Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Ejemplos Casos PAC2, Ejercicios de Relaciones Laborales y Recursos Humanos

Asignatura: Persones i organitzacions, Profesor: , Carrera: Relacions Laborals i Ocupació, Universidad: UOC

Tipo: Ejercicios

2015/2016

Subido el 09/05/2016

jozowie-1
jozowie-1 🇪🇸

4.2

(18)

14 documentos

1 / 8

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Estudis d’Economia i Empresa
Organització i persones
Curs 2015-16 / 1 er. semestre
Prova d’avaluació continuada 2. COMPORTAMENT HUMÀ EN L´ORGANITZACIÓ
GRUP 2
DESCRIPCIÓ DEL CAS
En Manel i en Josep son treballadors de B S.L., una empresa amb central a Madrid
dedicada a la recerca i creació d’additius alimentaris i la seva producció. En Manel té 57 anys, és
llicenciat en Química i posseeix un màster en Administració d'empreses. Fa trenta anys que treballa
en aquesta empresa i des de fa cinc anys lidera l'equip de recerca de Barcelona, aprofitant una
vacant generada per una jubilació. En Josep té 28 anys i és llicenciat en biologia amb un màster en
Màrqueting i Comunicació. En el seu cas, és l’encarregat de liderar l’equip de màrqueting de
l’empresa i està ubicat a Madrid. A diferencia d’en Manel, en Josep és una persona molt més
extravertida i té certa facilitat per relacionar-se amb tots els membres de l’empresa.
Durant l’última reunió de direcció, repassant l’estat de cada una de les seus, es detecta que
la de Barcelona presenta dèficit i a més s’han rebut informes que parlen sobre el mal ambient i la
insatisfacció dels treballadors. Tot i que la direcció pensa en tancar aquesta seu deficitària,
prefereixen avaluar els motius i intentar trobar una solució. Per realitzar aquest anàlisi pensen amb
en Josep, que te família a Barcelona i fa temps que demana una modificació en el centre de feina.
Quan en Josep arriba a la seu de Barcelona comença un període de observació on se’n
adona de les principals causes de la davallada. En Manel és molt autoritari, exigent i poc motivador
amb els seus subordinats i no dubta en escridassar-los, fins i tot en públic. Tot el contrari de la
comunicació amb en Josep, amb qui la relació és molt més cordial i respectuosa. En Manel però,
considera que el principal problema es la organització i la manca de ganes per part dels seus
treballadors, i en cap moment pensa que el seu totalitarisme pugui afectar, de fet creu que sense ell
les coses anirien pitjor.
A part de l’observació, en Josep també te reunions periòdiques amb els treballadors, on
s’assabenta del mal ambient i la falta de motivació, ja que no poden innovar en res, ni informar de
possibles millores. Només es limiten a realitzar la feina repetitiva que en Manel no vol fer. Aquesta
negativa d’escoltar per part del seu encarregat els allunya més de l’esperit de grup, ja que totes les
possibles queixes o millores no arriben mai a Madrid perquè son aturades i silenciades pel Manel.
En Manel considera que fa les coses bé, ja que fa reunions grupals per posar-se al dia de
l’estat de la feina, però en Josep es presenta en una d’aquestes reunions i comprova el que ja tenia
clar: reunions en clau negativa on només parla ell i per donar ordres directes, mes que per posar les
coses en comú. Aquest fet provoca una baixa autoestima i motivació per part dels treballadors, fet
que es tradueix en mals resultats i falta d’encàrrecs per part de clients defraudats pel tracte rebut.
En Josep ho te clar, però abans d’enviar l’informe a Madrid, prefereix exposar els resultats al
Manel, que confessa que li pot el seu lloc i que moltes d’aquestes actituds eren per intentar
demostrar la seva valia. Arriben a una entesa per una possible solució que exposar a Madrid: tornar
al seu antic lloc de treball i que en Josep passi a liderar l’equip de Barcelona. Aquesta solució la
direcció l’accepta i decideixen formar equip per trobar possibles solucions per millorar l’estat de la
seu de Barcelona i trobar noves línies d’actuació que es resumeixen en: les reunions d’equip han de
ser inclusives, dinàmiques i participatives; el saber delegar i confiar en els subordinats; i l’ús de
Slack, una aplicació que permet la comunicació instantània entre els treballadors, no només entre
els de la seu de Barcelona, que són els primers a utilitzar-la, sinó també amb els de les altres seus.
Això permet que des de la central de Madrid puguin avaluar i veure els resultats del canvi quasi en
directe, a banda d’estar informats.
Poc a poc, la seu de recerca de l’empresa B S.L. comença a remuntar en resultats, i els
informes i rumors que arriben a Madrid són els d’un equip molt motivat i competent.
1/8
pf3
pf4
pf5
pf8

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Ejemplos Casos PAC2 y más Ejercicios en PDF de Relaciones Laborales y Recursos Humanos solo en Docsity!

Estudis d’Economia i Empresa Organització i persones Curs 2015-16 / 1 er. semestre

Prova d’avaluació continuada 2. COMPORTAMENT HUMÀ EN L´ORGANITZACIÓ

GRUP 2

DESCRIPCIÓ DEL CAS

En Manel i en Josep son treballadors de B S.L., una empresa amb central a Madrid

dedicada a la recerca i creació d’additius alimentaris i la seva producció. En Manel té 57 anys, és

llicenciat en Química i posseeix un màster en Administració d'empreses. Fa trenta anys que treballa

en aquesta empresa i des de fa cinc anys lidera l'equip de recerca de Barcelona, aprofitant una

vacant generada per una jubilació. En Josep té 28 anys i és llicenciat en biologia amb un màster en

Màrqueting i Comunicació. En el seu cas, és l’encarregat de liderar l’equip de màrqueting de

l’empresa i està ubicat a Madrid. A diferencia d’en Manel, en Josep és una persona molt més

extravertida i té certa facilitat per relacionar-se amb tots els membres de l’empresa.

Durant l’última reunió de direcció, repassant l’estat de cada una de les seus, es detecta que

la de Barcelona presenta dèficit i a més s’han rebut informes que parlen sobre el mal ambient i la

insatisfacció dels treballadors. Tot i que la direcció pensa en tancar aquesta seu deficitària,

prefereixen avaluar els motius i intentar trobar una solució. Per realitzar aquest anàlisi pensen amb

en Josep, que te família a Barcelona i fa temps que demana una modificació en el centre de feina.

Quan en Josep arriba a la seu de Barcelona comença un període de observació on se’n

adona de les principals causes de la davallada. En Manel és molt autoritari, exigent i poc motivador

amb els seus subordinats i no dubta en escridassar-los, fins i tot en públic. Tot el contrari de la

comunicació amb en Josep, amb qui la relació és molt més cordial i respectuosa. En Manel però,

considera que el principal problema es la organització i la manca de ganes per part dels seus

treballadors, i en cap moment pensa que el seu totalitarisme pugui afectar, de fet creu que sense ell

les coses anirien pitjor.

A part de l’observació, en Josep també te reunions periòdiques amb els treballadors, on

s’assabenta del mal ambient i la falta de motivació, ja que no poden innovar en res, ni informar de

possibles millores. Només es limiten a realitzar la feina repetitiva que en Manel no vol fer. Aquesta

negativa d’escoltar per part del seu encarregat els allunya més de l’esperit de grup, ja que totes les

possibles queixes o millores no arriben mai a Madrid perquè son aturades i silenciades pel Manel.

En Manel considera que fa les coses bé, ja que fa reunions grupals per posar-se al dia de

l’estat de la feina, però en Josep es presenta en una d’aquestes reunions i comprova el que ja tenia

clar: reunions en clau negativa on només parla ell i per donar ordres directes, mes que per posar les

coses en comú. Aquest fet provoca una baixa autoestima i motivació per part dels treballadors, fet

que es tradueix en mals resultats i falta d’encàrrecs per part de clients defraudats pel tracte rebut.

En Josep ho te clar, però abans d’enviar l’informe a Madrid, prefereix exposar els resultats al

Manel, que confessa que li pot el seu lloc i que moltes d’aquestes actituds eren per intentar

demostrar la seva valia. Arriben a una entesa per una possible solució que exposar a Madrid: tornar

al seu antic lloc de treball i que en Josep passi a liderar l’equip de Barcelona. Aquesta solució la

direcció l’accepta i decideixen formar equip per trobar possibles solucions per millorar l’estat de la

seu de Barcelona i trobar noves línies d’actuació que es resumeixen en: les reunions d’equip han de

ser inclusives, dinàmiques i participatives; el saber delegar i confiar en els subordinats; i l’ús de

Slack, una aplicació que permet la comunicació instantània entre els treballadors, no només entre

els de la seu de Barcelona, que són els primers a utilitzar-la, sinó també amb els de les altres seus.

Això permet que des de la central de Madrid puguin avaluar i veure els resultats del canvi quasi en

directe, a banda d’estar informats.

Poc a poc, la seu de recerca de l’empresa B S.L. comença a remuntar en resultats, i els

informes i rumors que arriben a Madrid són els d’un equip molt motivat i competent.

PREGUNTES I RESPOSTES SOBRE EL CAS

1.- Quina forma de comunicació trobem als casos exposats a la història per part de Manel?

Trobem llenguatge corporal? I algun exemple de parallenguatge?

Entenem que al text que ens ocupa, trobem exemples de dos tipus de comunicació: el llenguatge

corporal i el parallenguatge , en quant a Manel es refereix. Al text es menciona que Manel utilitza

crits per comunicar-se amb els seus treballadors i inclús els deixa en evidència en públic. Aquest fet

ens il·lustra que el to i el volum de veu que utilitza Manel, a part de no ser el millor per a este tipus

de comunicació, són un exemple de parallenguatge, que comprèn les maneres a través de les quals

les persones verbalitzem els missatges sense acudir al codi comú de la llengua. D’altra banda al

text se’ns apunta que Manel és una persona autoritària i que imposa la seva manera de treballar i

per tant, podem intuir que a l’hora de comunicar-se amb els seus subordinats, utilitzarà els braços i

les mans, per marcar eixes ordres amb més fermesa, així com que utilitzarà postures que li donen

superioritat sobre els treballadors. Aquests exemples fan menció al llenguatge corporal que podem

trobar al text.

2.- Trobem al text algun exemple de barreres en la comunicació entre els empleats de la seu

de Barcelona i el seu cap Manel? De quin tipus són?

En el text se’ns narra el fet de que els empleats no poden informar de cap millora ni fer cap

proposta ja què el seu cap, es limita a fer reunions on només parla ell i mana com s’han de fer les

coses, per tant ens trobem davant d’un exemple de barreres personals. Aquest tipus de barreres,

venen donades per la incapacitat de Manel en escoltar els seus empleats.

3.- Quines han sigut les conseqüències que han originat aquestes barreres?

Hi ha varies conseqüències donades a causa de les diferents barreres en la comunicació. En el

nostre cas, la barrera en la comunicació és del tipus personal.

En general les barreres en la comunicació causen:

 Distorsió, canvis en el missatge.

 Una omissió del missatge que arriba al receptor.

 Temporització, és necessari fer arribar el missatge ja que s’ha de prendre una decisió en el

món empresarial.

 Sobresaturació, dosificar la quantitat d’informació.

 Acceptació, no ignorar el missatge per considerar-los poc importants, etc.

En el nostre cas, aquesta barrera pot provocar una sobresaturació d’informació i afectar a la

acceptació, el mètode de comunicació del que fa ús Manel provoca que el receptor passiu del

missatge estigui desmotivat, amb una actitud negativa i no oberta que pot perjudicar el contingut del

missatge així com distorsionar-lo.

4.- Posa exemples del diferents tipus de comunicació ascendent, descendent i horitzontal

que trobes al text si n’hi ha. A continuació explica en què consisteixen tots tres.

Parlem de comunicació descendent en aquella on la comunicació es dóna entre els diferents

directius de l’organització i els subordinats, en canvi la comunicació ascendent és la comunicació

que es dóna des dels nivells inferiors cap als nivells superiors de l’empresa.

Per altra banda, quan la comunicació és entre departaments, seccions o diferents nivells de

jerarquia de l’organització estem parlant d’una comunicació horitzontal o lateral.

Exemples: com es pot veure en la història Manel només fa ús d’una comunicació descendent ja què

no accepta comentaris ni noves propostes, l’únic objectiu de les reunions és donar instruccions. En

canvi tot el contrari al en Josep, on la comunicació és descendent, ascendent i horitzontal. Tot i que

no es veu clarament, el seu interès como a líder és mantenir una bona comunicació amb tot l’equip.

9.- En el cas de la motivació, quina teoria creus que li pot ser més útil al director de RRHH

per diagnosticar el problema? Per què?

Hi ha dues teories que li podrien ser útils a Manel per a diagnosticar el problema de la sucursal de

Barcelona:

 Piràmide de Maslow : les necessitats fisiològiques estan cobertes ja que els treballadors

cobren el seu salari mensual i de moment encara venen a treballar, però el segon esglaó de

la piràmide (necessitats de seguretat) ja no està cobert. Les condicions morals de treball que

viuen els treballadors no els dóna cap seguretat ja que treballen amb por i cohibits per les

exigències del Manel. El tercer esglaó no està gens satisfet perquè el mal ambient creat a la

oficina no permet en cap cas que els treballadors se sentin part d’un grup, d’un equip de

treball.

· Teoria de les expectatives de Vroom i la relació entre la valència i les expectatives : en la

sucursal de Barcelona els treballadors tenen baixa autoestima i estan poc motivats, tenen

poques responsabilitats el que no deixa lloc a la innovació. La motivació de l’empleat

calculada segons la Teoria de Vroom és negativa en el nostre cas ja que els treballadors tot i

probablement tenir alguna preferència per a un resultat positiu en l’empresa (València),

l’expectativa que en Manel els fa sentir és molt negativa. Doncs tot i ser conscients que per

a cada persona l’element motivador pot ser diferent, a la sucursal de Barcelona ara per ara

el Josep pot veure que les causes de la desmotivació i les expectatives dels treballadors sí

són les mateixes.

10.- Quins aspectes positius es poden ressaltar de cadascun dels dos lideratges?

En Manel i en Josep són persones molt diferents a l’hora de liderar un equip, podríem dir que són

pols oposats i això moltes vegades es veu reflectit en els resultats de l’empresa. Ara bé, si

analitzem amb deteniment les dues maneres de fer, podem trobar que els dos lideratges tenen

aspectes positius però segurament un més que l’altre.

En Manel és una persona molt exigent i rigorosa en la seva feina, però moltes vegades peca de

persona massa dura i poc demòcrata per prendre decisions. Segons els principis de Stephen Covey

per analitzar si un líder es fa o es neix veiem que compleix algun d’aquests com confiança en si

mateix, sentit de la missió i vocació per servir. Dins la teoria de Rensis Likert compleix el sistema 1,

és un líder explotador-autoritari. Ell és partidari de la bona feina a través de la mà dura i que els

millors resultats s’aconsegueixen gracies a un bon líder.

En Josep és totalment contrari a la manera de fer d’en Manel. El seu lideratge es basa en el diàleg,

la confiança, la flexibilitat i el treball en equip. Dins el pensament de Rensis Likert estem davant del

sistema 4, un líder participatiu. Creu important l’opinió, la visió i la motivació del seu equip i això els

hi transmet directament.

GRUP 3

DESCRIPCIÓ DEL CAS: UNA AMBULÀNCIA DE CANVIS

El senyor Tomàs González és el propietari de l'empresa de serveis mediambientals VidaVerda, SA; la qual va fundar a Cerdanyola del Vallès a l'any 1971. Va venir de Sevilla amb la seva família cansat de treballar a les mines durant més de 20 anys. Buscava nous projectes empresarials i oportunitats pels seus fills. La seva energia emprenedora el portà a iniciar un negoci de transports i cessió de maquinària ajudat pels seus fills, que ben aviat van deixar d'estudiar per ajudar al seu pare. Gràcies a l'habilitat de tots tres van aconseguir ampliar el negoci i aconseguir bons contractes gràcies a una àmplia xarxa de contactes. L'esforç i el sacrifici diària va dur a l'empresa créixer ràpidament. La bona marxa de l'empresa ha fet que el Sr. Tomàs i la seva família hagin aconseguit una petita fortuna, però la seva dèria per guanyar més diners mai acaba. Un dels treballadors d'aquesta empresa és el Rafa que treballa com a cap d'equip. És una persona pacient i de bon tarannà al qual els treballadors respecten i la seva família s'estima, té una nena de quatre anys a la que gairebé no veu mai. El Sr. Tomàs ha decidit, unilateralment ,que aquest any tothom treballaria el dia de la Constitució perquè tenen un client al qual s'ha de satisfer peti qui peti. L'única persona que es va atrevir a replicar aquesta decisió, a la reunió informativa que es va organitzar amb els caps d'equip, va ser el Rafa. El Rafa va comentar que feia setmanes que els treballadors feien hores extraordinàries no remunerades i que les vacants per baixes no es cobrien. La situació de màxima tensió a la que estaven exposats els empleats no era recompensada ni salarialment ni en descans i això podia arribar a produir un accident de treball. El Tomàs quan va sentir això va emprenyar-se moltíssim i li va dir al Rafa que si no fos per l'esforç diari que ell fa i el sacrifici enorme que ha de dur a terme per fer treballar a una colla de ganduls i incompetents l'empresa aniria a la ruïna. Sempre ha desconfiat dels seus subalterns i té la costum de portar tots els tràmits de l'empresa personalment, des de la gestió de proveïdors, clients, contractació de personal, etc. El Rafa es va espantar una mica, perquè coneixia el mal caràcter que el Sr. Tomàs podia arribar a tenir, però estava tan cansat de la situació que li va replicar: Potser si vostè delegues en els demés i confiés en la resta la feina sortiria millor. Els caps més fidels al Sr. Tomàs, aquells que mai li portaven la contrària i per tant eren els que tenien millors sous i millors feines, van començar a xiuxiuejar i comentar en veu baixa aquest atreviment per part del Rafa. El Sr. Tomàs va començar a posar-se vermell de còlera i va començar a cridar al Rafa que sortís de la seva vista. Estàs despatxat, no et vull veure mai més desgraciat. Com t'atreveixes a dir-me com he de portar aquest negoci... aquestes van ser les últimes paraules que el Rafa va sentir quan deixava darrera seu el despatx del Tomàs. L'atac de còlera va ser tan gran que no va para de recordar totes les coses que ell a diari feia per l'empresa, pels treballadors i per les seves famílies les quals li devien la vida. Quan maleïa al Rafa al qual havia donat una oportunitat quan només era un marrec acabat de sortir del institut, en aquell moment va començar a posar-se blanc com el paper. La gent que estava al despatx el va envoltar perquè no tenia bona cara i de sobte ell és va desplomar. En breus instants van trucar a una ambulància que va assistir al Tomàs i se'l va endur a l'hospital. Havia patit un atac de cor per la controvèrsia que li havia generat la actitud poc submisa del Rafa, no estava acostumat a que li portessin la contrària. El Rafa ignorava tot això que estava succeint dins de l'empresa de la qual s'allunyava direcció a casa. Un cop va arribar li va explicar a la seva dona que s'havia quedat sense feina i aquesta va començar a plorar desconsolada. No sabia com s'ho farien d'ara en endavant per poder pagar la hipoteca, les factures de la llum i el col·legi de la nena.

PREGUNTES I RESPOSTES SOBRE EL CAS

Quins factors de la teoria de Herzberg es poden localitzar a la història? La teoria dels 2 factors, procedent del mètode de l’incident crític, parla de que la implicació dels treballadors dependrà de factors d’higiene (extrínsecs o de manteniment) o de factors motivadors (intrínsecs). El Rafa creu que l’empresa no compleix amb els factors d’higiene perquè demana un excés de treball (hores extra), no respecta les festivitats ni els descansos i a demés estalvia despeses no cobrint les baixes laborals. Tot això suposa un increment de feina (pressió, estrès) a la resta d’empleats. El Rafa a la reunió amb el Sr. Tomàs avisa de que aquesta manca d’higiene pot incrementar la sinistralitat (augmenta el risc d’accident de treball) i no col·labora en incrementar la motivació dels treballadors. L’altre factor el de caràcter motivador el podem veure quan el Sr. Tomàs decideix readmetre al Rafa i basa aquesta decisió en la seva implicació en la feina (reconeixement de la tasca ben feta). El reconeixement serveix com a motor al Rafa per acceptar i posteriorment augmenta la seva voluntat de formar-se i millorar. Quin estil de lideratge hi ha a l'empresa del Sr Tomàs des de la direcció? El Sr. Tomàs segons la línia de pensament de Rensis Likert seria un líder “explotador-autoritari” desconfiant dels seus subordinats i motivant-los mitjançant temor i càstig. Des del punt de vista de lideratge que ofereixen Blake i Mouton (1980), un altre estil que també li encaixa al Sr. Tomás és el de “administració autocràtica” perquè solament es preocupa de mantenir els seus béns, l'operativa de l'empresa i es preocupa poc o gens dels seus empleats. Quin lideratge aporta en Rafa que tothom li tingui estimació? Rafa té un estil de lideratge orientat a les persones encara que al principi sembli que el té orientat a les tasques. Posa per davant a les persones i aquest estil es dóna típicament en situacions on hi ha temps per analitzar alternatives per el “dia de la constitució al que fa referència”, per escoltar idees. Hi ha temps perquè l'equip adjunti informació i la utilitzi en el procés de decisió, proposi acostaments al problema que està per arribar i pugui generar idees alternatives a quedar-se treballant. Aquestes situacions es donen normalment en àmbits de negocis on cal prendre decisions i es té una mica de temps per poder prendre una decisió el la realitat Rafa s'enfronta a aquests dos tipus d'escenaris constantment pel gerent. Hi ha situacions en el projecte on no hi ha temps per decidir, per analitzar alternatives. Cal prendre la decisió correcta i actuar ara. Hi ha situacions en el projecte on és important fer participar a l'equip, desenvolupar les seves habilitats, escoltar les seves opinions, enriquir el procés de decisió. La responsabilitat del gerent del projecte, davant una situació determinada en el projecte, identificar quin tipus d'estil de lideratge aplicar. El gerent de projecte com a líder hauria de ser una combinació entre aquests dos estils encara que no és fàcil per al Tomás, ja que té un estil orientat solament al treball. Quin és el error de despatxar en Rafa? El Sr. Tomàs veu que per aquest camí no es pot continuar, tant per la seva salut com per l’estil de motivació i lideratge de l’empresa. El Sr Tomàs s’ha penedit de haver pres aquesta decisió tan poc encertada. Quan ja s’ha recuperat de tot el primer que fa es trucar el Rafa i li demana disculpes ,per haver-se precipitat en despatxa’l També l’hi explicar el Rafa que no veu en bons ulls que els seus fills portin l’empresa, no els hi veu entusiasme que té el Rafa, i tampoc els veu preparats per subtituir-lo en la gerència. En canvi veu en Rafa una persona que motiva els treballadors, aportar noves idees i ajuda a els treballadors el seu aprenentatge. Perquè el Sr. Tomàs tornar agafar en Rafa? El Sr Tomàs veu que és un actiu per l’empresa i reconeix les seves aportacions com a bon treballador i líder. Li ofereix un nou lloc de feina com a gerent de l’empresa. Quines conseqüències portarà el grup organitzat per en Rafa? El grup organitzat per Rafa, al estar més cohesionat per el factor de lideratge d’aquest aportarà eficiència a l’empresa. Aquesta eficiència es traduirà en un millor rendiment en la productivitat, ja que els treballadors treballaran més motivats i satisfets formant un grup cohesionat per futures cooperacions. Sabrà en Rafa tenir una comunicació organitzativa? Sí perquè Rafa continua formant-se en àmbit comercial i de direcció de persones.

Com a càrrec directiu motiva, fa servir estratègies per millorar l’ambient de treball i proposa objectius concrets. En Rafa avaluar i corregeix el rendiment, perquè comenci a sortir més fàcilment i amb menys errors les tasques de treball. Potencia la confiança i la participació en la decisió de grup. Quins elements aplica en Rafa en la cultura organitzativa? Aplica la resolució de problemes com a finals d’any es comprovar amb nombres i gràfiques, com s’ha evolucionat amb la realització d’activitats conjuntes amb altres departaments i la millora de ràtios de vendes i productivitat. D’aquesta manera pot compartir informació i tenir una idea pels objectius de cara l’any sobre. Quines característiques presenta Rafa com a líder? Rafa presenta una sèrie de característiques, que el fan un bon líder, les quals es basen en els principis que Stephen Covey ens comenta, i són:

 La confiança en ell mateix que sempre ha demostrat tenir.

 Sentit de la missió

 Formació continua

 Irradiació positiva

 Equilibri en la seva vida.