¡Descarga Devolució pac4 educació intercultural y más Ejercicios en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
Universitat Oberta de Catalunya
Tauler - 02.526 - Educació intercultural aula 1
Rebuts
Beatriz Garcia Garcia
Devolució General de PAC
Bon dia a tots i totes,
Aviat tindreu a la vostra disposició les qualificacions individuals de PAC4 i també Lles notes d'Avaluació Continuada de l'assignatura (AC): aquesta és una mitjana ponderada entre els diferents valors de les PACs fetes fins ara.
A continuació, faré una petita devolució colectiva del treball de PAC4 i, ben aviat, rebreu un missatge amb indicacions específiques sobre les vostres avaluacions individuals.
Com imagineu, no hi havia una única manera de resoldre la PAC4, es tractava d'elaborar respostes ben treballades a partir de reflexions fonamentades teòricament i ben informades que donessin compte del procés d'aprenentatge portat a terme en els últims mesos. Us adjunto els treballs de 4 persones de l'aula que van accedir a compartir el seus treballs diferents i ben elaborats: aprofito per a agrair-les de nou (ara públicament) la seva generositat!
En alguns casos he trobat treballs molts similars, amb exemples i reflexions semblants, i he tingut la sensació de què molts i moltes heu treballat a partir d'un esquema comú per a afrontar l'activitat. Això no és incorrecte, però us recomanaria sempre assegurar-vos de què les indicacions originals proporcionades són adients, ja que he m'he trobat argumentacions repetides i errades en molts treballs!
Al primer bloc, sobre el colonialisme, racisme i poder alguns/nes heu afrontat les respostes a partir d'elaboració d'un resum de la contextualització històrica del que presenta Gosfroguel (2013) a l'audiovisual, el que no és incorrecte però recordeu que aquesta mena de treballs exigeixen una cura màxima: s'han d'establir relacions causa-efecte molt potents i ben fonamentades, que presentessin el racisme com a fonamentació d'una relació de poder establida pels privilegiats que justificava la lògica extractiva del projecte colonial. D'aquesta forma, la categorització d'una població com ara "sense ànima" o "no humans" o "sense religió" va suposar una excusa perfecta per a la intervenció occidental i l'espoli, que, com diu l'autor, al llarg del temps, continua funcionant en les relacions amb països empobrits i coŀectius minoritzats.
A: Tauler Educació intercultural aula 1 Data: 28.12.2018 09: Arxius adjunts … … … …
"PAC_4(1).pdf" (downloadAttachment?pMailId=5871900_778953534&pAttachmentId=1&s=bca94035f46e3b6dcb ^ "PAC_4(2).pdf"^ (downloadAttachment?pMailId=5871900_778953534&pAttachmentId=2&s=bca94035f46e3b6dc ^ "PAC_4(3).pdf"^ (downloadAttachment?pMailId=5871900_778953534&pAttachmentId=3&s=bca94035f46e3b6dc "PAC_4(4).pdf" (downloadAttachment?pMailId=5871900_778953534&pAttachmentId=4&s=bca94035f46e3b6dc
Això, en general no és la diferència entre formes de vida el que genera les desigualtats socials , és la manipulació d'aquestes diferències per part dels poderosos el provoca situacions de desigualtat que justifiquen la intervenció i la "posada en ordre" (el seu ordre) dels privilegiats, que atenció no sempre representen la majoria numèrica en un territori.
L'autor explica com a la península, a la mateixa època, existien relacions de convivència pacífica entre persones i grups amb religions diferents: La construcció per part dels poderosos de la categoria "raça" com a eix diferenciador, entre d'altres, va servir per a justificar el genocidi i tràfic de persones entre continents, destinats al treball esclau en profit de les colònies. Gosfroguel (2013) parla d'altres coartades que han legitimat i legitimen la intervenció d'occident en països empobrits: "cristianitzar", "civilitzar", "desenvolupar" o "democratitzar" totes envers "els altres culturalment diferents" que sovint, són entesos com a problemàtics, inacabats, incapaces de pensar o necessitats d'una guia...
Com a professionals de l'educació i acció social hem de ser capaces d'entendre quan les diferències entre coŀectius i persones s'instrumentalitzen, quan es "seleccionen" trets culturals de manera estratègica per a justificar la desigualtat, dins de la dinàmica del "fonamentalisme cultural". També cal estar atents/es a quan formes de vida relacionades amb la marginació social o amb d'altres problemes de participació social es consideren com a "trets culturals" que s'estigmatitzen, pregunteu-vos sempre què hi ha darrera d'aquestes consideracions:
Els conflictes per motius culturals amaguen molt sovint causes d’un altre ordre, com les econòmiques o polítiques (Mòdul 1:22)
L'autor parla també d'epistemicidi, que es refereix a l'eliminació i deslegitimació dels sabers produïts per persones i grups des de llocs "perifèrics" i "subalterns" a l'Europa universal ubicada a l'Occident. Recordeu que no existeix coneixement social/cultural "neutre/objectiu" o "no situat": el nostre coneixement sobre la realitat social s'ha de produir des de la consciència de què l'univers és plural i mai únic, amb molta informació de diferents fonts i sense negar el pes de tota la nostra emoció i intencionalitat "global" del que fem: El nostre posicionament ha de ser antiracista i al costat del més vulnerable.
En aquest sentit, cal fer atenció amb el llenguatge que emprem per a parlar dels altres superar conceptes com ara "països subdesenvolupats" (en què? Què és el "desenvolupament esperat"?) o "descobriment d'Amèrica" que reprodueix la idea perversa i epistemicida de què abans de l'arribada de Colom, a Amèrica no hi era res ni ningú.
El coneixement que es genera sempre parteix d'un lloc, i, d'entre altres, d' uns supòsits culturals que com a educadors/es hem d'aprendre a desxifrar ja que es troben amagats fins i tot en els informes amb més aparença d'objectivitat : Un projecte educatiu de centre, per exemple, pot ser etnocèntric, sexista, classista i partir d'una idea fonamentalista cultural i no sembrar-lo en una primera lectura...
En el cas de la identitat l'educadora, la Maria projecta algunes idees pròpies rebudes durant la seva aculturació: la consideració dels altres com a "culturals" i no ella mateixa (ni el centre on treballa), la consideració de què les formes de vida de les persones culturalment diverses són estàtiques i homogènies i la idea de què, a partir d'una única història, d'un únic fet cultural descontextualitzat, es pot parlar d'una altra cultura. La Maria pensa que sap "objectivament" el que necessiten aquests joves. En aquest sentit, a la proposta de la Maria hi ha racisme, classisme i sexisme i aquestes són característiques de les institucions socials europees que hem d'aprendre a identificar i desxifrar.
Cal reequilibrar el poder a partir d'entre d'altres, renunciar al poder que ens ve donat. I en relació a això, recordeu que són les institucions i les activitats els que s'han d'adaptar a les necessitats i particularitat de les persones i no pas al contrari : aspectes com ara l'estructura, normes, horaris, formes de participació i d'altres en els centre han de ser negociables i subjectes a modificacions.
Un aspecte que m'ha preocupat molt en els vostres treballs és precisament, l'apartat sobre el plantejament d'una activitat per a reequilibrar de poders entre persones portadores de diversitats: Alguns treballs no aborden aquesta qüestió, d'altres esbossen algunes idees incompletes i d'altres encara, treballen en una proposta similar a la Maria: activitats centrades en les diferències, que parteixen d'un concepte de cultura estanc i homogeni. Atenció, és molt important saber reflexionar i posar a la pràctica algunes idees treballades pròpies del model intercultural, cal identificar les característiques del model i pensar en activitats que acompleixen aquest requisits (treballar des de les semblances, des del reconeixement a la diversitat, fomentat la interacció positiva, aprofitant el conflicte per a estimular noves negociacions...). En aquest sentit, recordeu que canviar el subjecte d'enunciació no varia l'activitat, també si són els joves els que identifiquen i ensenyen a la resta la "seva cultura", la proposta parteix d'una idea de cultura folklorista i reduïda i canviar el subjecte d'enunciació no suposa realment una cessió de poder.
Per una altra part, en alguns treballs es planteja que no cal planificar sinó que l'enfocament intercultural és una mena "d'actitud" que impregna de forma automàtica totes les pràctiques, i això no és cert. De fet, la no-planificació sovint porta que els prejudicis, "sentits comuns" i idees preconcebudes, impregnin negativament les pràctiques socioeducatives. Planificar en equip, a més, és una forma estupenda de discutir, de reflexionar de forma colectiva i de portar a terme processos coŀectius on, entre d'altres, es poden treure a un nivell conscient elements que sovint, estan al inconscient, per part d'un mateix/a o d'una altra persona de l'equip. Als equips, millor si son multidisciplinars i formats per persones portadores de diferències vàries, cal parlar de tot, de les activitats, dels objectius, de com es pensen els destinataris de les pràctiques. Aquest treball afavoreix la pràctica educativa i la pràctica professional.
Fins aquí us he plantejat algunes reflexions generals sobre els treballs de PAC4. Teniu adjunts alguns treballs dels companys/es que us poden ajudar a orientar el vostre estudi.
Recordeu: els que teniu l'AC aprovada haureu de fer la prova de síntesi, el que la teniu suspensa, l'examen : A ambdues proves caldrà mostrar que sabeu reflexionat i treballar en situacions específiques amb els coneixements adquirits.
Us desitjo MOLTA SORT i us recordo que, a més de tots els materials, estic a la vostra disposició per a tot el vostre procés d'estudi.
Gràcies, feliç entrada d'any nou i moltes salutacions!
BIBLIOGRAFIA ESMENTADA
Adichie, Chiamamanda (2009) “El peligro de una sola historia” (9 febrer de 2009) TED TALK (recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=D9Ihs241zeg) Cohen-Emerique, M. (1993). El acercamiento cultural en el proceso de ayuda. (Sevilla Acoge, trad.) Santé Mentale, XVIII, 71-92.
Gosfroguel, R. Descolonización epistemológica. Proyecto Ecos. (2013, 12 Febrero). Recuperat de https://www.youtube.com/watch?v=DYks4qCoZEo&app=desktop
San Román, T. (1996). Propuestas particulares para una negociación de lo universal. A: Los muros de la separación. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB.
