

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Este documento analiza un caso judicial en el que una pareja demanda al banco bilbao vizcaya argentaria (bbva) por el abuso del derecho en la reactivación de un procedimiento executivo hipotecario prescrito. Se explica el concepto de abuso de derecho y se discute el criterio del retrás deslleal, utilizado por el tribunal supremo para fallar a favor de la pareja. Además, se discuten los principios subjectivo y objetivo para determinar si un derecho es licito o abusivo.
Tipo: Apuntes
1 / 2
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


Seminari 1
Breu explicació dels fets:
Una parella demana un préstec hipotecari al Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA) de 138.232,78€ al 1984. Al resultar impagat el préstec, el Banc va interposar un procediment executiu al 14 de febrer del 1985. Al desembre del mateix any, la parella va acordar amb el Banc la dació en pagament d’una part del deute. Però al març 24 de març del 2003 el jutjat de primera instància nº 17 de Madrid, com a continuació del procediment executiu, va decretar l’embargament del sou d’un dels membres de la parella i va comunicar la trava de determinats béns de la parella. Els deutors van recórrer al·legant la prescripció, ja que havien passat 17 anys des de la tramitació de l’execució. El jutjat va acceptar les al·legacions de la parella. Dos anys més tard, la parella va demandar a BBVA: demanaven que es declarés la responsabilitat extracontractual de l’entitat bancaria per danys morals i materials. Concretament, el matrimoni demanava 8.216,29€ en concepte de danys materials, derivats de les despeses en advocats y procuradors originats per la injusta reactivació del procediment executiu i 250.000€ per danys morals. El jutjat de primera instància nº 7 de Madrid va desestimar la demanda l’any 2006. És per això que la parella presenta un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem. En aquest recurs s’acusa al Banc d’actuar contràriament a la bona fe i d’abusar del dret al reprendre un procediment dirigit a la reclamació d’un deute a partir d’una sentència dictada en un procediment executiu, que s’ha declarat prescrit.
Breu explicació: abús del dret
S’anomena abús del dret a aquella situació en la qual el titular d’un dret subjectiu actua respectant la norma legal però d’una manera contrària a la bona fe, la moral, les bones costums o els fins socials i econòmics del dret que afecta a terceres persones. L’abús del dret està regulat en l’article 7.2 del Codi Civil Espanyol: “ La ley no ampara el abuso de derecho o el ejercicio antisocial del mismo. Todo acto u omisión que por la intención del autor, por su objeto o por las circunstancias en que se realizase sobrepase manifiestamente los límites normales del ejercicio de un derecho, con daño a tercero, dará lugar a la correspondiente indemnización y a la adopción de medidas judiciales u administrativas que impidan la persistencia en el abuso”. Per tant, l’abús del dret és un acte il·lícit. Hi ha dos principals criteris per determinar si un dret és lícit o abusiu: el criteri subjectiu i el criteri objectiu. El primer té en compte si el titular actua en dolo o culpa, mentre que el segon considera que un acte és abusiu si excedeix els objectius de la llei que atorga tals drets. La intencionalitat o la negligència són un exemple del criteri subjectiu i l’exercici contrari als fins socials i econòmics, un exemple del criteri objectiu.
Retràs deslleial
El Tribunal Suprem es basa en la doctrina del retràs deslleial per fallar a favor de la parella. Aquesta doctrina diu que un dret subjectiu o una pretensió no pot exercir-se quan el titular
no s’ha preocupat durant molt de temps de fer-lo valer, y ha donat lloc, amb la seva actitud omissiva, a que l’adversari de la pretensió pugui esperar objectivament que ja no s’exercirà el dret. El retràs deslleial es distingeix de la prescripció perquè , tot i que en ambdós casos es requereix que el dret no hagi estat exercit durant un llarg temps, en el retràs deslleial es necessari que la conducta sigui deslleial, de tal manera que hagi creat una confiança en el deutor de que el titular del dret no l’exercirà. En resum, les tres principals característiques del retràs deslleial són: el transcurs d’un període de temps sense exercir el dret, l’omissió de l’exercici i la creació d’una confiança legítima en l’altra part de que no s’exercirà. Aplicat a la sentència, el Tribunal Suprem considera que el banc BBVA ha exercit ex temporalment un dret, al pretendre la represa d’un procediment executiu que no havia sigut objecte de ningun tipus d’actuació des de el 1985. Com a conseqüència d’això, el tribunal falla a favor del matrimoni, fent valer així l’article 7.2 del Codi Civil Espanyol.