¡Descarga Ed intercultural PAC4 y más Ejercicios en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
PAC 4: Conceptes teòrics al voltant de les diversitats (II)
1. Segons Ramón Grosfoguel en el vídeo Descolonización epistemológica del projecte Ecos, al 2014, ens parla de 4 grans genocidis que van patir diferents cultures al llarg de la nostra història. Ens parla de la conquesta als musulmans i jueus al territori de l’Al-andalus al segle XV que van fer els catòlics. Per altre costat trobem la conquesta als indígenes americans a l’any 1492, a més del genocidi que van patir els africans per ser esclavitzats més enllà del seu territori. Tal com ens comenta Grosfoguel, aquestes conquestes van ser per tal que tots els pobles fossin iguals, ja que per als catòlics, cap dels que he mencionat a l’anterior paràgraf tenien ànima i molt menys una religió, ja fos perquè creien en un altre o bé es desconeixia aquesta, dit amb altres paraules, utilitzaven la religió com a justificació de la conquesta de tots aquests territoris i més endavant de manera científica (sense evolució genètica). Fent una petita referència al vídeo de Chimamanda, ho relaciono amb la manera d’explicar d’en Grosfoguel de forma eurocentrista. Entenem que el colonialisme va donar lloc al racisme diferenciant la religió, el color de pell i la procedència de les persones, i en conseqüència a la ideologia, existeixen races superiors o inferiors a les altres. Com ens narra la història fins a la actualitat, hi ha països que anomenem del tercer món, i per aquest motiu seguim pensant que han de ser persones pobres, sense coneixements, etc., es a dir, es considera que han de viure en condicions d’inferioritat a la resta de països sent així i, com he dit més amunt, un territori inferior a la resta del món, donant lloc a la discriminació, i deixant en un estat constant aquesta població de banda. Les poblacions catalogades com a superiors, les deixem en un poder constant, la qual no deixa que les inferiors avancin el suficient, provocant que les més poderoses dictin i estipulin com volen. Fent un petit apunt, Grosfoguel parla de les dones, en aquest punt elles no són colonitzades, encara que van patir el genocidi i epistemicidi, sent cremades o
vives, acusades per ser bruixes, ja que transmetien coneixements com ara, de medicina, d’astronomia, etc., com diu al video en Ramón Entonces fueron exterminadas vivas, fueron quemadas vivas, porque en ese caso no había libros que quemar los libros eran ella y las quemaron vivas (R. Grosfoguel. 2013: 41:45). Les dones que eren d’aquest col·lectiu, no eren dignes, per tant no entraven dins del cànon epistemològic.
2. Podem observar que al cas identifiquem alguna dinàmica que pugui ser entesa, per part de les activitats proposades per l’educador i l’educadora social, com dinàmiques postcolonials. Aquests, i moltes altres persones, no són, ni som conscients de la ignorància generalitzada que trobem dins de la nostra societat en vers a altres cultures que ens rodegen. Per tant aquesta educació ignorant derivarà en conseqüències en els àmbits culturals i/o socials a l’hora de relacionar-nos, a l’hora de fer activitats/dinàmiques amb altres cultures. Començant d’una manera generalitzada, parlaré del barri de com han aïllat a la població, amb una gran falta de comunicació per poder arribar, per altra banda els falta molt recursos i un dels exemples que, sota le meu punt de vista es que el que, pot ser, el protagonista, es sobre el canvi de nom a la plaça, crec que es l’incentiu que provoca una inferioritat cap a les cultures que allà viuen, en cara que li posin el nom bonic, com ara Plaça de les Nacions Unides, aquest fet té com a conseqüència la mirada tota la resta de la població de manera discriminatòria. Per altra banda, tant l’educador com l’educadora social, parlant de manera especifica, pertanyen a la cultura europea, com he dit en el paràgraf anterior, de manera inconscient són una cultura que entén a les altres com a inferiors i/o subordinades. Han creat una construcció de les altres cultures que les deixa com a inferior. Per exemple, el cinefòrum, en cap moment donen alternatives als joves per a que siguin escoltats, i donin la seva opinió, de manera inconscient, assumeixen que tots i totes acceptaran les condicions que se’ls ofereix, ja que són considerats com a vàlids sense opció al canvi.
Per tant hauran de treballar en lectures, per tal de conèixer ben de prop amb les persones amb les que es relacionaran, indagant d’on procedeixen i com es la seva cultura, per altra banda la comunicació verbal es un àmbit important, a més de entendre la cultura, hauran d’entendre de manera individualitzada amb qui conviuran i com se senten cadascun i cadascuna dels joves, a l’igual que la comunicació no verbal, observar és tant important com parlar, saber com vesteixen, si porten un objecte important per ells, etc. per poder apropar-se molt més. Finalment, Cohen dona importància al temps, per tal d’aconseguir poc a poc una igualtat de cultures en vers a la dominants, millorant la empatia i les conductes antropocèntriques inconscients. Agafant aquest apartat de l’article com a metodologia del nostre projecte, per tal de proporcionar dinàmiques orientades a una interculturalitat que superin el colonialisme, per part dels nostres professionals, seria un bon exemple, la dinàmica de l’anterior apartat, el cinefòrum on tots i totes les joves haurien d’escollir quina pel·lícula veure o bé proporcionar una i justificar el perquè volen aquesta i no un altre, derivant a un altre dinàmica com la de discutir i/o debatre, donant protagonisme individualitzat i no quedant-se cap dels nois i noies en segon pla.
4. Pel que fa alguns aspectes de les activitats proposades pels educadors socials, seria bo que fessin una revisió d’aquestes, ja que no compleixen els principis del model intercultural. Les seves funcions i objectius a l’hora de fer les activitats de manera igualitària i harmoniosa no se estan aconseguint. Amb això em refereixo a que, amb les seves identitats europees colonials interfereixen en el sentit en que, en primer lloc consideren a la població immigrant del barri com a problemàtica de forma generalitzada, i en segon lloc opinen que han d’acceptar les condicions que ells imposen per a realitzar el taller. S’hauria de fomentar per tant, una relació positiva entre les cultures participants entre si, com ara la relació entre el professional cap als nois i noies que
acudeixen al centre. Sota el meu punt de vista, aquest seria l’objectiu principal per aconseguir una bona interculturalitat. Donant un salt a la PAC 2, m’agradaria comentar els principis fonamentals per crear una bona integritat cultural, ja que s’aproxima a la resposta d’aquest apartat. Seria per tant, la igualtat i el respecte a l’altre, aconseguint una convivència i una millora en la interacció entre cultures del mateix barri, a més d’una bona inclusió social tenint un reconeixement previ de les diferències que hi ha entre totes, deixant així enrere els marcadors ètnics. Es podria donar un petit llistat d’activitats per tal que es pugui treballar la interculturalitat i la multiculturalitat en el barri, i que tots els joves, com els professionals puguin integrar-se, però com he dit anteriorment, crec que es important que la principal dinàmica, per part dels educadors, sigui la manera de promocionar les activitats que es faran, no únicament sent ells, els que tenen el privilegi d’escollir-les, sinó que donar veu i protagonisme als joves.
5. Després de veure el vídeo del centre de Salt, de Tras el objectivo , amb el projecte YouthMe , dirigit a joves en exclusió social i immigrants, considero que sí respon al model intercultural, ja que podem identificar de manera fàcil aspectes que es poden relacionar amb activitats, tallers i dinàmiques amb un objectiu, i es fomentar la integració i el respecte a les cultures del món. YouthMe es centra en processos d’apoderament, a traves de projectes d’audiovisuals, dirigits als i les joves immigrants amb un alt risc d’exclusió social, a traves d’eines com els vídeos. Té com a finalitat potenciar el protagonisme d’aquests joves per aconseguir un canvi en la societat, a més, ens aporta una plataforma d’autodescobriment de persones resilients d’altres països. Com he esmentat, a través del vídeo s’aplica una metodologia fàcil que millora l’autoestima i les seves competències personals, fent una transformació a l’entorn social, per altra banda s’ajusta al perfil i necessitats de cadascú d’ells i elles.
BIBLIOGRAFIA
- Adichie, C. N. (2009) El peligro de la historia única (7 octubre de 2009). TED TALK. Disponible a: https://www.ted.com/talks/chimamanda_ngozi_adichie_the_danger_of_a_sin gle_story?language=es
- Gosfroguel, R. (2013) Descolonización epistemológica. Proyecto Ecos. Disponible a: https://www.youtube.com/watch? v=DYks4qCoZEo&app=desktop
- Omar, S. (2015) Más allá del «choque de ignorancias»: interculturalidad y post-colonialismo. THÉMATA. Revista de Filosofía, No 52, 199-208. (3).
- San Román, T. (1996). Del dogmatismo a la dominación, de la incoherencia a la debilidad. En Los muros de la separación. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB. - San Román, T. (1996). Ni incompatibles ni idénticos. En Los muros de la separación. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB. (4).
- San Román, T. (1996). Propuestas particulares para una negociación de lo universal. En Los muros de la separación. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB.
- San Román, T. (2001): « Educación, marginación y minorías culturales ». Publicación electrónica. Disponible en: https://red.pucp.edu.pe/ridei/files/2011/08/100611.pdf
- Youthme (2012). Tras el objetivo. Disponible en: https://vimeo.com/
