¡Descarga Dret processal tema 12 y más Apuntes en PDF de Derecho Procesal solo en Docsity!
TEMA 12: LES GARANTIES
Les garanties constitucionals són els valors amb projecció en tots i cada un dels elements dels sistemes de solució de litigis. S’usa una terminologia diferent a la de principis constitucionals doncs aquests es refereixen a les màximes fonamentals que deuen inspirar o inspiren un judici davant dels tribunals davant els tribunals estatals, a diferència de les garanties ja que estan allà per exigir la seva observança, permanentment controlables.
Les garanties constitucionals es troben concentrades en l’article 24 de la Constitució Espanyola , tot i que altres preceptes aporten garanties a la plenitud del sistema.
- Todas las personas tienen derecho a obtener la tutela efectiva de los jueces y tribunales en el ejercicio de sus derechos e intereses legítimos, sin que, en ningún caso, pueda producirse indefensión.
- (^) Asimismo, todos tienen derecho al Juez ordinario predeterminado por la ley, a la defensa y a la asistencia de letrado, a ser informados de la acusación formulada contra ellos, a un proceso público sin dilaciones indebidas y con todas las garantías, a utilizar los medios de prueba pertinentes para su defensa, a no declarar contra sí mismos, a no confesarse culpables y a la presunción de inocencia.
La ley regulará los casos en que, por razón de parentesco o de secreto profesional, no se estará obligado a declarar sobre hechos presuntamente delictivos.
Article 24 CE
El codi de garanties és fonamental, des dels principis generals a normes especifiques, aplicables a tot tipus de judici, tant públic com privat sense cap limitació, amb una cobertura pràcticament absoluta. El dret a tutela efectiva (Art. 24 CE), la prohibició d’indefensió i el dret a un judici amb totes les garanties són paràmetres suficients per acollir qualsevol queixa constitucional relativa als sistemes de resolució de litigis. La jurisprudència constitucional atén als interessos del cas concret, per exemple, ha d’individualitzar si precedeix o no l’emparament.
Les garanties recollides a l’article 10 CE fan referencia als convenis internacionals ratificats per Espanya en matèria de drets fonamental, pel que s’incrementen i es completen la majoria de garanties fonamentals d’un judici. Ex. Declaració Universal de Drets Humans o la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea.
- Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la Constitución reconoce se interpretarán de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificados por España.
Article 10 CE
Les garanties són el veritable protocol de qualitat de qualsevol model, es comprova si les actuacions més intranscendents, en aparença, compleixen amb els valors d’auxili. Són expansives i polivalents. La interacció contínua entre unes i altres fa que resulti convencional qualsevol criteri de classificació. Adopten un criteri expositiu agafant com a punt de referència els diversos elements que componen un sistema de solució de litigis, fonamentats en l’actuació de les parts, de l’activitat jurisdiccional i del propi judici.
Garanties de les activitats de les parts
L’article 14 CE estableix que tots els ciutadans són iguals , i aquesta garantia es manté en l’activitat processal. Les dues postures deuen ser absolutament equivalents en expectatives i càrregues, tal i com senyala la tutela efectiva que s’assegura que no es produeixin desigualtats entre les parts. En aquest sentit, es pot atendre al resultat d’indefensió a raó d’un determinat
comportament o actuació processal. No significa que no existeixi un tractament diferenciat en quant a expectatives o càrregues d’activitat processal, es pot afavorir a una part en un moment determinat en funció d’una sèrie de circumstàncies.
L’aplicació pràctica de la garantia no significa que el jutge degui assumit la defensa de la part teòricament més dèbil, aconseguint el difícil equilibri entre la seva formulació teòrica i la materialització pràctica. Aquest equilibri estàtic però, no exclou desigualtats sociològiques. Compren la igualtat d’aplicació de la llei pels tribunals, i també exigeix la igualtat en el tracte amb els ciutadans.
Una garantia bàsica de qualsevol judici és l’audiència i contradicció , que es complementen recíprocament. S’ha de donar oportunitat a cada part de participar en cada una de les fases del judici. La primera manifestació s’observa en l’emplaçament de la presència a judici, es tracta d’un instrument per garantir el deure a defensa. Les garanties cobreixen totes les fórmules utilitzades per les llei per a les comunicacions i els requisits que s’exigeixen per realitzar-les (ex. el citat coneixerà a temps la citació i podrà comparèixer i actuar en la seva defensa). No persegueixen la presència física de la part en el judici, ni la seva activitat en cada tràmit processal. La llei accepta de per si la presència jurídica del demandat, tot i que proveeix l’abús de passivitat o resistència.
Les garanties no estan compromeses pel moment escollit per la llei per prestar audiència. Això exigeix que algunes actuacions puguin realitzar-se inicialment amb la presència d’una sola de les parts. La virtualitat de les garanties presideixen tot el desenvolupament del judici i deuen verificar-se en la distribució per igual de les expectatives i càrregues de les parts a la llarg d’aquest, en cadascuna de les seves fases.
En el judici penal es manifesta el dret a ser informat de l’acusació , i s’ha de produir des del mateix moment d’iniciació del judici i durant totes les seves fases. Ho reitera la CE exigint informar al detingut de les raons de la seva detenció.
El dret a defensa està íntimament lligat amb el de la igualtat de les parts i respecte de l’audiència i contradicció bilateral.
L’article 24 CE prohibeix el resultat contrari al objectiu que pretén la defensa: la indefensió. Examina el cas concret i observat el resultat semblant sol determinar si es produeix una lesió i com s’ha produït.
La garantia significa davant tot el dret a defensar-se en el joc de la contradicció, a mantenir una postura processal de part demandant o demandada. Aquest aspecte potencia la capacitat d’autodefensa de la part, tot i que sigui només en comptades ocasions està recollida expressament aquesta facultat a l’ordenament jurídic. El dret a no declarar contra un mateix o no confessar-se culpable en l’ordre penal, o el dret al nomenament d’un intèrpret, són algunes manifestacions específiques de l’autodefensa.
Inclou el dret a prova , assegurar que el judici sigui rebut a proba sempre que la part ho sol·liciti, o aquesta activitat sigui necessària per la resolució. El dret a utilitzar tots els mitjans pertinents per a la defensa només es podrà garantir quan es puguin usar els mitjans probatoris previstos per la llei, sense que existeixi una limitació de quantitat i qualitat de les probes. No es pot suplir negligència de la part en quan a l’activitat probatòria, ja que tal conducta portarà a l’absolució de l’acusat. La Constitució assegura el dret a la proba quan el mitjà sigui el pertinent per a la defensa, la rellevància de la prova l’efectuarà el jutge, per lo tant aquesta garantia actua com a reforç de les normes processals sobre la pertinència de la proba. ‘No produiran cap efecte les probes obtingudes directa o indirectament, violentant els drets o llibertats fonamentals’ Art. 11.1 LOPJ.
aquest és assegurar la presència judicial en cada fase del judici, ja que està prevista cim l’única opció vàlida per a la producció de determinats actes, i la seva absència, produeix una infracció de la garantia.
La jurisdicció no pot abandonar el seu comès i la seva vocació de resposta a les peticions i a les exigències del judici en base a una resolució fonamentada en dret.
La Constitució tracta d’assegurar a les parts una resposta sobre el fons respecte de les pretensions plantejades, tot i que no és incompatible un rebuig in limine d’una petició de judici fins a certs límits. Els tribunals, sempre que sigui possible, deuen tractar el procediment de la forma més favorable per que es pugui arribar a resoldre sobre el fons. Sempre ha d’estar adequadament motivada.
El simple contingut processal, per exemple, la no admissió, satisfà la garantia sempre i quan no resulti desproporcionada a la finalitat de garantir la integritat objectiva del judici. Sempre es dóna l’oportunitat a la part per repara les deficiències subsanables.
El deure motivador de les resolucions judicials, de manera implícita o explicita, conté raons i elements de judici que permet conèixer quins han estat els criteris jurídics que fonamenten la decisió, convertint-se en una garantia de la funció jurisdiccional. No és exigible la motivació jurídica ni un raonament explícit exhaustiu i permenoritzat de tots els aspectes i perspectives de la qüestió.
La resolució fonamentada en dret ha de ser congruent amb els termes formulats per les parts en les seves pretensions o amb l’acusació i la defensa. S’exigeix una justa correspondència entre les pretensions de les parts i el fallo, protegit constitucionalment per incongruències, ja sigui per excés, defecte, omissió o reformatio in peius de la correspondència.
Garanties del judici
Són garanties del judici totes les enumerades en el propi text constitucional i que recull expressament la Constitució, i junt amb les regles pròpies dels judicis, tant els tribunals com les parts han de respectar-les. La infracció de les normes de procés dóna lloc a la inobservança de les degudes garanties i deu tenir accés sense cap dubte a la tutela constitucional. Infringir una simple norma instrumental que assenyala un termini per dictar resolucions també és infringir una garantia processal. Per tant, el text constitucional compleix una funció preventiva, ja que el procés a segui es troba als valors superior recollits a la CE, per tant, té una funció moralitzadora.
El principi de legalitat , propi de la llei penal, estableix que ningú pot ser condemnat o sanciona per accions o omissions que ne el moment de produir-se no constitueixin delicte, falta o infracció administrativa segons la legislació vigent. Nullum crimen, nulla poena sine iudicio. Es pot contraposar al principi d’oportunitat, doncs el seu camp abonat seria el dels judicis en els que es discutissin interessos privats.
L’acusació és la garantia típica del judici criminal, s’exposa a la fase del judici oral.
S’obliga a informar al ciutadà de l’acusació formulada en contra seva, pel que s’elimina la concepció clàssica de principi inquisitiu. Ha d’investigar a fons tot lo relacionat amb la comissió del delicte, ja que des del primer instant del judici aquest es regeix pel principi acusatori.
La fase del judici oral en l’enjudiciament criminal comença precisament per la formulació de l’acusació. El ciutadà ha de comprendre que és el subjecte passiu del judici penal, per tant se l’ha d’acusar prèviament. Aquest ha de saber per què se’l persegueix, inclús en la fase de recurs, ja sigui en recolzament de la presumpció d’innocència o com a barrera contra la incongruència de la sentència.
El dret a obtenir tutela efectiva del Jutjats i Tribunals en l’exercici dels drets i interessos legítims és una garantia constitucional. La perspectiva del resultat que s’obté, descriu i confirma moltes de les garanties fonamentals de l’instrument de tutela jurisdiccional.
La prohibició d’indefensió s’identifica en actuacions concretes que suposen una violació de les normes processals i que hagin condicionat negativament el resultat; qualsevol resultat lesiu que provingui d’una inobservança i d’una incorrecta aplicació de els normes de procediment està descartat per la Constitució.
El judici ha de ser eficaç en totes les seves fases, ha de complir els fins assignats dins del sistema processal i que el ciutadà espera obtenir. És lliure, possible i real l’accés a tots els tribunals de justícia, per lo tant aquest no pot ser frustrat. S’han de situar les expectatives de que els tribunals de justícia funcionen amb normalitat. L’accés s’estén a totes les fases del judici i a les seves successives instàncies, a l’igual que a l’ús del recurs establert per la llei.
El judici ha de tenir una durada raonable que ha de ser assenyalada per les lleis d’enjudiciament. A vegades es busquen mesures d’acceleració que a la pràctica es converteixen en barreres que impedeixen l’esdevenir del judici. El dret a un procés sense dilacions indegudes (totes aquelles que excedeixen dels terminis legals i condueixen a una justícia retardada), ja que aquestes produeixen danys.
El judici ha de tenir un cost econòmic suportable de tal manera que sigui rentable. Els criteris sobre la imposició de costos com el d’atorgament de beneficis han d’incidir en la rendibilitat.
L’execució ha d’atorgar al litigant victoriós satisfacció complerta de quant se li hagi concedit en el judici.
La publicitat del judici és una forma de disposar l’activitat processal té diversos objectius: causa coneguda pel públic i l’observança de la gestió del serveis de justícia. Per un lloc, protegeix a les parts d’una justícia reclosa pel control judicial, i manté la confiança de la comunitat en els tribunals. És de caràcter formal, només es tracta d’exterioritzar l’activitat processal. Només excepcionalment les parts podran limitar l’àmbit de la publicitat i acordar el caràcter secret de totes les actuacions a raó de causes per protegir l’ordre públic o la vida privada.
En l’enjudiciament criminal s’ha estès inclús a la fase d’instrucció sumarial, abandonant l’antic precepte de secret d’instrucció. La falta de publicitat està sancionada amb la nul·litat del judici, tot i que s’admeten les habituals restriccions per raons de moralitat o ordre públic.
- (^) Els secretaris judicials deuen facilitar als interessats la informació que sol·licitin sobre l’estat de les actuacions judicials.
- Els interessats tenen accés a llibres, arxius i registres que no tinguin caràcter reservat.
- La publicitat dels edictes s’entén complida per mitjà de la inserció en el BOE.
La gestió de les reclamacions
Els tribunals ordinaris són el nivell més immediat de protecció. Tenen la possibilitat d’interpretar constitucionalment la legislació i aquest criteri és el que deu presidir la seva actuació. Si la llei crea dubtes, es pot plantejar la qüestió d’inconstitucionalitat al T. Constitucional, només si es troba dins del termini, i havent de concretar la llei conflictiva, el precepte constitucional i en quina mesura la decisió del judici dependrà de la validesa.
L’ emparament constitucional està a l’accés del ciutadà en el recurs on es denuncia l’acte o omissió d’un òrgan judicial que tingui com conseqüència immediata la violació de les garanties fonamentals. La sentència del TC reconeix la garantia fonamental i restableix al demandant a la
