Docsity
Docsity
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Orientación Universidad
Orientación Universidad
Vende en Docsity
Vende en Docsity
Docsity AI
Docsity AI
Inicia sesiónRegístrate

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Busca documentos

Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity

Busca tu universidad

Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad

Video Cursos

Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades

Quiz

Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación

Docsity AINEW

Resume tus documentos, hazles preguntas, conviértelos en quiz y mapas conceptuales

Ver preguntas

Despeja tus dudas leyendo las respuestas a las preguntas que realizaron otros estudiantes como tú

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Compartir documentos
download point icon20 Puntos

Por cada documento subido

Responde a las preguntas
download point icon5 Puntos

por cada respuesta dada (máx. 1 al día)

Todos los modos para conseguir puntos gratis
Consigue puntos de inmediato

Elige un plan Premium con todos los puntos que necesitas.

Oportunidades de estudio

Elige tu próximo programa de estudio

Ponte en contacto inmediatamente con las mejores universidades del mundo. Busca entre miles de universidades en todo el mundo. Busca entre miles de universidades partner oficiales

Comunidad

Pregúntale a la comunidad

Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio

Ebooks gratuitos

¡Nuestros e-books salva-estudiantes!

Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity

Dret constitucional, Apuntes de Derecho Constitucional

Universitat Pompeu Fabra (UPF)Derecho Constitucional
Prof. Jordi Jane Guasch

Asignatura: Dret Constitucional i Europeu, Profesor: Jordi jané, Carrera: Relacions Laborals, Universidad: UPF

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 04/05/2013

nuriacrous
nuriacrous 🇪🇸

4

(17)

1 documento

1 / 15

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Tema 1 - Concepte de constitució i Reforma constitucional!
!
Concepte de constitució!
!
La constitució és el conjunt de normes que organitzen i regulen l'Estat. Ens evoca a un
caràcter constitucional, fundacional, podriem dir, que és la màxima expressió juridica de la
voluntat fundacional.!
!
1- La norma fundacional d'un Estat té un contingut, uns òrgans superiors pel poder
constitutiu ( parlament, govern)!
2- Les relacions entre aquest òrgans!
3- (Dogmàtic) principis i finalitats que inspirin la finalitat!
4- Drets i deures dels ciutadants!
5- Relacions entre ciutadants i el propi estat!
6- Com es reparteix el poder en el territori ( Norma fundacional d'un Estat)!
!
- Si tot Estat té una norma constitucional, té constitució?!
El pensament liberal democàtic ens diu que no.!
!
Hi ha 4 regles que ens diuen si és o no constitució:!
1. Estan subjectes al dret?!
2. Està legitimat al poder?!
3. Element: Separació de poders? !
4. Ciutadants que viuen amb una constitució tenen els drets fonamentals garantits.!
!
Si contestem afirmativament a les 4 preguntes estem davant d'una constitució.!
!
"Tota societat que no estan assegurats els drets i no hi hagi una divisió de poders,
no té constitució".!
!
Constitucions semàntiques: No ens permeten saber si es compleixen o no. Perquè
busquen afavorir a un grup o persones.!
!
La constitució està basada en 7 Característiques que la defineixen:!
!
1- Constitució és la norma fonamental de l'Estat!
!- Dòna resposta a 3 preguntes:!
!!!1.* Qui mana? -> titularitat( Monarquia, Rei, República)!
!!! i Perquè mana? -> Poder (Règim autocràtic, dictadura..)!
!
!!!2.* Com mana? -> Amb un Govern parlamentari o presidencialista.!
!!!Si ès o no un Estat de dret ( està limitat pel dret o fa el que vol)!
!
!!!3.*Que mana? -> Contingut de la legalitat!
!!!i perquè ho mana -> Quins objectius i principis segons la legalitat.!
!
2- La constitució és la norma suprema de l'ordenament jurídic i per tant, és incondicional
i nul·la qualsevol norma que la contradigui.!
!
3- La síntesi de les conviccions socials més profundes, essencials han d'estar a la
constitució.!
!
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Dret constitucional y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!

Tema 1 - Concepte de constitució i Reforma constitucional Concepte de constitució La constitució és el conjunt de normes que organitzen i regulen l'Estat. Ens evoca a un caràcter constitucional, fundacional, podriem dir, que és la màxima expressió juridica de la voluntat fundacional. 1- La norma fundacional d'un Estat té un contingut, uns òrgans superiors pel poder constitutiu ( parlament, govern) 2- Les relacions entre aquest òrgans 3- (Dogmàtic) principis i finalitats que inspirin la finalitat 4- Drets i deures dels ciutadants 5- Relacions entre ciutadants i el propi estat 6- Com es reparteix el poder en el territori ( Norma fundacional d'un Estat)

  • Si tot Estat té una norma constitucional, té constitució? El pensament liberal democàtic ens diu que no. Hi ha 4 regles que ens diuen si és o no constitució:
  1. Estan subjectes al dret?
  2. Està legitimat al poder?
  3. Element: Separació de poders?
  4. Ciutadants que viuen amb una constitució tenen els drets fonamentals garantits. Si contestem afirmativament a les 4 preguntes estem davant d'una constitució. "Tota societat que no estan assegurats els drets i no hi hagi una divisió de poders, no té constitució". Constitucions semàntiques: No ens permeten saber si es compleixen o no. Perquè busquen afavorir a un grup o persones. La constitució està basada en 7 Característiques que la defineixen: 1- Constitució és la norma fonamental de l'Estat
    • Dòna resposta a 3 preguntes: 1. Qui mana? ->* titularitat( Monarquia, Rei, República) i Perquè mana? -> Poder (Règim autocràtic, dictadura..) 2. Com mana? ->* Amb un Govern parlamentari o presidencialista. Si ès o no un Estat de dret ( està limitat pel dret o fa el que vol) 3.Que mana? ->* Contingut de la legalitat i perquè ho mana -> Quins objectius i principis segons la legalitat. 2- La constitució és la norma suprema de l'ordenament jurídic i per tant, és incondicional i nul·la qualsevol norma que la contradigui. 3- La síntesi de les conviccions socials més profundes, essencials han d'estar a la constitució.

4- La norma jurídica, serveix de paràmentre per la validesa de la resta de normes jurídiques en funció si estan d'acord. Hi han 2 vinculacions:

  • Negativa -> No pot anar en contra.
  • Positiva -> lleis d'un país que han d'intentar desenvolupar. 5- Font creadora de les fonts del dret ( com es fan la resta de normes, qui pot crear normes i el procediment per a crear) 6- S'expressa amb 1 únic document escrit 7- S'elabora, s'aprova, es modifica per un procediment solemne i rígid en que s'aplica de manera expressa. S'exigeix un cuorum de votació i es trenca el principi d'equivalencia d'opcions. Normalment, s'exigeix un referèndum. 1.2 Origen i elaboració de la constitució espanyola de 1978 Venim d'una dictadura ( Règim franquista) a un regim constitucional (Democràcia). -Hi han dos vies per arribar a un regim contitucional: Transició(Espanya) i Trancament. -Franco mort al 1975 i Joan Carles I entra a ser rei d'Espanya. Entra com a president l'Adolfo Suarez al 1976 i aquest fa aprovar la nova llei per la reforma política (per fer possible unes eleccions lliures). El projecte va ser presentat i es va aprovar davant de les corts, es va sotmetre a referèndum i va guanyar el "si". El 1977 van legalitzar els partits polítics i els sindicats. Van desarticular els principals centres del poder polític del franquisme, van restablir les llibertats polítiques i van legalitzar els partits i sindicats. Es van convocar eleccions el 15 de Juny del 1977( primeres eleccions democràtiques sense constitució) i va guanyar UCD amb 168/350 diputats(176 majoria absoluta). Per a començar a el·laborar la constitució van triar l'opció d'elaborar una proposició de llei per una ponència. Les corts del 1977 van nomenar a la ponència a 7 persones per a fer la constitució (3 diputats UCD, 1 diputat del PSOE, d'alianza popular, PSUC i CIU). Després d'una revisió del text el 6 de desembre del 1978 s'aprova per referèndum la constitució. Es van convocar eleccions l'1 de març del 1979. La primera legislatura constitucional va ser de l'any 1979 fins l'any 1982 amb Calvo Sotelo.
  • 36 anys de vigència ha permès l'alternança del poder en diferents partits polítics. 1.3 La reforma constitucional a la constitució Espanyola Tota constitució ha de fer possible vies perquè poguem reformar les normes perquè aquestes s'adapti a la realitat. El títol 10é de la constitució (Reforma constitucional) La reforma realitzada de manera express i a través del procediment establert per la constitució, fa possible que el poder exerceixi el poder de la reforma i asseguri al meteix temps la modificació i la seva estabilitat. Tota la constitució es pot modificar menys el principi democràtic NO pot ser reformat. S'han reformat dos artícles de la constitució: 13.2 -> Adhesió al tractat de Maastrich. Sufragi Actiu i passiu de l'unió europea. 135 -> Estabilitat presupuestària. Hi han dos tipus de reforma :

TEMA 2 - La justícia constitucional Models de control judicial de la constitucionalitat de les lleis

  • judici de constitucionalitat: saber si una norma està d'acord o no amb la constitució 2 models:
  • Model de control difús: - És vigent amb l'àmbit anglosaxó i els EEUU és un dels màxims exponents. Tots els òrgans jurisdiccionals tenen per encarrec aplicar la constitució i deixar d'aplicar les normes que siguin contràries a la constitució. Hi han 3 elements:
  • Pròpia constitució (si esta d'acord)
  • Precedents (Decisió del jutge)
  • Pròpia doctrina del tribunal suprem (Quan ha dictat una sentència, vincula a la resta de tribunals) A l'any 1803, una sentència del jutge Marshall, afirma: Quan una llei es troba en contradicció amb la constitució, l'alternativa és molt simple, o s'aplica la llei, en tot cas no s'aplica la constitució. Sino s'aplica la constitució i no s'aplica la llei. Instaura el control difús de la constitucionalitat de les lleis ( no aplica la llei, si la constitució). - Model de jurisdicció concentrada: (Estat espanyol, alemania, italia...) Sistema que ve de la constitució austriaca de l'any 1920, té el jurista Kelsen que es el màxim exponent. Parteix d'una certa desconfiança cap al poder judicial. Es vol crear un òrgan que sigui l'encarregat únic per analitzar la validesa o no de les lleis en front la constitució. Les lleis que són del poder legislatiu, algú ha de poder dir si és constitucional o no ho és. per tant escriu un òrgan que no forma part del poder judicial en si. Tribunal constitucional -> L'encarregat d'analitzar si una norma en rang de llei és constitucional o no. Anula/ Derroga la llei si va en contra de la consti. Legislador negatiu: no pot fer lleis, però si pot anular lleis vigents. 2.2La justicia constitucional amb la constitució espanyola. El tribunal constitucional. Composició i funcions del tribunal constitucional. T.C és el màxim intèrpret de la constitució. Crea la consti. al 1978. No renoven els magistrats algu pot pensar que no ho fan perque una composició diferent no poguès comportar una sentencia diferent a la que jo vull. millor que hi hagui un nombre impar xq no hi hagui empats -> el vot del president trenca l'empat. Composició del tribunal constitucional Hi ha 12 membres, que són els magistrats (designats per un període de 9 anys). Com són un nombre parell el president és qui desempata. S'ha de ser jurista amb més de 15 anys d'exercici, de reconeguda experiència per ser magistrat. 8 dels 12 magistrats són elegits per les Corts Generals. s'elegeixen:
  • 4 del congrès majoria 3/5 -> a 3 anys
  • 4 del senat majoria 3/5 -> després de 3 anys
  • 2 govern ---------------------------------->"
  • 2 del govern del poder judicial------> van junts i després dels altres 3 anys. Tenen una procedència d'una tendència politica

Model de juristes tant bons que poguessin ser avalats per un partit i per un altre. 3/5 parts possibilitava que poguès haver un acord amb figures de prestigi. EX: Partit A i un partit B. Jo partit A que sóc el majoritari en proposo 2 i tu el B 1 i el 4rt el busquem algú de consens. (El que pasa ara) El ple esta format per un president, un vesipresident i hi han 10 magistrats: total 12. També actua en la sala primera que es presidida pel president i la sala segona es presidida pel visepresident. Es divideix en sala quan s'ha de fer el recurs d'emparament dels ciutadants. Funcions : Les que diu la consti. a part la llei orgànica en pot donar una altres. P.Ex autonomia 1- Control de constitucionalitat de lleis o normes amb rang de llei.(Decret, real decret NO) / (real decret llei/legislatius SI) Procediments : 1- Recurs dinconstitucionalitat: Es pot presentar amb un termini de 3 mesos desde que s'ha publicat la norma per recorrer. Passat el termini no el pots recòrrer. Qui pot interposar el recurs?

  • President del govern
  • 50 diputats o 50 senadors (minoria parlamentaria pot presentar recurs)
  • Defensor del poble
  • Gorverns de les comunitats autònomes i els parlaments o òrgans legislatius (certs limits, rangs de llei de caràcter general que s'entengui que vulnerin les seves competències) Dona lloc a una sentència que emet el ple, i la sentencia pot declarar la sentència d'inconstitucionalitat en tota la norma o en parts de la norma és inconstitucionalitat. Es publica al butlletí de l'Estat. Definició : Recurs directe davant el Tribunal Consitucional Contra les lleis i les disposicions normatives amb força de llei. Amb aquest recurs s'insta al Tribunal Constitucional a realitzar un control d'una norma legal a la constitució, amb la pretensió de que aquell que declari invàlida la norma, i per tant nul·la, per la seva discomformitat amb la constitució i s'acabin els seus efectes. Sentencies interpretatives: que no declaren incostitucional un precepte sempre que aquest precepte s'interpreti de la manera que diuen el tribunal consti. 2- Qüestió d'inconstitucionalitat Qualsevol jutge, tribunal que ha de redimir un conflicte. Aquest tribunal ha d'aplicar la llei. Faig una questió d'inconstitucionalitat, l'he d'aplicar la llei, diga'm com a tribunal si ho és o no es inscontitucional. Si no ho és, no s'aplica la llei. Queda suspès el procediment fins que em diguin o no si es constitucional. Si una norma està vigent pot ser objecte de control (no hi ha cap límit temporal) 3- Recurs d'empar (el tribunal consti. el més extens que fa) 4- Dinimeix conflictes de competència entre l'Estat i les CCAA i organs de l'Estat entre si. Confictes positius: tothom creu que es el competent Conflictes negatius: ningu es creu competent.

Element crític de l'estat social en la constitució: darrera reforma de la consti. art 135. Imperatiu europeu, no agrada els poders públics, pero ve donada pel contex de crisis. Principi d'Estabilitat pressupuestària I (Tots els ingressos que tenen les adm. públiques; obtenim a partir d'impostos; distribuir donant unes prestacions[bona qualitat sanitaria, la gent es jubila i l'estat ha de pagar totes les prestacions]; ) P (Prestacions, despeses) D ( Deute públic) P > I -> tinc dèficit públic; més despeses que ingressos. L'article diu que no puc fer dèficit. Si no puc fer deficit i tinc menys ingressos que prestacions. Per tant hi han els bóns(Deute públic) L'estat m'està garantint un interès del deute que he adquirit. ART. 135 diu " Los créditos para satisfacer los intereses y el capital, sempre estaran a l'estat de despesa. Prioritat es tornar els diners que m'han deixat i pagar els interessos. Acaba passant que cada vegada és mes costós tornar el deute xq l'interès es més alt = Intervenció ( Modificació substancial de l'estat social) Desde europa et deixen diners, tens més prestacions que ingressos. Imposa unes condicions( retallades molt severes). A partir de la consti. te la forma d'estat social i democràtic de dret. Forma unitaria Estat de dret: l'existència d'uns mecanismes juridics que asseguren la submissió de l'estat del dret (divisió de poders, principi de legalitat..) i proclama una serie de drets i llibertats d'autonomia que obliguen a l'estat a respectar una esfera d'activitats personals i socials que no poden inferir el poder politic ( llibertat de residencia, domicili privat). Estat social : consagren uns drets econòmics i socials permeten que tots els ciutadants a traves de prestacions puguin gaudir de privilegis socials Forma unitaria Estat democratic garanteix que l'individu participa. principal dret de participació es el de participar en els votacions públiques, que aquest ciutada sigui responsable d'haver participat. Podria ser:

  • Directe : Els ciutadants voten tot en assemblea i no tenen uns representants del poble sinò uns delegats.
  • indirecte : Els ciutadants voten per elegir uns representants i que aquests facin totes les gestions necesaries D: nosaltres(Tots els ciutadants) cada vegada dicidesim el que ens convé o volem com a llei que ens hagi de regir. Es fa una democràcia representativa, tots els ciutadants tenen dret a participar a traves d'uns representants que ells voten(politic), han decidit els ciutadants xq son els que els han votat. Sistema electoral: es la forma matematica de convertir els vots en escons. La "maquina". Hi han 2 grans tipus:

1- Sistema majoritari: Divideix l'Estat en diverses circunscripción electoral i el que queda primer es porta tot i el segon no semporta res (Anglaterra, EEUU...). Sobrerepresentació del que queda 1r. 2- Sistema proporcional: A traves d'una forma matematica es distribueixen els vots en escons proporcionalment ( + vots + escons) Umbral electoral: els partits no arriben al 3% no entren en el repartiment 5% vots municipals no entren si pasen fan la formula HONDT (spain, cat) i la resta major protegeix més les minories. Monarquia parlamentària Forma de govern Composició dels òrgans de govern: Quin cap d'estat tenen?

  • República cap d'estat frances
  • Rei cap d'estat espanyol (Monarquia)
  • Parlament pot ser monocamaral (Andorra) o pot ser bicameral (Espanya) Com es el govern? -Presidencialista Forma de govern de l'estat. -> Monarquia parlamentària Monarquia limitada i legitimada per la consti , titol 2 de la corona + rigida. 3 caract. la corona 1- Constitucional ( que està subjecte a la constitució, regulada a la consti.) 2- hereditaria ( no tas de presentar a unes eleccions, passa en generació x unes condicions establertes.) 3- vitalicia ( s'acaba quan et mors(Carles), passa a ser d'un altre(felip)) El Rei: -sanciona les lleis -signa el nomenament dels ministres -cap de les forces armades. té una serie de prerrogatives, el rei no es el responsable. Contraassignatura : al costat de la firma del rei hi ha la firma d'un altre que es realment el responsable. El rei regna però no governa, perque estem a una monarquia parlamentària. El rei té un paper Representatiu, constitucional, poder arbitral i moderador però no decisori. Història: Veniem d'una dictadura, alfons 13 va ser rei abans de la repub. el seu fill no va ser rei xk va haver el franquisme, i passat en franco, passa a ser cap d'estat d'un monarca pasa el fill(actual rei, el pare renuncia els seus drets successoris). 1 supòsit: un cop elegit el congrès dels diputats, el rei ha de proposar un canditat al president autonòmic, ho fa 1 cops escoltats els representats dels diversos partits que han tingut representació parlamentaria (10) fan una proposta xk una persona pugui ser elegit presi. del govern. El rei ha de proposat sempre el líder del partit que ha guanyat les eleccions, però no està obligat. en 2 mesos no s'ha elegit 1 presi el congrès queda dissolt. Noves eleccions passa el mateix que proposa gent que no té la majoria seria un propòsit../ hi hauria un mecanisme x burlar aquest acte del rei ( jo proposo a la raquel que no ha guanya de 150 dip. en te 30; la laia de 130 que seria amb majoria) Automaticament

-4 senat; 3/5 parts -4 Congrès 3/5 parts Membre 21; President del consell i a la vegada el president del tribunal suprem. L'estat és compost ( no hi ha un únic poder central). Les CCAA tenen poder, tenen institucions amb poder central. Les 17 CCAA tenen parlament autonòmic, poder de control del govern. Parlament de Catalunya, un dels primers. Al s. XII. Al 1283, regnat de Pere II, s'ajunten i formen les corts catalanes des de 1873 - 3 braços: Eclesiàstic, noble i militar, popular i reial. 152 de la CE: Diputat/diputada del parlament de catalunya Tribunal superior de justicia de catalunya té la funció de culminar l'organització judicial de Catalunya. Recurs del tribunal suprem en cas de que sigui necessari. Síndic de greuges : per protegir els drets fonamentals dels ciutadants davant l'Estat Sindicatura de comptes : tresoreria Concell de garantia estatutaria: òrgan que analitza si la normativa està d'acord o no amb la consti. Comissió juridica assesora: òrgan consultiu que excerceix les seves funcions amb autonomia orgànica i funcional. Integrada per 15 juristes inamovibles durant el mandat. Concell de justicia de catalunya : Ha sigut derrogat. L'agencia catalana de protecció de dades TEMA 5 Concepte de llei Norma jurídica que emana d'un òrgan legislatiu. Regula les matèries no reservades per la constitució a altres fonts del dret. La llei és: a) Acte de les corts Generals (atribueix l'exercici de la potestat legislativa del Estat), siguin dels òrgans legislatius dels parlaments autonòmics, que emanen les lleis autonòmiques. b) Que s'hagi adoptat d'una forma determinada , derivada d'un procès legislatiu, tipificat i solemne, amb l'aprovació per l'òrgan de representació popular. c) Regula les matèries no reservades per la constitució a altres fonts del dret. d) Producte d'una activitat dels òrgans legislatius. No tot el producte que surt dels parlaments autonòmics són lleis. Ex: La llei surt de les corts generals o d'un parlament autonòmics que s'ha produit seguint el procès i especificant que s'està duen a terme una llei. La reserva de llei Determinades matèries estan en la constitució com una reserva de llei. matèries demana que siguin tramitades com a lleis. Estableix un límit negatiu a l'actuació del govern, que no pot regular matèries reservades a elles a través de les fonts del dret. Estableix també un límit positiu Àmbits concrets, materials, o be la consti o una autonomia m'han reservat de que s'hagin d'aprovar per llei. Perquè la constitució m'ho ha dit.

Si la consti. no m'ho reserva que es regula per llei. Jo parlament de catalunya puc regular com a llei? SI. Concepte de llei que tenim comporta un concepte formal de llei. No ha de ser d'una matèria determinada. Força Activa i la força Passiva. FA: La llei a la que es dicta derroga una llei d'igual rang prèvia que existis. FP: Regulat per llei, no pot ser modificat a no ser que sigui una norma de igual o més rang. Llei ordinària: Lleis que sorgeixen dels diversos òrgans. òrgans estatals (Llei ordinaria estatal). No val més una que l'altre. És el principi de competència. Si una llei autonòmica s'atreveix a regular una norma estatal. És anticonstitucional, perquè regulen un àmbit o no tenen competència. Tipologia de llei estatal. Llei orgànica:

  • Produeix les Corts generals.
  • Reserva material:són lleis orgàniques les que regulen det. àmbits materials, aquets, només poden ser regulats x lleis orgàniques perque m'ho diu la constitució. Desarrollo del derecho fundamental i llibertats públiques (Art.15 al 29) només pot ser una llei orgànica. Reserva formal:...
  • Les que aprovin els estatus d'autonomia (s'ha d'aprovar com a llei orgàniques, però tenen una força passiva superior a la resta. )
  • Les que aprovin el règim electoral general (LOREG)
  • les demès previstes en la constitució. Concepte formal: Aprovació com qualsevol altre llei. però amb la majoria absoluta del congrès. Els estatuts d'autonomia són normes jurídiques constitutives d'una comunitat autònoma en la que es defineix el territori d'aquella comunitat. La seva denominació, seus òrgans de govern, defineix les competències de l'Estat perquè son les que no tenen competències les autonomies.Marca qui pot crear lleis i sobre quin àmbit. S'aproven com a lleis orgàniques però són unes normatives que tenen caràcter constitucional. Adquirir com més competències millors. per aixi intentar que l'estat no tinguès més competències. Els estatuts s'aproven per lleis orgàniques. Una llei orgànica posterior no pot modificar l'estatut d'autonomia. Normes governamentals
  • No són lleis.
  • El govern aprova projecte de llei. L'envia a les corts perquè l'aprovin com a llei.
  • Determinades normes que fa el govern poden tenir força de llei (Activa i passiva). Surt de la constitució. 2 tipus: - Art. 86; Decrets-lleis. Pressupost habilitant. només puc fer un decret-llei en extrema necessitat. El govern podrá dictar disposicions legislatives(força de llei) provisionals i tindrán la força de decrets-lleis. Sempre que no afecti als: ordenament de les instruccions bàsiques de l'estat. Als drets deures llibertats dels ciutadants regulats al títol I. No pot afectar al règim de les CCAA. i tampoc al dret al electoral general.

Tesi positivista: no nega que els tenim, però o ens el atorga l'ordenament jurídic amb garanties suficients. Pot haver molts drets fonamentals però sino ens els atorga no els tindrem. Els ha d'atorgar la pròpia constitució de tal manera que podriem dir que son uns drets que estan dins la constitució però a la vegada inntegra la part dogmàtica de la constitució. 2 parts: Dogmàtica i ...... Exercici dels drets Titularitat, eficàcia, limits i interpretació Titularitat:

  • Pròpia constitució; hi ha 2 condicions prèvies:
  • Majoria d'edat (Art.13) Ser o no ser major d'edat afecta a certs drets.
  • Nacionalitat. Pot condicionar. Hi ha drets lligats a la sobirania que els estrangers hi han drets que no tenen. 3 categories de drets: 1- Drets que la titularitat a espanya es de tota persona sigui nacional o extranger sense cap diferenciació. 2- Drets que només tenen els que tenen la nacionalitat espanyola ( dret de sufragi actiu i passiu a les eleccions generals espanyola i autonòmiques). (Per raons de reciprocitat, una persona a espanya que tingui la nacionalitat d'una altre pais de la unió. Els hi permet eleccions municipals(ser alcalde) i votar les de la unió europea) 3- Dret que tenen tant els espanyols i extrangers. Però si els ha d'executar l'extranger son modulats (x el seu exercici, cal acreditar altres aspectes que amb altres drets no passa) Persona juridica: UPF, empresa. Depèn dels drets ( x la seva característica només el tenen les persones físiques(dret a la vida). Dret a la tutela judicial( Drets que tenen tant les persones físiques i juridiques). eficàcia Si els drets són eficaços o no. Si tenen un valor normatiu o no. Si els puc exigir. si vinculen o no. Art. 9.1 de la constitució: els ciutadants i els pocders publics estan subjectes a la constitució i la resta de l'rdenament juridic. La constitució vincula als ciutadants i els poders públics. (SABER I ENTENDRE!!!! ) Art. 53.1: Els drets i llibertats reconeguts al titol 2n vinculen a tots els poders públics. Qualsevol dret que estigui al capitol 2n. Són drets subjectius que tenim tots. Només per llei, que haurà de respectar el contigut, podrà regular-se per llei. Encara que no tingui una llei, em vincula. Tenen plena eficàcia (m'ho diu la consti). Capitol 3r. informa a tots els poders públics. No té la mateixa eficàcia, els drets si estan a un lloc o a un altre. L'eficàcia davant d'un poder públic(eficàcia inmediata) o davant dels particulars (eficàcia a travès dels poders públics.). límits No són absoluts els drets. Hi han límits que sino es respecten l'exercici del dret sería il·legitim del dret. Hi han diversos tipus de límits:
  • Interns:Defineixen el contingut del dret. Més enllà de la definició estem davant d'un abùs. Propis a la definició de dret -Externs: imposats per l'ordenament juridic. Hi ha 1 amb caràcter general: està a la consti (Art.10) limit amb caràcter general extern imposat per l'ordenament juridic i que s'aplica contra els drets. 10.1 dignitat a la persona, drets inviolables que li són inherents. Hi han limits per determinats tipus de drets: vol dir que x 1 dret en concret tinc un 1 limit concret.

El dret a manifestarme. Tinc dret a manifestarme. Tinc un limit específic (Respecte a l'ordre públic). Delicte fragant (violació del domicili). La força expansiva del dret: Els limits els he d'interpretar restrictivament. interpretació dels drets: 3 pautes: 1- Tot l'ordenament juridic s'ha d'interpretar d'acord amb els drets fonamentals. 2- Dret romà. Princi prolibertades: Drets són un valor fonamental de l'estat de dret. Per tant, sempre he de buscar l'interpretació més favorable al dret. Davant de 2 interpretacions la més favorable. 3- No estem sols. Els drets fonamentals són un patrimoni internacional. S'interpreta amb un cos internacional el qual formem part. 6.3 Garanties no jurisdiccionals dels drets: normatives i institucions. 1- Submissió dels poders públics

  1. La reserva de llei en matèria de d. fonamentals. No els pot regular el govern. si algui els regula ha de ser el representant directe del poble. Això és una garantía no jurisdiccional. Els d.f: llibertats públiques del titol 1, cap. 2n només tenen reserva de llei sino que tenen reserva de llei orgànica (art.15-29) No es poden regular per decret legisltatiu. Per decret llei. Sempre ha de ser per llei, mai per decret llei.
  2. Contingut essencial: Aquesta garantia és un límit del legislador. els drets del cap 2n. s'han de desenvolupar per llei. els tinc xq estan a la consti. Si els desenvolupa ho ha de fer un legislador. Art. 53. Que la llei que el desenvolupi ha de respectant el contingut essencial: 2 criteris: Subjectius (tots nosaltres té una idea del que el dret és)-> quan el legislador desenvolupi. Aquella idea que tenim sigui recognoscible el que diu la llei [Quan jo llegeixo la llei la reconeixement, està respectant el contingut essencial] i objectius (Tot dret protegeix uns interessos concrets. Si de la regulacio del dret veig que els interessos hi són vol dir que respecta el dret fonamental. Sino és inscontitucional (art. 53.1)
  3. La rigidesa de les reformes La reforma super rigida ha de ser quan afecti als drets fonamentals del 15 al 29 art. No jurisdiccionals institucional estan a l'art. 54. -> Defensor del poble És un vetllador, comissionat de les corts generals 3/5 parts. de 5 anys. per defensar els drets dels ciutadants dl titol 1r. davant del no respecte de les adm. publiques. No poden negar-nos/respectar-nos els drets fonamentals. Per tant els podem denunciar i aquest actua. El poder és limitat. No és un poder juridic directe. Les garanties jurisdiccionals (+ complicat) 53.1 final: Hi ha la principal garantia del dret jurisdiccional: El recurs d'ampara constitucional. Recurs d'emparament que s'aplica x la remisió que es fa al 53.2 s'aplica als drets que van de art. 14 a art.29. + el dret d'objecció de consciència art.30. Aquest conjunt de dret, poden ser objecte de recurs d'emparament. Quan es lesiona un dret fonamental pot haver un recurs d'emparament un poder públic. A un tribunal constitucional Com hi vaig? he d'exhaurir la via judicial prèvia. Un cop esgotada tinc 20 dies x na al tribunal consti. Indirectament puc .......... art.24. Emparament.