¡Descarga Evolución de los Derechos Fundamentales y el Constitutionalismo y más Apuntes en PDF de Administración de Empresas solo en Docsity!
Sistema de drets i llibertats
BLOC I; TEMA 1: EVOLUCIÓ DEL SISTEMA DE DRETS
La història dels drets fonamentals esta lligada a la historia del constitucionalisme (aquest es la evolució davant del liberalisme, que evita abusos del poder).
Allà on es declara un dret s’esta marcant un limit que l’estat no podrá vulnerar. Aquests drets son per limitar el poder de l’estat. Son drets i llibertats supralegal, son dret que tenen els individus per el fet de ser individus. Aquest conjunt de drets i llibertats constitueixen “l’estatut jurídico-polític dels ciutadans”.
Declaracions de drets i llibertats:
- Primera funció: Limitar el poder de l’estat creant l’estatut jurico-polític dels ciutadans. Marcar un àmbit que correspon als dret inalienables dels ciutadans en els que l’estat no pot intervindre.
- Segona funció: Legitimar el poder polític. Es el porpi poble el que decideix crear un poder politic per garantitzar aquests drets. ¿? Previament s’han asegurat els drets dels ciutadans.
Drets subjectius: només exigiré a l’estat que no interfereixi en aquest àmbit. Activaré aquest quan s’estigui vulneran.
Els drets són previs a la propia organització política, perque primer s’adopten les declaracions i després amb posterioritat en el temps s’adopten les constitucions. 1789-> declaración francesa de drets i llibertats 1791-> primera constitució francesa, reafirma la vigencia de la declaración de drets i lllibertats.
A les cosntitucions reconeixem dues parts: la part dogmàtica (on queden reconegut els drets fonamentals) i part orgànica ( on queda reoneguda la estructura del estat).
Les declaracións no son documents juridics, son solemnes, pq no hihna instruments de garantía, quan aquests drets passen a incorporarse a les constitucions la garantía d’aquests drets anirà acorde amb els instruments de garantía de la constitució.
La finalitat de les declaracions és política (limitacio i legitimacio del poder), les declaracions proclamen drets i llibertats els quals els titulars d’aquests són tots els ciutadans. La finalitat de les constitucions es jurídico-politica.
Evolució dels drets; Evolució del constitucionalisme
-1r pasem per un procés d’evolución per un pla Nacional: (drets fonamentals)
- pas de l’estat liberal : Quins drets es reconeixen, quin es el contingut dels drets i quin es al seva eficacia,com es garantitzen. Llibertats previes que es resistien a la intervenció de l’estat. La seva eficacia dels drets depén de la eficacia de la constitució, hiha dos tipus de contitucions: el Model Americà i el Model Europeu. -Model Americà: es un sistema constitucional difus, els jutges son qui declaren inaplicable una llei. Pp de legalitat, la llei es la norma suprema de l’ordenament jurídic. Pp de soberania del parlament en front d la soberanía d la constitució dels EEUU.
- al estat democràtic: aparició de nous drets que no trobame al estat lliberal, son drets que s’han d’exercir en l’estat, son drets que tenen una fonamentació diferent, son drets creats per el propi estat i que s’exerceixen al propi estat per tal de garantir aquest carácter democratic del propi estat.
- I per últim al estat social: apareix a partir de Weimar, a l’estat social apareixen drets social com el dret a l’educació, com el dret a la salut, etc. Son dret proclamats a la constitució que necesiten a l’estat, l’estat pasa a intervenir en la societat, aquella frontera estat-societat desapareix, l’estat es converteix en prestador d’aquestes necesitats. La constitució es norma jurídica, i vincula als poders (executiu, legislatiu, i judicial).
-2n pasem per un procés d’evolució per un pla Supranacional: (drets humans)
*ESQUEMA 16.2.1. LA ORGANITZACIÓ DE LAS NACIONES UNIDAS
*ESQUEMA CONSEJO DE EUROPA
(apunts) Les nostres normes que proclamen drets i llibertats s’hauran d’interpretar conforme la constitució, d’això s’en diu => Clàusula de…. Dels drets i llibertat La jurispurdencia emesa per el tribuanl europeu dels dres humans=> tenen supremacía interpretativa en materia de drets Els tractats internacionals en materia de drets tene una supremacía interpretativa. El máxim interprete de la cosntitució => TS
una institució publica, aquet dret es un element essencial pq gaudeix d’una protección super reforçada. Primer ide aem d’antendre on està situat el dret, pq a partir d’aquí sabrem el nivel de protección.
- El 3r: Com el nom del capítol indica, parla de principis, com el dret a la cultura, dret al medi ambient, dret a la vivenda, etc… S’estableixen com a drets, es formulen com a drets, però es troben al cap.III pq el constituent ha volgut minvar encara més el nivell de protecció d’aquests “principis” o critetris que regeixin la política del estat. Lliure disposició de l’individu per accionar. El principal garant dels drets son els jutges ordinaris.
- El 4rt: “ de las garantías de las libertades y los derechos fundamentales”. L’art 53. Delimita el sistema de garanties que tenen els drets segons la seva ubicació.. A partir de l’art 53.4. podem diferenciar 3 graus de protecció: Capitol II:
- Cap. II. Secció primera-> MÀXIMA PROTECCIÓ. Prodeciment i garantía reforçada, la reforma d’aquests apartats d’ha de fer per Llei orgánica (procediment de reforma agreujada) no es pot fer per llei ordinaria.
- Cap. II. Secció segona -> PROTECCIÓ ORDINARIA. Té protecció jurisdiccional, es fa per llei ordinar i mitjançant procediment ordinari. Els drets del cap. II. malgrat que no hi hagi cap llei esdevenen aplicables o exercibles per els ciutadans. El fet que no hi hagi llei no vol dir qe no pugui ser aplicable a partir de la CE. Capitol III: MINVA LA PROTECCIÓ. Son normes constituiconals, están a la CE, l’eficacia esta diferida en el temps, no podem exigir desde la constitució l’eficacia d’aquesta previsió, si no hi ha llei no actúen com a drets. Els drets del cap. III no seran protegits sino hiha una llei que els reguli.
- El 5é: “ de la suspensión de los derechos y libertades”.
BLOC I; TEMA 2. ELEMENTS CONFIGURADORS DELS DRETS
La CE preveia el conjunt de drets al tit. I. At.10.1. -> dignitat humana.-> fonament ordre politic. Les normes constitucionals que proclamen drets tenen una doble naturalesa:
- DRETS SUBJECTIU : ventall d’activitats que pot activar el subjecte del dret. Ex: Jo subjecte titular exerceixo la meva llibertat d’expresió.
- Com que fonamenten i legitimen al estat: són també NORMES OBJECTIVES. Aquesta dimensió queda proclamada respecte dels poder publics. Els organs de l’estat están obligats a garantir-los. Les normes subjectives que garanteixen drets estableixen: un bé juridic, un contingut, un titular. Encara que jo no activi e dret. Ex: Hi ha una llei de videovigilancia i s’instalen cambres a les cantonades d’una plaça, parlem de vulneració del dret d’intimiat però aquest no s’activa fins que no s’exigeix, aquesta llei podrá ser objecte d’impugnació, i podrá ser declarada inconstitucional (falten cosses) ¿?. Son normes que actuen coma limits de l’estat (els drets). La dimensio objectiva del dret obliga al poder públic a no vulnerar-lo. Quan parlem de drets em de tenir en compre aquestes dues dimensions.
2.2. Dos conceptes jurídics que son diferents, i que responen a problematiques diferents:
- La vinculació dels drets : Art. 9.1. CE i l’Art. 53 CE. Els drets fonamentals formen part de la CE, la vinculació dels drets segons la CE es produeix respecte de poders publics i respecte de ciutadans (la vinculació consisteix en una obligació de no vulnerarlos(vinculació negativa)), es a dir, els drets vinculen als poder publics i als ciutadans, i al
“PROPORCIONALITAT”, necesitat, iodenitat, etc… Interpretació´restrictiva dels limits.
ESTRUCTURA DRET:
- Bé jurídic protegit: determinar el bé jurídic protegir per el dret, el bé jurídic pot ser comú i manifestat en diversos drets.
- Titularitat: La nostra CE en principi no contempla cap precepte que pugui establir com a qüestió general a qui pertany la titualritat. Fa referencia a la capcatitat dun individu per poder exercir les facultats del dret. Però en ocasions la titularitat del dret no coincideix amb la capacitat per exercir el dret (aptitud qe l’ordenament atorga a un titular per poder ser titular de drets i obligacions). L titularitat del dret no atemet graduacions, no es pot graduar, o s’es titular o no s’es titular. Ex: Art. 12 i 13 regulen la questió de la extrangeria, i es veu en quin sentit els extranger pode ser titulars de drets i quins podern exercir. La CE proclama dret per qe siguin exercits per els seus titulars, qui son aquests tiutlars? La CE fa referencia de “todos”, “todas las persones”, per tant no hiha cap previsió genérica. En principi els drets s’atorguen als individus, en ocacions els drets s’atorguen a colectius (ex: sindicats, comunitats religioses). Una altra qüestió es: Les persones jurídiques només existeixen al mon del dret, aquestes es creen per defensar uns interesos, hi ha: persones juridiques de dret privat, i personaes jurídiques de dret públic. - Persones juridiques de dret privat : no hiha cap precepte a la CE que digui que una persona jurídica pot ser titular de drets. Una sentencia del TC diu que: Les persones jurídico privades poden ser titulars de drets sempre que la naturalesa del dret ho permeti i la finalitat de la institució sigui adecuada. - Persones jurídiques de dret públic : pot ser titular de drets? un poder public pot ser titular de drets? allà no hiha un dret no hi ha intervenció de l’estat, per tant no poden ser titulars de drets públics. Dret de la tutela judicial.
- Contingut: Delimitació del dret, determinar quines son les facultats del dret, que seran exergides per el titular i que protegiran el bé juridic.
- (^) Límits:
- Garanties:
8/10/ PRÀCTICA 2
- Titularitat : fa referencia a la dimensió subjectiva dels drets. Pq la dimensió objectiva vinculava als poders públics només. Quan parelm de titularitat parlem de poder activad les facultats que formen part del contingut del dret. -Per part de persones físiques: -Per part de persones jurídiques: Les persones jurídiques poden ser titulars de dret, poden interposar recurs d’ampara.
El dret a l’honor.-> Art 18.1. CE. Conjunt de facultats del contingut del dret: facultats de reacció quan considerem que s’ha vulnerat el nostre dret a l’honor, reclamar/ exigir que es restabeixi aquest dret quan s’ha vulnerat el nostre honor. Es un dret vinculat amb l’article 10.1. CE. Respecte les persones fisiques: son aptes per poder ser tiutlar del dret? Si, pq el dret a l’honor intenta preservar aquest espai, Amb independencia de que sigui nacional o extranger? En quina mesura la nacionalitat es un element que ot condicionar la titularitat? La nacionalitat es un vincle juridic amb la persona i l’estat al que pertany, i un vincle de permanencia. L’extrangeria es tot aquell que no es nacional tot aquell que no te aquest vincle entre l‘estat al que pertany i el propi individu.
- Cap I : art 11, 12 i 13: L’art 11 s’esta referint a la nacionalitat , a com es pot adquirir aquesta. L’art 12 s’esta referint a l’exerici dels dret en que es requerirá la majoria d’edat. L’art 13 primer previsió diu: que els extranger “gaudeixen”, és a dir, són titulars de les llibertats públiques que garanteix el títol primer “en los términos que establezcan los tratados y la ley”, segona previsió diu: que només els espanyols serán titulars dels drets reconeguts a l’article 23 (drets de participación política que van adreçats als nacionals, hi ha dret de sufragi actiu i dret de sufragi pasiu), salvo que … > a les eleccions municipals poden participar els extranger si hi ha algún tractat internacional o una llei que ho contempli i segons el principi/condicions de “reciprocitat”(que en el seu país també ho garanteixi, si un espanyol en aquell país també tingui aquest dret), ja que hi ha dos tipus de sufragi actiu i pasiu. De la rsta de drets de l’article 23 l’extranger no es titular, en canvi dels drets que no hi son al l’article 23 l’extranger si que es titular. Sobretot LA TITULARITAT NO ADMET GRADUACIONS. ELS EXTRANGERS SON TITULARS, GRADUAREM/MODULAREM EL SEU EXERCICI PERO SI QUE SON TITULARS. Aquesta modulació o graduació s’ha de fermitjançant tractats o lleis, Art 10.2: DUDH, PIDCP,CEDH,CFUE…. Aixó representa un ESTÁNDAR MÍNIM. LA HABILITACIÓ DE LLEI HA DE RESPECTAR L’ESTANDAR MÍNIM. El TC ha establert una CLASSIFICACIÓ DELS DRET RESPECTE DEL SEU GAUDIMENT PER EXTRANGERS: 1. Drets de la CE vinculats a la dignitat : vida, integritat física i psíquica, llibertat religiosa, llibertat física, dret a la tutela judicial, etc.. no es poden establir diferencies en el seu gaudiemnt diferent entre nacionals i extranger. Ex: No podem condicionar la integrita física o psíquica a un extranger per le fet de ser extranger. 2. Drets exclusius d’espanyols : drets de l’article 23. 3. Drets en els que son factibles difrenciacions/ singularitats per part d’extranger: drets que permeten singularitzar/modular les condicions de l’exercici per extrangers. Ha estat la propia jurisprudencia del TC qui ho determina. Ex: Los extranjeros tendrán el derecho de manifestació i reunión…. Nulitat … si el tc considera que es incontitucional Respecte les persones jurídiques: hi ha matissos, la titularitat ve determinada per la naturalesa del dret ( pq hi ha drets que segons la seva naturalesa son
(esquema – garanties el tinc) (esquema- g.normatives no el tinc) (esquema- g. Insititucionals el tinc) (esquema- g- pp rectors el tinc)
GARANTIES DELS DRETS: Son garanties en ocasions de carácter normatiu o de carácter no jurisdiccionals.
-Reserva de llei: es una técnica tradicional, que estableix unes materies que quedin exclosses dels poders normatius de l’executiu, reservar aquestes materies per el poder legislatiu (intenta preservar aquest ambit material a la exclusiva regulació mitjançant la llei). Hi ha diversos tipos d llei: llei orgánica , autonómica, de bases, ordinaria, etc.. Drets capítol II art. 53.
-LLEI ORGÀNICA: art.81 CE. Estableix aquesta tipología de llei amb la singularitat de que ha de ser aprobada amb un procediment específic (agreujat), s’ha d’obtenir la majoria absoluta (metiat +1) per aprovar-la. Dos element s’han de tenir en compte: - àmbit material (secció I o Secció II ), -Desenvolupament. -LLEI ORDINARIA: Art. 53: es necessària la majoria simple per que s’aprovi, (más vots a favor que en contra). Tipus d’intervenció normativa. -Art.53. -Art.81.
A qui correpon determinar quin es el contingut esencial dels drets?
Sistema de garanties jurisdiccional : CE art.53-> CE a el 53.2. Garanties jurisdiccionals (buscar article) -> Art. 14 + Secció primera -> procediment preferent i sumari -> ÓRGANS JURISDICCIONALS ORDINARIS. La CE estableix un Sistema de protección dual en sistema de drets. I la resta de drets del cap. II no poden ser tutalats, i del cap III si hi ha lllei poden ser tutelats? Si, la resta de drets també han de ser objecte de tutela pq sino no poden ser drets, pq si es vulneren no es pot protegir. L’art. 7 LOPJ-> drets i llibertats cap II (secció primera i secció II) vinculana en su integridad a todos los jueces y tribunales, aquests están obligats a tutelar aquest drets, mitjançant el procediment que estableixen les lleis per preservar qualsevol dret o llibertat. I en quant als del cap. III si hi ha llei també tenen tutela per part dels mateixos que el cap II. Si el dret está a la a la secció I te una protección especial. Caràcter preferent : Atorgar un aposició procesal mes aventatjsa a totes aquelles causes que tinguin per objecte la tutela d’un dret fonamental. Carácter sumari : en un sentit técnic jurídic cognició limitada, coneixment limitat, per a determinar si s’ha produit la vulneració d’un dret fonamental.
ORDRE JURISDICCIONAL:
• CIVIL-> LEC 1/
• PENAL
• SOCIAL-> LJS-
• CONTENCIÓS-ADMINISTRATIU -> L29/
Diversos procediments i sumaris segons l’ordre jurisdiccional.
TEMA 4. GARANTIES JURISDICCIONALS DELS DRETS. (1 pwp. Campus procediment preferent i sumari) + (pwp - Estadístiques tribunals constitucionals. 2011) (esquema –recurs d’empara) (esquema. Recurs preferent i sumari)
Recurso de amparo: Caràcter subsidiario: Solo cuando se ha agotado la via judicial previa i esta no ha instado resolución. Solo puede instarse cuando ha fracasado por via judicial la tutela de estos derechos. Naturaleza excepcional: el TC no forma parte del poder judicial, es un órgano juridicional que dicta sentencias pero no pertenece al poder judicial. No puede revisar lo dictado por los tribunales. El objeto del derecho de amparao son unos concretos derechos fundamentales. LOTC art.41.2. EL recurse de amparo no puede interponerse sobre normas con rango de ley. 3 vias en función de qual sea el poder publico qe vulnere el derecho.
29/10/ TEMA 5: Suspensió de drets Fa referencia a situacions de defensa de l’estat. La ce estableix de forma detallada especificant qui i com pot suspendre drets en unes situacions molt concretes, en unes situacions de crisi de l’estat, creisi contitucional, amb menys o mes gravetat. Punt de vista comparat: 3 models per fer fornt a la crisi: -No previsió expressa del dret d’excepció: La costitució no pot ser suspesa, ni tota ella, ni una part. Aquesta suspensio es el mecanismo per fer fornt a situacions excepcionals de crisi. -ordenaments que de forma expresa contentn el mecanismo per fer fornt a situacions de crisi excepcional. -Dictuadura constitucional: aquells suposit en la que el text cosntitucional, opta en la concentració de tots els poder en una sola intancia, normalment el cap de l’estat. Aquesta concentració permet resoldre les posibles situacions de crisi.
La CE opta per la previsió expressa del poder de excepció amb limits. La CE reconeix i possibilita aquest mecanisme de suspensió, impossibilitatn la reforma de la constitucio durant la vigencia de la situación de crisi (ex: guerra). Existencia de una alteració, greu, imediata,
