¡Descarga ejercicio sobre reforma constitucional y más Ejercicios en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
PRINCIPIS I INSTITUCIONS CONSTITUCIONALS
PROFA. ARGELIA QUERALT
Dpt. de Dret Constitucional i Ciència política
ACTIVITAT SOBRE REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA
La última reforma de la constitució duta a terme a Espanya va seguir el següent camí:
El dia 7 de setembre de 2011 finalitzà la tramitació de la reforma constitucional mitjançant la qual es pretenia modificar l'art. 135 CE amb la finalitat d'incorporar, i així constitucionalitzar, el principi d'estabilitat pressupostària com a mesura necessària per tranquil·litzar els mercats davant l’actual situació financera.
El procediment s’inicià el 23 d’agost amb l’anunci per part del president del Govern, en aquell moment el Sr. Rodríguez Zapatero, d’un pacte amb el PP per retocar la Llei Fonamental. El 30 d’agost es va dur a terme la presa en consideració de la proposta pel Congrés dels Diputats, sent aprovada aquesta pel ple de la Cambra baixa el 2 de setembre (316 vots favorables, 5 en contra i cap abstenció). El dia 6 de setembre la Comissió Constitucional del Senat ratificà la proposta i finalment el passat 7 de setembre es sancionà definitivament pel ple del Senat (233 vots a favor, 3 en contra i cap abstenció).
QÜESTIONS
1. On es troben regulats els procediments de reforma de la Constitució Espanyola?
Indiqueu les fases principals de cadascun d’aquests procediments així com les seves principals similituds i diferències. Els procediment de la reforma constitucional s’ explicita al Títol X (art. 166-169) de la Constitució Espanyola de l’any 1978. Aquest procés es caracteritza per una regulació unitària de la fase iniciativa, i posteriorment existeixen dos procediments de tramitació diferents; el procediment ordinari i el procediment agreujat o especial. Les tres etapes son constatades a la Constitució per a la realització d’una reforma constitucional. La iniciativa es referenciada a l’art 166, el procediment ordinari correspon a l’art. 167 i el procediment agreujat o especial, correspon a l’ art. 168.
La iniciativa A l’art 166 de la CE es fa referència d’ aquesta ja que remet als apartats 1 i 2 de l’art 87, els quals es refereixen a la iniciativa del Govern, de les Corts Generals i de les Comunitats Autònomes. Pel que fa al Congres dels Diputats, el art 146 del Reglament Congres dels Diputats (RCD) requereix una cinquena part dels diputats o dos grups parlamentaris. Respecte al Senat, es precisa al menys cinquanta senadors que pertanyin a grups parlamentaris diferents (art. 152 RS). Finalment, respecte les Comunitats Autònomes, la iniciativa partirà dels parlaments autonòmics.
El procediment ordinari
Aquest procediment s’ aplica a les propostes de reforma de la Constitució que no siguin generals ni afectin als preceptes al·ludits per el procediment especial, és a dir, té un caràcter residual. El procediment d’ aprovació requereix únicament la majoria de las tres quintes parts del Congres i del Senat. Ara bé, es crearà una comissió mixta paritària en el cas que nos es consolidi un text idèntic per les dos cambres. Aquesta únic text establert a la comissió serà aprovat amb les majories citades, d’aquesta manera es produeix un intent d’aproximació de diferències i d’ evitar la frustració de la reforma constitucional. Si suposem que no s’ arriba a la majoria de tres cinquens del Senat, però es supera la majoria absoluta, si el Congres supera els dos terços es considerarà aprovat el text.
Es a dir, que un increment en la majoria exigida en el Congres dels Diputats supleix la falta de la mateixa majoria requerida en el Senat. A més, cal dir que si una dècima part de senadors o diputats sol·liciten, dins dels quinze dies següents a l’ aprovació de les Corts Generals en la publicació del BOE, l’ aprovació d’ un referèndum, aquest es deu convocar. Si al referèndum s’aprova, la reforma es publica, sinó, no.
El procediment especial Quan es tracti de revisar la totalitat de la Constitució o de modificar-la parcialment, es produirà a través d’ aquest mecanisme. Els aspectes per als que es requereix aquest tipus especial de reforma inclouen els principis bàsics, els drets fonamentals i la Corona. El procediment d’ aprovació demanda la superació d’una primera votació separada de les dos terceres parts del Congres dels Diputats i el Senat en la que s’hagi debatut i pronunciat cada cambra sobre la conveniència de la reforma i la fixació dels principis que deuen desenvolupar- la, seguidament s’han de dissoldre les corts i convocar eleccions. Se suposa que en cada campanya electoral els partits es posicionaran a favor o en contra de la reforma constitucional. Els ciutadans voten i es constitueixen unes noves Corts Generals que han de ratificar per majoria simple la voluntat de reformar. La Constitució no exigeix majories especials per la ratificació, ja que al tractar d’ un simple tràmit la majoria relativa es suficient en el Congres dels Diputats (art. 147 RCD), mentre que en el Reglament del Senat es requereix la majoria absoluta (art. 159 RS). A continuació es produirà a la tramitació parlamentaria del nou text constitucional, que deu aprovar-se per una majoria de dos terços en cada cambra. Per últim es celebrarà un referèndum vinculant.
2. Quin procediment s’ha seguit per la reforma constitucional en aquest cas? Perquè
creus que s’ha seguit aquest procediment i no un altre? En la reforma aprovada el 7 de setembre de 2011, es va portar a terme la reforma a través del procediment ordinari. Crec que ha estat així perquè el que es volia era modificar l'article 135 CE sobre l'estabilitat pressupostària, un article que és una Llei fonamental que no pertany a la categoria de principis bàsics, drets fonamentals o Corona. A més, el procediment especial s'empra per revisar la totalitat de la Constitució o de modificar-la parcialment.
3. En aquest cas la proposta de reforma va ser acordada i presentada conjuntament
pels grups parlamentaris Socialista i Popular al Congrés, qui més estaria legitimat per fer-ho?
7. En què consisteix el procediment de lectura única? Qui pot proposar-lo, i en el seu
cas, qui ha d’acordar-lo? En quins supòsits? Per què creus que en aquest cas s’ha optat per tramitar la reforma constitucional mitjançant aquest procediment? Creus que és el procediment adequat per tramitar una reforma constitucional?
Entenem per procediment legislatiu el conjunt d’actuacions i actes parlamentaris necessaris per crear una llei. El procediment de lectura única, juntament amb la competència legislativa plena de les Comissions i el procediment d’urgència, és un dels procediments legislatius especials existents al nostre ordenament. Cal destacar que aquests tipus de procediments, previstos a la Constitució i als reglaments parlamentaris, no estan vinculats a un tipus de llei específica, sinó que es poden aplicar a qualsevol procediment ordinari si així ho consideren els òrgans competents. El procediment de lectura única (regulat als art. 150 del RC i 129 del RS) suposa que la llei que s’està tramitant no ha de passar per la Comissió, sinó que únicament s’ha d’aprovar al Ple. Son els Plens de les Càmeres els que han d’adoptar la decisió de seguir aquest procediment, a proposta de les Meses, un cop escoltades les Juntes de Portaveus. Si el resultat de la votació és favorable, el text queda aprovat i es remet el Senat. És un procediment pensat per fer-se servir amb projectes o proposicions de llei que per la seva naturalesa així ho aconsellen o que tenen una simplicitat de formulació que ho permet. A la pràctica, aquest procediment està pensat per fer-lo servir quan la matèria que tracta la llei és simple o quan hi ha un gran consens sobre aquesta. El seu objectiu és simplificar els tràmits parlamentaris o reduir el temps de tramitació. Tenint en compte això i la importància que té la Constitució com a norma suprema del nostre ordenament, aquest procediment no resulta adequat per dur a terme una reforma com l’esmentada. En aquest cas sembla ser que els promotors de la reforma la van dur a terme mitjançant el procediment de lectura única per poder-la fer abans que la IX legislatura acabés (els tràmits de la reforma van finalitzar el set de setembre del 2011 i les Cambres de la IX legislatura es van dissoldre el 27 del mateix més) i perquè la reforma tingués menys ressò.
8. El Govern estatal s’havia proposat, en la passada legislatura (la VIII: 2004-2008),
reformar la Constitució espanyola en quatre matèries:
·Integració europea: es vol introduir una o vàries disposicions per contemplar expressament aquesta incorporació i les seves conseqüències en el procés de construcció europea: Caldria seguir el procediment ordinari, ja que no tracta temes referents als principis bàsics, als drets fonamentals ni a la Corona.
·Ordre de successió a la Corona, suprimint la preferència de l’home sobre la dona: Caldria seguir el procediment especial, ja que la Corona és una de les matèries protegides de la Constitució Espanyola.
·Senat, per convertir-lo en una verdadera Cambra de representació territorial: Caldria seguir el procediment ordinari ja que no afecta als principis bàsics, als drets fonamentals ni a la Corona.
·CCAA, introduint a la CE l’enumeració de totes elles, a més d’altres qüestions relatives a l’Estat autonòmic: Caldria seguir el procediment ordinari ja que no afecta al Títol preliminar, ni a la secció I del Capítol II del Títol I ni al Títol II.
Quin procediment s’hauria de seguir per la tramitació de la reforma en cadascun d’ells? Seria obligatori que el poble aprovés cadascuna d’aquestes reformes? Només seria necessari que el poble aprovés la reforma sobre l’orde de successió de la Corona ja que el procediment especial requereix, en el seu últim pas, que el poble participi en un referèndum perquè el poble aprovi el nou text.
9. Si es volgués reformar la Constitució d’una sola vegada (és a dir, que es volguessin
revisar totes aquestes qüestions al mateix temps), quin procediment hauria de seguir-se? Raoneu.
Segons el que s’estableix a l’art. 168 del títol X (de la reforma constitucional) de la CE, el procés per revisar-la totalment seria el següent: en primer lloc, la reforma hauria de ser aprovada per una majoria de dos tercis de cadascuna de les dues Cambres. Es procediria llavors a la dissolució immediata de les Corts. Les cambres novament escollides haurien de ratificar la decisió d’iniciar un estudi del nou text constitucional. Aquest, hauria de ser aprovat per majoria de dos tercis de les dues Cambres. Finalment, un cop aprovada la reforma per les Corts Generals, seria sotmesa a referèndum per tal que fos ratificada. Aquest procediment de reforma agreujat té com a objectiu que unes noves Corts ratifiquin la reforma. Aquestes, tindrien una funció constituent.
10. Segons la pròpia Constitució, existeix algun tipus de límit per reformar-la?
Existeixen a la Constitució Espanyola “clàusules d’intangibilitat”?
La Constitució espanyola no marca cap límit explícit davant la possibilitat d’una reforma constitucional. Tot i això l’Art. 169 de la CE estableix un límit temporal en prohibir que s’iniciï una reforma constitucional en situacions anòmales com poden ser temps de guerra o la vigència d’algun dels estats excepcionals previstos en l’Art. 116 CE. Per tant la Constitució Espanyola no comprèn cap clàusula d’intangibilitat.
