MODEL PAC2
Mòdul 2: Sistema de Relacions Laborals i Model Social Europeu. Una perspectiva sociològica
1
1. Com s’ha vist modificada la teva visió de les relacions laborals després del visionament de la pel·lícula?
Un cop visionada la pel·lícula “La Cuadrilla” de Ken Loach, puc dir que he pres encara major consciència de
com de diferents poden ser les relacions laborals en funció de la ideologia socioeconòmica del país en
qüestió, així com la importància del paper de l’estat en la legitimació i resolució del conflicte laboral.
Tot venint d’un emmarc fordista caracteritzat per l’estabilitat, ens trobem amb la irrupció del capitalisme
flexible al món laboral dirigint l’escenari del treball cap a un futur imprevisible, individualitzat i a la fi,
desconcertant.
Vull remarcar les diferències dels efectes d’aquest capitalisme flexible segons el país en què s’intenti
aplicar. Gràcies a la pel·lícula i a que ja portem quasi bé una vintena d’anys des que es va instaurar
formalment el MSE, podem valorar les diferències d’aquests efectes posteriors entre dos països diferents:
Espanya com a referent socialdemòcrata i el Regne Unit com a referent neoliberal a Europa.
Al Regne Unit amb el seu model d’economia de mercat, l’estat de benestar és considerat com indesitjable
ja que genera dependència i parasitisme. Des d’un model psicosocial, el “workfare” ofereix la coherèn cia
que a nivell polític, financer i social resa la màxima de que tothom es troba en el deure de mantenir-se pels
seus propis mitjans, tot assumint de manera disciplinada les condicions de treball que s’ofereixin en el
moment. Podem intuir que des d’aquest enfocament, l’asimetria de poder queda garantida consegüent a
la feble intervenció de l’estat en l’economia i en els aspectes socials redistributius. Les desigualtats socials
i el conflicte permanent seran característics d’aquest model. Per altra banda, comptem amb un model
d’acció sindical únic d’empresa, amb una orientació microcorporatista i basat en la idea que el subjecte
negociador és el sindicat en l’àmbit local i d’empresa. Aquest caràcter pluralista fort pot ser un arma de
doble fil: pot permetre una representació més gran i més personal dels interessos concrets d’una
determinada empresa o bé pot deixar els treballadors completament desemparats davant la passivitat i la
incapacitat dels sindicats per a afrontar noves realitats
Per altra banda, tenim el referent d’Espanya amb el seu model de capitalisme social de mercat, que
persegueix la utopia de la societat del treball com a organització d’una vida col·lectiva democràtica, justa,
igualitària i fonament d’un sistema de benestar que és desitjable, viable, sostenible i irrenunciable, ja que
crea vincles socials i sentits de comunitat, a més de corregir i compensar desigualtats socioeconòmiques.
El lema politicosocial és el “welfare”, segons el qual tota persona té dret a una ocupació i/o a una renda
bàsica. En aquest model, destaca la intervenció de l’estat en les relacions laborals, acomplint les funcions
de legitimació (legislant i institucionalitzant el conflicte), d’integració (mitjançant el seu capitalisme de
benestar) i també en la seva funció coordinadora de la negociació laboral (per mitjà de la concertació i els
pactes socials com a manera d’intercanvi polític entre els actors), conferint d’aquesta forma als sindicats
un plus de representativitat com a poder social.
2. Incorporant els coneixements assolits després de l’estudi del material didàctic, com explicaries
conflicte laboral reflectit a la pel·lícula?
Tot revisant les diferents teories del conflicte, el contingut de la pel·lícula, em porta a pensar en aquelles
vinculades al corrent marxista, en concret el model de pacte social presentat per Hobbes. Els interessos
permanentment contraposats entre capital i treball només es poden afrontar des de la coacció, la qual
permet cercar l’ordre i la integració social. Considera la societat com un inestable sistema que pren forma
natural de discòrdia social i la unitat tan sols pot arribar per la via repressiva. Des de la visió del capitalisme
de mercat, l’empresa privada només té sentit si persegueix la maximització del benefici econòmic. Les
concessions, -i per tant, la negociació-, no tenen sentit en aquest emmarc. Ans al contrari, la clara asimetria
de poder entre capital i treball genera una previsible i esperada desigualtat social promogut alhora pel
caràcter opressor de les relacions establertes que només contemplen les conductes conflictives com a
única via possible per al canvi social. Ens trobem davant d’un conflicte estructural situat a nivell micro,
precisament en el procés de transformació de la força de treball en treball efectiu, la qual situa el conflicte
en un esdeveniment permanent.
D’altra banda, a la pel·lícula observem el paper intrínsecament contradictori del sindicat. Es mostra
passivitat i incapacitat per a l’acció, tot envoltat per la pressió del desordre com a reflex del conflicte
permanent i la forta regulació a la què es veuen sotmesos els sindicats com a reflex del pacte. El resultat
esdevé un fràgil i temporal equilibri en unes relacions laborals precàries.
