


Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Modelo para realizar correctamente una recensión
Tipo: Ejercicios
1 / 4
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!



Raúl López Jurado Estudiant de primer any del grau de Dret Universitat de Barcelona L’obra que aquí es comenta és un treball realitzat per l’autor Martínez Calvo, llicenciat en Dret i Ciències Empresarials a la Universitat Pontificia Comillas, i que actualment treballa en “Simmons & Simmons”, un reconegut bufet d’advocats amb oficines per Europa, Àsia i Orient Mitjà. A més a més, té una gran experiència com advocat: ha treballat com associat a “Garrigues Abogados” i com un dels socis a “Deloitte Legal”. L’obra realitzada per Martínez Calvo tracta un dels temes més parlats en l’actualitat: el conflicte secessionista català i, en menor mesura, el basc. Però no només això, sinó que també afronta temes complexos d’entendre, com la nació, la importància d’aquesta en un sistema de govern democràtic, la transformació de la Constitució espanyola durant tots aquests anys, i el full de ruta cap a una reforma constitucional necessària per tractar tot aquest conflicte. En primer lloc, per entendre bé el conflicte, l’autor fa una petita introducció sobre el concepte de nació i el seu encaix constitucional. En segon lloc, repassa les transformacions que ha anat patint la Constitució espanyola durant els seus 36 (segons el llibre) anys de vida, En tercer lloc, torna a parlar de la nació, però aprofundeix més sobre ella. En quart lloc, menciona de forma general el full de ruta per una possible reforma constitucional. En cinquè lloc, enumera i explica els continguts de la possible reforma constitucional que requereix Espanya. En últim lloc, com és evident, menciona els riscos del procés de la reforma constitucional, i com es podrien administrar. Cal dir que es poden veure dos temes ben diferenciats a l’obra: el primer, que engloba els seus primers tres capítols, que parla de conceptes més teòrics i fa una revisió del passat buscant els culpables i els errors comesos anys anteriors que han ocasionat el conflicte; i el segon, el tema de la reforma constitucional que necessita Espanya per afrontar aquest conflicte amb Catalunya, i no només això, sinó per solucionar “errors” de la Constitució de 1978. La primera part de l’obra engloba els tres primers capítols. El primer parla sobre el concepte de nació i el seu encaix constitucional. La idea més important que menciona l’autor en aquest capítol és que sense una nació comuna és impossible el funcionament eficient de cap Estat. Això vol dir que l’Estat i la nació són
mecanismes essencials pel correcte desenvolupament i progrés dels ciutadans. A Espanya, aquest és el principal problema segons l’autor: la manca d’ una nació comuna a tot el país. Hi ha regions on hi viu gent que no se sent identificada amb aquesta nació, sinó amb un altre. Aquest és el cas dels nacionalistes bascos i catalans: ells se senten identificats amb la nació basca i catalana respectivament, i no amb la nació espanyola. L’autor, per a solucionar-ho proposa la idea de realitzar una reforma molt limitada de la Constitució espanyola de 1978. El segon capítol parla sobre la transformació de la Constitució material d’Espanya des del seu origen, 1978, fins 2014, i de com la nació espanyola ha anat desestructurant-se. Un dels problemes més greus per la nació espanyola ha sigut els governs de Catalunya i País Basc; pràcticament tots ells s’han declarat secessionistes, i han fet tot el possible per criticar la unitat de la nació espanyola. Però no només això és un dels problemes més importants; un altre és el model d’autonomies que es va crear quan es va redactar la Constitució espanyola. Aquest model d’autonomia distingia dos tipus: les regions amb competències majors, com el País Basc, Catalunya i Galicia, i les regions amb competències menors, com totes les altres. Això afavoreix a la desestructuració d’Espanya com a nació. I no només això, sinó que governs com el català han anat guanyant competències al llarg del temps, fins que s’arriba a l’Estatut de 2006, del qual es destaca dos elements molt rellevants: la protecció del mateix front a qualsevol reforma posterior per part de les Corts, i el reconeixement d’un conjunt de drets “constitucionals” nous, propis de Catalunya i que deformen la comprensió dels comuns amb la resta dels espanyols (òbviament el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional part de l’Estatut). Per últim, el tercer capítol parla sobre la nació com instrument per a l’eficàcia d’una democràcia constitucional. Cal esmentar, com ho fa l’autor, alguns dels dèficits d’Espanya, com l’econòmic, que té a veure amb el PIB, i el d’igualtat, que té a veure amb diferenciacions que es produeixen entre ciutadans d’un mateix país, com, per exemple, els bascos, que s’afavoreixen de la quota basca. També cita diferents limitacions en la vida de tot ciutadà espanyol, com el del sistema educatiu, que desfavoreix al nen andalús que vol anar a estudiar a Catalunya per la manca del català, o els preus de la formació universitària, que entre dos comunitats autònomes poden arribar a diferenciar-se per més de 1000 euros. Per això, l’autor ressalta la importància de tenir un projecte comú que permeti construir un lloc en comú per resoldre tots els conflictes que hi hagi, mitjançant el diàleg. La segona part de l’obra engloba els altres tres capítols. El quart capítol menciona tots els detalls que ha de seguir el full de ruta per una reforma constitucional. Primer de tot, cal reconèixer i acceptar, en el cas de Catalunya, que aquesta és una derrota del projecte comú nacional. Posteriorment, s’ha de definir una estratègia clara de protecció de la nació espanyola per part dels que volen seguir tenint una nació suficientment integrada i capaç de desenvolupar els seus projectes. L’autor esmenta que aquesta estratègia ha de ser amistosa i pactada, i que ha de ser democràtica i ha de basar-se en el vot lliure. Però no és tan fàcil com sembla, sinó que per poder realitzar la reforma, s’han de donar diferents situacions, com la que detalla l’article 168
La primera y más relevante reforma constitucional debe consistir en una centralización territorial en el campo de las competencias. Como hemos explicado un problema clave de nuestra actual de la Constitución (la del ‘78) y la palanca esencial del proceso secesionista es la apertura del modelo territorial definido en la Constitución. Es decir, la posibilidad de que las Comunidades Autónomas incrementen progresivamente y casi sin límites sus competencias. Este conflicto que surge entre CCAA y Gobierno Central es uno de los más relevantes en la actualidad, y de los que más preocupa. En el art. 149.1 de la constitución se nos muestra la lista tan limitada de competencias del Estado Central que, además, las Comunidades Autónomas pueden reclamar en cualquier momento. Eso sí, si una competencia se incluye en un Estatuto de Autonomía las posibilidades constitucionales de que el Estado las recupere son complejisimas. Por este motivo, la primera de las tareas es la reforma de la Constitución y el refuerzo de las competencias del Estado Central. Esta reforma de la constitución no debe eliminar las CCAA y bastará con que tenga un efecto limitado. De hecho, las CCAA como instrumento de organización territorial han funcionado correctamente en algunos campos durante estos años de democracia. Únicamente que su estructura debe simplificarse, reforzando el rol de la Administración General del Estado pero en modo alguno eliminarse. El problema de las CCAA, como estructura administrativa, es más su coste en términos de gestión y su dinámica antinacional, que su funcionalidad administrativa. Esta última es mejorable, pero ello será una consecuencia de la reforma constitucional, no al revés. Otra cosa es el sentido de las CCAA como elemento de estructuración política, donde su función ha sido más cuestionable. Pese a todo, cualquier Estado Nacional necesita estructurar internamente sus diferencias y en este equilibrio unidad-diversidad las CCAA deben seguir aportando una importante. función. Las modificaciones básicas que según nosotros habría que incluir