tendir cap a una igualtat real entre aquests Per tal d’assolir-ho, l’Estat te diversos instruments: -Intervenció en el mercat econòmic amb empreses públiques -Funció assistencial amb la creació de serveis públics de caràcter general
-Via impositiva per intensificar la redistribució de les riqueses L’article 9.2 CE recull de manera genèrica l’Estat Social. Però al llarg de la Constitució trobem diferents articles que defineixen l’Estat Social: Els drets Fonamentals i els principis rectors que no son directament exigibles. *Forma de Govern: Monarquia Parlamentària -Sistema Dual, amb Cap d’Estat i Cap de Govern. El Poder Executiu emana del Parlament, que té capacitat de control i d’exigència de responsabilitat a l’Executiu. -En ocasions el Cap d’Estat és un Rei (Monarquia Parlamentària), i altres en que és una persona no monàrquica. En una Monarquia Parlamentària, la figura del Rei no te cap dels 3 poders, sinó que és una figura representativa
-Sistemes presidencials -És un sistema monista, on una sola persona és Cap d’Estat i Cap d Govern. El president és escollit directament pels ciutadans, i el Parlament no exerceix cap control al executiu.
- TEMA 3. GARANTIES DE LA CONSTITUCIÓ. TRIBUNAL
CONST.
- Hi ha dos models de garantia de la Constitució
-Model americà: Model difós. Tots els jutges i tribunals tenen capacitat per decidir si una llei o norma és inconstitucional o no. Hi ha molts òrgans que participen en el control jurídic. -Sempre actua per via incidental i no poden actuar d’ofici. Es fixen en un cas determinat i veuen si és o no inconstitucional. El control d’inconstitucionalitat és concret (cas concret). Tot i que el jutge en el seu cas, declari la llei inconstitucional, la norma seguirà vigent. -Model Europeu: Model concentrat, no difós. Preveu en un sol òrgan que controla la constitucionalitat de normes, el Tribunal Constitucional.
-Els òrgans legitimats per interposar el recurs són els Jutges i els Magistrats, en el cas en que estiguin resolent un cas i la norma que han d’aplicar per resoldre aquell cas concret, consideren que pot ser inconstitucional. La qüestió no té límit temporal per ser presentat. -L’Efecte de presentar aquest recurs, és que el procediment judicial concret, queda suspès fins la sentència del TC, tot i que la llei en sí, segueix vigent. Les sentències que resolen qüestions, tenen efecte “erga omnes”. En cas d’inconstitucional, la norma es declara nul·la.
-Les lleis preconstitucionals, poden declarar-se inconstitucionals i no ser aplicades per els jutges en aquell cas concret. 3.Autoqüestió: És un recurs sense límit temporal per ser presentat i busca depurar l’Ordenament Jurídic de lleis o normes amb rang de llei inconstitucionals.
-És un recurs presentat pel propi TC, quan es pot auto qüestionar si una llei o norma amb rang de llei és inconstitucional, només quan aquella norma per resoldre una sentència concreta pugui ser inconstitucional.
-El Procediment del TC queda sospès fins que el propi TC resolgui l’autoqüestió.
4.Control previ d’inconstitucionalitat de tractats internacionals
-El TC emet un informe en el que farà una comparativa entre el Tractat i la Constitució. Abans de ratificar el Tractat, el Consell de Ministres,o les Corts Generals (al Congrés per iniciativa de 2 grups parlamentaris i al senat per iniciativa d’un grup), poden preveure un control previ. -L’informe del TC, dirà si el Tractat entra o no en contradicció amb la Constitució i per tant quins articles s’haurien de modificar per tal que l’Estat pugui aprovar o ratificar el Tractat Internacional. 5.Conflicte de competències. Art. 148,149 CE
L’objectiu és deliberar qui te la competència en una matèria concreta i es pot presentar contra normes que NO siguin lleis ni normes amb rang de llei. Els òrgans que poden presentar el recurs són el Govern Central o el Govern de la CCAA afectada.
-En el cas que el presenti el Govern Autonòmic , abans ha d’enviar un requeriment al Govern Central i després si no es soluciona entre ells, anar davant el TC. Això no produirà la suspensió del Reglament -Si el presenta el Govern Central no ha de fer requeriment obligatori a l’Autonomia. En aquest cas, es produeix la suspensió del Reglament Autonòmic fins la resolució del TC. -El T. Constitucional decidirà a qui pertany aquella competència i valorarà si el reglament és inconstitucional que en cas afirmatiu es declararà nul.
6.Recurs a favor de l’autonomia local: El poden presentar davant el TC amb un mínim de vots dels ciutadans quan es creu que hi ha una norma de l’Estat que afecta l’autonomia local. 7.Recurs que resol conflictes entre òrgans Constitucionals (Govern,Congrés,Senat...)
8.Recurs d’empara: És l’última garantia dels ciutadans d’aplicació dels drets fonamentals. Apart de recórrer els ciutadans, també el pot presentar el Defensor del Poble.
-Aquest recurs només es pot presentar, si es tracte d’una vulneració d’un dret fonamental, quan s’hagi esgotat tota la via judicial ordinària, i si aquest dret l’ha vulnerat un poder públic. L’efecte de la sentència, serà el reconeixement de la vulneració del Dret Fonamental i restitució del dret vulnerat.
- TEMA 4. ELS PODERS DE L’ESTAT.ÒRGANS DELS
PODERS
- Poder Legislatiu Corts Generals (Congrés i Senat) Fan lleis
- Poder Executiu Govern Poden fer Reglaments- Actes Adm.- Decrets llei- Decrets Legislatius
- Poder Judicial Jutjats i Tribunals Fan sentències. 1. LES CORTS GENERALS És l’òrgan que representa el poble, que té major legitimitat democràtica directe.
-S’organitza de manera bicameral: Congrés que representa la sobirania nacional i el Senat que representa el territori. -Composició del Congrés: La Constitució fixa entre 300 i 400 membres. Una llei electoral va determinar que tindria 350 membre escollits per vot directe, lliure, igual i secret. La Constitució marca que la circumscripció (àmbit territorial per referència), és la província. Ceuta i Melilla tindran un diputat i la resta de províncies tindran un mínim de dos diputats i la resta de diputats es distribueixen per densitat de població. Així s’assegura que tots els territoris tinguin un mínim de representació
-El Congrés opera amb un sistema electoral proporcional per la seva elecció i amb llistes tancades (cada partit presenta una llista que el votant no pot modificar).
-Composició del Senat. Art.69 CE : Cambra de representació territorial. La formació d’aquest és dual: per elecció directe i per designació autonòmica.
- Elecció directe : Cada província tindrà 4 senadors. Les Illes Grans ( Tenerife, Gran Canària i Mallorca) tindran 3 senadors. La resta de illes 1 senador. 2 per Ceuta i 2 per Melilla. Tot això suma 208 senadors. -El problema del senat per ser realment una representació territorial, hauria de representar les CCAA i no agafar com a circumscripció les províncies. PROBLEMA:
4 Senadors per província: Soria- Castilla i Lleó 36 Senadors amb 2.5M habitants. Madrid 4 senadors amb C.A 6M d’habitants. -Hi ha un sistema majoritari de llistes obertes. Els escollits seran els que tinguin més vots dins la seva circumscripció. Podem votar senadors de diferents formacions polítiques.
- Designació autonòmica: Designats per les Cambres legislatives autonòmiques. Cada C.Autònoma designarà un senador mínim i 1 per cada milió d’habitants.
- Organització de les Corts Generals: -El Ple: És la reunió de tots els membres de la Càmera. Hi ha un president de Càmera.
-La Mesa: Formada pel President, 4 vicepresidents i 4 secretaris.
-Ministres: Pot haver Ministres amb un àmbit de funció concret, que són els de Cartera, però es preveuen Ministres sense Cartera.
-Consell de Ministres: És la reunió de tots els membres del Govern. És un òrgan col·legiat, que prenen aquelles decisions del Govern que no estan reservades al President, i en especial aprovar Decrets. Les decisions que es prenen comprometen tots els membres. Tenen deliberacions secretes, tot i que la decisió final queda subjecte a tots els membres. -Funcions del Govern
-Dirigeix la Direcció del País, marcant les iniciatives legislatives i també dirigeix la política exterior mitjançant la diplomàcia, els Tractats Internacionals. -Marca la direcció de la defensa de l’Estat i exerceix la direcció de l’administració. -Funció executiva: executant els pressupostos aprovats al Congrés i complir i fer complir les lleis, per lo qual se li atorga l’exercici de la potestat reglamentària.
3. EL PODER JUDICIAL El poder judicial és únic i no està descentralitzat com els altres dos. Té 4 ordres jurisdiccionals: Civil, Penal, Laboral,Contenciosa Administrativa. -Composició: Magistrats (Unipersonal. Un sol jutge). Tribunals (Òrgan col·legiat. Multipersonal)
-Jerarquia: Jutge MagistratMagistrat del Tribunal Suprem S’accedeix a la carrera judicial per mitjà d’oposicions. En el cas de no passar les oposicions, pots ser jutge o Magistrat però amb una gran formació i amb més de 15 anys de professió jurídica.
-Funcions del poder judicial: Ha de garantir mitjançant l’aplicació del dret, els drets i llibertats, els drets fonamentals. Té el monopoli d’imposar les penes. També vetlla perquè no hi hagi lleis inconstitucionals a l’Ordenament Jurídic (Qüestió d’inconstitucionalitat).
-Estatut Jurídic de Jutges i Magistrats
-Submissió total a la Constitució. Els jutges i Magistrats han d’actuar amb imparcialitat i independència (actuació només sotmesa a la llei).
- Immobilitat. No es poden moure del càrrec ni poden ser destituïts. -Responsables exclusius dels seus fets i decisions. És un càrrec exclusiu, és a dir,fer de jutge o Magistrat, no permet tenir cap altre dedicació laboral. Només docència universitària. -Principis del procés judicial
-Tutela Judicial Afectiva, reconegut a l’art. 24.1 CE, que és un dret fonamental. -Tota resolució jurídica s’ha de fer d’acord el dret, amb fonaments jurídics. -Les sentències fermes tenen força de cosa jutjada, per tant, compliment obligatori de la sentència. La sentència ferma, és la que dicti l’òrgan de màxima instància, o quan se t’hagi acabat el termini per presentar un recurs. En aquest cas la sentència ferma serà aquella que no has pogut recórrer.
- Consell General del Poder Judicial
-És un Òrgan de govern del Poder Judicial, tot i que no forma part del Poder. -Composició: Té 20 membres més 1 President que és a la vegada el President del Tribunal Suprem. El President és escollit pels 20 membres del Consell General.
Dels 20 membres: 10 són escollits pel Congrés i 10 pel Senat amb majoria de 2/3 parts.
-Del 10 membres, 6 de cada Cambra (12), seran escollits entre Jutges i Magistrats que hauran sigut escollits entre els 36 noms que els propis Jutges i Magistrats hauran presentat. Els 4 restants de cada Cambra (8), són escollits a proposta directe de Congrés i Senat i no fa falta que siguin Jutges i Magistrats.
-Funcions del Consell General del Poder Judicial
-Té la potestat reglamentària interna i també la pressupostària. -És l’encarregat d’aplicar l’Estatut Jurídic a Jutges i Magistrats controlant el seu exercici. També emeten informes davant els projectes i proposicions de llei del Congrés. I trien el seu President, que serà el del T. Suprem. A més escullen dos Magistrats del T. Constitucional.
- TEMA 5. PODERS DE L’ESTAT. FONTS DEL DRET
1.PODER LEGISLATIU.
- LLEI: És la norma amb rang superior a totes les altres, perquè emana directament del poder legislatiu, que és voluntat del poble. -Llei Orgànica i Llei Ordinària: Es relacionen pel principi de competència. La llei Orgànica te competència en certes matèries, com les que desenvolupen Drets Fonamentals, les que aproven Estatuts d’autonomia, el règim electoral general (art. CE). Només regularà allò que la Constitució li dona competències. Jeràrquicament però, no és la orgànica superior a la Ordinària, sinó que cada una te les seves competències i regulen el que han de regular. De la mateixa manera passa entre llei estatal i llei autonòmica. Existeix el principi de temporalitat que designa que la llei posterior deroga l’anterior.
- Estatuts d’Autonomia: És la norma institucional bàsica de cada Comunitat Autònoma que determina els òrgans i competències de una part de l’organització de l’Estat. És situa al cap damunt del vèrtex de la piràmide jeràrquica i segons la CE han de contenir la denominació de la Comunitat, la delimitació del seu territori, la denominació, organització i seu de les institucions autònomes pròpies i les competències assumides dins els marc establert a la Constitució. Els Estatuts d’Autonomia passen dos procediments: primer un pacte autonòmic i després es passa a les Corts Generals per buscar un pacte estatal. També es preveu un Referèndum entre ciutadans de la Comunitat autònoma. 2.PODER EXECUTIU -Reglaments: Els dos tipus de Reglaments, són en primer lloc el Reial Decret (amb rang reglamentari, sota la llei), del President o del Consell de Ministres i expedit pel Rei. En segon lloc trobem les Ordres Ministerials, que son disposicions aprovades per Ordre Ministerial i jeràrquicament inferior als Decrets.
-Reial Decret- Llei: És una disposició legislativa provisional dictada pel Govern en cas de necessitat urgent i extraordinària. És una norma amb rang de llei, amb una validesa provisional limitada a 30 dies. Per dictar un Decret-Llei no és suficient que el Govern apreciï la necessitat de la existència d’una norma amb rang de llei. La necessitat ha de
Sempre han d’estar reconeguts a una Constitució. Es contemplen en unes condicions diferents respecte els altres drets, tenen una reforma per via rígida i sempre han d’estar regulats per llei orgànica, que s’aprova per majoria absoluta.
Són drets exigibles directament pel ciutadà. El legislador mai podrà regular en contra o per negar un dret fonamental. Els drets fonamentals no són il·limitats ni de caràcter absolut. Trobem límits interns i externs com saber que els drets de un acaben on comencen els drets dels altres.
Tot l’Ordenament Jurídic ha de ser interpretat a la llum dels drets fonamentals, tenint- los en compte. Els drets fonamentals s’han d’interpretar de la manera més favorable possible. “Les normes relatives als drets fonamentals i llibertats que la CE reconeix s’interpretaran en conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i Tractats internacionals sobre les mateixes matèries ratificats per Espanya.
-La CE preveu unes certes garanties per mantenir vigents i intactes els D. Fonamentals:
La primera és l’aplicació directe dels drets fonamentals, i per tant reclamació directe del ciutadà. Si el legislador no aplica els drets, això no impedeix que es reconeguin.
La segona garantia és la reserva de llei. Hi ha una reserva de llei general per tots els drets i una reserva de llei orgànica específica pels drets fonamentals. El TC diu que només serà llei orgànica la que desenvolupi el dret fonamental, no qualsevol norma que en parli d’un d’ells. El Decret- Llei no pot regular els drets fonamentals.
La tercera garantia és una garantia institucional, la figura del Defensor del Poble que segons l’art. 54 CE és una figura que ha de regular una llei orgànica, com a comissionat de les Corts Generals, designat per aquestes. Es preveu com el defensor dels drets fonamentals i la resta del Títol I de la CE dels ciutadans. És una figura que pot actuar d’ofici (per iniciativa pròpia), té capacitat d’investigació i inspecció. És una institució mediadora entre el ciutadà i el poder judicial que haurà d’actuar.
La quarta garantia és la jurisdiccional. Existeix un procediment especial en la jurisdicció ordinària (poder judicial) anomenat “Recurs d’empara ordinari) i el “Recurs d’empara constitucional). Això ho recull l’art. 53.2 de la CE. Te la característica de sumarietat, ja que tot el procediment en si, és molt més simple i ràpid. El recurs d’empara es pot presentar contra poder públic i privat, i el recurs d’empara constitucional només es pot presentar si el dret fonamental l’ha vulnerat un poder públic. El pot presentar l’afectat, el defensor del Poble i el Ministeri Fiscal.
