Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Ejemplo de recensión, Ejercicios de Derecho

Modelo para realizar correctamente una recensión

Tipo: Ejercicios

2019/2020

Subido el 15/03/2020

_rlopezfit.je
_rlopezfit.je 🇪🇸

3 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
MARTÍNEZ CALVO, JUAN. “Los límites de la nación y la
reforma constitucional en España”.
València, 2015, Tirant lo Blanch, 108 pàg.
Raúl López Jurado
Estudiant de primer any del grau de Dret
Universitat de Barcelona
L’obra que aquí es comenta és un treball realitzat per l’autor Martínez Calvo, llicenciat
en Dret i Ciències Empresarials a la Universitat Pontificia Comillas, i que actualment
treballa en “Simmons & Simmons”, un reconegut bufet d’advocats amb oficines per
Europa, Àsia i Orient Mitjà. A més a més, una gran experiència com advocat: ha
treballat com associat a “Garrigues Abogados” i com un dels socis a “Deloitte Legal”.
L’obra realitzada per Martínez Calvo tracta un dels temes més parlats en l’actualitat: el
conflicte secessionista català i, en menor mesura, el basc. Però no només això, sinó que
també afronta temes complexos d’entendre, com la nació, la importància d’aquesta en
un sistema de govern democràtic, la transformació de la Constitució espanyola durant
tots aquests anys, i el full de ruta cap a una reforma constitucional necessària per tractar
tot aquest conflicte.
En primer lloc, per entendre el conflicte, l’autor fa una petita introducció sobre el
concepte de nació i el seu encaix constitucional. En segon lloc, repassa les
transformacions que ha anat patint la Constitució espanyola durant els seus 36 (segons
el llibre) anys de vida, En tercer lloc, torna a parlar de la nació, però aprofundeix més
sobre ella. En quart lloc, menciona de forma general el full de ruta per una possible
reforma constitucional. En cinquè lloc, enumera i explica els continguts de la possible
reforma constitucional que requereix Espanya. En últim lloc, com és evident, menciona
els riscos del procés de la reforma constitucional, i com es podrien administrar. Cal dir
que es poden veure dos temes ben diferenciats a l’obra: el primer, que engloba els seus
primers tres capítols, que parla de conceptes més teòrics i fa una revisió del passat
buscant els culpables i els errors comesos anys anteriors que han ocasionat el conflicte; i
el segon, el tema de la reforma constitucional que necessita Espanya per afrontar aquest
conflicte amb Catalunya, i no només això, sinó per solucionar “errors” de la Constitució
de 1978.
La primera part de l’obra engloba els tres primers capítols.
El primer parla sobre el concepte de nació i el seu encaix constitucional. La idea més
important que menciona l’autor en aquest capítol és que sense una nació comuna és
impossible el funcionament eficient de cap Estat. Això vol dir que l’Estat i la nació són
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Ejemplo de recensión y más Ejercicios en PDF de Derecho solo en Docsity!

MARTÍNEZ CALVO, JUAN. “Los límites de la nación y la

reforma constitucional en España”.

València, 2015, Tirant lo Blanch, 108 pàg.

Raúl López Jurado Estudiant de primer any del grau de Dret Universitat de Barcelona L’obra que aquí es comenta és un treball realitzat per l’autor Martínez Calvo, llicenciat en Dret i Ciències Empresarials a la Universitat Pontificia Comillas, i que actualment treballa en “Simmons & Simmons”, un reconegut bufet d’advocats amb oficines per Europa, Àsia i Orient Mitjà. A més a més, té una gran experiència com advocat: ha treballat com associat a “Garrigues Abogados” i com un dels socis a “Deloitte Legal”. L’obra realitzada per Martínez Calvo tracta un dels temes més parlats en l’actualitat: el conflicte secessionista català i, en menor mesura, el basc. Però no només això, sinó que també afronta temes complexos d’entendre, com la nació, la importància d’aquesta en un sistema de govern democràtic, la transformació de la Constitució espanyola durant tots aquests anys, i el full de ruta cap a una reforma constitucional necessària per tractar tot aquest conflicte. En primer lloc, per entendre bé el conflicte, l’autor fa una petita introducció sobre el concepte de nació i el seu encaix constitucional. En segon lloc, repassa les transformacions que ha anat patint la Constitució espanyola durant els seus 36 (segons el llibre) anys de vida, En tercer lloc, torna a parlar de la nació, però aprofundeix més sobre ella. En quart lloc, menciona de forma general el full de ruta per una possible reforma constitucional. En cinquè lloc, enumera i explica els continguts de la possible reforma constitucional que requereix Espanya. En últim lloc, com és evident, menciona els riscos del procés de la reforma constitucional, i com es podrien administrar. Cal dir que es poden veure dos temes ben diferenciats a l’obra: el primer, que engloba els seus primers tres capítols, que parla de conceptes més teòrics i fa una revisió del passat buscant els culpables i els errors comesos anys anteriors que han ocasionat el conflicte; i el segon, el tema de la reforma constitucional que necessita Espanya per afrontar aquest conflicte amb Catalunya, i no només això, sinó per solucionar “errors” de la Constitució de 1978. La primera part de l’obra engloba els tres primers capítols. El primer parla sobre el concepte de nació i el seu encaix constitucional. La idea més important que menciona l’autor en aquest capítol és que sense una nació comuna és impossible el funcionament eficient de cap Estat. Això vol dir que l’Estat i la nació són

mecanismes essencials pel correcte desenvolupament i progrés dels ciutadans. A Espanya, aquest és el principal problema segons l’autor: la manca d’ una nació comuna a tot el país. Hi ha regions on hi viu gent que no se sent identificada amb aquesta nació, sinó amb un altre. Aquest és el cas dels nacionalistes bascos i catalans: ells se senten identificats amb la nació basca i catalana respectivament, i no amb la nació espanyola. L’autor, per a solucionar-ho proposa la idea de realitzar una reforma molt limitada de la Constitució espanyola de 1978. El segon capítol parla sobre la transformació de la Constitució material d’Espanya des del seu origen, 1978, fins 2014, i de com la nació espanyola ha anat desestructurant-se. Un dels problemes més greus per la nació espanyola ha sigut els governs de Catalunya i País Basc; pràcticament tots ells s’han declarat secessionistes, i han fet tot el possible per criticar la unitat de la nació espanyola. Però no només això és un dels problemes més importants; un altre és el model d’autonomies que es va crear quan es va redactar la Constitució espanyola. Aquest model d’autonomia distingia dos tipus: les regions amb competències majors, com el País Basc, Catalunya i Galicia, i les regions amb competències menors, com totes les altres. Això afavoreix a la desestructuració d’Espanya com a nació. I no només això, sinó que governs com el català han anat guanyant competències al llarg del temps, fins que s’arriba a l’Estatut de 2006, del qual es destaca dos elements molt rellevants: la protecció del mateix front a qualsevol reforma posterior per part de les Corts, i el reconeixement d’un conjunt de drets “constitucionals” nous, propis de Catalunya i que deformen la comprensió dels comuns amb la resta dels espanyols (òbviament el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional part de l’Estatut). Per últim, el tercer capítol parla sobre la nació com instrument per a l’eficàcia d’una democràcia constitucional. Cal esmentar, com ho fa l’autor, alguns dels dèficits d’Espanya, com l’econòmic, que té a veure amb el PIB, i el d’igualtat, que té a veure amb diferenciacions que es produeixen entre ciutadans d’un mateix país, com, per exemple, els bascos, que s’afavoreixen de la quota basca. També cita diferents limitacions en la vida de tot ciutadà espanyol, com el del sistema educatiu, que desfavoreix al nen andalús que vol anar a estudiar a Catalunya per la manca del català, o els preus de la formació universitària, que entre dos comunitats autònomes poden arribar a diferenciar-se per més de 1000 euros. Per això, l’autor ressalta la importància de tenir un projecte comú que permeti construir un lloc en comú per resoldre tots els conflictes que hi hagi, mitjançant el diàleg. La segona part de l’obra engloba els altres tres capítols. El quart capítol menciona tots els detalls que ha de seguir el full de ruta per una reforma constitucional. Primer de tot, cal reconèixer i acceptar, en el cas de Catalunya, que aquesta és una derrota del projecte comú nacional. Posteriorment, s’ha de definir una estratègia clara de protecció de la nació espanyola per part dels que volen seguir tenint una nació suficientment integrada i capaç de desenvolupar els seus projectes. L’autor esmenta que aquesta estratègia ha de ser amistosa i pactada, i que ha de ser democràtica i ha de basar-se en el vot lliure. Però no és tan fàcil com sembla, sinó que per poder realitzar la reforma, s’han de donar diferents situacions, com la que detalla l’article 168

La primera y más relevante reforma constitucional debe consistir en una centralización territorial en el campo de las competencias. Como hemos explicado un problema clave de nuestra actual de la Constitución (la del ‘78) y la palanca esencial del proceso secesionista es la apertura del modelo territorial definido en la Constitución. Es decir, la posibilidad de que las Comunidades Autónomas incrementen progresivamente y casi sin límites sus competencias. Este conflicto que surge entre CCAA y Gobierno Central es uno de los más relevantes en la actualidad, y de los que más preocupa. En el art. 149.1 de la constitución se nos muestra la lista tan limitada de competencias del Estado Central que, además, las Comunidades Autónomas pueden reclamar en cualquier momento. Eso sí, si una competencia se incluye en un Estatuto de Autonomía las posibilidades constitucionales de que el Estado las recupere son complejisimas. Por este motivo, la primera de las tareas es la reforma de la Constitución y el refuerzo de las competencias del Estado Central. Esta reforma de la constitución no debe eliminar las CCAA y bastará con que tenga un efecto limitado. De hecho, las CCAA como instrumento de organización territorial han funcionado correctamente en algunos campos durante estos años de democracia. Únicamente que su estructura debe simplificarse, reforzando el rol de la Administración General del Estado pero en modo alguno eliminarse. El problema de las CCAA, como estructura administrativa, es más su coste en términos de gestión y su dinámica antinacional, que su funcionalidad administrativa. Esta última es mejorable, pero ello será una consecuencia de la reforma constitucional, no al revés. Otra cosa es el sentido de las CCAA como elemento de estructuración política, donde su función ha sido más cuestionable. Pese a todo, cualquier Estado Nacional necesita estructurar internamente sus diferencias y en este equilibrio unidad-diversidad las CCAA deben seguir aportando una importante. función. Las modificaciones básicas que según nosotros habría que incluir