¡Descarga dret processal y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!
EL PROCES D’EXECUCIÓ.
El procés d’execució: consideracions generals
1.1 Consideracions generals.
- Ni totes les sentències que posen fi a un procés declaratiu obren posteriorment un procés d’execució, 2) Ni la sentència de condemna constitueix l’únic títol executiu que pot iniciar un procés d’aquesta classe. 1) Nomes la sentència de condemna constitueix títol executiu, 2) Es pot fer execució sense declaració, supòsits en que amb caràcter previ a l’activitat executiva no hi ha hagut fase de declaració i tanmateix l’ordenament atorga directament força executiva.
1.2 Característiques de l’activitat d’execució.
L’activitat d’execució es jurisdiccional. ha de respectar els drets i principis d’aquest ordre. També engloba el poder d’ordenació que es duguin a terme les restants mesures executives concretes, que podrien ser objecte d’una delegació específica pel jutge per a la seva realització efectiva pel personal col·laborador però excloent una atribució directa ex lege. S’ha de contemplar: 1) Vertadera activitat jurisdiccional: l’execució no és una mera prolongació de la fase declarativa, si és que s’ha produït sinó que comprèn l’exercici d’una sèrie de drets, independents dels que es van tractar en el seu cas en el procés de declaració, 2) Substitució i intromissió: l’òrgan jurisdiccional suplanta la voluntat i la conducta de l’executat, entremetent-se en el seu patrimoni o fent la conducta que aquest hauria d’haver dut a terme si hagués volgut complir voluntàriament, a) El tribunal no pot anar més enllà del que pugui fer el mateix executat, b) L’executat pot posar fi a l’execució i fer ell mateix la conducta, c) Són possibles pactes a determinats efectes, d) Les costes són sempre a càrrec de l’executat.
1.3 Esquema conceptual de l’activitat d’execució.
L’execució forçosa respon a: 1) Als subjectes jurídics se li presenten deures jurídics, 2) Tota infracció d’un deure jurídic genera responsabilitat en l’infractor i lesió injusta en altres subjectes jurídics, 3) Quan els deures jurídics consten en títols executius, la responsabilitat comporta la subjecció immediata de l’infractor a un obrar aliè específic, reparar la lesió injusta. S’ha d’interpretar la sanció com a resposta judicialment prevista davant l’incompliment del deure jurídic, utilitzat com a mètode l’exacció de responsabilitat. Les sancions civils busquen l’equivalència entre el bé o béns jurídics lesionats per l’incompliment o la infracció d’obligacions i deures. El sistema de sancions és el següent: 1) De lliurament de diners, sanció genèrica, 2) De lliurament d’un bé moble determinat, sanció específica, 3) De lliurement de coses genèriques o indeterminades, 4) De lliurement d’un bé moble, 5) De fer fungible, 6) De fer infungible.
1.4 Diferents qualificatius que s’apliquen a l’execució forçosa.
1.4.1. Execució dinerària i execució no dinerària.
Es pretén obtenir de l’executat quantitats de diners que reparin la lesió injusta que s’ha sofert, aquestes han de figurar en la sentència de condemna o en el títol executiu corresponent, o suposar l’equivalent econòmic del fer que no es fa o que realitza una altra persona mes l’import de la indemnització pels danys i perjudicis ocasionats. la no dinerària aplica sancions específiques.
1.4.2. Execució pròpia i execució impròpia.
L’execució pròpia deriva del compliment d’una condemna de la classe que sigui. L’execució impròpia no implica una activitat coactiva ni una intromissió patrimonial de l’òrgan jurisdiccional.
1.4.3. Execució singular i execució universal.
La singular es projecta sobre determinats bens, la universal es projecta sobre la totalitat d’un patrimoni. L’execució universal afecta el total del patrimoni del subjecte o dels subjectes sotmesos a execució, no es requereix un títol executiu com a pressupòsit per a iniciar l’execució, afecta el patrimoni sencer del deutor se’n limiten les facultats i regeix el principi de comunitat de pèrdues.
- Pressupòsits del procés d’execució.
2.1 Pressupòsits processals del procés d’execució: subjectes del procés d’execució.
2.1.1. El tribunal de l’execució: jurisdicció i competència.
En el marc de la jurisdicció internacional s’han d’integrar les normes relatives al reconeixement i l’execució de resolucions estrangeres. Quant per raó de la matèria la distribució s’efectua atribuint l’execució als tribunals del propi ordre amb l’única excepció de la interlocutòria de quantia màxima. Cenyint-se a la competència: 1) Execució de resolucions judicials i transaccions i acords judicials homologats o aprovats. El tribunal que va conèixer de l’assumpte en 1ª instància o al que va homologar o aprovar la transacció de l’acord, 2) Execució de laudes arbitrals i acords de mediació: jutjats de 1ª instància i la territorial al del lloc en què s’hagi dictat el laude, 3) Execució basada en títols extrajudicials: El criteri general assenyala als jutjats de 1ª instància. La competència territorial deixa a l’opció entre els furs següents: a) El domicili i altres furs generals de l’executat, b) El del lloc del compliment de l’obligació segons el títol, c) Qualsevol lloc en què es trobin bens de l’executat que puguin ser embargats, d) Si hi ha diversos executats el jutjat que correspongui al fur general de qualsevol d’aquests o el del lloc en què es trobin béns embargables de qualsevol dels executats. S’exclou l’aplicació de la submissió expressa o tàcita, 4) Tractament processal de la competència: Son aplicables els diversos tipus de regles; a) Examen d’ofici de la competència territorial. Abans de despatxar execució el tribunal ha d’examinar d’ofici la seva competència territorial, si entén que no hi ha competència territorial ha de dictar una interlocutòria amb un doble contingut, abstenint-se de despatxar execució i indicar al demandat el tribunal davant el qual ha de presentar la demanda. Aquesta interlocutòria es pot recórrer en apel·lació directa o amb reposició facultativa prèvia i se substancia només amb l’executant, b) Destinatària: S’ha d’interposar durant els 5 dies següents a aquell en que rebi la notificació del procés d’execució.
2.1.2. El lletrat de l’administració de justícia responsable de l’execució.
El LAJ pot assumir les competències d’execució que li atribueixin les lleis processals excepte les reservades als jutges i magistrats, s’encomana al LAJ la responsabilitat de l’execució excloent, la interlocutòria que conté l’ordre general d’execució i despatx d’aquesta, la que decideix l’oposició a l’execució que resol la terceria de domini i les altres resolucions que s’assenyalin en la llei.
2.1.3. Subjectes del procés d’execució.
Son part la persona o les persones que demanen i obtenen el despatx de l’execució i la persona o es persones davant les quals es despatxa aquesta execució. Al marge dels cassos de successió bens de la societat de guanys, deutor solidari i associacions o entitats temporals nomes es pot despatxar l’execució davant: 1) Qui aparegui com a deutor en e mateix títol, 2) Qui respongui personalment del deute, 3) Qui resulti ser propietari dels béns especialment afectes al pagament del deute. La llei permet utilitzar els mitjans de defensa a les persones davant les quals no s’hagi despatxat l’execució. Capacitat per a ser part, capacitat processal i postulació: La capacitat per a ser part és el correlatiu de la capacitat jurídica: Assenyalada la necessitat de comparèixer assistit d’un advocat i de procurador amb tres úniques excepcions: a) Tractar-se de l’execució de
2.2.2 L’acció executiva.
Representa el reconeixement d’un dret subjectiu públic de l’executant a la realització d’actes extensius concrets que permetin l’exacció completa de la responsabilitat sense que sigui suficient la realització de qualsevol actuació executiva, a) Pressupòsits de l’acció executiva: Es subjecte a la concurrència dels pressupòsits següents: 1) La infracció d’un deure jurídic, 2) L’existència d’una lesió injusta que atorga a qui la pateix un interès legítim, 3) L’existència d’una documentació especial, el títol executiu en que consti un deure jurídic suficientment acreditat, d’acord amb la llei. Quan es basa en títols no judicials, ni arbitrals s’afegeixen dos grups específics, 4) La liquiditat de la prestació inferida en tres supòsits legals: a) que el títol documenti l’obligació de lliurar una quantitat de diners en efectiu, b) que la prestació sigui en moneda estrangera sempre que sigui convertible, c) que l’obligació consisteixi en el lliurament d’una cosa o espècie commutable, 5) La quantitat ha d’excedir els 300 euros, b) Acció executiva i títol executiu, estar en possessió d’un títol executiu i prestar-lo és una condició necessària però pot ser insuficient, c) Acció executiva i despatx de l’execució. Satisfacció d l’acció executiva. No s’ha de fer dependre l’inici del procés d’execució de l’existència d’acció executiva, el dret al despatx de l’execució se supedita a l’existència d’un títol regularment constituït i a la concurrència dels pressupòsits relatius als subjectes processals, però no a l’existència d’una acció el fonament de la qual només se sabrà al final del procés, la satisfacció s’assoleix al moment en que es produeix l’esmena o reparació efectiva del comportament il·lícit, d) Acció executiva de consumidors i usuaris: El reconeixement està condicionat a la resolució estimatòria d’un breu incident en l'execució de caràcter contradictori en què es determina el fonament d’aquest benefici d’acord amb les dades, les característiques i els requisits que el jutge hagi establert en la sentència.
2.2.3. El títol executiu.
L’existència és un pressupòsit essencial per a iniciar el procés d’execució, correspon al legislador determinar quins títols tenen eficàcia executiva sempre que: 1) Fomentin l’actuació de sancions, 2) Determinin el contingut i l’abast dels actes executius, circumstàncies que es plasmen en l’actualitat documentalment, a) Títols executius complexos: Documents que tot i ser necessaris no són suficients per al despatx de l’execució i es necessiten altres i un determinat comportament comprovable i comprovat, b) Classes de títols executius: títols executius i títols executius extrajudicials, 1) Títols executius judicial, es tracta de a) Les sentències de condemna fermes, a més ha de ser líquida perquè es pugui executar. Si la dinerària no és líquida però es fàcilment liquidable, serà la mateixa resolució la que configuri el títol executiu exigit. Si es plenament il·líquida no es permet obrir l’execució. En sol·licitar l’execució s’ha d’aportar una còpia simple de la resolució, altrament s’ha d’aportar el corresponent testimoni de particulars, b) Els laudes o les resolucions arbitrals fermes i els acords de mediació elevats a escriptura pública, equiparats al cas anterior, a) Les resolucions judicials que aprovin o homologuin transaccions judicials i acords aconseguits en el procés: El títol pot ser la resolució que homologa la transacció d’acord entre les parts que la preveu la mateixa llei com el que pot sorgir en l’audiència prèvia, d) La interlocutòria que estableixi la quantitat màxima reclamable en concepte d’indemnització dictada en cas de rebel·lia o sentència absolutòria o sobreseïment en processos penals incoats per fets coberts per l’assegurança obligatòria de responsabilitat civil derivada de l’ús i la circulació de vehicles de motor, e) Les resolucions judicials que comportin execució, 2) Títols executius extrajudicials: tenen origen contractual, regeixen la necessitat que es tracti d’una execució dinerària que ha de ser per una quantitat liquida superior als 300 euros, a) La primera còpia de les escriptures públiques o la segona si està donada en virtut d’ordre judicial o amb citació de la persona a qui ha de perjudicar o de la seva causant o s’expedeix amb la conformitat de totes les parts, b) Les pòlisses de contractes mercantils signades per les parts i per un corredor de comerç col·legiat que les intervingui a condició que s’hi adjunti un certificat en què el dit corredor acrediti la conformitat de la pòlissa amb els assentaments del seu llibre registre i la data d’aquests, c) Els títols al portador o
nominatius, es tracta de dos títols executius el títol valor i el cupó, d) Els certificats no caducats expedits per les entitats encarregades dels registres comptables respecte dels valors representats mitjançant anotacions en compte sempre que s’hi adjunti un còpia de l’escriptura pública de representació dels valors o de l’emissió, e) Altres documents.
- Execució de sentències estrangeres i títol executiu europeu.
Només les resolucions dictades per òrgans que tinguin la potestat jurisdiccional de cada estat sobirà tenen eficàcia directa en el territori d’aquest, correspon a cada estat fixar la forma de reconeixement de les resolucions jurisdiccionals estrangeres.
3.1 Execució de sentències estrangeres. El reconeixement i l’execució d’una resolució dictada en l’àmbit de països pertanyents a la UE, te aplicació preferent. Les particularitats s’inclouen de fet en la fase de reconeixement previ. l’execució pot ser general o incidental.
3.1.2. Reglament (UE) núm 1215/2012.
- Reconeixement, el reconeixement es automàtic. La part que vulgui invocar a Espanya una resolució dictada en un altre estat membre ha de presentar els documents que preveu el reglament. Es requereix un certificat expedit de conformitat amb el que disposa el Regl. i una traducció o transcripció. Es procedent la suspensió. S’estableix la denegació del reconeixement per diversos motius: a) Si és mitjançant contrari a l’ordre públic, b) La resolució s’ha dictat en rebel·lia en els termes que aquí s’exposen, c) La resolució és inconciliable amb una resolució dictada entre les mateixes parts en l’estat membre requerit, d9 Si la resolució es inconciliable amb una altra de dictada amb anterioritat en un altre estat membre o un tercer. En cas de denegació de l’execució de l’estat pot: a) Limitar el procediment d’execució a mesures cautelars, b) Condicionar l’execució a constitució de les garanties que determini el mateix òrgan, c) Suspendre totalment o en part el procediment d’execució, 2) Declaració d’executivitat: tota resolució amb força executiva comporta la facultat d’aplicar les mesures cautelars previstes en la legislació de l’estat membre requerit i facilitar a les autoritats d’execució competents les còpies i els certificats que consten en el Regl. El procediment es regeix pel dret de l’estat membre requerit. Les dictades en un estat membre que tingui força executiva en l’estat membre requerit s’han d’executar en aquest en les mateixes condicions que si haguessin estat dictades en l’estat membre requerit, 3) Denegació de l’execució, la competència correspon al jutjat de 1ª instància que conegui l’execució, 49 No- revisió. En cap cas no pot ser objecte de revisió quant al fons en l’estat membre requerit.
3.1.3. Procediment d’exequàtur.
El procediment d’exequàtur correspon per a declarar a títol principal el reconeixement d’una resolució estrangera, per a autoritzar-ne l’execució, també per a declarar no susceptible de reconeixement a Espanya, 1) Reconeixement: Es reconeixen a Espanya les resolucions estrangeres que compleixin els requisits que preveuen les disposicions del títol V de la LCJI. Les causes de denegació del reconeixement, que sigui contrària a l’ordre públic que es dicti amb infracció manifesta dels drets de defensa o en rebel·lia, que s’hagi pronunciat sobre matèria d’exclusiva competència dels òrgans espanyols o que no hi hagi una connexió raonable amb el litigi, resolució inconciliable amb una dictada a Espanya amb una dictada amb anterioritat en un altre estat o quan hi hagi un litigi pendent a Espanya entre les mateixes parts i amb el mateix objecte. Es prohibeix expressament la revisió del fons i se’n preveu el reconeixement parcial, 2) Execució, les que tinguin força executiva en l’estat d’origen són executables a Espanya una vegada s’hagi obtingut l’exequàtur. La competència correspon als jutjats de 1ª instància del domicili de la part davant la qual se sol·licita el reconeixement o execució o de la persona a qui es refereixen els efectes de la resolució judicial estrangera. Subsidiàriament es determina pel lloc
- L’execució provisional.
4.1. Consideracions generals.
No té condicionant constitucional i obeeix a una opció de política.
4.2. Resolucions susceptibles d’execució en primera instància.
Es pot demanar i obtenir sense prestació de caució simultània l’execució provisional de les sentències condemnatòries, un cop sol·licitada el tribunal l’ha de despatxar llevat que sigui de es inexcusables o no contingui pronunciament de condemna.
4.3 Sentències expressament excloses de l’execució provisional.
- Les dictades en els processos sobre paternitat, maternitat, filiació, nul·litat de matrimoni, separació o divorci aposició a les resolucions administratives en matèria de protecció de menors, capacitat i estat civil i drets honorífics, 2) Les sentències que condemnin a emetre una declaració de voluntat, 3) Les que declarin la nul·litat o caducitat de títols de propietat industrial, 4) Les estrangeres no fermes, 5) Els pronunciaments de caràcter indemnitzatori de les sentències que declarin la vulneració dels drets a l’honor, a la intimitat personal i familiar i pròpia imatge.
4.4. Subjectes de l’execució provisional.
4.4.1. Òrgan jurisdiccional: criteris d’atribució de competència.
Correspon al que hagi conegut l’assumpte,
4.4.2. Subjectes legitimats per a instar l’execució provisional.
Les ha de dirigir un lletrat i representar una procurador llevat de l’execució de resolucions dictades en procediments en què no sigui perceptiva la seva intervenció.
4.5 Procediment d’execució provisional.
4.5.1. Sol·licitud de l’execució provisional: la instància de part necessària.
Qui hagi obtingut un pronunciament a favor seu en una sentència de condemna pot demanar i obtenir la seva execució provisional sense prestació de caució.
4.5.2. Termini per a sol·licitar l’execució provisional , resolució i recursos contra aquesta execució.
Es pot demanar en qualsevol moment entre uns dies a quo que es fixa en la notificació de a resolució.
4.5.3 Demanda en que se sol·licita l’execució provisional: requisits.
L’execució provisional s’ha d’instar complint: Que la sol·licitud adopti la forma de demanda o simple sol·licitud en els termes que preveu la LEC i a mes hi han de constar, l’expressió del títol en que es fonamenti la sentència de condemna, la persona o les persones contra les quals es dirigeix la demanda en qualitat d’executats, els bens de l’executat susceptibles d’embargament des que es tingui coneixement, les mesures de localització i investigació que es demanin. A aquesta s’hi han d’adjuntar els documents de l’art. 550 LEC. La demanda es pot limitar a la simple sol·licitud perquè es despatxi l’execució, identificant la sentència o resolució l’execució de la qual se cerqui en els
supòsits en què el títol executiu sigui una resolució del LAJ o una sentència o resolució dictada pel tribunal competent per a conèixer de l’execució.
4.5.4. Resolució sobre la sol·licitud d’execució provisional.
La LEC limita la possibilitat de denegar l’execució provisional a dos supòsits, ha de dictar una interlocutòria en què denegui el despatx de l’execució, aquesta es apel·lable i el recurs s’ha de tramitar amb caràcter preferent. Si es despatxa la interlocutòria es irrecurrible. La interlocutòria, decret que juntament amb còpia de la demanda executiva, s’han de notificar simultàniament a l’executat o al procurador que el representi.
4.6. L’oposició a l’execució provisional.
L’únic mecanisme que disposa l’executat contra la interlocutòria que acorda l’execució provisional.
4.6.1. Moment inicial per a oposar-s’hi i forma requerida.
Només es pot plantejar una vegada ja està despatxada l’execució provisional i en el termini de 5 dies a comptar des despatx d’aquella, s’ha de formular com una demanda, s’ha de presentar davant l’òrgan jurisdiccional que coneix de l’execució provisional.
4.6.2. Causes d’oposició.
- Oposició en consideració a la concurrència de defectes processals, 2) Oposició quant al fons, a) En el cas de condemna dinerària indicar altres mesures executives concretes que siguin possibles, oferir caució suficient per a respondre de la demora en l’execució. Si no s’ofereixen alternatives ni es deixa caució no procedirà l’oposició, b) No dinerària, n’hi ha prou que s’al·legui i apreciï que, en cas que es revoqui la sentència l’execució provisional de la qual s’ha despatxat, es impossible restaurar la situació anterior o compensar econòmicament a l’executat, c) En el supòsit d’estimar la causa d’oposició qui va obtenir la sentencia favorable de 1ª instància, insisteix a executar-la provisionalment, en aquest supòsit a mes d’impugnar el que hagi al·legat l’executat, prestar caució suficient per a garantir la reposició a la situació anterior o que sigui impossible el rescabalament dels danys i perjudicis originats, d) A les quals s’afegeix el pagament o compliment de l’ordenat en la sentència, l’existència de pactes o transaccions que s’hagin convingut i documentat en el procés per a evitar l’execució provisional.
1.6.3. Sustentació de l’oposició.
L’escrit d’oposició s’ha de presentar dins els 5 dies següents al de la notificació de la resolució que acordi el despatx de l’execució o a les actuacions concretes a que s’oposi. l’escrit d’oposició s’ha de traslladar a l’executant i a les parts personades, perquè manifestin i acreditin el que considerin convenient.
4.6.4. Continguts de la decisió sobre l’oposició a l’execució provisional.
- Si s’estima l’oposició basada en la infracció de l’art. 528.2.1. s’ha de dictar una interlocutòria en què es declari que no és procedent prosseguir l’execució provisional i s’han d’alçar els embargaments i traves. En el cas de desestimació ha de continuar l’execució provisional i s’han d’imposar les costes, 2) En el cas de condemna dinerària: a) Estimar-la fonamentada, b) Estimar- la però apreciant que es presenta en el cas una impossibilitat absoluta de restaurar la situació anterior, ha d’acordar que es presti la caució que s’ofereix si s’estima suficient, c) Desestimar la causa i continuar endavant, 3) En el supòsit de condemna no dinerària: a) Desestimar la causa i continuar l’execució, b) estimar la causa al·legada i la caució que s’ofereix, c) Estimar la causa,
5.1 Introducció i formes de resolucions.
S’incoa a instància de part. L’inici és comú a tots els tipus amb independència del contingut del títol executiu. Distingeix els tipus de resolucions següents: a) Les que ha d’adoptar el titular de l’òrgan judicial per mitjà d’una interlocutòria, es que continguin l’ordre general d’execució per la qual aquesta s’autoritza i es despatxa, la que decideixi sobre l’oposició a l’execució, les que resolguin les terceries de domini, b) Les providències en els casos en què s’assenyali expressament, c) Els decrets del LAJ que determinin els bens de l’executat en els quals ha d’estendre’s el despatx judicial, d) Les diligències d’ordenació del LAJ. La resta queden a càrrec del LAJ responsable de l’execució amb la rellevant renúncia a la garantia jurisdiccional.
5.2 La demanda executiva.
- Designació del tribunal davant el qual es presenta, 2) Identificació de les part, 3) La fomentació jurídica, 4) Les prestacions concretes, 5) Les mesures que demani l’executant, 6) La signatura d’un advocat i procurador.
5.2.2. Documents que s’han d’adjuntar a la demanda executiva.
- El que acrediti el poder del procurador, 2) El títol executiu, 3) Els documents que acreditin els preus o les cotitzacions aplicats per al còmput en diners de deutes no dineraris, 4) Els altres documents que la llei exigeixi, 5) Tots els documents que l’executant consideri útils o convenients.
5.2.3. La demanda executiva en cas de resolució del LAJ o de sentència o resolució dictada pel tribunal competent per a conèixer de l’execució. Exigeix a l’executat que identifiqui la sentència o resolució i formuli la sol·licitud d’execució, s’ha d’acreditar que han transcorregut 20 dies des que es va notificar la condemna i que no han transcorregut els 5 anys a la fermesa de la sentència o resolució.
5.3 El despatx de l’execució i la seva denegació.
El tribunal comprovarà: 1) Concurrència dels pressupòsits processals, 2) Regularitat formal del títol, 3) Que la tutela executiva que es pretén sigui conforme amb la naturalesa i el contingut del títol.
5.3.1. Denegació del despatx de l’execució.
Quan el tribunal apreciï que alguna de les clàusules incloses en el títol executiu pugui ser qualificada com a abusiva ha de donar audiència per 15 dies a les parts, un cop escoltades ha d’acordar el que sigui procedent en el termini de 5 dies hàbils, tots aquests transcorren sense cap intervenció de deutor.
5.3.2. Despatx d’execució: resolució, notificació i recursos.
a) La interlocutòria d’ordre general i despatx d’execució que dicta el tribunal i el decret que dicta el LAJ amb diferents mesures, 1) Determinació de la persona o persones davant qui es despatxa l’execució, 2) Si es despatxa de manera solidària o mancomunada, 3) La quantitat per la qual es despatxa l’execució per tots els conceptes, 4) Les precisions necessàries respecte de les parts i del contingut de l’execució segons el que disposa el títol executiu.
5.3.3. Decret del lletrat de l’administració de justícia (LAJ).
a) Ha de contenir: 1) Les mesures de localització i esbrinament dels béns de l’executat, 2) Les actuacions judicials executives que procedeixi acordar, 3) El requeriment de pagament al deutor, b) Notificació de la interlocutòria i del decret a l’executat, tant la interlocutòria com el decret s’han de notificar a l’executat, lliurant-li còpia de la demanda executiva, aquest no representa “emplazamiento”. Si es requereix de pagament o es practica l’embargament la notificació es fa per comissió judicial al domicili de l’executat, si es refereix a resolucions judicials es pot efectuar per mitjà del procurador que hagi representat l’executat en les actuacions, c) Recursos, contra l’ordre general de l’execució no és possible cap recurs sense perjudici de l’execució, contra el decret es pot interposar recurs directe de revisió, contra la interlocutòria es possible l’apel·lació directa.
5.4 Acumulació d’execucions.
- Quan es refereix a diversos processos d’execució pendents entre el mateix creditor executant i el mateix deutor executat, si el sol·licita qualssevol de les parts o d’ofici, 2) Quan es tracti dels processos d’execució que se segueixin davant el mateix executat, pot sol·licitar l’acumulació qualsevol executant i el tribunal ha de resoldre en consideració al que estimi més convenient, 3) Si es tracta de processos d’execució dirigits exclusivament sobre béns especialment hipotecats, nomes es pot fer les que persegueixin garanties hipotecàries sobre els mateixos béns.
- La il·licitud de l’execució i dels actes executius.
Circumstàncies que converteixen el procés d’execució en il·lícit. L’ordenament articula l’oposició a l’execució.
- L’oposició a l’execució.
7.1 Oposició a l’execució per defectes processals.
Tenen un tractament preferent. No ataca l’existència d’una acció executiva, es limita a posar de manifest que la concurrència de determinats vicis processals impedeix que continuï l’activitat d’execució.
7.1.1. Motius.
- L’executat no té el caràcter o al representació amb què demanda, 2) Falta de capacitat o representació de l’executant o no acreditar el caràcter o la representació amb què es demanda, 3) Nul·litat radical del despatx de l’execució per falta de requisits exigits per la llei en el títol executiu i el despatx d’execució, 4) La falta d’autenticitat del laude arbitral o que l’acord de mediació no s’atingui el LM o no s’hi adjunti la documentació requerida.
7.1.2. Procediment.
L’executat te 10 dies per a promoure l’incident mitjançant un escrit, aquest s’ha de traslladar a l’executant que disposa de 5 dies per a formular al·legacions. A partir d’aquí el tribunal pot: 1) Estimar la concurrència de vicis processals de caràcter esmenable, 2) Estimar la concurrència de vici o vicis processals o inesmenables, 3) Desestimar l’existència de vici o vicis processals.
7.2 Oposició a l’execució per motius de fons.
L’objectiu és posar en relleu la disfunció entre el contingut del títol executiu i l’existència i contingut de l’obligació que s’hi documenta. La LEC redueix les causes d’oposició, 1) Si es tracta d’una execució en virtut de resolució processal o assimilat, els motius d’oposició es limiten als fets esdevinguts posteriorment al moment processal en que va precloure la facultat d’al·legar-los en el
7.3.2. Infracció del contingut del títol executiu.
Si es tracta d’un títol judicial o assimilat, la part perjudicada pot interposar un recurs de reposició i si es desestima pot presentar una apel·lació. Si són títols extrajudicials davant la falta de regulació legal s’ha de tramitar com les infraccions processals.
- Suspensió de l’execució.
Només es procedent que la llei l’assenyali de manera expressa o les parts o acordin.
- L’execució dinerària: liquiditat de la quantia,
9.1 Introducció.
L’execució dinerària aplica sancions de manera que s’encamina a obtenir una prestació de contingut dinerari. L’activitat executiva segueix aquest desenvolupament: 1) Despatx de l’execució,
- Oposició eventual, 3) Localització dels béns que hi queden afectes, 4) La realització o conversió en diners. Un aspecte clau es la determinació exacta de la quantitat que s’ha d’obtenir. Aquesta exigència obliga a diferenciar entre a) títols dels quals resulta un deute de diners líquid, i b) títols dels quals resulta un deure il·líquid.
9.2 Execució dinerària basada en títols dels quals resulta un deure líquid.
Les costes es consideren líquides. Quant als interessos s’inclouen els moratoris i ordinaris. Els interessos i les costes es poden incloure en el despatx de l’execució. Reconeix com a líquida una sèrie de quantitats que parteixen de la quantitat de diners expressada amb lletres, xifres i guarismes, al qual s’afegeixen interessos variables, el saldo d’operacions, la mora processal o el deute en moneda estrangera.
9.2.1 Quantitat de diners determinada expressada en el títol amb lletres, xifres o guarismes comprensibles.
Nomes en cas de disconformitat de els xifres, preval la xifra en lletres.
9.3 Liquiditat dels interessos.
Quan el títol conté un interès variable o s’entén meritat, es preveu una part líquida corresponent el principal i una altra d’il·líquida referida als interessos, la llei atorga als interessos un tractament de liquiditat. Juntament s’han d’esmenar els interessos ja vençuts, determinats de manera líquida i els que aniran vencent durant l’execució.
9.3.1. Interessos ordinaris variables.
Les dificultats a l’hora d’executar provenen de les variacions de l´índex de referència o les de paritat de la moneda a l’hora de liquidar el deute. Requisits: 1) La liquidació feta per l’executant s’ha de notificar al deutor i al fiador si escau, 2) En la demanda executiva l’executant ha d’expressar les operacions de càlcul que llancen com a saldo la quantitat per la qual es demana el despatx, 3) A la demanda s’han d’adjuntar els documents: a) en què s’acrediti fefaentment que la liquidació es va fer d’acord amb el títol, b) En que consti la notificació de la liquidació a l’executat, l’incompliment es motiu de denegació.
9.3.2. Interessos moratoris o processals.
Neixen de l’incompliment del que s’ha pactat i donen lloc a un crèdit que depèn d’un fet futur i incert. Els interessos poden constar en una disposició legal a aquest efecte, però es poden haver fixat mitjançant un pacte previ, en tots dos supòsits la quantitat es considera líquida. Per a resoldre la contradicció eventual s’hi aplica, 1) Els interessos meritats abans de la sentència s’entenen que són els moratoris, 2) Un cop pronunciada la sentència: a) Si no hi va haver pacte ni disposició legal especial i la sentència condemna al pagament d’interessos moratoris, es merita l’interès legal dels diners des de la data d’inici de la mora fins la sentència i el mateix incrementat en dos punts des de la sentència fins a la seva completa execució, b) Si hi ha pacte o disposició legal, el que s’ha establert. Els establerts en el CC necessiten petició expressa de part en la demanda declarativa.
9.4 Execució per saldo d’operacions.
Permet el despatx de l’execució, sempre que s’hagi pactat en el títol que la quantitat exigible en cas d’execució es el resultat de la liquidació efectuada pel creditor en la forma acordada per les parts. Perquè l’escriptura o pòlissa tingui força executiva: 1) ha d’incloure el pacte que la quantitat exigible serà la que resulti de la liquidació del creditor, 2) ha d’establir la manera com el creditor ha d’efectuar la liquidació. S’ha de notificar al deutor, al fiador, al quantitat exigible resultant de la liquidació i obtenir una acreditació de notori segons la qual la liquidació s’ha fet d’acord amb el que disposa el títol. A la demanda s’ha d’adjuntar els documents que acrediten tots aquells aspectes. Si l’executat no està d’acord ho pot manifestar en l’incident d’oposició al·legant pluspetició i pot nomenar un pèrit.
9.5 Deute en moneda estrangera.
Cal diferenciar diverses variants: 1) La devolució del principal s’ha d’efectuar en moneda estrangera i la dels interessos i les costes en moneda nacional. En la demanda executiva tant el principal com els interessos ordinaris com moratoris pactats s’han d’expressar en moneda estrangera mentre que les quantitats que es reclamin per mora processal i la previsió de costes s’han de reclamar en moneda nacional. El tribunal necessita convertir la moneda. S’ha d’efectuar en despatxar l’execució si es cotitza s’ha de fer d’acord amb el canvi oficial el dia del despatx. Si no cotitza el còmput s’ha de fer aplicant el canvi que determini el mateix tribunal davant les al·legacions i els documents que aporti l’executant junt amb la demanda.
9.6 Deute vençut i exigible. Venciment, nous terminis i ampliació de l’execució.
A mes de líquida ha de ser vençuda i exigible. En el supòsit que s’hagi pactat el pagament del deute a terminis, la falta de pagament permet al creditor sol·licitar l’execució. Quan una vegada despatxada l’execució venç algun termini s’entén ampliada per l’import corresponent als nous venciments si així ho demana l’actor i sense necessitat de retrotraure el procediment. S’ha d’advertir l’executat que l’execució s’entén ampliada automàticament si no s’han consignat les quantitats corresponents.
9.7 Liquidació de títols il·líquids.
La necessitat de liquidació pot provenir de diferents circumstàncies: a) ser una prestació no dinerària, b) Constituir una obligació d’indemnitzar danys i perjudicis, que necessita quantificació, c) tractar-se de fruits, rendes, etc…, l’import líquid dels quals s’ha de fixar i d) rendició de comptes d’una administració.
9.7.1 Danys i perjudicis.
11.2.1 Patrimonialitat.
La manca de patrimonialitat exclou aquests bens i drets com a objecte d’embargament.
11.2.2. Alienabilitat.
Consisteix en la qualitat d’un bé que permet la seva transmissió vàlida.
11.2.3. Prohibicions de disposar.
La impossibilitat temporal d’alienar un bé en consideració a motius molt diversos.
11.2.4 Inembargabilitat.
Be provinent d’una declaració expressa en aquest sentit per diversos motius. Inembargabilitat declarada en la LEC: Excloure una sèrie de béns que si falten privarien el deutor de mitjans elementals per a la subsistència, s’hi afegeixen determinats béns pel seu caràcter sacre i els declarats inembargables, 1) Inembargabilitat absoluta: Mobiliari, el parament de la casa, la roba de l’executat i de la seva família. Els instruments necessaris per a l’exercici de la seva professió. la quantia assenyalada per al salari mínim interprofessional, 2) Inembargabilitat relativa: A partir de la regla de l inembargabilitat total del salari, sou, pensió, retribució o equivalent que no excedeixi la quantia assenyalada per al salari mínim interprofessional, una escala d’acord amb la qual s’embargaran les quantitats que si superin aquesta quantitat, 3) Embargament en el cas de condemna al pagament d’aliments: El tribunal ha de fixar la quantitat corresponent que es pot embargar i pot fixar la quantitat que s’ha d’embargar també quan es tracti d’una mesura cautelar. Inembargabilitat declarada en altres lleis.
11.3 Nul·litat de l’embargament de béns inembargables.
L’executat pot denunciar aquesta nul·litat davant el tribunal per mitjà dels recursos ordinaris o per simple compareixença si no s’ha personat en l’execució ni ho vol fer. Després de l’alineació la transmissió es impugnable.
11.4 Pertinença dels béns a l’executat.
Els bens han de pertànyer any l’executat en el moment de la trava. Es possible que la mera aparença oculti una errònia atribució de titularitat al deutor, en aquest: a) l’oposició prèvia a l’embargament, b) La terceria de domini i c) La terceria registral. A diferència de l’embargament de béns inembargables els de bens no pertanyents al deutor és eficaç si no es impugnat.
11.4.1 Oposició prèvia de l’embargament.
El LAJ està facultat per a notificar el tercer de què es tracti la imminència de l’embargament, i concedir-li 5 dies per a comparèixer i oposar-se a l’embargament. La falta es un decret que travi els bens, si el tercer contesta el tribunal ha de resoldre d’acord amb el que s’ha al·legat.
11.4.2.La terceria de domini.
Oposició d’un tercer instant que s’aixequi l’afecció d’un bé concret que afirma que es seu: Competència i legitimació: La demanda s’interposa davant el LAJ responsable de l’execució i serà resolta pel tribunal. La legitimació activa correspon a qui té la condició de tercer. La passiva correspon essencialment a l’executant. Objecte: Sol·licitar l’alçament de l’embargament, el
demandat el manteniment de l’embargament. No es pot fer reconvenció ni acumulació. Procediment: 1) Temps: L’admissió es fa dependre que s’interposi entre un termini inicial i un de final, 2) Demanda i acreditació prèvia, efectes de la presentació de la demanda: Amb la demanda s’ha d’aportar un principi de prova per escrit del fonament de la pretensió del tercerista, l’absència d’aquest determina el rebuig de la terceria, l’admissió es pot condicionar al fet que el tercerista presti caució, un cop admesa la demanda: 1) se suspèn l’execució, 2) l’executant pot demanar i obtenir la millora de l’embargament, 3) desenvolupament, resolució i efectes: si el demandant o els demandats no contesten s’entén que admeten els fets al·legats en la demanda. S’imposen les costes.
11.4.3 L’anomenada terceria registral.
S’ha de sobreseure tot procediment de constrenyiment sobre immobles quan consti en actuacions mitjançant un certificat del registrador de la propietat que els bens estan inscrits a favor d’una persona diferent d’aquella contra la qual es va decretar l’embargament. Sempre que a inscripció sigui anterior a l’anotació preventiva, si la inscripció es posterior la trava no s’alça automàticament i el titular registral ha d’intervenir en el procés com a tercer posseïdor.
11.5 Extensió de la responsabilitat als bens futurs.
L’execució queda oberta fins a la plena satisfacció del dret de l’executant i es fixa al final de l’execució amb la completa satisfacció del creditor executant.
11.5.1 Reintegració en el patrimoni de bens transmesos per l’executat.
No solament es pot incrementar el patrimoni del deutor executat amb bens que no hi figuraven quan es va dictar l’embargament. Es legitima els creditors per a instar la rescissió per mitjà de l’acció revocatòria o pauliana i es requereix que l’acte impugnat hagi col·locat al deutor en situació d’insolvència. Subjecta a un termini de caducitat de 4 anys, determina, la rescissió del contracte i la restitució al patrimoni del deutor dels bens i en possibilita l’embargament. S’encamina l’acció subrogatòria, es faculta els creditors davant la passivitat del deutor per a exercir els drets i les accions del seu deutor cobrant el que li deuen.
11.6 Localització dels béns de l’executat.
Un cop determinats els bens han de ser localitzats.
11.6.1. Manifestacions de béns de l’executat.
Llevat que l’executant assenyali bens l’embargament dels quals consideri suficient per a la finalitat de l’execució, el LAJ ha de requerir l’executat d’ofici perquè manifesti bens i drets per a cobrir previsiblement la quantia per la qual es despatxa l’execució. No es suficient que el creditor apreciï la insuficiència si el LAJ no hi està d’acord.
11.6.2 Investigació judicial patrimoni de l’executat.
A instàncies de l’executant que no pugui designar béns suficients, el LAJ ha d’acordar adreçar-se a les entitats financeres, organismes i registres públics, les persones físiques i jurídiques que el mateix executant li indiqui perquè li facilitin la relació de béns o drets dels quals tinguin constància. La llei exclou les de dades a que l’executant pugui tenir accés. El deure de col3laboració s’estableix amb l’únic límit del respecte als drets fonamentals o als que expressament s’assenyalin en les lleis.
al procés d’execució per a cobrar amb preferència. Si el crèdit consta en un títol executiu, intervé en el procés des de l’admissió de la terceria, si no és necessari que es declari l’existència del crèdit. Quant a la passiva depèn del títol executiu. Si està documentat en un títol executiu, l’acció s’ha de dirigir només davant l’executant. Si no té el títol executiu l’acció s’ha de dirigir davant de l’executant i davant de l’executat. Objecte, prohibició de segona terceria. Procediment: 1) Temps. L’exercici de l’acció se sotmet a un termini entre un dies a quo i uns dies ad quem, 2) Acreditació prèvia: exigeix que s’adjunti a la demanda un principi de prova de crèdit que s’afirma preferent, si no s’inadmet, 3) Desenvolupament: efectes de la demanda, especialitats en cas d’assentiment i desistiment: l’admissió no suspèn la realització dels béns embargats. La falta de contestació a la demanda s’interpreta com a admissió dels fets. quant a l’assentiment de l’executant: a) Si el crèdit del tercerista consta en un títol executiu i l’executant assenteix s’ha de dictar, una interlocutòria que ordeni tirar endavant l’execució per a satisfer el tercerista, b) Si el crèdit no consta en un títol executat, l’executat s’ha de pronunciar sobre l’assentiment si hi està d’acord o deixa transcórrer el termini sense pronunciar-s’hi, s’hi aplica l’anterior, si s’oposa es dicta una interlocutòria que consideri assentit l’executant i que mani seguir la terceria amb l’executat. En cas de desistiment de l’executat es torna a diferenciar segons el tercerista acrediti el seu títol executiu o no. Quan el tingui es continua l’execució. Quan no sigui així es dicta un decret que finalitza l’execució, 4) Resolució, cosa jutjada i costes: Es decideix mitjançant una sentència que ha de decidir sobre l’existència del privilegi i l’ordre en què s’han de satisfer els crèdits en l’execució en què recaigui aquella sentència,
12.2 Garantia de la trava. Fonament. Diferents finalitats segons el bé o dret embargat.
- Els efectes propis de la trava o afecció no estan en cap cas condicionats al fet que s’adoptin mesures de garantia de la trava, 2) Les mesures de garantia tenen els seus propis efectes.
12.2.1. L’anotació preventiva d’embargament.
Els riscos mes notables deriven de la pèrdua del bé per la seva transmissió vàlida a un tercer i la disminució del valor per imposició de càrregues. Es pot originar per 1) Que el be l’adquireixi un tercer protegit per la bona fe. Succeirà quan no hi hagi en el registre cap anotació que permeti enervar l’al·legació d’ignorància del tercer sobre l’existència de l’embargament. Com que la transmissió és vàlida el tribunal ha d’alçar d’ofici l’embargament, 2) Que s’imposin càrregues que adquireixin preferència sobre el dret de realització que correspon a l’executant. Adopció de la mesura de garantia i efectes: 1) Adopció: quan l’embargament recaigui sobre béns o drets susceptibles d’inscripció registral s’ha de procedir a l’anotació preventiva a instàncies de l’executant. En el moment s’ha d’incloure la resolució que decreta l’embargament, la quantitat per la qual s’embarga, la identificació de l’executant i executat i la descripció precisa de la finca embargada. La fixació de l’import té rellevància: la responsabilitat dels tercers adquirents del bé té com a límit les quantitats que comprenguin principal, interessos i costes. El manament s’ha de dirigir directament al registre, es disposa de 60 dies per a presentar. L’anotació te una vigència de 4 anys encara que es pot prorrogar i cancel·lar, 2) efectes a) el ius persequendi, en virtut del qual encara que el be es transmeti a un tercer, continua sotmès a l’execució i el tercer adquirent se subroga en la posició de l’executat, b) el ius prioritatis, l’anotació atorga preferència per al cobrament del crèdit corresponent davant els crèdits posteriors, sempre que no tinguin caràcter preferent.
12.2.2. Dipòsit judicial.
Tinença d’uns bens mobles i semovents afectes a una execució, per a guardar-los i retenir-los a disposició del tribunal fins que aquest li ordeni el lliurament a una altra persona. Es la mesura adequada quan es pretén garantir els riscos de pèrdua física o de disminució del valor per deteriorament dolos o culpós. Modalitats de dipòsit judicial:1) L’ingrés en el compte de dipòsit i
consignacions, 2) Dipòsit en un establiment públic o provat si es tracta de títols valor o objectes valuosos, 3) L’ordre de retenció, saldos favorables en comptes de qualsevol classe o interessos, rendes o fruits, o valors o altres instruments financers, 4) El lliurament a una persona que pot ser la mateixa executada o un tercer, 5) L’administració quan es comprovi que l’entitat pagadora o receptora, el mateix executat no compleixen l’ordre de retenció o l’ingrés dels fruits o rendes, Inici de dipòsit, nomenament del dipositari: La designació del dipositari es pot fer en la mateixa diligència d’embargament. Si es en poder d’un tercer se’l requereix perquè els conservi a disposició del tribunal. Si estan destinats a una activitat productiva s’ha de nomenar dipositari l’executat. En casos diferents ha d’anomenar mitjançant decret dipositari el creditor executant o a un tercer. Es considera dipositari ingerí l’executat o qui estigui en possessió dels bens i queden subjectes a les obligacions i responsabilitats del dipositari des que es conegui l’embargament fins que es faci el nomenament. Deures i drets del dipositari. Esta obligat a conservar els bens amb la diligencia adequada a disposició del tribunal a exhibir-los i a lliurar-los a la persona que aquest designi. El dipositari té dret que li reemborsin les despeses que hagi hagut de fer per a conservar la cosa dipositada. El que no compleixi les seves obligacions es remogut i substituït.
12.2.3. Ordre de retenció.
Quan l’embargament es refereix a quantitats o béns que l’executat te dret a percebre d’un tercer, el risc es que el tercer pagui a l’executat, el pagament del tercer si desconeix la trava és vàlid. El LAJ pot exigir al deutor de l’executat les quantitats o béns que li hagi ordenat retenir, sense que aquell s’hi pugui oposar al·legant que bé quedar alliberat en pagat a l’executat, llevat que pagues abans de l’ordre de retenció. L’ordre de retenció pot ser diligenciada pel procurador de la part executant, l’entitat l’ha d’emplenar i expedir un rebut acreditatiu de la recepció de l’ordre. L’ordre de retenció pot anar des de l’ingrés de les quantitats retingudes en el compte del jutjat, la realització dels crèdits i coses diferents de diners assenyalades amb què s’hagi de fer el pagament o l’alineació forçosa del crèdit.
12.2.4. Admissió judicial.
Mitjà de garantia en dos supòsits: a) per a l’embargament de fruits i rendes quan l’ordre de retenció no sigui l’adequada, b) per l’embargament d’empreses. Juntament amb el nomenament de l’administrador s’ha d’afegir el d’un interventor. L’administrador ha d’assumir els drets, les obligacions, les facultats i les responsabilitats de l’administració ordinària. Al final del mandat ha de retre comptes justificats que s’han de sotmetre a vista de les parts i els interventors, que els poden impugnar, el LAJ ha de resoldre mitjançant un decret recurrible en revisió.
- Reemborsament i embargament de sobrant.
13.1 El reembargament.
Es produeix quan s’embarga en un procés d’execució un be o dret que ja ha estat travat en un altre procés diferent o en altres processos diferents. La regla general condueix a seguir la data de les diferents traves. S0exceptua quan es veuen afectats bens immobles immatriculats en el registre.
13.2 L’embargament de sobrant.
Bens que si sobren desprès del repartiment del que s’ha obtingut en l’execució i el segon executant no té cap dret sobre el bé de manera que si en la primera execució s’aixeca la trava, l’embargament del sobrant desapareix. La quantitat que sobri s’ha d’ingressar a disposició del jutjat que va ordenar l’embargament del sobrant. Si els bens son immobles s’ha d’ingressar la quantitat que sobri després d’haver pagat l’executant.
