DRET PROCESSAL PENAL, Apuntes de Derecho Procesal

¡Descarga DRET PROCESSAL PENAL y más Apuntes en PDF de Derecho Procesal solo en Docsity!

DRET PROCESSAL PENAL

Jordi Nieva Júlia Castro Boix

BLOC I. SISTEMES, PRINCIPIS I CONCEPTES FONAMENTALS

TEMA 1.- SISTEMES, PRINCIPIS I FONTS DEL PROCÉS PENAL

1. ELS SISTEMES PROCESSALS PENALS.

Distinció dels sistemes processals penals: sistema inquisitiu, acusatori i mixt. Abans del procés, tenim una fase que no existeix en el procés civil anomenada instrucció. La fase que la procedeix és diu judici oral. El conjunt d’aquestes dues fases és el procés penal. a. Sistema inquisitiu. o En el sistema inquisitiu s’havia anomenat a la fase d’instrucció fase sumari i a la fase del judici oral fase plenari. o Trobem un jutge que a més a més és acusador que va contra un acusat. o La instrucció és molt llarga i en canvi el judici oral és més curt. o És el sistema al que tothom vol tendir. b. Sistema acusatori. o En el sistema acusatori, tenim un jutge amb un acusador i un acusat. o Tendeix a que la fase d’instrucció sigui curta i la del judici oral llarga. c. Sistema mixt. o Pel que fa el sistema mixt, la instrucció té una llargària relativa (menys llarga que la inquisitiva) i la fase del judici oral també és llarga. o A la fase d’instrucció: jutge contra acusat. o A la fase de judici oral: jutge amb un acusador i un acusat. o És el sistema vigent actualment a Espanya. Història dels sistemes Antigament el sistema que havia predominat era el sistema acusatori, que és el sistema romà. o Any 1215: Concili a Roma sobre les rebel·lies doctrinals e

• Càtars discutien l’autoritat del Papa i aquest els va enviar una creuada. Una vegada va guanyar l’Església es van prohibir les ordalies
• Problema: no es trobaven acusadors. Apareixen falsos acusadors. S’estableix que es prescindeixi de l’acusador: és crea el sistema inquisitiu. El sistema inquisitiu era tant eficient que és copiat de seguida per els poders laics (que no eren de l’Església) i per tant a Castella s’incorporen 50 anys després de 1215. Així passa pràcticament a tot arreu i a Espanya és manté fins 1845. o A Anglaterra no s’estableix aquest sistema perquè justament al 1215 es crea una llei “Carta Magna” que és la primera que es limita el poder del monarca → a partir d’aquí es crea el jurat anglès “12 lawful men”. Això impedeix el sistema inquisitiu perquè el jurat ja no pot ser acusador. o Finals del segle XVIII: corrent a França de que el sistema inquisitiu no funciona → és prohibeix la tortura. A Espanya es prohibeix al 1814. o 1789: Revolució Francesa → tracta el poder del monarca per limitar-lo. o Mig segle abans els anglesos fan la revolució de la Gloriosa i es publica Blackstone, sobre les lleis angleses. o El sistema anglès roman sense jurat, clarament acusatori. Els francesos renoven el seu sistema copiant el sistema anglès. Recepció del sistema acusatori: o A França: s’implementa un sistema acusatori curt. Instrucció curta i judici oral llarg. Això dura poc perquè no hi ha acusador. Mentre els anglesos si que tenien un jurat acusador, els francesos no. Creen un sistema mixt, per raons pressupostàries.

4. Delictes privats Injúria i calúmnia. El denunciant ha de ser part del procés. És possible el perdó. 3. FONTS DEL DRET PROCESSAL PENAL ESPANYOL.

• Llei d’Enjudiciament Criminal.
• Llei Orgànica del Poder Judicial.
• Codi Penal.
• Costum: molt, molt, subsidiari.
• Jurisprudència:
• TS
• TC
• Molt important! TEDH
• TJUE
• TS EEUU

BLOC II. L’OBJECTE DEL PROCÉS PENAL

TEMA 2. L’OBJECTE DEL PROCÉS PENAL.

• GENERAL: Objecte del Judici = Allò del que va el Procés
• Important saber l’Objecte per: o Determinar la competència jurisdiccional o Conèixer la Litispendència → Si dos van sobre el mateix, n’hi ha o Conèixer si hi ha “Cosa jutjada” → L’objecte ja s’ha jutjat ▪ Evitar el non vis in idem Teories sobre l’Objecte del Procés Penal S’han copiat les Teories del Procés Civil
• Teoria naturalista : Objecte són els Fets o El mort
• Teoria formalista : Objecte és la qualificació jurídica, el Dret o Homicidi, assassinat..? o No hi hauria Litispendència si sobre uns mateixos fets en un tribunal s’acusa d’un delicte i en un altre s’acusa d’unes altres coses FETS i DRETS estan molt vinculats en Dret Penal
• Teoria bimembre del Processal Civil : distingeix el Petitum de la Causa pretendi o Distingir “allò que es demana” i “el perquè es demana” ▪ Civil → Principi dispositiu: les parts decideixen què reclamen ▪ Penal → Interès públic de conèixer la veritat i imposar pena adequada o Procés Penal no és gaire útil perquè no hi ha aquesta distinció En un Procés Penal cal anar cas per cas per determinar l’objecte. 1. ELEMENTS I ESSÈNCIA DE L'OBJECTE DEL JUDICI JURISDICCIONAL PENAL
• Efectes de Cosa jutjada → Fixar-nos en la Sentència
• Litispendència o Civil: un cop hi ha Demanda + Contestació queda determinat l’objecte o Penal: fase d’Instrucció es va determinant l’Objecte ▪ Imputació [concepte genèric]: atribució de Responsabilitat Delictiva a un Subjecte Concret (o no). ▪ La Imputació va variant al llarg del Procés Penal 2. LES DIFERENTS FASES DE LA IMPUTACIÓ

1. Sospita: Inici → Denúncia : determina una “Sospita” (Objecte Inicial del Procés)

• Sospita No és Culpabilitat

2. Processament: S’inicien investigacions entorn de la Sospita → Un cop s’arriba a un subjecte concret → Acte d’ Imputació formal : Processament (Objecte un cop hi ha una atribució de Responsabilitat a un Subjecte concret)

• Ideal: quan abans millor, perquè et puguis defensar
• Mesures Cautelars: vinculades amb el Grau de Sospita ▪ Privació de Llibertat → sospita ha d’estar molt fonamentada ▪ Sense Privació de Llibertat → no cal tanta convicció de culpabilitat

3. Acusació → Aute d’atribució de Responsabilitat Delictiva perquè es considera que és Culpable del Delicte.

• Fiscalia (o l’altra part) considera que hi ha prou indicis per culpar-la.
• Si ho fa un particular: Denúncia (Inici) → Escrit de qualificació (Acusació)

5. L'OFERIMENT D'ACCIONS

Fase del Procés Penal en el qual el LAJ comunica a l’ofès els seus Drets, entre ells l’Acció de Rescabalament. En aquesta fase la víctima pot:

• Renunciar
• Exercir-la dins del Procés Penal
• Reservar-la (fiscalia no l’exercirà durant el procés) → Reclamar-la en un Procés Civil posterior En el cas que mori la víctima l’Acció de Rescabalament la poden exercir els seus familiars 6. CONTINGUT DE LA PRETENSIÓ DE RESCABALAMENT (Art. 110 LECrim) Es poden demanar totes a l’hora:
• Restitució: robatori → se’t torna la cosa
• Reparació: jutge condemna a fer quelcom per retornar a la situació prèvia a la comissió del delicte
• Indemnització per danys i perjudicis: prestació econòmica. Es té en compte quins són els perjudicis causats tan a la víctima com als seus familiars o terceres persones. Indemnització és difícil de determinar → Llei poc clara o “Es podrà disminuir la quantia de la sanció quan la víctima hagi afavorit el dany.”
• Orientacions: o Jurisprudència o criteris de Companyies asseguradores (xd) o Codi Penal: ▪ Delictes contra la propietat → “devolució de la cosa” + quantia del valor que hagi perdut la cosa ▪ Delictes contra la Llibertat sexual: si són menors o incapaços → Dret d’aliments. Condemnat haurà de pagar una pensió. ▪ Delictes contra el Medi Ambient: “actuacions per restablir l’equilibri ecològic.” ▪ Delictes d’Injúries o Calúmnies: publicació de la retractació en el mateix medi on s’hagi produït. ▪ Delicte d’Impagament de Pensions: tornar les pensions degudes. 7. EXTINCIÓ DE LA PRETENSIÓ DE RESCABALAMENT L’Extinció de l’Objecte Penal no té conseqüències en la Pretensió de Rescabalament.
• Per exemple, si mor el reu i s’extingeix l’objecte penal, la víctima no perd el dret a reclamar la responsabilitat civil → Pagarien els responsables subsidiaris Només té conseqüències si s’extingeix perquè es demostra que no hi ha fet delictiu Causes d’Extinció de la Pretensió de Rescabalament (Mateixos motius que causes d’extinció de l’Obligació Civil)
• Satisfacció
• Confusió
• Transacció
• Etc. Sèrie de delictes que es pot optar pel Procés Civil o Si en comptes d’optar per la via penal vas per la Civil (p. Ex.: en un cas de calúmnies) ja estàs renunciant implícitament a l’acció de rescabalament perquè ja ho reclames en el Procés Civil.

BLOC III. JURISDICCIÓ I COMPETÈNCIA.

TEMA 3. JURISDICCIÓ I COMPETÈNCIA AL PROCÉS PENAL

Polèmica (reformes per motius polítics)

1. ÀMBIT OBJECTIU DE L'ORDRE JURISDICCIONAL PENAL o Competència de la Jurisdicció Penal → Únics per exercir Ius poniendi 2. LÍMITS INTERNACIONALS DELS TRIBUNALS PENALS 2.1. Criteris generals (Art. 23 LOPJ) 3 Casos en els quals la Jurisdicció Penal espanyola és competent: o Delictes comesos en territori espanyol. o Delictes comesos fora del territori espanyol per ciutadans espanyols o ciutadans que adquireixin la nacionalitat després de la comissió dels fets^1 - 3 Requisits: - FET ha de ser Delicte a l’Estat on s’ha comès^2 - Querella de la víctima o del ministeri fiscal → NO pot ser d’ofici - No pot haver-hi vis in idem → que no s’hagi jutjat ja a l’estranger^3 o Delictes comesos fora del territori espanyol per estrangers contra interessos espanyols (econòmics o polítics) - Llistat (Art. 23.3 LECrim): falsificació de monedes, documentació espanyola, atemptat contra funcionaris públics espanyols, contra la corona, rebel·lió, etc. - Mateixos requisits que si l’autor fos ciutadà espanyol. o Jurisdicció universal (Art. 23.4 LOPJ) → Molt complex i estrany 2.2. Jurisdicció universal Darrer cas en el qual la Jurisdicció Penal espanyola és competent: o CONCEPTE: possibilitat de qualsevol Estat pugui jutjar Delictes de Lesa Humanitat - Motivació: autors d’aquests delictes no es puguin amagar a cap Estat. o Eficiència dubtosa → No només x motius polítics, també per tècnics. - Únic cas jutjat a Espanya: Scilingo (militar Argentí) → Col·laborador de la dictadura Argentina - A Argentina no el perseguien → Va venir a Espanya per una entrevista a RTVE i se’l va jutjar. Origen o Arrel de la dictadura de Pinochet (Xile, 1973 – 1988) - A Xile no se’l podia jutjar → s’havia fet senador vitalici i sense suplicatori no se’l podia jutjar (i els tribunals xilens tampoc l’haguessin perseguit) - Va viatjar a Gran Bretanya per una operació a l’esquena → Espanya va presentar una sol·licitud d’extradició per poder-lo jutjar. - Gran Bretanya, “en agraïment a la seva contribució a la Guerra de les Malvines” (i perquè va conservar els interessos de les elits a Xile) el va retornar a Xile. - Va morir a Xile tranquil i sense ser condemnat Argentina ho està intentant fer contra Espanya pel franquisme i, evidentment, no se’n surten. (^1) Mena de “fur proteccionista” → L’Estat vol jutjar als seus ciutadans. (^2) Merder amb les extradicions (^3) Si ja s’ha jutjat a l’estranger, s’acceptarà. Se’l podrà retornar a Espanya i seguirà complint la mateixa pena.

o Validesa de matrimoni^4 / Supressió d’estat civil^5 (Art. 5 LECrim) o Altres qüestions però que són facultatives → Jutge notifica a les parts sobre la qüestió, tenen 2 mesos per dir que ho faci un altre tribunal o el mateix jutge Quan es plantegen les Qüestions Prejudicials o Instrucció : moment adequat → és una fase molt flexible o Període intermedi (no el coneixem encara) → també es podrien plantejar com a “Qüestió prèvia” o Judici oral : sí que es poden plantejar (Art. 746.1 LECrim) malgrat no sigui el més adequat. o “Es podrà suspendre el Judici Oral ...”

4. LA COMPETÈNCIA OBJECTIVA I FUNCIONAL DELS TRIBUNALS PENALS

A. COMPETÈNCIA ORDINÀRIA

Distingim entre els delictes: Pena > 5 anys o Instrucció: jutjat d’instrucció. o Judici oral: audiència provincial. o Recurs d’apel·lació: TSJ o Recurs de cassació: TS Sala 2 Pena < 5 anys o Jutjat central d’instrucció. o Judici oral: Jutjat de lo penal. o Apel·lació: Audiència provincial. o Cassació: TS Sala 2 (mínima possibilitat)

B. L’AUDIÈNCIA NACIONAL.

Distingir entre els delictes: Pena > 5 anys o Instrucció: Jutjat central. o Judici oral: audiència nacional. o Recurs d’apel·lació: Sala d’Apel·lació de la AN. o Recurs de Cassació: TS Sala 2. Pena < 5 anys o Instrucció: Jutjat central d’instrucció o Judici oral: jutjat central de lo penal. o Recurs d’apel·lació: Sala de lo Penal de la AN. o Recurs de Cassació: TS Sala 2. Competència ordinària, quan el cas no coneix cap dels altres anomenats anteriorment. No és la més freqüent. Art.65 LOPJ: l’AN és un conjunt de tribunals. És un tribunal insòlit, no n’hi ha cap de semblant. El seu origen es un tribunal creat el 1940, “Tribunal para la represión de la masonería i el comunismo”. En els anys 60 li van fer una “neteja”, i li van posar “Tribunal del orden público” fins l’any 1977, que amb un decret es fa un nou tribunal: La audiència nacional. La existència de ETA, va fer que la audiència no pogués desaparèixer, perquè tots els casos es jutjarien al país basc i era per assegurar els judicis. Es van fer competències especifiques per a que la audiència pogués jutjar els casos. No hi ha els delictes de terrorismes, entren per dos lleis (una ja derogada), la encara vigent de 1988. No ho van fer perquè es pensava que en cada mandat s’acabaria ETA, que seria curt i que no era necessari (^4) Origen: legalització del Matrimoni Civil (^5) Traducció literal del francès: qüestions de filiació o incapacitació (p. Ex.: per determinar agreujant de família)

afegir-ho. STC 56/90 es va legitimar la competència, malgrat es deia que era un tribunal estrany, que la competència era massa especifica i que vulnerava el dret fonamental del jutge determinat per llei.

C. EL JURAT.

És només per delictes greus tesats (LO del Tribunal del Jurat). o Instrucció: jutjat d’instrucció. o Judici oral: jurat constituït en AN. S’agafa a un jutge de l’Audiència Provincial que dirigeix el jurat però no té accions decisòries. o Recurs d’apel·lació: TSJ o Recurs de cassació: TS Sala 2 La llei està plena d’errors com per exemple delictes que no existeixen, tot i així, te poquíssimes reformes. La Carta magna libertatu (1215), es va fer a UK, que restringia el poder del monarca. Van fer al rei signar la carta, limitant poder designar jutge. La carta el que feia era que a partir de llavors els delictes que cometessin els ciutadans serien jutjats per 12 homes honestos. Al 1166 es va fer un jurat per revisar la acusació (grand jury). Es una funció que ha fet el senat amb el impeachment, es per donar permís ha un procés. Aquest es l’origen del jutjat modern, perquè es una copia del model britànic per part de França. El jurat es una forma de jutjar que forma part de varies societats antigues. A roma, en el procés formulari tenia dos parts del procés (una prèvia i una davant “un jutge”). Normalment no jutjava un jutge sinó que ho feia un jurat. A Espanya el jurat te 9, perquè no pugui haver-hi un empat. En USA cal una unanimitat, en canvi aquí només cal una majoria. Hi havia 2 opcions: fer un jurat pur o un jurat escabinat (jurat mix: gent normal i juristes). A espanya es un jurat pur, es va introduir per raons polítiques. A UK, el rei nomenava als jutges, i aquests eren corruptes. A EEUU, declara la seva independència, no tenia res i les institucions que tenia eren de UK i no li interessava, per tant el fet de tenir un jurat sense dependre de UK li anava bé. El jurat no es sinònim de llibertat. Qui creu que es llibertat, es perquè es pensa que el jurat es el poble i realment no es així, perquè va per llistes electorals, a més tampoc són juristes, per tant explicar segons quin delicte es molt complicat. Jurat EEUU: els juristes li tenen por al jurat. Normalment el que fan es arribar a un acord amb el fiscal. Delictes lleus (no dins del jurat): o Instrucció: jutjat d’instrucció de lo penal. o Apel·lació: audiència provincial. Jutjats de VIDO : jurat d’instrucció amb competència especial.

D. ELS JUTJATS DE MENORS.

o 1a. Instància: jutjat de menors. o Apel·lació: audiència provincial. o Recurs de cassació: TS (casi mai). Jurisdicció especial (5/2000 responsabilitat penal dels menors): Jutja a majors de 14 anys i menors de 18. L’edat s’ha qüestionat, es arbitrari perquè una persona de 14 anys ja te sentit comú, segons la ciència fins als 25 anys el cervell encara esta en desenvolupament i per tant més és més impulsiu. Seria mes eficaç un jurat per a persones menors de 25 o jutjar d’una manera diferent, amb més garanties (reinserció, seguiment...), sense tenir uns tribunals especials.

E. ELS AFORAMENTS.

Es que alguns càrrecs públics no els jutja el mateix tribunal que a la resta de la gent, sinó un tribunal especial. Les clàusules generals estan en els articles 61, 55, 57 i 73 LOPJ. Idea general de cada càrrec públic. Els càrrecs mes importants dels poders executiu, legislatiu i judicial estan aforats. Fa referència a:

BLOC IV. PARTS DEL PROCÉS.

TEMA 4. LES PARTS.

1. MINISTERI FISCAL.

o El Ministeri Fiscal és un garant de la legalitat en el procés. La seva posició dins l’estructura de l’estat (no és del Poder Judicial) és un òrgan del poder executiu → és un representant. o Serveix per instar la legalitat dins els processos. Té autonomia respecte del govern. Estructura: o L’estructura piramidal del Ministeri Fiscal correspondria a la part de dalt al Fiscal General de l’Estat i sota d’ell s’hi situarien la resta d’òrgans del ministeri. o Els principis en els que es basa són:

• Principi de dependència jeràrquica.
• Principi de la unitat d’actuació: fungibles. Representen una única actuació.
• Principi de legalitat: el ministeri fiscal no és un acusador.
• Principi d’objectivitat: no vol dir imparcialitat. Significa que sigui equànime. Fiscals: o Són fungibles. Representen una única actuació. o Els governs escullen persones de trajectòria molt llarga (o magistrats del TS).
• No es pot remoure del càrrec un cop nomenat. Els fiscals que perden la confiança o comunicació amb el govern acostumen a dimitir.
• El govern no pot donar ordres al fiscal. Pot enviar suggeriments i informació. En cap cas pot donar ordres.
• Així es garanteix la seva “autonomia”. Missió del MF a la instrucció: o Pràcticament inexistent. o Article 773 LECrim: Procediment Abreujat.
• Si un jutge d’instrucció es fa càrrec de la instrucció el Fiscal desapareix. En realitat, a Espanya sempre fa la instrucció el jutge, llavors el fiscal acaba tenint una funció insignificant. Missió del MF al judici oral: o S’entén com a part acusadora: no ha de perquè ser-ho. o Està al marge de l’esquema Acusació – Defensa. 2. EL PAPER DE LA POLICIA JUDICIAL. La policia judicial és col·laboradora de jutges i fiscals. No depenen orgànicament d’ells, només des del punt de vista funcional. No hi ha dubte que pertany al Poder Executiu: pertany al Ministeri de l’Interior.

A. FORMACIÓ I ORGANITZACIÓ.

o La policia judicial és policia dels cossos de seguretat exceptuant la policia local. o Articles 282 i ss: no són gaire complexes. o Lleis de la Guàrdia Civil, Policia Nacional, etc. o PCEA (Police and Criminal Evidence Act), Regne Unit: regulació de com ha de treballar la policia en el cas concret.

• Com ha de buscar la prova, detenir, etc.
• Actualment això són simples protocols, no hi ha lleis ho estableixin.

B. ELS AGENTS ENCOBERTS I INFILITRATS.

Art. 282 bis.

o Agent encobert: aquell que pren una determinada identitat per semblar el que no és en un ambient criminal. o Agent infiltrats: aquell que té una autorització per posar-se dins d’una organització criminal, és el més perillós. o Una vegada introduïts en aquest ambient criminal poden traspassar la informació fàcilment. o Important: proporcionalitat. o Límit: posar paranys (no pot). o Ha d’estar en contacte amb el jutge competent de la organització per poder passar la informació i tenir accés a les actuacions que s’estan duent a terme.

3. LES PARTS ACUSADORES.

A. LA VÍCTIMA O ACUSACIÓ PARTICULAR.

o Qui ha patit les conseqüències del delicte. o Pot ser part del procés penal. o Rep proteccions per part del procés: se li facilitat accedir a indemnitzacions, etc. o Directiva europea 25/10/2012 de protecció de la víctima.

B. L’ACUSACIÓ POPULAR

o És la possibilitat de qualsevol persona (101 LECrim) d’acusar en un procés penal per delicte públic. o Fins que la CE no reconeix l’acció popular com a acció amb rang constitucional. o Tema JM Ruiz Mateos i FACUA. o L’acusació popular acaba sent una forma de participació ciutadana de participar a la legalitat. o Doctrina Botín:

• Sentència 1045/2007 cas Emilio Botin: en un procés on hi ha un interès públic només podria acusar el ministeri fiscal → 782.2, amb la voluntat d’excloure la acusació popular. ▪ Només podrà intervenir l’acció popular si hi ha un interès general.
• Sentència 54/2018 es volia cancel·lar un grup parlamentari basc perquè s’havia il·legalitzat el partit. Va acusar popularment un sindicat amb interès general. I en aquest cas es va deixar passar l’acció popular.
• Sentència 8/2010. o Al final els Tribunals han decidit de diferents maneres. No hi ha una línia jurisprudencial en aquesta matèria.

C. ELS ACTORS CIVILS.

o Perjudicat al procés penal. És una víctima però només reclama la part civil: pretensió de rescabalament. o És una figura que ve del dret francès. Té un ús molt petit.

4. LES PARTS ACUSADES.

A. EL REU.

El reu és la part insubstituïble del procés penal → és imprescindible tenir una persona a qui acusar per poder instruir i investigar el cas. o Presumpció d’innocència: és va posant en dubte a mida que acusem. No hauria de ser d’aquesta manera ja que s’hauria de mantenir. o És com si es volgués anomenar al demandat de maneres diferents al llarg del procés. o Generalment hi ha una visió de culpabilitat cap al reu , encara que manté la presumpció d’innocència (prové segurament del sistema inquisitiu). o Expressió de “processat”: sotmès a procés, és una manera més neutra. ▪ Cas Matessa: molestava la paraula “processat” perquè implicava alguns polítics. ▪ Procediment abreujat: es treu la paraula “processat” i s’estableix la paraula “imputat”. ▪ Aquesta evoluciona fins a “ investigat ”. Malgrat tot, el legislador, parla dels “fets que se li imputen a l’investigat”. Per tant és com una reforma inútil. o Quan s’acaba la instrucció, l’investigat passa a dir-se: encausat.

o El responsable civil és qui respon dels efectes civils. o Articles 109 i ss: és responsable civil del delicte el mateix reu. ▪ Hi ha persones que no estan imputades com a reu responsables del delicte. Tipus de responsables civils: o Responsable civil directe → respon com si fos el reu. ▪ Responsable civil autor del fet delictiu (no responsable penalment però si civilment):

• 20.1 del CP
• Persones intoxicades
• Error de prohibició (lo de les flors) o de tipus ▪ Responsable civil no autor del fet i sense conducta delictiva:
• Assegurança.
• Estat de necessita (exemple: una casa s’incendia i per salvar la persona s’ha d’entrar): respon la persona salvada. ▪ Responsable civil no autor del fet amb conducta delictiva:
• Por insuperable (provocador de la por).
• 122 CP: botigues de coses robades. o Responsable civil subsidiari → responen si no respon el responsable civil directe. ▪ Garants: pares/tutors. ▪ Titulars de mitjans de comunicació o similars. ▪ Titulars. ▪ Administracions públiques. ▪ Por insuperable (autor).

C. ELS TERCERS AFECTATS PEL DECOMÍS.

803 ter CP i ss. Fa referència a diners obtinguts de formes il·lícites que les guarda algú que no ha format part dels fets: afectats pel decomís. Són responsables civilment.

TEMA 5. ELS DRETS DEL REU.

En primer lloc, s’ha de tenir en compte que els drets fonamentals existeixen a la nostra societat com a barrera i limitació del poder de l’Estat. L’Estat no pot interposar-se a la nostra vida privada o limitar il·legítimament la nostra llibertat.

1. ANTECENDENTS. L’origen dels desenvolupaments dels drets fonamentals és a la rebel·lió contra el poder despòtic. - Carta Magna Libertatum 1215 - Bill of Rights 1689 - Declaració de Virginia 1776 - Declaració dels drets de l’Home i del Ciutadà 1789 - Declaració Universal dels Drets Humans 1948 Aquests fets tenen com a objectiu: assentar el poder de la ciutadania de manera directa o indirecta davant un poder autoritari anterior, que intentava defensar-se precisament negant aquests drets. o Declaració de drets de Virginia 1776 ▪ Dret a ser informat de l’acusació ▪ No aportar prova contra un mateix ▪ No ser privat de la intimitat o de la llibertat si no es justifica aquesta privació a través de la prova del delicte o Bill of rights 1789 ▪ Dret a la intimitat ▪ Dret a no declarar contra un mateix ▪ Dret a ser informat de l’acusació ▪ Dret a ser assistit per un advocat Part de la jurisprudència que s’ha desprès d’aquestes seccions, és l’origen de protecció de drets que es va analitzar a la present lliçó. o La declaració de drets de l’home i del ciutadà 1789 ▪ Presumpció d’innocència. ▪ Prohibició de tortures. En general, l’origen dels drets del reu ve dels EEUU, tot i que també en part de França. La jurisprudència del TS Federal dels EEUU segueix sent tant important actualment, influint de manera decisiva en les jurisprudències d’altres països, en particular les europees i en la del TEDH. 2. LA PROTECCIÓ GENERAL DE DRETS. La CE reconeix com a drets essencial dels reu: - Dret a la defensa - Dret a la intimitat - Dret a ser informat de l’acusació - Dret a la integritat física i psíquica - Dret a la presumpció d’innocència Aquests drets només corresponen al reu i això significa que el reu en el seu moment de detingut, se li haurien d’especificar més concretament aquests drets i adaptar. o Origen d’aquests drets és a la Sentencia del TS Federal dels EEUU: Miranda vs Arizona 1966. ▪ Es jutjava un cas per segrest i violació. ▪ S’encausava un jove de 22 anys amb antecedents per robatori. ▪ El reu va reconèixer després de 2 hores d’interrogatori on no se li havia especificat el perquè de la detenció o s’havia practicat malament la roda de reconeixement.

o El reu sempre ha de poder parlar ell mateix sense la participació de l’advocat. o Última resta del sistema inquisitiu: on el jutge s’adreçava directament contra l’acusat. El millor és que el client no és defensi a si mateix.

4. DRETS DERIVATS DE LA PROHIBICIÓ DE TRACTE DEGRADANT DEL REU. A. DRET A GUARDAR SILENCI. o Dret reconegut des de finals del segle XVIII, que en el nostre ordenament està a l’article 118.1.g i h. “g) Derecho a guardar silencio y a no prestar declaración si no desea hacerlo, y a no contestar a alguna o algunas de las preguntas que se le formulen. h) Derecho a no declarar contra sí mismo y a no confesarse culpable.” o Serien un mateix dret, el de no col·laborar amb la justícia, no participar. Sorgeix a Anglaterra, per evitar la tortura i que l’acusat al parlar empitjores la seva situació. o La directiva 2016/343 presumpció d’innocència: Cas de Murray vs Regne Unit. Murray estava en aquesta casa, podia explicar perquè estava allà, el vam detenir, si no hagués tingut res a amagar hauria col·laborat, si es va acollir al dret a no declarar, es perquè alguna responsabilitat amb els fets tenia. No se’l condemna pel fet de callar, sinó que el fet de callar, es mostra com un element corroborador. Llavors et pots preguntar perquè serveix el dret a guardar silenci. Va arribar al tribunal dels drets humans, que hauria d’haver dit que es incondicional, per tant que no es pot concloure cap mena de prova del dret de guardar silenci. Però el que va dir es que el fet que una persona calles no podia servir per condemnar-lo, si que aquest ús del dret al silenci quan és obvi que tens informació, podria servir com a element corroborador de la condemna. o Si tu ja tens proves contra una persona, per que necessites l’element corroborada del silenci? No es tenia cap prova que el silenci corroborés, per això la doctrina no està d’acord amb la sentència del TEDH. El TEDH no es volia posar en un problema polític amb el Regne Unit i per això va acceptar el silenci com a element corroborador. B. DRET A L’HONOR I INITMITAT DURANT LA DETENCIÓ. No pots presentar al detingut amb una imatge que vagi en contra de la seva innocència → per exemple: portar-lo emmanillat, per protegir el seu honor i la seva dignitat, ja que el detingut pot ser innocent. C. DRET A LA COMUNICACIÓ EXTERIOR. Art. 520.2.e i g. e) Derecho a que se ponga en conocimiento del familiar o persona que desee, sin demora injustificada, su privación de libertad y el lugar de custodia en que se halle en cada momento. Los extranjeros tendrán derecho a que las circunstancias anteriores se comuniquen a la oficina consular de su país. g) Derecho a ser visitado por las autoridades consulares de su país, a comunicarse y a mantener correspondencia con ellas. o Dret a que una persona pugui posar en coneixement d’un familiar o de la persona que desitgi, la seva privació de llibertat. Es tracta d’una comunicació telefònica que pot durar el que marqui la policia ( no molt més de 5 minuts). Aquesta no és reservada, ja que es fa en presencia d’un funcionari de policia. D. DRET A SER RECONEGUT PER UN METGE FORENSE. 520.2. i) i) Derecho a ser reconocido por el médico forense o su sustituto legal y, en su defecto, por el de la institución en que se encuentre, o por cualquier otro dependiente del Estado o de otras Administraciones Públicas. Es per evitar tortures. Comprovar l’estat físic i psíquic. 5. LA INFORMACIÓ SOBRE AQUESTS DRETS. o Se li ha d’informar de forma directe i per escrit i de forma que entengui els fets dels que se li acusa. o El policia s’ha d’assegurar que el reu ha entès la informació: aquesta serà escrita de forma molt fàcil d’entendre. Alguns ho fan i altres copien el que diu la llei directament. o Se li ha d’explicar els drets que té de forma clara perquè el reu els entengui.

o Cas Miranda Warning → té dret a mantenir silenci, qualsevol cosa que digui... Art. 24 CE

_1. Todas las personas tienen derecho a obtener la tutela efectiva de los jueces y tribunales en el ejercicio de sus derechos e intereses legítimos, sin que, en ningún caso, pueda producirse indefensión.

2. Asimismo, todos tienen derecho al Juez ordinario predeterminado por la ley, a la defensa y a la asistencia de letrado, a ser informados de la acusación formulada contra ellos, a un proceso público sin dilaciones indebidas y con todas las garantías, a utilizar los medios de prueba pertinentes para su defensa, a no declarar contra sí mismos, a no confesarse culpables y a la presunción de inocencia. La ley regulará los casos en que, por razón de parentesco o de secreto profesional, no se estará obligado a declarar sobre hechos presuntamente delictives_