


Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: tecniques del treball i la comunicacio, Profesor: Miguel Angel Cañivano, Carrera: Dret, Universidad: UB
Tipo: Ejercicios
1 / 4
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!



Assignatura: Tècniques del treball i la comunicació Títol: La recensió
Professor: Miquel Àngel Cañivano
Curs: 1er
Aquest article monogràfic obra d’Abraham Barrero Ortega te com a títol “El matrimonio entre ciudadanos del mismo sexo: Derecho fundamental u opción legislativa?”. Ha estat publicat pel “Centro de estudios políticos y constitucionales” dins la “Revista de estudios polítcos (nueva época)” al seu numero 163. El lloc i la data de publicació el trobem a Madrid a 2014. L’article consta de 25 pàgines (de la 41 a la 66) i l’ISSB de la revista que el publica és el 0048-7694 a la versió en paper i l’1998-0613 a la versió online.
Pel que fa l’autor, Abraham Barrero Ortega, ens trobem davant d’un doctor en dret constitucional que exerceix com a professor titular a la Universidad de Sevilla d’aquesta branca jurídica. El Dr. Barrero Ortega, reflexa en les seves obres uns interessos investigadors enfocats en la dogmàtica dels drets fonamentals i, particularment, en el dret fonamental de la llibertat religiosa. D’aquestes obres, les més rellevants són: “Modelos de relación entre el estado y las iglesias en la historia constitucional española” (2007), “La libertad religiosa en España” (2006), “Las grandes decisiones del tribunal europeo de derechos humanos” (2006).
Aquest escrit, com ja s’ha dit anteriorment, és un article monogràfic extret d’una publicació actual (del 2014, mes concretament) de la “Revista de estudios políticos (nueva época)”, revista que publica treballs d’investigació originals i inèdits sobre la teoria de la constitució,de l’estat, la ciència política, la història política i la història del pensament polític. El tema principal del mateix es basa en una valoració de la sentencia del tribunal constitucional 198/2012 sobre l’obertura del matrimoni a les unions homosexuals aportant algunes reflexions i comprova els termes en els que aquest tribunal ha avalat la reforma legal. La monografia està estructurada en un resum inicial i una divisió en set parts la primera de les quals (la introducció) contextualitza la resta i declara les intencions del text i, les dues ultimes conclouen el mateix amb un apunt crític i una ressenya bibliogràfica. Els punts centrals s’encarreguen de plantejar debat sobre la qüestió inicial des de diferents angles, donant cabuda a la subjectivitat. Així dons, tenim la “introducción” (part1), “Un punto de partida incuestionable” (part 2) , “El argumento institucional” (part 3), “El ámbito subjetivo y modal del derecho al matrimonio” (4), “Opciones o lecturas constitucionales para la equiparación” (5) , l’”Apunte crítico” (6) i la 2 0 1 CBibliografia 2 0 1 D(7).
El primer d’aquests angles és el dubte plantejat en el punt dos sobre la legitimitat, des del punt de vista constitucional, del tracte de diferenciació basat en l'orientació sexual, present en la versió original de l'article 44 del codi civil. La versió original d’aquest article estableix que “ El hombre y la mujer tienen derecho a contraer matrimonio conforme a las disposiciones de este código”. L’autor d’aquest article argumenta en favor de la no legitimitat d’aquest tracte de diferenciació recolzant-se en el dret fonamental a no ser discriminat per raons d'orientació sexual, de manera indirecta , en aquest cas, per ser una diferenciació jurídica. Un altre enfocament d’aquesta qüestió des de l’àmbit de l ’ intimitat dóna també resolució a aquest dubte expressant la impenetrabilitat de la jurisprudència constitucional a les relacions sexuals voluntàries i mútuament consentides.
Un altre punt del debat d’aquest article és el perjudici de la imatge de la institució del matrimoni argumentat pels qui es mostren contraris a l’obertura del matrimoni a les parelles homosexuals, present a la tercera part. Tot i aportar, el Dr. Barrera, una negativa davant la
tancant la porta a noves formes de vida, i canviant el sentit dels drets fonamentals atemptant contra el seu servei de lliure conformació de la vida privada i la voluntat col·lectiva.
Des d’un punt de vista crític i subjectiu, opino que aquest article present en la “Revista de estudios políticos” tracta el tema del matrimoni homosexual en el moment de major rellevància social en aquest país donat l’obertura de mentalitat que experimenta la seva població i, fins i tot l’església catòlica amb el papa Francisco, davant aquest fenomen. Trobo, també, que d’aquest canvi de percepció ha de fer constància la legalitat vigent i motivat per la inexperiència en la regulació d’un fenomen d’existència immemorable però de tan nova percepció , donat l’actualitat del trencament de barreres d’acceptació social, es cometen errors en la plasmació legal dels que se n’aprofita molt encertadament l’autor per fer el seu article d’opinió. Penso que les idees en les quals el Dr. Barrera ha dissertat el tema son coherents respecte la discussió del debat que planteja tot i que, la seva distribució en l’escrit, resulta confusa pel que fa a l’exposició d’arguments i contra-arguments i dificulta la comprensió del conjunt. Com a única correcció teòrica que aportaria, considero que en la qüestió plantejada d’una possibilitat d’atorgar capacitat d’arbitratge al legislador en un concepte de constitució no sotmesa a la temporalitat pot afavorir, des del meu punt de vista, tant a una direcció evolutiva d’aquesta (com exposa el Professor de la universitat de Sevilla) com a un immobilisme refermat per una legislació de tendència conservadora, per tant, si es vol impulsar la primera opció, crec necessari una limitació a la tendència d’aquest arbitratge. Per últim, i com a conclusió d’aquesta crítica, opino que aquest article doctrinal compte amb les qualitats inherents en un article d’opinió: uns arguments molt marcats, seguint una línia de concordança i amb una contra-argumentació que al meu parer aporta una dosi d’imparcialitat que ens allunya de la imposició i la defensa a ultrança d’un pensament o conjunt d’aquests.