¡Descarga dret mercantil I y más Apuntes en PDF de Derecho Mercantil solo en Docsity!
DRET MERCANTIL I
Lliçó 1. La polémica sobre el concepte i les fonts del dret mercantil
Què és el Dret Mercantil? No és un concepte formal, sinó substantiu. Busquem delimitar una realitat que ens permeti aglutinar totes les seves normes. Aquesta realitat ha estat diversa al llarg de la història.
1.1.El dret mercantil com a categoria històrica:
A) El ius mercatorum.
Al llarg de la història el Dret Mercantil ha variat. Si ve originàriament era una branca de l'Ordenament jurídic autònoma, en l'actualitat això no és així.
El Dret Mercantil té els seus orígens al s.XI i XII i a les ciutats-estat italianes. Sorgeix per la pluralitat de causes, no perquè sorgís el comerç perquè aquest ja existia anteriorment. De la mà dels mercaders, comerciant que ens les seves relacions entre ells estableixen les normes que les han de regir, ja sigui entre ells o en els estatuts de les corporacions que els agrupen (corporacions, consolats, grens a Catalunya, són associacions).
Les fonts de producció del dret eren autònomes, però també ho eren els òrgans d'aplicació d'aquest dret que l'aplicaven els ògrans formats per aquestes corporacions. També es caracteritzava perquè era un dret que s'aplicava extra territorialment, perquè els comerciants de Venècia establien connexions amb els de Florencia,etc. Era el Dret de comericants en l'excerici del comerç. No abarcava tot el comerç, es pot identificar com el dret dels comerciants en l'exercici del comerç.
B) El dret públic del mercantilisme.
La segona etapa és el dret públic del mercantilisme, on sorgeixen les monarquies absolutes. Sorgeix la protecció econòmia nacional, les estats de monarquia absoluta fa canviar radicalment el Dret Mercantil, és la llei del
monarca absolut qui propugna el dret mercantil, que fa sorgir les ordenançes de comerç. El Dret emana del sobirà, poder públic únic. Es transformen els òrgans perquè els tribunals ja no els designen els comerciants sinó el monarca absolut. També canvia el caràcter extraterritorial, ara és un carècter supraubà. En referencia al contingut no canvia, segueix essent el dret dels comerciants en l'excercici del comerç.
C) El moviment codificador i la codificació del dret mercantil.
Un canvi molt radical es produeix en la tercera època, en el moviment codificador del dret mercantil. S.XIX es produeix la revolució francesa que porta dos canvis importants.
*- El primer canvi radica en la unitat de subjecte jurídic que canvia l'estructura social i elimina les diferències, crea un sol subjecte jurídic, la persona, indiferentment de la seva classe social.
*- El segon canvi és proclamació de la llibertat d'indústria i comerç, perquè abans no hi havia llibertat. La codfificació obeeix a tenir en un sol Codi tota la realitat social i econòmica des d'un punt de vista jurídic. S'emprèn separant la codificació del dret civil de la codificació del dret mercantil. Es separa el dret privat perquè s'observa que es un dret privat especial ( dels comerciants ). Aquesta codificació separada va causar un problema, si promulgaven dos codis diferents feien el mateix que els soberants absoluts, trencar la unitat, la igualtat. Per salvar això es crea la figura dels actes de comerç, sorgeix del primer codi de comerç 1807 però es trasllada als altres codis posteriorment.
A l'Estat espanyol, el procès codficador va ser a la inversa; primer es codificà el mercantil l'any 1829, que el codi civil de 1889. L'any 1885 es redactà el segon codi mercantil espanyol vigent actualmemt.
Les raons d'aquesta evolució obeeix als drets forals, drets especials de territoris de la monarquia espanyola (civil). En l'àmbit mercantil això no pasava, era fonamental. Què canvia? Tot el dret mercantil perquè ja no és el dret dels comerciants, sinó es dret dels actes de comerç. Desapareix el caràcter subjectiu originari del dret de comerç i amb independència de la condició de la persona s'aplica el codi de comerç.
D)Les transformacions del dret mercantil al segle XX.
Fins aquest moment històric es tracta sempre de dret privat. Al llarg del segle XX i XXI es produeixen fets que canvien les característiques del dret mercantil, que sorgeixen com a conseqüència del trencament del principi de
A) El dret corporatiu.
Dret dels comerciants.
B) Els actes de comerç.
Comerciants en exercici del comerç.
C) La doctrina de l'empresa.
Crisi del dret mercantil.
Va sorgir una altra proposta, la Doctrina de l'empresa (Karl Wileland) que ordenava les normes amb el criteri de la doctrina de l'empresa. Perquè Wieland constata que el que han de fer els mercantilistes es buscar en la realitat econòmica l'element que esta present en la realitat mercantil. Un Concepte substancial, l'element comú es troba en l'economia, identifica l'empresa com a realitat que és objecte de totes aquestes normes i ordena aquestes com les que integren el dret mercantil, l'empresa i el seu tràfic. Es reordenen les normes. Aquesta doctrina pasa a Italia amb l'autor Lorenzo Mossa. A Italia es discuteix la reforma de comerç de 1885 i sorgeix l'autor senyalant que sempre hi hauria d'haver un dret especial que regulés la realitat jurídica de l'emresa.
La intervenció de l'estat en l'economia va fer posar en crisi la doctrina de l'empresa, ja que només es comprava en l'àmbit privat. Per poder integrar les noves normes sorgeixen noves propostes de revisar el dret mercantil.
Són les seguents:
D) El dret econòmic.
E) El dret del mercat.
F) El dret del tràfic econòmic.
1.3.Estat social de dret i dret mercantil. La «constitucionalització» de la doctrina de l’empresa
1.4.El sistema del dret mercantil.
És la ordenació de totes aquestes normes que puguin integrar el Dret Mercantil i s'ordena en un sistema que compleix diverses funcions. La primera funció és de caràcter paradògic, sino seria més difícil estudiar-les. La segona és que ordenar aquestes normes permet reflexionar-ne el contingut per separat o conjunt. I la tercera funció és pràctica ja que de forma intuitiva es possible situar el problema en el seu context.
1.5.La questió del paradigma metodológic.
Tradicionalment la metodologia dels juristes s'ha conegut com a jurisprudència. Anys més tard en els anys 70 sorgeix una nova corrent metodològica, l'anàlisi econòmic del dret. Aquesta nova metodologia persegueix utilitzar les eines metodològiques de l'economia i microeconomia per analitzar les institucions. S'extèn a Europa als anys 80 i 90. La finalitat és la d'averiguar si la norma és o no consistent amb les finalitats que persegueix. Actua de forma molt poc estimable perquè l'anàlisi econòmic del dret es una metodologia adicional, si s'utilitza correctament es pot averiguar la jurisprudència de valors de l'Ordenament Jurídic.
1.6. La formació del cos normatiu mercantil espanyol.
L'art. 2 CC estableix fonts d'obligació contractuals, per tant seria igual , equivaldria, a l'art.1258 CC. Fonts d'integració del contracte.
A) La legislació mercantil en l'ordenament complert i general de l'Estat.
Entre les normes mercantils més destacades hi ha el codi de comerç de
- Està dividit en 4 llibres i ja des de la seva entrada en vigor començà a ser objecte de modificacions i derogacions del seu contingut. Aquest buidatge ha portat a que dels més de 1000 articles que hi havia originariament, n'han quedat uns 600 que la majoria són del llibre 3r del comerç marítim que no té res a veure amb el codi de comerç.
D) El dret mercantil de la Unió Europea i la internacionalització del dret mercantil.
Art. 93 i 96 CE.
Àmbits de producció normativa.
Lliçó 2. L’empresa com a categoria fonamental del dret mercantil
2.1.El significat ordenador de la doctrina de l’empresa.
El més important de la doctrina de la empresa és que ordena.
La doctrina mercantil quan adopta el criteri de la doctrina de l'empresa té present que l'empresa es un fenomen unitari. Aquesta noció d'empresa en l'àmbit mercantil no es manifesta de forma igualment unitaria com en la cienca economica, es rellevant en diferents dimensions, son els que ens proporcionen els elements ordenadors per el sistema de la doctrina. Dimensió subjectiva, objectiva i funcional.
- Dimensió subjectiva: normes que quan utilitzen la expresió empresa sovint es tracta de descobrir l'empresa en el seu sentit objectiu. Figura literaria perque es refereix a l'empresari, el subjecte que en nom propi realitza una activitat empresarial. Serveix per ordenar en primer lloc aquelles normes que estableixen l'estatut de l'empresari mercantil. I també totes aquelles normes que es posen a disposició de l'empresari per desplegar activitats empresarials col·lectivament.
- Dimensió objetiva: quan es parla de l'empresa com a conjunt d'elements materials i personals per a desplegar una activitat empresarial. El legislador utilitza l'expressió empresa en aquest sentit. Ens permet organitzar les normes que fan referencia a l'empresa en sentit objectiu que la doctrina per diferenciar l'empresa en sentir funcional i objectiu la conceptua com a establiment mercatil. També tots aquells elements que integren l'empresa en sentit objectiu.
- Dimensió funcional: el legislador utilitza l'expressió empresa en sentit funcional, art.38 CE que reconeix la llibertat d'empresa no en sentit objectiu ni subjectiu, sinó funcional. Activitat empresarial, és una activitat l'empresa, de producció i distribució de béns i serveis en el mercat. Aquesta dimensió serveix per ordenar tot el règim de la contractació.
2.2.La llibertat d’empresa des de la perspectiva doctrinal i constitucional.
Clausules economiques:
- sistema economic de mercat: art 38 CE reconeix la llibertat empresa en economia de mercat. aquest establiment significa que el legislador constitucional espanyol estableix que son els particulars que decideixen lliurament
2.3.L’anàlisi econòmica de l’empresa.
2.4.L’empresa i l’establiment mercantil.
2.6.La tipología empresarial.
A) La grandària de l’empresa.
B) La cooperació interempresarial.
Distinció que no figura mencionada en el CdC, però si breument regulada en el registre mercantil. Distinció esntre establiment princial i secundari, fa que els comerciants per despleguar la seva activitat comercial, han de repartir-se georgràficament.
El principal és aquell on es desplega tota la activitat empresarial i el representat és el propi empresari.
Secundari es característic jurídicament perquè s'hi desenvolupen totes les activitats que es fan a l'establiment princial o quasi totes, i cada establiment secundari ha de tenir un representant que ha de designar l'empresari. L'obertura de sucursals s'ha d'inscriure al registre mercantil.
2.5.L’establiment mercantil com a objecte del tràfic.
No es transmet l'establiment mercantil, ja que és un conjunt de béns, no es suceptible de transmisió unitària (en bloc). El que es transmet són les relaciones jurídiques que configuren l'establiment mercantil, s'adquireixen les titularitats de les relacions jurídiques.
El que planteja la transmisió de l'establiment mercanti, cal dir que no hi ha normes relatives a la transmisió dels negocis, sinó que ho hem de buscar al Dret Privat General, al CC:
La transmisió s'ha de fer element per element, l'OJ espanyol exigeix un negoci idoni per transmetre la propietat, que el transmetent sigui el propietari vertader, etc.
Alguns elements de l'establiment mercantil tenen uns requisits especials, no només els generals. S'ha de complir amb el concret règim de transmisió
Problemes:
- Refereides a la transmisió de establiments pendents d'execució: un contracte d'arrendament per expemple, que no s'ha executat plenament la transmisió, no es troba regulat. Si no s'ha pactat res en contra es pot cedir al tercer, si no s'oposa cap de les parts.
- Transmisió dels crèdits: la cesió d'aquedts crèdits a l'adquirent no planteja cap problema ja que es una acció de la posició creditora. No exigeix el
consentiment del deutor, però s'ha de notificar perquè en el règim del CC el creditor queda alliberat.
- Subsió dels deutes: asumpció de deutes, modificació subjetiva de la relació jurídica de deure. Asumpció deutes caràcter laboral, no exigeix el consentiment dels treballadors. Tampoc de la Tresoreria per transemtre els deutes de la Seguretat Social. Tampoc es necessari del Ministeri d'Hisenda per cedir els crèdits tributaris.
- Fons de comerç: és un element de caràcter immaterial que s'expresa amb la diferència de valor de l'establiment mercantil amb la diferència del valor de cada un dels elements individulals que té aquest establiment mercantil.
El CdC si que recull unes dispocions de carácter general i algunes especials de negocis de la transimisó de l'establiment mercantil.
Art.
Transmissió mortis causa de l'establiment mercantil
CONTINUÏTAT
CONSEVACIÓ DE L'EMPRESA
UTE no tindrà personalitat jurídica.
9/10/
LLIÇO 3 - DEL COMERCIANT A L'EMPRESARI
En el CdC espanyol no apareix enlloc la definició d'empresari " son comerciantes a efectos de este código .. [..]".
El comerciant del CdC és l'empresari dels nostes dies. El legislador l'ha anat extenent a diferents normes.
Empresari individual:
L'empresari individal es la persona física o social que desplega una activitat empresarial organitzada. Es caracteritza com a empresari
individual. Guanyar-se la vida amb el propi esforç.
Llei 14/2013 de 27 de setiembre de apoyo a los emprendedores y su
índice de internacionalización... Crea una nova figura en els arts. 7 i
següents. El règim és la possibilitat de que els empresaris individuals puguin limitar la seva responsabilitat pels deutes que sorgeixin com a
conseqüència d'una activitat empresarial, però no s'extèn a tot l'àmbit
objectiu (art. 911 del CC) sinó que contrueix la possibilitat de que els
empresaris individuals no vegin afectada la seva vivenda habitual (sempre que tinguin valor igual o superior a 300.000 €).
Societats unipersonals, amb un sol soci de capital, es caracteritzen
perquè el seu soci no respon dels deutes de la societat. Limitacó de
responsabilitat.
Aquesta figura no es pot constituir de qualsevol manera, el legislador ha posat els requisits:
- primer inscriure'm com a emprenedor i;
- s'ha d'inscriure en el registre mercantil la vivenda habitual, que no
podrà ser objecte d'agressió pels creditors
- es faci constar amb nota marginal la vivenda habitual de l'emprenador
al registre de la propietat
Això te un cost, però es millor constituir societat unipersonal, que no
emprenedor de responsabilitat limitada.
Hi ha un altre tipus d'empresarsis, empresaris socials; que són
persones jurídiques. Estem davant d'empresaris que seran mercantils
o no en funció de la naturalesa de l'activitat que despleguin. Empresaris
socials, hi ha algunes formes de societats mercantils (societats de
capital, societats de responsabilitat limitada) que fan aquestes societats empresaris mercantils per la forma, independentment de l'activitat empresarial que despleguin. S'anomenen ampresaris mercantils per la forma.
El desplegament d'activitats empresarials socials, l'OJ espanyol la constitució de societats és lliure, tan sols hi ha alguns sectors en els que el legislador ha establert quina és la forma. Ex: un banc ( forma de societat anònima, no es pot fer d'una altra manera ).
Treball autònom : fgura que sorgeix quan es crea un règim especial a la
seguretat social per els treballadors que denominants així despleguen una activitat per compte propi. Aquesta figura en la llei de l'estatut del
treballador autònom 20/2007 11 de juliol, es fa una regulació de
caràcter general d'aquesta figura.
Art. 1 d'aquesta llei hi ha definició de treballador autònom: "a las personas físicas que realizen de forma habitual [..] actividad
empresarial a título lucrativo". Es tracta de la definició de l'empresari
individual, la diferència és que aquest treballador ha de desplegar
l'activitat empresarial de forma personal i directe. Fora d'aquest matís, no hi ha cap diferència entre empresari individual i treballador autònom,
així doncs és un empresari mercantil individual. Vist el que la llei
estebleix no sempre és possible fer equiparació de treballador autònom
i empresari individual, sempre ho és si el treballador autònom desenvolupa una activitat empresarial, ja que la llei també qualifica els
familiars que ajuden a densenvolupar el treballador autònom. També es
consideren treballadors autònoms els socis industrials de les societat
col·lectives i comunitàries, també de les societats civils, encara que poden tenir aquesta condició, mai tindran la condició d'empresari ja que
mai són els socis, l'empresari és la societat. Els comuners de les
comunitats de béns tampoc es poden considerar empresaris, alhora
que sí són considerats treballadors autònoms. Possibilitat de que siguin treballadors autònoms els administradors de la societat.
L'empresa familiar
Es caracteritza perquè les relacions en l'empresa tenen caràcter
- ser major d'edat
- lliure disponibilitat dels béns propis
Qualitats necerssàries per tenir la capacitat d'obrar en l'àmbit mercantil. L'art 623 fa limitacions al menor emancipat, al no tenir la lliure
disponilitat de tots els seus bèns no té la disponibilitat necessària.
El CdC estableix també requisits negatius en forma de prohibicions
d'exercici d'activitats mercantils (art.13 CdC); persones que hagin estat inhabilitades per sts ferma en el procediment concursal. L'afectat no pot
desplegar activitats mercantils. Aquesta expulsió té caràcter temporal
actualment.
Junt amb aquest supòsit l'art també preveu que no puguin exercitar activitats mercantils que així s'estableixi en altres disposicions
normatives (jutges, fiscals, etc.). En la CE prohibeix que els membres
del govern despleguin activitats mercantils. També s'estebleix que els
membres del TC no puguin exercitar-ne.
L'activitat mercantil exercida per persona casada
Arts. 6 i següents CdC. Té poca rellevància perquè només té sentit
quan el règim econòmic del matrimoni és el règim de societat de
guanyancials, que és el supletori en el Dret civil comú, aques règim
econòmic funciona de manera que cada un dels conjuges té els seus corresponents bèns privatius però tots els ingressos durant el matrimoni
són bèns guanyancials, que en l'exercici de l'activitat empresarial
imposa els bèns guanyancials, que poden ser agredits per els creditors,
no tan sols els bèns privatius.
El règim supletori a Catalunya és el règim de separació de bèns.
Tant a Catalunya com a Espanya, es pot pactar el règim de societat de
ganancials.
El CdC estableix que els bèns gananacials responen front els creditors del cònjuge que desplega l'activitat empresarial, llevat que sigui
possible alegar una de les dues presumcions següents o que hi hagi
una activitat per part de l'altre cònjuge.
- Si en el moment de contraure matrimoni l'altre part no s'oposa expressament, els bèns ganancials respondran.
- Si durant el matrimoni un dels dos inicia una activitat empresarial i
l'altre part no s'hi oposa expressament, tambè recauran els bèns
ganancials, que poden ser afectats per els deutes.
Oposició en escriptura pública, per tal de deixar-ho clar davant els
creditors. S'ha d'inscriure tant al registre civil com en el registre
mercanti.
El CdC preveu que en qualsevol moment, en els altres casos que no siguin els anteriors, no hi ha presumpció de vinculació dels bèns
ganancials i s'ha d'otorgar per l'altra part. També s'ha d'inscriure en
escriptura pública, etc.
Des del moment de la publicitat registral té efecte.
Problemàtica de l'empresari ocult
La figura de lempresari ocult obeeix a que un empresari solvent, per
raons de prohibició o altres, fa que l'activitat empresarial que vol
desplegar ho faci una altra persona per compte seva.
Hi ha empresari aparent (persona que desplega per compte d'un altre)
i empresari ocult. mentres l'activitat empresarial funciona, tot va be.
Quan l'activitat va malament, els tercers es troben davant un empresari
sense recursos i s'han buscat recursos per resoldre aquest problema i trobar l'empresari ocult. S'ha arribat a aplicar analògicament que
s'estableix quan el factor actua en el mercat en nom propi pero per
compte de l'empresari, el 3r pot actuar front l'empresari o front
l'aparent.
Auxiliars de l'empresari
Colaboracions en el mercat (contracte d'agència, franquícia, distribució,
etc.), també es pot produir directament a l'empresa que es materialitza
en diferents formes contractuals, la més vista el contracte de treball. Els
auxiliars són una clase de colaboració:
patrimoni.
Si el factor actua en compte propi pero en nom de l'empresari hi ha 2 accions: una front al factor, i una altre front a l'empresari.
Modificació i extinció
L'única causa de revocació és la transmissió de l'empresa, ja que no
queda revocat ni per la mort de l'empresari.
Altres auxiliars
Dependents: cap de vendes o compres. Sector limitat de l'empresari,
àmbit en que té facultats aquest auxiliar segons el CdC.
Maçí: equival al dependent actual. El CdC estableix el seu règim en
relació a 2 situacions diverses:
- establiment obert al públic: apoderat per celebrar contractes de
compra-venda en l'establiment mercantil
- establiment de venda a l'engròs: apoderat per el mateix motiu i rebre
l'efectiu de satisfacció del preu, però també per rebre les mercaderis que entreguin.
Es caracteritzen perquè l'àmbit del seu poder d'actuació es més limitat
perquè són apoderats especials.
TEMA 4
L'exercici de l'activitat empresarial i la seguretat del tràfic
Idees fonametals:
La seguretat en general és la confiança amb què la possibilitat de gaudir de tot allò que posseïm no es vegi perturbada. En termes
generals, pot obtenir-se de manera privada.
2 vessants:
- objectiva: no és altra cosa que l'expressió del ius certum (certesa del dret). Els empresaris poden preveure quines seran les conseqüències
de la seva conducta. Presibilitat.
- subjectiva: confiança en l'exercici pacífic dels drets subjectius amb la
confiança que no ens veyrem privats d'aquests drets sens el nostre consentiment. Enfront aquesta noció de SJ, s'ha oposat la noció de
seguretat del tràfic perquè les normes d'aquesta seguretat del tràfic
faciliten l'adquisició de drets subjectius per part de 3rs sense el
consentiment dels titulars. És una regla oposada a la SJ subjectiva. Aquesta idea s'oposició entre SJ i Stràfic, està mal explicada perquè
no hi ha oposició. ST tan sols facilita transaccions que els costos de
transacció de realitzar-les són tan elevats que s'impediria que es
realitzessin. Beneficia a tothom i no perjudica a ningú.
La publicitat registral mercantil es una manifestació de les regles de Stràfic, perquè 2 dels seus principies posen de manifest aquesta
naturalesa de regles de Stràfic de la publicitat registral mercantil.
Comporta una pretensió iuris tantum d'execució i integració
Principi de bona fe que expressa que l'acció de nulitat de qualsevol de les incripcions al RM no perjudica mai als 3rs de bona fe.
Aquests 2 principis poden de manifest que es pot confiar en la Stràfic.
Si confien amb el que està escrit al RM.
Amb independència de que hi hagi una discordància, el 3r pot confiar plenament amb el RM.
La funció econòmica de la publicitat registral mercantil; reduir els costos
de transacció (desplegar activitats empresarials) ja que en tenen prou
en consultar el RM i aquesta informació/publicitat fan que els 3rs puguin
