Ejercicio avaluacion unica, Ejercicios de Bienestar Social

¡Descarga Ejercicio avaluacion unica y más Ejercicios en PDF de Bienestar Social solo en Docsity!

SISTEMA DE PROTECCIÓ

INTERNACIONAL

María López Expósito 21/05/ Sistemes de benestar social 1- Treball social Sergi Sanchez Castiñeira

ÍNDEX

• 1. INTRODUCCIÓ
• 2. MARC TEORIC
• 3. MARC LEGAL
  • 3.1 Nova llei estrangeria 20 de maig 2025...................................................................
• 4. DESENVOLUPAMENT
• 5. VINCULACIÓ AMB L’ASSIGNATURA
• 6. CONCLUSIONS
• 7. BIBLIOGRAFIA

2.MARC TEORIC

Que es un sistema de protecció internacional? Segons el ministeri de inclusions, Seguridad social y migracions, El sistema de protecció internacional y temporal es gestionat per la direcció general d’atenció humanitària i del Sistema d’acollida de protecció internacional, del qual depenen la subdirecció General de programes de protecció internacional i la subdirecció per centres i emergències del sistema de migracions. El sistema d’acollida de protecció internacional i temporal disposa d’una xarxa de centres i recursos distribuïts pel territori nacional, tant públics com entitats del tercer sector de naturalesa social. El sistema, ofereix serveis des de la recepció de la persona destinatària fins la seva baixa en el recurs, a través d’itineraris que faciliten la progressiva autonomia i inserció social i laboral en la societat. Els centres públics son quatre centres d’acollida de protecció interna clan (CAPI) i cuatre centres de recepció, atenció i derivació (CREADE). El sistema de protecció internacional i temporal te diferents fases i serveis. Des de la fase de Valoració , que es la recepció de les persones destinatàries, la seva valoració inicial i la derivació, on es valora les circumstancies de la persona de manera individualitzada. Pasant a la fase d’acollida , on s’assigna a les persones el recurs mes adequat al seu perfil. Finalment, la fase d’autonomia , on es fa efectiva la seva inclusió a la societat. La FAMI financia anualment en torn el 12% del cost del sistema d’acollida. La resta de finançament es en càrrec dels pressupostos generals de l’estat. Actualment les entitats col·laboradores del sistema son: Creu Roja, CEAR, ACCEM, CEPAIM, Diaconia, Andalusia ACOGE, ONG rescate, Orden hospitalaria de San juan de Dios, Associació progestió, YMCA, Red Acoge, Columbares, Coordinadora estatal de plataformas sociales, Fundació Apip-acam, Proviver i Amaranta. Que es un centre de protecció internacional? Un cop contextualitzat els conceptes claus, em disposo a definir que es exactament un centre de protecció internacional. Es un recurs residencial temporal dirigit a persones sol·licitants d’asil i/o beneficiaris de protecció internacional, al qual s’accedeix de manera voluntària. ‘ ’Conegut popularment com a programa per a persones refugiades’ ’.

El programa ofereix la oportunitat de disposar d’un espai en el que durant un temps determinat, les necessitats bàsiques estan cobertes per a que la persona pugui començar a preparar-se per iniciar un itinerari d’inserció sòcio-laboral que li permeti preparar-se per una vida autònoma dins del país. Per això, compte amb un equip tècnic de referencia, que a mes amb es de vetllar per una correcta convivència al centre, assessora durant el procés i posa a disposició tots els recursos i activitats susceptibles d’estimular i promoure un procés de canvi en la inserció ( de caràcter formatiu, aprenentatge del idioma, coneixement del entorn, orientació laboral, orientació, acompanyament psicològic..) Totes aquestes accions es porten a terme en un marc d’un pla de treball individualitzat que es pactat per l’equip tècnic durant les primeres setmanes d’estància. Aquest pla de treball serà d’obligat compliment on es reflexen els objectius i els medis que abordarà la persona per poder complir amb aquest objectius. A veces el fracaso y la decepción de todos los agentes implicadosradica encausas estructurales a nivel macro que ninguno de ellos puede cambiar. Pero otras veces el punto de partida no es un buen diagnostico social, o no se constata la obsolescencia de los programas (cambió de política de subvenciones, el mercado laboral... ). Por eso en el acompañamiento de los profesionales, a la hora de hacer planes personalizados de intervención, es fundamental acotar responsabilidades y corresponsabilidades (B. Roman 2016, 144) El model de gestió del centre es basa en el principi de corresponsabilitat, on es situa a la persona en el centre del seu procés. Quants centres de protecció internacional gestiona la Creu Roja? Ens endinsem a poder fer una recerca del centres de protecció internacional que gestiona la Creu roja a nivell autonòmic, fent una pinzellada en la historia dels començaments del servei. Arrel de la crisis dels refugiats del any 2015 es va entrar en una dinàmica de creixement a nivell estatal i s’ha experimentat canvis significatius en el que fa el increment de números de places del centres com en la seva ubicació, el model de gestió i les infraestructures. Per exemple, el numero de places de la província de Barcelona va augmentar de 18 places que contava al 2015 fins les 98 al 2016, repartides entre les localitats de Sant Feliu de Llobregat, Barcelona y Berga. Així mateix, al 2017 es van obrir 20 places en la província de Tarragona, 10 a Lleida, 20 en Girona i 19 a Mataró. Actualment s’han obert dos centres mes: Un macrocentre a la Garriga y 20 places de primera acollida a El Masnou.

Es garanteix el dret d'asil dins del respecte a les normes de la Convenció de Ginebra de 28 de juliol de 1951 i del protocol del 31 de gener de 1967 relatiu a l'Estatut dels refugiats i de conformitat amb la Constitució. A nivell estatal a Espanya, la Normativa Espanyola es troba subjecta a la “Llei 12/ de 30 d'octubre , norma del dret d'asil i la protecció subsidiària”. En la llei, es mostra el procediment a seguir per a poder sol·licitar protecció internacional a Espanya, de tal mode, la llei presenta els requisits d'acolliment social que l'administració central ha d'assegurar a les persones sol·licitants. En aquesta llei es reflecteix que es proporcionarà a les persones sol·licitants de protecció internacional, sempre que manquin de recursos econòmics, els serveis socials i d'acolliment necessaris. Amb la finalitat d'assegurar la satisfacció de les seves necessitats bàsiques en condicions de dignitat, sense perjudici, com a estrangers, del que s'estableix en la “Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, i en la seva normativa de desenvolupament”. També refereix que els serveis socials i d'acolliment específicament destinats a les persones sol·licitants de protecció internacional es determinaran reglamentàriament pel Ministeri competent. L'acolliment es realitzarà en centres propis del Ministeri competent i d'aquells que siguin subvencionats a organitzacions no governamentals. Els serveis, ajudes i prestacions del programa d'acolliment podran ser diferents quan així ho requereixi el procediment d'asil o sigui convenient l'avaluació de les necessitats de la persona sol·licitant o es trobi detinguda o en les dependències d'un lloc fronterer. El Ministeri de l'Interior, serà l'òrgan responsable d'examinar i donar resposta a les sol·licituds de protecció internacional, i a través del Ministeri d'educació i Serveis socials, el qual, serà l'encarregat en matèria d'acolliment i integració dels sol·licitants, a través de Centres d'Acolliment per a Refugiats (CAR), o bé mitjançant subvencions a centres especialitzats en aquesta matèria com Creu Roja.

I pel que refereix a la Normativa Autonòmica “el Pla de protecció Internacional de Catalunya, en Assumptes Socials i Famílies, de 2013”, elaborat pel departament de treball. En el qual, s'estableixen uns propòsits a aconseguir en matèria d'integració de les persones refugiades que arriben a Catalunya, en referència a la protecció de la llei d'asil estatal, que dota a les comunitats autònomes d'un paper concret en el marc d'acolliment i integració de les persones, sobre accés a serveis bàsics d'educació, sanitat i serveis socials.

3.1 Nova llei estrangeria 20 de maig 2025

Considero oportú poder detallar les modificacions que s’ha establert dins de la nova legislació d’estrangeria i com això afecta a les persones demandants d’asil. Fins ara les persones que havien demanat protecció internacional, tenien dret a poder treballar amb la anomenada ‘’targeta vermella’’ ( documentació expedida per policia d’estrangeria amb nie de la persona ) i aquest temps que la persona treballava computava per poder demanar un possible arrelament social, laboral i/o familiar, si s’obtenien tots els requisits. Però amb la nova legislació anem a un pas enrere. La nova llei, per poder sol·licitar arrelament, en resum de CEAR: Arrelament segona oportunitat:

• No ser sol·licitant de protecció internacional
• Residir dos anys a Espanya (No compta el temps com a sol·licitant de protecció internacional)
• Haver estat titular d'una autorització de residència (no per circumstàncies excepcionals) els últims dos anys, que no hagi pogut renovar-se per causes distintes a ser una amenaça per a la seguretat nacional, ordre i salut públics.

desistissin de la sol·licitud abans de la publicació de la llei el 20 de maig, per tal de poder començar a comptabilitzar la seva estància a Espanya amb durada de dos anys per a un possible arrelament. Això a provocat que moltes famílies perdessin les seves relacions laborals i es quedin totalment en situació irregular. Tot i que dins de la nova llei s’especifica:

• Es podrà sol·licitar un permís d’arrelament excepcional per a persones que ja estiguessin a Espanya de manera irregular durant almenys 6 mesos i tinguin una resolució negativa de la seva sol·licitud de protecció internacional. Aquest permís representa una oportunitat per a la regularització de la situació administrativa en casos molt concrets. Encara s’està per veure les conseqüències que comportarà a la societat espanyola la nova reforma del reglament.

4.DESENVOLUPAMENT

El centre està englobat dins d'una ONG sense ànim de lucre, és una estructura formal d'una gran grandària la localització és local o regional es produeix un servei és de propietat privada ja que està subvencionat pel Ministeri de l'interior d'Espanya, l'estat espanyol. Dins del centre socioeducatiu hi ha una gran predisposició al canvi per tant és flexible. L'organització del programa amb la qual estem treballant està dirigida cap a la integració de les persones demandants d'asil de caràcter social. Som l'únic centre de refugiats que donem servei les 24 hores els 365 dies de l'any. L'equip està dividit en diferents llocs, d'una banda, el coordinador, les dues treballadores socials, el psicòleg, l'administrativa i donant suport a aquesta, una integradora social treballen des de les oficines. Únicament el coordinador, les dues treballadores socials i a vegades el psicòleg assisteixen al centre d'una a dues vegades per setmana per a realitzar les reunions estipulades setmanalment D'altra banda, les quatre integradores que treballem estem en el centre al costat dels

beneficiaris. Els nostres horaris són rotatius, per tant, una de les integradores només treballa els caps de setmana, mentre les altres tres integradores realitzem les 40 hores setmanals. Entre les tres integradores ens repartim ‘’equitativament’’ el seguiment dels 19 beneficiaris. En paral·lel amb les integradores socials, hi ha dues conductores que realitzen els viatges del centre a la ciutat donant-nos suporti perquè puguem fer les tasques assignades com a integradores. La unió en l'equip sempre és via telefònica o via email juntament amb les reunions d'equip i les reunions de casos. Com explicaré més endavant, les reunions d'equip es componen per les tres integradores, les treballadores socials i el coordinador. Les intervencions que realitzem dins del centre són de caràcter socioeducatiu englobant la formació de l'aprenentatge de la llengua, realització de tallers, classes d'informàtica, grups lingüístics i coneixement de l'entorn. El nostre mètode de treball es regeix estipulada ment a partir de diligències obligades que provenen del ministeri de l'Interior. A la pràctica sempre intentem adaptar aquestes normes a les necessitats de les persones fent el seu procés d'integració únic i individual. La missió del centre és fomentar la integració de les persones demandants d'asil tenint en compte el seu procés migratori, aportant suport psicològic. Es proporcionen eines perquè puguin desenvolupar autonomia i la cooperació dins de la diversitat de persones que conviuen en el centre. La visió és conscienciar a la societat de la problemàtica social a la qual estan sotmesos els beneficiaris del programa. Amb la finalitat de poder emmarcar-les dins de la societat destruint els mites, estigmes i prejudicis amb la idea de construir relacions basades en el

disfrazada de tolerancia), no conduce a ninguna parte más que al erial de desconfianza, distanciamiento y bronca mutuos en el que estamos (Bauman, Z. 2006) Tenint en compte que no totes les persones immigrants estan considerades o tractades dins del mateix rang de drets, destaco el tracte i/o maltracta que poden patir les dones en el seu procés migratori i un cop arribades al país. La prostitució esta a l’ordre del dia en dones il·legals, molts cops, enganyades per trata de persones. I de les persones LGTBI immigrants? Encara hi ha mes desemparament per part de la societat i de la llei. ‘’Invisibilització de l’intersecció de diversos eixos d'opressió simultanis per condició de gènere, orientació sexual i identitat de gènere, però també per edat, raça, origen ètnic, casta o classe social’’ (Ausona, M) No totes les persones son tractades igual nomes pel fet de ser immigrants, sinó que hi ha encara mes estigma amb les dones i/o persones LGTBI. Tenint en compte el servei descrit, aquest nomes accepta homes solters i sense cap tipus de modificació del sexe i/o aparença. Hi ha centres concrets segons el perfil de la persona sol·licitant. Et deriven a un servei o altre segons si ets dona, dona trans i/o home trans.

6.CONCLUSIONS

Durant els anys, el sistema de protecció internacional ha anat modificant les característiques dels serveis. Al principi les persones que no tenien cap resolució de la documentació i tenien estància d’una llarga durada fins que aquesta fos resolta. El temps d’espera podia arribar fins a dos o tres anys, per tant, les persones tenien un llarg procés dins del sistema. Actualment, tot això ha estat modificat per la llei d’estrangeria i tenim que els processos d’espera son molt mes curts, sobretot a les denegacions de la documentació, per tant el temps que la persona esta dins del servei es de curta durada. Aquestes persones al rebre la notificació tenen quinze dies per marxar del centre. Per altra, banda les persones que la situació administrativa es resol positivament, ja no tenen una ‘’fase d’autonomia’’ fora del centre, sinó que aquesta es realitza a dins, per tant, aquesta ultima fase que abans era molt clara i establerta, actualment esta desapareixent. En definitiva, cada cop tenim menys recursos i l’estància es molt mes curta, per tant, el procés d’integració ha de tenir uns tempos molt mes ràpids.

Uns anys enrere es podia parlar de propostes de millora com seria la contractació de mes personal, ampliar la quantia monetària dirigida al menjar, millorar les instal·lacions, proporcionar mes espais per la integració de les persones, ampliar la xarxa de voluntariat… Però actualment, tenint en compte la modificació de la llei d’estrangeria, des de el servei, tenim poc marge de millora, destacaria, com a proposta de millora el desenvolupament, l’agilitat per a realitzar els tràmits essencials per part de les treballadores tot i que les persones nomes tenen un objectiu, i es aconseguir la acceptació de la sol·licitud de la documentació i d’això, dins del centre no tenim cap maniobra de moviment, per que, finalment, tot depèn de l’estat i de la llei d’estrangeria, nosaltres nomes som una eina per a que l’espera d’aquestes persones sigui el mes positiu possible. En el moment que reflexiono sobre les persones immigrants, en aquest cas, demandants de protecció internacional em qüestiono realment si s’està complint els drets de les persones, tant com estableixen les lleis descrites al marc legal. Realment tenen dret totes les persones a poder sol·licitar asil polític si així ho consideren necessari? Que es mes important, el relat de la persona o la procedència d’origen del país? Els acord entre països o el benestar d’una persona humana? ‘’ Si nada queda de estas páginas, esperamos que por lo menos algo permanezca: nuestra confianza en el pueblo. Nuestra fe en los hombres y en la creación de un mundo en el que sea menos difícil amar’’ ( Freire, 171)

Real Decreto 1155/2024, de 19 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social. Boletín oficial del estado , 280, de 20 de noviembre de 2024. [En línea] en: https://campusvirtual.ub.edu/pluginfile.php/9369282/mod_resource/content/1/Real %20Decreto%2011552024%20%28nuevo%20Reglamento%20de%20la%20Ley %20Orgánica%2042000%29.pdf