Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Abuso de Derecho en el Derecho Privado y la Empresa: Caso BBVA y Dación Prescrita - Prof. , Apuntes de Derecho Privado

Este documento analiza un caso judicial en el que una pareja demanda al banco bilbao vizcaya argentaria (bbva) por el abuso del derecho en la reactivación de un procedimiento executivo hipotecario prescrito. Se explica el concepto de abuso de derecho y se discute el criterio del retrás deslleal, utilizado por el tribunal supremo para fallar a favor de la pareja. Además, se discuten los principios subjectivo y objetivo para determinar si un derecho es licito o abusivo.

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 06/07/2017

ignasi_omedes_vazquez
ignasi_omedes_vazquez 🇪🇸

3 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Fonaments del Dret Privat i de l'Empresa
Seminari 1
Breu explicació dels fets:
Una parella demana un préstec hipotecari al Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA) de
138.232,78€ al 1984. Al resultar impagat el préstec, el Banc va interposar un procediment
executiu al 14 de febrer del 1985. Al desembre del mateix any, la parella va acordar amb el
Banc la dació en pagament d’una part del deute. Però al març 24 de març del 2003 el jutjat
de primera instància 17 de Madrid, com a continuació del procediment executiu, va
decretar l’embargament del sou d’un dels membres de la parella i va comunicar la trava de
determinats béns de la parella. Els deutors van recórrer al·legant la prescripció, ja que
havien passat 17 anys des de la tramitació de l’execució. El jutjat va acceptar les
al·legacions de la parella. Dos anys més tard, la parella va demandar a BBVA: demanaven
que es declarés la responsabilitat extracontractual de l’entitat bancaria per danys morals i
materials. Concretament, el matrimoni demanava 8.216,29€ en concepte de danys materials,
derivats de les despeses en advocats y procuradors originats per la injusta reactivació del
procediment executiu i 250.000€ per danys morals. El jutjat de primera instància nº 7 de
Madrid va desestimar la demanda l’any 2006. És per això que la parella presenta un recurs
de cassació davant del Tribunal Suprem. En aquest recurs s’acusa al Banc d’actuar
contràriament a la bona fe i d’abusar del dret al reprendre un procediment dirigit a la
reclamació d’un deute a partir d’una sentència dictada en un procediment executiu, que s’ha
declarat prescrit.
Breu explicació: abús del dret
S’anomena abús del dret a aquella situació en la qual el titular d’un dret subjectiu actua
respectant la norma legal però d’una manera contrària a la bona fe, la moral, les bones
costums o els fins socials i econòmics del dret que afecta a terceres persones. L’abús del
dret està regulat en l’article 7.2 del Codi Civil Espanyol: La ley no ampara el abuso de
derecho o el ejercicio antisocial del mismo. Todo acto u omisión que por la intención del
autor, por su objeto o por las circunstancias en que se realizase sobrepase manifiestamente
los límites normales del ejercicio de un derecho, con daño a tercero, dará lugar a la
correspondiente indemnización y a la adopción de medidas judiciales u administrativas que
impidan la persistencia en el abuso”. Per tant, l’abús del dret és un acte il·lícit. Hi ha dos
principals criteris per determinar si un dret és lícit o abusiu: el criteri subjectiu i el criteri
objectiu. El primer té en compte si el titular actua en dolo o culpa, mentre que el segon
considera que un acte és abusiu si excedeix els objectius de la llei que atorga tals drets. La
intencionalitat o la negligència són un exemple del criteri subjectiu i l’exercici contrari als
fins socials i econòmics, un exemple del criteri objectiu.
Retràs deslleial
El Tribunal Suprem es basa en la doctrina del retràs deslleial per fallar a favor de la parella.
Aquesta doctrina diu que un dret subjectiu o una pretensió no pot exercir-se quan el titular
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Abuso de Derecho en el Derecho Privado y la Empresa: Caso BBVA y Dación Prescrita - Prof. y más Apuntes en PDF de Derecho Privado solo en Docsity!

Fonaments del Dret Privat i de l'Empresa

Seminari 1

Breu explicació dels fets:

Una parella demana un préstec hipotecari al Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA) de 138.232,78€ al 1984. Al resultar impagat el préstec, el Banc va interposar un procediment executiu al 14 de febrer del 1985. Al desembre del mateix any, la parella va acordar amb el Banc la dació en pagament d’una part del deute. Però al març 24 de març del 2003 el jutjat de primera instància nº 17 de Madrid, com a continuació del procediment executiu, va decretar l’embargament del sou d’un dels membres de la parella i va comunicar la trava de determinats béns de la parella. Els deutors van recórrer al·legant la prescripció, ja que havien passat 17 anys des de la tramitació de l’execució. El jutjat va acceptar les al·legacions de la parella. Dos anys més tard, la parella va demandar a BBVA: demanaven que es declarés la responsabilitat extracontractual de l’entitat bancaria per danys morals i materials. Concretament, el matrimoni demanava 8.216,29€ en concepte de danys materials, derivats de les despeses en advocats y procuradors originats per la injusta reactivació del procediment executiu i 250.000€ per danys morals. El jutjat de primera instància nº 7 de Madrid va desestimar la demanda l’any 2006. És per això que la parella presenta un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem. En aquest recurs s’acusa al Banc d’actuar contràriament a la bona fe i d’abusar del dret al reprendre un procediment dirigit a la reclamació d’un deute a partir d’una sentència dictada en un procediment executiu, que s’ha declarat prescrit.

Breu explicació: abús del dret

S’anomena abús del dret a aquella situació en la qual el titular d’un dret subjectiu actua respectant la norma legal però d’una manera contrària a la bona fe, la moral, les bones costums o els fins socials i econòmics del dret que afecta a terceres persones. L’abús del dret està regulat en l’article 7.2 del Codi Civil Espanyol: “ La ley no ampara el abuso de derecho o el ejercicio antisocial del mismo. Todo acto u omisión que por la intención del autor, por su objeto o por las circunstancias en que se realizase sobrepase manifiestamente los límites normales del ejercicio de un derecho, con daño a tercero, dará lugar a la correspondiente indemnización y a la adopción de medidas judiciales u administrativas que impidan la persistencia en el abuso”. Per tant, l’abús del dret és un acte il·lícit. Hi ha dos principals criteris per determinar si un dret és lícit o abusiu: el criteri subjectiu i el criteri objectiu. El primer té en compte si el titular actua en dolo o culpa, mentre que el segon considera que un acte és abusiu si excedeix els objectius de la llei que atorga tals drets. La intencionalitat o la negligència són un exemple del criteri subjectiu i l’exercici contrari als fins socials i econòmics, un exemple del criteri objectiu.

Retràs deslleial

El Tribunal Suprem es basa en la doctrina del retràs deslleial per fallar a favor de la parella. Aquesta doctrina diu que un dret subjectiu o una pretensió no pot exercir-se quan el titular

no s’ha preocupat durant molt de temps de fer-lo valer, y ha donat lloc, amb la seva actitud omissiva, a que l’adversari de la pretensió pugui esperar objectivament que ja no s’exercirà el dret. El retràs deslleial es distingeix de la prescripció perquè , tot i que en ambdós casos es requereix que el dret no hagi estat exercit durant un llarg temps, en el retràs deslleial es necessari que la conducta sigui deslleial, de tal manera que hagi creat una confiança en el deutor de que el titular del dret no l’exercirà. En resum, les tres principals característiques del retràs deslleial són: el transcurs d’un període de temps sense exercir el dret, l’omissió de l’exercici i la creació d’una confiança legítima en l’altra part de que no s’exercirà. Aplicat a la sentència, el Tribunal Suprem considera que el banc BBVA ha exercit ex temporalment un dret, al pretendre la represa d’un procediment executiu que no havia sigut objecte de ningun tipus d’actuació des de el 1985. Com a conseqüència d’això, el tribunal falla a favor del matrimoni, fent valer així l’article 7.2 del Codi Civil Espanyol.