¡Descarga EJERCICIO SISTEMAS ELECTORALES y más Ejercicios en PDF de Ciencia Política solo en Docsity!
Exercicis sobre sistemes electorals:
1. Llegeix capítol 4 (pp. 7-13). de l’estudi “El vot més just”: https://www.upf.edu/documents/2846463/7201953/97-+El+vot+mes+just.pdf/71eea0b3-2a1f- 0a2f-9865-c911e4306c A partir de l’índex de proporcionalitat de Rose que s’explica en la pàgina 10: a) Calcula l’índex de proporcionalitat del sistema electoral en el cas de les darreres eleccions legislatives (al Congrés de Diputats) (les dades dels resultats electorals estan disponibles a la web del Congreso de Diputados) ÍNDEX DE PROPORCIONALITAT: Partit polític Vi (%de vots) Ei (% d’escons) / v1 - ei/ PSOE 28,95 % 34,54% 6, PP 20,99% 25,43% 4, VOX 15,21% 14,86% 0, PODEMOS 12,97% 10,00% 2, ERC 3,64% 3,71% 0, Cs 6,86% 2,86% 4 JXcat 2,21% 2,29% 0, PNV 1,58% 1,71% 0, EHBildu 1,15% 1,43% 0, MAS PAIS 2,33% 0,86% 1, CUP-PR 1,03% 0,57% 0, CCA-PNC-NC 0,52% 0,57% 0, Nat 0,41% 0,57% 0, BNG 0,5% 0,29% 0, PRC 0,29% 0,29% 0 Teruel existe 0,08% 0,29% 0,
100-1/2[sum(abs)vi-ei]
b) Calcula l’índex de proporcionalitat del sistema electoral en el cas de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya (les dades dels resultats electorals estan disponibles a la web del Parlament)
- ∑ = 21,
- ÍNDEX = 100-½ 21,27= 89,
- Índex proporcionalitat Rose = 89,
- Índex proporcionalitat Rose (+altres) = 88,
- PSC 23,04% 24,4% 1, Partit polític Vi (%de vots) Ei (% d’escons) / v1 - ei/
- ERC 21,3% 24,4% 3,
- JUNTS 20,04% 23,70% 3,
- VOX 7,69% 8,15% 0,
- CUP 6,87% 6,66% 0,
- EN COMÚ 6,67% 5,92% 0,
- CS 5,57% 4,44% 1,
- PP 3,85% 2,22% 1,
- ∑ = 12,
- ÍNDEX = 100-½ 12,36= 93,
- Índex proporcionalitat Rose = 93,
- Índex proporcionalitat Rose (+ altres) = 92,
a) Calcula l’índex de proporcionalitat per al Congrés i el Parlament de Catalunya amb circumscripció única i compara amb el què passava en l’exercici 1. Perquè ara la situació és la inversa? Partit polític Vi (%de vots) Ei (% d’escons) / v1 - ei/ PSOE- 102 28,95 % 29,12 % 0, PP - 76 20,99% 21,71 % 0, VOX - 55 15,21% 15,71% 0, PODEMOS - 38 12,97% 10,85% 2, ERC - 13 3,64% 3,71% 0, Cs - 24 6,86% 6,85% 4 JXcat - 7 2,21% 2,00% 0, PNV - 5 1,58% 1,43% 0, EHBildu - 8 1,15% 2,28% 1, MAS PAIS - 1 2,33% 0,28% 2, CUP-PR - 3 1,03% 0,86% 0, CCA-PNC-NC - 1 0,52% 0,28% 0, Na +- 3 0,41% 0,86% 0, BNG - 1 0,5% 0,28% 0, PRC - 1 0,29% 0,28% 0, Teruel existe 0,08% 0,28% 0, ∑ = 12, ÍNDEX = 100-½. 12,36= 93, La situació és força inversa ja que com es veu en els càlculs queda clar que els partits polítics que queden en primeres forces no és tant potent. Després de llegir l’article i referències queda clar que fent-ho d’aquesta manera hi ha un repartiment diferent que provoca entre d’altres coses el fet que no només s'atorguen escons als partits que han superat un determinat percentatge de vots, denominat barrera electoral (per exemple, requereix aconseguir 3% dels vots per tenir representació al Parlament de Catalunya i el
Congrès dels Diputats de l'estat espanyol i 5% per les Corts Valencianes). D’altre banda segurament també veiem com la proporcionalitat és repartida més equitativament , d’una manera sensiblement diferent a la del primer exercici b) Quins partits es beneficien amb una circumscripció única aplicada al Congrés? Perquè? Aquest sistema aplica uns beneficis a uns i a uns altres els perjudica. Els beneficiats si s’efectua aquest sistema són aquells partits com “ Podemos” o “ Ciudadanos” que estan per sota del “PP” i de “PSOE” és a dir, a aquells partits que estan en segones línies i tenen el paper de forces secundàries. Per contra , i com queda clar, els grans queden perjudicats aplicant aquest sistema. D’altra banda, també afecta , de manera menys significant a partit nacionalistes, com per exemple “JUNTSxCAT” o “Bildu” entre d’altres que veurien com la seva presència podria ser lleugerament més elevada que en l’altre situació. En aquests últims casos esmentats la diferència no és tan gran com en la dels altres dos casos ja que com més vots , més repercussió té aquesta “barrera” electoral. 4.Llegeixl’article: https://www.naciodigital.cat/noticia/145538/arrimadas/no/te/rao/quan/es/queixa/sist ema/electoral/catala Llegeix el capítol 9 de: https://www.upf.edu/documents/2846463/7201953/97-+El+vot+mes+just.pdf/71eea0b3- 2a1f-0a2f-9865-c911e4306c a) A partir del quadre de la pàgina 83-84 argumenta la posició de Inés Arrimadas La posició d’ Arrimades , considero que en un primer moment, sense haver-se mirat detalladament la llei i sense fer els càlculs de quins haurien sigut els seus escons fent-ho amb una sola circumscripció és lògica. És evident i llògic que la queixa vingui després de les votacions; i és que segurament el seu partit no deixa de ser un partit centralista on deixa de banda altres poblacions més allunyades dels principals nuclis urbans, en aquest cas de la “capital” i superposa aquest vot de ciutats més poblades. Segurament, una queixa sensiblement lògica si aquesta situació li provoqués una davallada estrepitant dels seus resultats. Queda clar tant en el artícle com en el quadre que està lleugerament equivocada; havent-ho fet amb una sola circumscripció hauria perdut escons ja que el seu vot hauria
